PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

T

Taba

Tabal

Tabalada

Tabalejar

Tabalet

Tabalot

Tabaquet

Tabard

Tabarra

Tabola

Taboll

Tacons

Tafanejar

Tafaner-era

Tafarra

Tafarrada

Tafulla

Tagzim/talzim

Taina

Talaia

Taleca

Talent

Tallaarròs

Tallant

Tallanúvols

Talòs

Talotxa

Talpejar

Tamborell

Tamboret

Tamborí

Tamborinada

Tana

Tanda

Tandada

Tanmateix

Tanoca

Tanyada

Tanyar

Taona

Tapaboques

Tapadora

Tapanta

Tapàs

Tàpera

Taperot

Tapet

Tarambana

Tarannà

Tararot

Tàrbena

Tardaner-era

Tarongina

Tarquim

Tarranc/terranc

Tartana

Tartanya

Tarumba

Tascó

Tastaolletes

Tastar

Tat?

Tatxa

Taula

Taulell

Taulellet

Tave/tàvec

Tavella

Tebeo/còmic

Tec

Teca

Teclós-osa

Teia

Tel

Telera

Tella

Tellós-osa

Tempestejar

Templat-ada

Temporada

Tendresa

Tendrum

Tendur

Tenoret-a

Tentines

Teranyina

Tèrbol

Terbolina

Terça

Terciana/terçana

Tergal

Termini

Terral

Terrassà-ana

Terrerola

Terreta

Terrós-osa

Testa

Testarrut-uda

Teta

Teuladí

Tibar

Tiberi

Tic

Tifa

Timbarro

Timó

Tina

Tinell

Tinter

Tintinabular

Tinya

Tió

Tip

Tirabec

Tirabuixó

Tirador

Tiradora

Tirallarga/tirallargues

Tirant

Tiràs

Tirat-ada

Tirera/tirereta

Tiricia/ictericia

Tiriós-osa

Tiro

Tironar

Tírria

Tísic-tísica

Tita

Titaina

Titella

Titot

Toca

Tocacampanes

Tocacollons

Tocat-ada

Tocatardà-ana

Toca-toca

Todó/tudó

Tòfol

Tòfola

Toia

Toll

Tol·le-tol·le

Tolit-ida

Tomaca/tomata

Tomb

Tomballar

Tombant

Tomello

Tongada

Tonya

Tonyar

Tonyina

Top

Topar/Topetar

Topetia

Torb

Torba

Torbar

Torbisca

Torcaboques

Torcador/torcamans

Torcedor-a

Tord

Tormo

Torn

Torna

Torram

Torrat

Torrat-ada

Torre

Torrelló

Torrentera

Tort

Tortada

Tòs

Tosc-tosca

Tossada

Tossal

Tossar

Tossuderia

Tossut-uda

Tossera

Tostó

Totar

Totestiu

Tòtil-tòtila

Tòtina

Totxo

Tou-ova

Trabucar

Traça

Traçut-uda

Tracalet

Tràfec

Trafegar

Trafegós-osa

Tragallada

Tragantona

Traginar

Traginer

Traguinyol

Traiga

Trall

Tralla

Tramada

Tramuntana

Tramoiar

Trampejar

Tramuntar

Tramús

Tramussol

Tranca

Transhumància

Trapa

Trapassejar

Trapatroles

Trasbals

Trasbalsar

Trascolar

Trasconillar-se

Traspondre

Trasposta

Traspuar

Trasquiló

Trastejar

Trasto

Trau

Traucar

Trava

Travessa

Travessanya

Travessar

Traveta

Treginat

Trellat

Tremolar

Trempat-ada

Tremuja

Trena

Trenc

Trencacames

TrencaclosquesTrencacaps

Trencadella

Trencadís-issa

Trencall

Trencant

Trencapinyols

Trencar

Trenella

Trentaqueté

Trepa

Trepadella

Trepitejar

Trepitjar

Trescaire

Trescar

Trespeus

Trespol

Trestellador/estallador

Trestombar

Tresull

Tresullat-ada

Trialles

Triat-ada

Tribulació

Trico-trico

Trifulga

Trill

Trilla

Trillar

Trinar

Trinxa

Trinxar

Trinxo/Trinxet

Tripijoc

Trip-trap

Tristesa

Trit/trita/trida

Trobada

Troballa

Troca

Tròlec

Trompa

Trompada

Trompejar

Trompellot

Trompicar

Trompicó

Trona

Tronat-ada

Tronera

Trontoll

Tronxo

Tropell

Tros

Trossar

Truc

Trufa

Truja

Trull

Trullola

Trumfar

Trumfo

Tuf

Túmul

Tunda

Tupí/topí

Turca

Turmes

Tussar

Taba

1. Astràgal. Os del peu, situat en el tars, molt prop de la cama.

2. Xerrameca, conversa insistent i d'assumpte incoherent o barrejat.

Agarrar la taba

Donar la taba

Estar de taba

Tenir taba

Prendre la taba

3. Joc infantil en què es tira l’osset o taba a tall de dau.

Tabal

1. Instrument de percussió que consistix en una caixa de fusta o de metall cilíndrica les bases de la qual són dos pells tibants.

   A so de tabals no s'agafen llebres

   Ventre com un tabal

2. Cridaner o xerraire sorollós.

   Posar el cap com un tabal

   Treure [algú] a so de tabal

3. Persona que actua precipitadament, amb poc de coneixement, tabalot.

Tabalada

1. Cop de tabal; tocada de tabal.

2. Cop donat amb una caiguda.

3. Cops violents, baralla.

Tabalejar

1.Tocar el tabal.

2. Fer soroll repetit semblant al del tabal, sia amb els dits damunt una taula, sia amb un altre instrument.

3. Parlar a crits, moure soroll cridant, donant cops, etc.

Tabalet

1. Tabal xicotet que se sona en les festes populars i sol acompanyar la dolçaina.

   Sense masclets, dolçaina i tabalet,la festa ni és festa ni és res 

Tabalot

1. Eixelebrat; persona que obra esvalotadament, amb poc seny.

2. Propi de persones eixelebrades.

Tabaquet

1. Cistelleta per a tenir coses de cosir (El Pinós, Gandia).

2. Cistelleta per a tindre el pa, fruita, flors…

3. Cistelleta per a recollir la col·lecta a missa.

Tabard

  1. Abric curt que cobria des del coll fins més avall de la cintura i que se sol dur per mig abrigar quan no fa gaire fred.

Tabarra

1. Conversació o escena llarga i molesta, llanda.

2. Persona xarradora i molesta.

   Donar la tabarra [a algú]

Tabola

1. Acció de divertir-se sorollosament.

   Moure tabola

2. Persona avalotada i de poc trellat.

Taboll

1. Mig madur; que ja comença a prendre color de maduresa.

Segar lo blat taboll

2. Curt de trellat (de seny), groller, descortés.

Fer el taboll

Tacons

  1. Budells de xot fets a trossos, guisats amb espícies, que són un plat propi del temps pasqual (Maestrat)

Tafanejar

1. Exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, en afers d’altri.

A casa meva, no hi vinga qui massa ulls tinga

Ficar el nas

Treure el nas

  Tafaner-era

1. Que mira, busca o pregunta els assumptes dels altres amb molta curiositat.

Tafarra

1. Rabasta. Banda de cuiro, cànem, etc., que subjecta la sella, el bast, etc., per darrere passant per davall de la cua de la bèstia. 

   Calfar-se la tafarra

   Més tort que una tafarra

2. Presumpció, vanitat.

3. Persona vanitosa.

  Agradar [a algú] que li alcen la tafarra

   Tocar la tafarra [a algú]

   Voler que li alcen la tafarra

Tafarrada

1. Soroll molt fort i sec, com el produït per una explosió o un colp violent.

Tafulla

1. Antiga mesura agrària meridional, quadrat de 16 braces o sia 256 braces quadrades, equivalent a 10,64 àrees, 1/6 de la fanecada, encara emprada a la zona meridional del País Valencià.

Tagzim/talzim

  1. Oró estret i alt, de llatra d'espart, amb tapadora i quatre anses, que serveix per a portar olives a l'almàssera.

Taina

  1. Dansa valenciana que es balla acompanyada de tabal i donsaina; els balladors es col·loquen en rotle, interpol·lant les dones amb els homes; comença la dansa una parella que fa una volta i pren un altre ballador, i així successivament fins a augmentar el rotle de tal manera que omple la plaça o una era gran; després van desunint-se els dansadors fins que el ball es dissol.

  1. Festa, però de burrera, de paella, de torrada...

  1. Gatzara, tabola.

Estar de taina

Talaia

1. Torre des d'on es pot observar el camp, la mar, etc., i donar avís del que s'hi descobreix.

2. Persona encarregada de vigilar mirant de lluny per prevenir un atac, per informar dels moviments de l'enemic, etc.

Taleca

1. Bossa a manera de sac, però de tela millor que la d'aquest, destinada a tenir-hi o transportar-hi cereals, llegums o altres coses.

   Fer taleca

   Ninguna taleca buida es té dreta

   No digues blat fins que estiga a la taleca i ben lligat

   No esser el millor gra de la taleca

2. Sarró. Bossa, normalment de pell, que usen els pastors per a portar principalment el menjar.

3. Els pecats que un ha comesos i de què li cal descarregar-se per la confessió.

Talent

1. Unitat de pes emprada pels pobles antics de la Mediterrània i de Mesopotàmia, de valor elevat

 (60 mines, entre uns 20 i uns 40 quilograms segons els llocs).

2. Especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses.

    Advocat de peu de marge

    Ésser un caparràs

    Ser un neula

    Tenir veta [per a una cosa]

3. Disposició d’ànim bona o dolenta per a fer alguna cosa.

Fer el desmenjat amb talent

Qui no té talent ha de cremar oli

Qui té talent, tot li sembla pa [o Qui té talent, somia rollos]

4. Gana de menjar.

    Acabar primer el pa que la talent

    Tenir més talent que un ganivet nou

    Val més talent que pa de forment

Tallaarròs

  1. Insecte (Gryllotalpa grillotalpa) subterrani que té un parell de potes davanteres molt fortes que li serveixen per excavar galeries. Destrueix arrels, bulbs, tubercles i colls de la majoria de les plantes d'horta: patata, pastanaga, cebes, etc., on causa grans estralls, en menjar i al destrossar amb galeries.

Tallant

  1. Pala amb tall, posada al cap d'un mànec llarg, que serveix per a tallar arrels i plantes paràsites.

Tallanúvols

1. Persona que, amb arts màgiques, desfà les tronades o provoca la pluja.

Talòs

1. Tros de fusta gruixut.

2. Soquet que va fixat enmig de la traiga (Anella de fusta o de ferro que va penjada per l'aixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta l'espigó de l'arada o del carro).

3. D’enteniment obtús, sense vivor.

Talotxa

  1. Eina utilitzada pels paletes per estendre i aplanar el morter que es revesteix una pared o mur.

Talpejar

1. Anar a les palpentes.

Tamborell

  1. Carro que té una caixa mòbil que es pot tombar quan s’ha de descarregar.

Tamboret

1. Tambor xicotet.

2. Seient individual sense respatlla, o escambell per a posar els peus.

Tamborí

1. Tambor petit que es toca amb una sola baqueta, generalment penjat al braç esquerre.

2. En el joc de pilota, bissell de ciment que hi ha a la part del rest i a la del dau amb el qual es mata l’angle que formen els frontons i les lloses del trinquet.

3. Les anques

Tamborinada

1. Cop o so de tamborí.

2. Cop fort donat amb la mà.

3. Caiguda violenta; cop que es pega en caure.

    De cop i tamborinada

4. Soroll molt fort.

5. Tempestat curta però forta de pluja i vent i tronada.

6. Terratrèmol.

Tana

1. Tupada, pallissa.

Tanda

1. Cada un dels moments o estones d'una activitat que s'assignen ordenadament als diversos participants per a exercir-la alternativament. Ja pots entrar-hi, que és la teua tanda.

Anar per tanda o per tandes: Obrar quan pertoca segons l'ordre establert.

Tocar o Venir la tanda a algú: Arribar-li el moment d'actuar.

Prendre o Agafar tanda: Disposar-se a observar l'ordre establert i a actuar en venir l'oportunitat o el temps designat.

Demanar tanda: Demanar per a participar en una activitat que s'exerceix en moments successius i alternant-hi diverses persones.

No donar tanda: Parlar molt i sense deixar parlar els altres.

2. Cada un dels grups de persones que alternen en un treball. Treballa en la primera tanda.

3. Part de temps que toca de regada a cada participant d'un dret d'usar l'aigua d'una séquia o d'un riu segons la reglamentació establida.

   Anar per tanda [o per tandes]

   Demanar tanda

   No donar tanda

   Prendre [o agarrar] tanda

   Tocar [o vindre] la tanda [a algú]

4. Conjunt dels budells, lleu, fetge, cap i peus d'un animal de llana.

5. f. Sèrie, conjunt de coses successives.

6. El cap, en llenguatge familiar.

Tandada

  1. Acció interrompuda; cada porció de temps en què es fa una acció no contínua.

Tanmateix

1. Realment, de veres.

2. Serveix per a fer l'afirmació d'un fet expressant ensems una limitació de tal fet o l'existència de certes dificultats que s'oposaven a la seva realització.

3. De totes maneres.

Tanoca

1. Babau. Beneitot, curt d'enteniment

    És un tanoca

Tanyada

  1. Cos d'edifici cobert de teulada, generalment obert per un costat, que està separat de les cases d'una masia i serveix per a tenir-hi palla, garbes, herba, eines o bestiar, en temps de pluja o de massa sol.

Tanyar

1. Espai comprés entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, el qual s'aprofita per a guardar trastos, creïlles, fruita, etc. (Es diu a Vilafamés, Aín)

Taona

1. Instrument de fusta, consistent en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que se fica pel cap estret dins una sèquia, s'omple d'aigua, es treu i es buida dins els bancals situats més amunt del nivell de la sèquia.

2. Molí de farina mogut per una bístia

Tapaboques

  1. Bufanda, peça de roba calenta que s'enrotlla al voltant del coll i de la cara en temps de fred.

Tapadora

  1. Roba de llit per a protegir del fred.

Tapanta

  1. Tapall de llit. (Maestrat).

Tapàs

1. Terreny de pedra flonja o de terra més dura que l'ordinària, de consistència argilosa i color fosc, que no és bona per al conreu i serveix per a fer teules i rajoles.

Tàpera

1. La taperera (Capparis spinosa L.) és una espècie de planta de la família de les caparàcies. És originària de la regió mediterrània, especialment en les àrees més càlides i seques. Es troba en estat silvestre o conreat. La taperera silvestre creix normalment en llocs rocosos i a la vora dels murs de pedra seca. Les fulles són carnoses i les flors molt vistoses. Les poncelles de les flors abans d'obrir són les tàperes que s'aprofiten i es consumeixen després d'un periode de maceració en vinagre i sal.

Els taperots, o fruits joves, obtinguts després de deixar que surti i maduri la flor, també tenen valor gastronòmic. Es cullen amb part de la tija que els unia a la planta, però no són tan apreciats com les tàperes.

2. Capoll de la taperera, apreciada com a condiment.

Taperot

1. Persona molt petita i rabassuda.

Tapet

1. Cobretaula.

   Posar [alguna cosa] sobre el tapet

Tàpia

1. Paret, o tros de paret, feta de terra pastada, eventualment barrejada amb calç, premsada en un encofrat simple anomenat tapiera i assecada a l'aire.

 

   Sord com una tàpia

Tarambana

1. Eixelebrat; que obra sense seny, sense preocupació per la serietat o formalitat.

Tarannà

1. Caràcter; manera d'esser i d'obrar.

Tararot

1. Beneitot, curt d'enteniment.

2. Home petit i despreciable.

Tàrbena

1. Sobrassada de tipus mallorquí que es fa en el poble del mateix nom (vall de Callosa, comarca de la Marina) i que té molta fama en tot el País Valencià.

Tardaner-era

1. Tardà; especialment el que arriba tard per costum, per manera d'esser.

Tarongina

1. Flor del taronger.

    La tarongina l'amor refina

2  Melissa o planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Melissa officinalis), amb una forta aroma i un color citrí, de fulles oposades i flors disposades en verticil·lastres pauciflors; té virtuts estimulants i antiespasmòdiques.

Tarquim

1. Llot, solatge d'un dipòsit d'aigua o d'un lloc on ha passat una riuada.

 Eixir del fang i ficar-se en el tarquim

Ser fang i tarquim

Tarranc/terranc

  1. Tronc dels cereals segats, que forma el rostoll.

  1. Tros de branca seca o estella llarguera.

Tartana

1. Carruatge de dues rodes, amb coberta rodonenca i amb seients laterals.

   Arròs i tartana 

   Cap de tartana

   Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana

Tartanya

  1. Cuc de terra

Anar per davall terra com les tartanyes

Tarumba

1. Tiberi, gresca.

Fer tarumba [o Anar de

 tarumba]

3. Eixelebrat, mancat de reflexió.

4. Torbat d'enteniment, incapaç de coordinar bé les idees, sia per excés emocional, sia per embriaguesa, etc.

Tascó

1.  Objecte de fusta o de metall, de secció triangular, que serveix per a obrir cossos sòlids o per a mantenir estrets dos cossos entre els quals es col·loca.

Tastaolletes

1. Persona a qui agrada començar diverses coses però no acabar les, o tractar diverses persones sense esser constant en el tracte.

   Ser un tastaolletes

Tastar

1. Prendre una petita quantitat d'una cosa de menjar o de beure, per apreciar-ne el gust o la qualitat.

2. Menjar o beure molt poc d'una cosa.

3. Experimentar, sentir l'efecte d'una cosa.

                      Tastar el garrot                                Tastar els punys

    Posar la mel a la boca i no deixar-la tastar

Tat?

1. Reducció vulgar de veritat, usada per a demanar la conformitat dels altres amb allò que s'acaba de dir.

Tatxa

1.Clau curt amb la cabota grossa i plana.

Taula

1. Feixa; porció de terreny de conreu, de forma quadrangular, separada de les altres per cavallons o solcs, i destinada a sembrar-hi una espècie determinada d'hortalissa.

Anar l'aigua per l'última taula

Taulell

1. Taula llarga i alta que hi ha a les botigues per a mostrar els gèneres als compradors.

Darrere del taulell, més val jove que

vell

2. Taula llarga i alta damunt de la qual un menestral treballa les coses del seu ofici.

3. Peça de ceràmica de forma prismàtica i de poca grossària, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal, etc., que és utilitzada per a fer paviments.

Taulellet

1. Rajoleta, rajola fina i colorida.

Tave/tàvec

1. Insecte dípter de diferents espècies, i principalment les del gènere Tabanus i la Hippobosca equina, que són mosques més grans que les ordinàries i ataquen sobretot els animals equins i bovins.

   Ser un tave

Tavella

  1. Baina

  1. Bajoca

  1. Plec, arruga.

Tebeo/còmic

1. Revista infantil d'historietes il·lustrades. (Del nom de la revista infantil TBO, publicada a Barcelona del 1917 al 1998).

Tec

1. Menjada abundant i bona.

2. Soroll d'un cos sòlid que topa amb un altre; especialment, soroll d'una bola de joc quan fa blanc i topa amb una altra.

    Fer tec

Teca

1. Capsa per a guardar alguna cosa.

  1. Caixa de diners

b. Mena de capsa envidrada dins la qual es conserva la relíquia o relíquies d'un sant.

2. El menjar; conjunt de coses comestibles.

Bona teca i bona cara, a ningú no

 desagrada

Haver-hi teca

Bona teca

Esser de la teca

3. Xerri, fems d'ovella o de cabra.

4. Brutícia, porqueria.

Teclós-osa

1.Minuciós, massa remirat, carregat de romanços.

Teia

  1. Estella o tros de fusta resinosa usat per a fer claror o per a encendre foc.

Tel

1. Membrana molt prima, com la que cobreix una ceba, la que es troba sota la closca d'un ou, etc.

    Ser prim com un tel de ceba

2. Conjunt de gotes o partícules finíssimes adherides formant una capa molt prima, que, cobrint quelcom, en lleva la transparència.

3. Frenet de la llengua

Tenir trencat el tel de la llengua

 No tenir tel a la llengua

4. Himen.

Telera

1. Capçalet del carro

2. Barana llevadissa del carro.

Tella

1. Tros redó de teula, test o altra matèria semblant amb què juguen els xiquets.

   Joc de tella  Joc en què es va a peu coix i es procura a colps de punta de peu fer anar una tella de dins d'una casella a les altres d'un dibuix fet a terra.

2. Qualsevol fragment de matèria sòlida caigut de dalt, d'una teulada, etc., o llançat violentament contra algú. 

teulada.jpg

Tellós-osa

1. Dur, mancat de blanor, de suavitat.

Tempestejar

  1. Remenar una cosa durant molta estona, gen. amb desfici.

Templat-ada

1. Temperat.

2. Valent, animós; ple de delit; ben plantat.

    Ser un xic/xica molt templat/ada

    Templat i ric, bon xic

Temporada

  1. Espai de temps que es distingeix de la resta de l'any per alguna cosa (feina pròpia del temps, producció de fruits, divers lloc de residència, jocs o espectacles, etc.)

Tendresa

1. Afecció plena de dolcesa que hom sent envers algú.

Tendrum

  1. Cartílag, en les orelles i articulacions.

Tendur

1. Taula «camilla» (Albaida). Taula rodona tapada amb roba per tots els costats, davall la qual es posa el braser en l'hivern.

Tenoret-a

  1. Escalfor tènue i agradosa com la que fa un foc moderat o la brasilada.

Tentines

1. Passes vacil·lants, com les de l'infant que comença a caminar, del convalescent a la primeria d'alçar-se del llit, de l'embriac, del vell xaruc, etc.

    Fer tentines

Teranyina

1. Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil, o seda, produït per les fileres de les glàndules sericígenes i que servix de parany per a caçar les preses de les quals s'alimenten.

Criar teranyines en la gola

Mirar les teranyines

No criar teranyines

No traurà mai les teranyines dels camins

Qui no mata l'aranya, mai no traurà la teranyina

Si vols llevar les teranyines, mata l’aranya

2. Traïnya. Ormeig de pesca constituït per una xàrcia de grans dimensions, de forma aproximadament rectangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, en estirar-lo, convertix la xàrcia en una bossa dins de la qual queda empresonat el peix.

   Pesca de teranyina, pesca de ruïna

 3.   Llaganya.

 Tenir teranyines als ulls

Tèrbol

1. (Líquid o gas) que té en suspensió partícules d'una substància estranya que li lleven limpidesa o transparència.

                          Pescar en aigua térbola

2. Fosc, confús; poc clar per a l'enteniment; poc net per a la consciència moral.

3. Que ha begut massa vi; un tant embriac.

Terbolina

1. Vent arremolinat; la pols o neu que el vent alça en remolí

2. Tempestat de vent i aigua.

    La roda de Santa Caterina, tota la mar terbolina

3. Multitud de coses que vénen plegades i violentament.

4. Gresca, tabola, festa sorollosa.

5. Cap cansat, mareig o mal de cap que no solen ser de gaire importància.

Terça

1. Tercera hora del dia, en la divisió romana del temps; corresponia a les nou del matí actuals.

2. La tercera part d'una lliura carnissera; la terça vénen a ser 400 grams i es divideix en 12 unces.

3. La tercera part d'una quantitat a pagar en tres lliuraments (per salari, per impost, per multa, etc.).

4. Cadascun dels pagaments parcials (quatre, cinc, etc.) que s'han de fer durant un any per a pagar íntegrament una quantitat en un temps fixat.

5. Cadascun dels pagaments parcials d'un arrendament o d'un impost.

Terciana/terçana

1. Febre intermitent que repeteix al tercer dia.

   Per tercianes, no toquen campanes

   Tercianes i quartanes, no fan tocar les campanes

Tergal

  1. Nom amb el qual són coneguts els filaments i les fibres sintètiques de polièster llançats al mercat amb el nom comercial Tergal.

Termini

1. Moment final, acabament d'un espai de temps assenyalat per a fer alguna cosa.

    Acabar-se la candela

    Tancar caixa

2. Cadascun dels pagaments parcials que es fan a temps fixats fins a completar una suma a pagar.

Terral

1. Vent de ponent. Vent que bufa de la terra cap a la mar des del vespre fins a mitjan matí.

Vent terral que omple el barral, bo

per a l'hivern, i per a l'estiu, mal

2. Terrer d'on els rajolers prenen la terra per a fer les rajoles i altres productes de llur indústria.

Terrassà-ana

1  Persona que es dedica al conreu de la terra.

2  En els pobles de marina, tot aquell qui no és mariner ni pescador.

Terrerola

  1. Ocell de l'espècie Alauda arvensis. Alàudid típic, de tons bruns i estriat fosc, amb bec

fort, cos allargat i robust, potes, ales i cua allargades, i hàbits terrestres. L'espècie combina la presència d'una petita cresta, una màscara facial pàl·lida, pit estriat, vora blanca terminal a les ales - com en la calandria- i rectrius externes de la cua blanques. El seu vol és ràpid, amb intens batut d'ales. Té una gran capacitat de maniobra en l'aire, amb possibilitats d'concernits prolongats i ascensions i descensos vertiginosos

Emet un cant llarg i continuat, molt ràpid, consistent en una successió de trinats encadenats i repetitius, sense pausa entre ells.

Terreta

1. Terra d'escudelles. La que s’usava per escurar.

                     Mina de terreta                        Terreta

Alacant, la millor terreta del món: per escurar

Val més la terra que l’escurada [terra = terreta d’escurar]

Terrós-osa

1. Massa compacta de terra adherida formant un sol cos, però que es disgrega fàcilment en donar-li cops.

Estar de bocaterrosa

Trobar davall cada terròs un calàpat

Trobar terrossos [o Haver-hi terrossos]

2. Massa compacta de partícules adherides d'altres matèries, com sucre, sal, calç, etc.

    Blanc com un terròs de neu

    Sord com un terròs

3. Terra de conreu.

4. Persona rústica, mancada d'instrucció i d'educació.

Qui neix per a terròs, no arriba mai a

rostoll 

Ser un terròs

5. Persona vella i decrèpita.

Testa

1. Cap d'una persona o d'un animal.

Amb els ulls fora de la testa

Esser una gran testa

Mal de testa vol dormir

Per una festa no et trenquis la testa

Perdre la testa

Tenir mala testa

Testarrut-uda

  1. Persona que sempre vol tenir raó, o que es faci allò que ell proposa.

És més tossut que un estellador

Ser més tossut que una banya de bou

Teta

1. Mamella.

    Anar a teta de monja

    Passar-s'ho teta

    Ser mamelleta [o teta] de monja

2. Nena o dona que serva infants; mainadera.

3. Germana gran, en el llenguatge infantil.

Teuladí

1. Ocell de l'espècie Passer domesticus

   Ser [algú] més espavilat que un teuladí

   Té més tramús que un teuladí de niu

Tibar

1. Fartar, omplir de menjar; s'usa sobretot com a refl.: tibar-se.

   Estar com la sardina en l'estiba

2. Posar tens, rígid; estirar.

3. Estar tens, rígid, estirat.

   Anar mudat i tibat 

   Dret [o estirat o tibat] com un rave

Tiberi

1. Avalot, xivarri, conjunt de crits i soroll, sia d'alegria, sia de baralla.

2. Menjada suculenta, sobretot si és col·lectiva i festosa.

3. Recapte, coses de menjar.

Tic

1.  Moviment convulsiu habitual de certs músculs, especialment de la cara.

Tifa

1. Caguerada.

2. Persona mancada de formalitat, de fermesa de caràcter, però amb pretensions.

    Fer el tifa

    Ser un tifa

Timbarro

  1. Tros gros de pa, de carn, etc.

Timó

1. Llança d’un carro.

2. Espigó d'arada.

Tina

 1. Recipient amb la boca més ampla que el sòl, que servix per a tindre vi, fer la bugada, assaonar pells, etc.

    Beure més que una tina

Tinell

1. Tina xicoteta.

2. Recipient on s'arreplega el most o l'oli de la premsa.

3. Lleixa, estant, per a tindre-hi els plats, olles i altres atifells, escudeller. Escorreplats.

4. Moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles dels grans senyors.

Tinter

1. Vas on es posa la tinta per a sucar-hi la ploma en haver d'escriure.

   Deixar en el tinter

   Estic tip com un tinter

   Ser un pixatinters

Tintinabular

  1. Relatiu o pertanyent a les campanes o al so que fan; que fa el so d'una campana.

so campana.jpg

Tinya

1. Malaltia. Afecció contagiosa de la pell, produïda per un paràsit vegetal que viu a l'arrel del pèl i provoca una inflamació al voltant d'aquest i la caiguda de tots els pèls atacats.

    Dolent com la tinya, [o Més dolent que la tinya]

    Ésser més viu que la tinya!

    Qui té tinya, el cap se grata

    Ser mes roí que la llagosta negra o la tinya

    Ser més viu que la fam [o la tinya]

2. Herba de l'espècie Cyperus difformis, de fulles linears i espiguetes multíflores, que es cria dins els arrossars i els perjudica molt.

3. Acumulació de brutícia en un lloc, esp. quan fa temps que no es neteja o que es fa malament.

Tió

1. Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que es destina a esser cremat.

    Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens do

    Negre com: el carbó, el sutge, el fum, la nit, la mort. una móra, un tió, el fum de gerrer, un fumall, la gola de llop, la pega,, el pecat... 

    Qui té tions, fa estelles

Tip

1. Fart.

   Estar més tip que un lladre

   Estar.ne tip

   Estic tip com un tinter

Tiquis-miquis

1. Primmirat, excessivament observador dels detalls.

2. Menjamiques, que menja poc o triant molt allò que menja.

Tirabec

  1. Pèsol de l'espècie Pisum sativum, varietat macrocarpum, que té la tavella grossa i es menja tendra la llavor i la tavella.

Tirabuixó

  1. Barreta de metall retorçuda en espiral i acabada en punta, que serveix per a treure taps del coll de l'ampolla.

Tirador

  1. Estri per tirar pedres que es fa adaptant unes corretges a una branca de tres caps retallada.

Tiradora

  1. Corda amb què es tiren els filats de caçar.

  1. Mena d’arnés         que en la part del davant té un ganxo per a enganxar una ansa del cabàs i així poder portar-lo amb una mà mentres amb l’altra s’escampa el guano o el que siga.

Tirallarga/tirallargues

  1. Escopeta

Tirant

1. Dur, mancat de la mollesa que ha de tenir quan és madur.

2. Biga horitzontal que serveix de suport a les altres.

3. Corretges o vetes que passant per damunt les espatlles serveixen per a sostenir els pantalons.

Tiràs

1. Eina consistent en una post fixada transversalment al cap d'un mànec llarg, que, empesa o estirada per un home, serveix per a arreplegar el gra i la palla damunt l'era.

Tirat-ada

1. Persona molt dolenta i que fa patir als altres.

Tirera/tirereta

1. En filera

   Anar en tirereta

Tiricia/ictericia

1. Malaltia caracteritzada per la presència de la matèria colorant de la bilis en la sang, amb forta grogor de la pell i dels ulls.

2. Angúnia

Tiriós-osa

  1. Capritxós i egoista.

Tiro

1. Cadena del carro que s’enganxa al cabestre d’un animal que el tira.

carro.jpg

Tironar

  1. Collir a mà

Tírria

1. Forta mania contra algú o alguna cosa.

   Prendre de tema 

   Prendre-la [amb algú]

Tísic-tísica

1. Que pateix de tisi. Malaltia en què hi ha consumpció d'un teixit; especialment, tuberculosi pulmonar.

   Tindre mes memòria que un tísic

   Val més que diguin: "per allí passa un ase", que, "per allí passa un tísic"

Tita

1. En el llenguatge infantil, gallina i altres bèsties petites.

    Fer ulls de tita

    Ja està la tita en lo sac

    Ser un mitja tita

2. Crit amb què hom crida les gallines. Tites, tites!

3. Manera carinyosa de referir-se al penis.

4. Polla d’índia

Titaina

  1. Plat típic de l'Horta de València. És una mena de samfaina feta amb tomata, pimentó, pinyons, all i tonyina de sorra.

Titella

  1. Persona que té poc criteri, a qui els altres fan ballar com volen.

Titot

1. Gall dindi. Ocell de l’ordre dels gal·liformes, de 117 centímetres de llargada, plomatge d’un color bru bronzejat amb taques blanques a les extremitats de les ales i de la cua, i el cap i el coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el bec, les varietats domèstiques del qual presenten diferents coloracions, originari de Mèxic i dels Estats Units (Meleagris gallopavo).

Estufat com un titot                          

Més roig que un titot

Valer més el farciment que el titot

2. Bonatxàs, gairebé beneitot.

Toca

  1. Mocador de punt adornat que les dones porten per a cobrir-se els pits i l'esquena.

Tocacampanes

1. Persona que parla sense solta, lleugera d’enteniment o mancada de formalitat.

    Ser més fluix que un tocacampanes

2. Pregadéu, insecte de l'espècie Mantis religiosa.

Tocacollons

  1. Persona molesta, pesada, que sempre busca pegues i que va de sabuda.

Tocat-ada

1. Que malalteja d'alguna part del cos; que comença a sentir els efectes d'una malura.

   Estar tocat d'es quest

   Estar tocat de l'ala [o tindre (algú) un perdigó a l’ala]

   Estar tocat de la caixa de Sant Bernat

   Estar tocat del bolet

   Tocat del perol

3. Borratxo.

Tocatardà-ana

1. Que s’alça tard.

    Ser un tocatardà

2. Tardà a fer les coses.

    Antany morien i ara toquen

Toca-toca

1. Al comptat, immediatament. Expressa l'acte de pagar tot seguit, sense dilació.

Todó/tudó

  1. Ocell de l'espècie Columba palumbus, de color cendrós fosc i blavenc, moradenc en el pit, amb taques blanques a les ales i al coll, de costums poc sociables, que viu gairebé sempre dins boscos, sobretot alzinars i pinedes.

Tòfol

1. Home rústic, curt d'enteniment.

    Fer-se el tòfol

2. Reducció del nom d'home Cristòfol.

Tòfola

  1.  Cop que es venta amb la mà.

Toia

1. Ram de flors que, fins als anys quaranta, es rifava o se subhastava en cada sessió de ball, entre els nois, abans de començar el ball de rams o de ram.

2. Tenebrari. Canelobre triangular, per a quinze ciris, que s'encén per al fas o ofici de tenebres.

3. Últim ciri de fas que romania encès.

3. Poc destre, sense nervi.

   Ser un toia 

Toll

1. Lloc profund d'un riu, sèquia o font, on l'aigua és neta i té poc moviment.

2. Clot natural o artificial, fet a terra, dins el qual hi ha aigua de pluja o d'altra procedència.

    En tot t'afiques, hasta en los tolls

3. Safareig o clot artificial destinat a rentar-hi la roba o altres coses.

4. Massa d'aigua o d'un altre líquid, molt prima, escampada per terra.

5. La mar

    Passar el toll

Tol·le-tol·le

1. Clamor d'indignació contra algú o alguna cosa; avalot; cridòria o xerradissa sorollosa i confusa.

2. Sense dilació ni restricció.

    Anar tol·le tol·le

Tolit-ida

1. Paralitzat; mancat de l'ús o moviment del cos o d'algun membre.

    Baldat com un lluç

Tomaca/tomata

  1. Òrgan sexual femení.

2. Forat que es fa en el calcetí

Tomb

1. Volta que dóna un cos que cau.

    A rebolcons

    De tomballons

2. Volta o mitja volta donada a alguna cosa o per alguna cosa, moviment pel qual una cosa es posa en sentit contrari a així com estava abans, o en el mateix sentit després de donar una volta.

3. Canvi o camí evolutiu que pren un negoci, assumpte, esdeveniment, etc.

    Estar a un tomb de dau

    Fer un tomb

    Fer un tomb el cor

4. Passejada curta i que acaba en el mateix lloc on ha estat començada.

    Donar un tomb

    No donar tomb

5. Venir a tomb

Tomballar

  1. Fer tomballons; donar voltes, algú, amb el seu cos.

Tombant

1. Lloc on tomba o gira un camí, una carretera, etc.

2. Tombada.

    Anar tombant i redolant

3. Moment en què acaba un període de temps i en comença un altre. El tombant de segle.

4. Al tombant: a la vora, a punt de.

5. Part d’una peça de roba que es doblega i queda amagada.

Tomello

  1. Aquest petit arbust (Thymus vulgaris) de la família de les labiades pot arribar fins a 50 cm. d'altura i posseeix tiges llenyoses i fortament ramificats. Les seves fulles són entre allargades i rodones. Al revés estan dotades d'una vellositats blanques i en el feix són llises i es corben cap avall a la vora. Les seves flors neixen entre abril i setembre, el seu color va des del blau violaci al vermell clar i es disposen en verticils en les aixelles de les fulles. Aquesta planta acomiada una forta aroma i prefereix llocs secs i assolellats.

Tongada

1. Conjunt de matèria o d'objectes disposat horitzontalment damunt una superfície o damunt un altre conjunt de coses anàlogues.

2. Ració, porció d'aliment que es repeteix a diverses hores.

3. Conjunt de budells del porc que es buiden i renten per a fer-ne les botifarres.

4. Temporada.

    A tongades

Tonya

1. Coca rodona feta de farina, patata, ous, oli i sucre, i que es menja principalment per les festes de Pasqua.

Estar gras com una tonya

2. Cop donat per agredir.

3. Cop rebut en una caiguda.

Pegar-se una tonya

3. Joc de bòlit, i el bastó al qual peguen cops en jugar-hi.

Tonyar

1. Cavar la terra profundament per a sembrar-la.

Tonyina

  1. Peix teleosti del gènere Thynnus, i principalment l'espècie Thynnus thunnina,que es fa d'un a tres metres de llarg, és negre blavenc per damunt i gris per sota, i és comestible tant fresc com salat.

La tonyina de sorra (anomenada també fillola) és una preparació de la Tonyina (zona de la panxa) que s'elabora tradicionalment a la cuina alacantina i és la part de la ventresca, la més greix i saborosa Generalment es prepara a la planxa, encara que pot trobar-sec en salaó amb aspecte molt semblant al pernil si es té en compte de les vetes de cansalada que li solen acompanyar.

2. Tupada, sèrie de cops violents donats per agredir, per fer mal, per castigar.

Top

1. Acció de topar, d'encontrar-se dos cossos.

   Fer top i top 

Topar/Topetar

1. Donar cops amb el cap els animals banyuts.

   Si arriba a ser un bou, ens topa

2. Venir a tocar més o menys violentament una cosa a una altra que se li interposa en el camí.

   Fotre's de lloros

   Topar de morros

3. Trobar pel camí qualcú o quelcom que ve en direcció contrària o que s'interposa.

4. Trobar impensadament o sense intentar-ho.

Haver topat amb la guitarra de sant Pere

Topetia

1. Antipatia, tírria.

2. Encabotament. Porfídia.

Torb

1. Confusió, torbació, desordre.

Torba

  1. Especie de mareig i de mal de cap poc concret.

Torbar

1. Alterar la claredat, quietud o serenitat.

    Anar-se-li'n el cap enfora

Torbisca

  1. Torb, vent que alça la neu (Maestrat).

Torcaboques

1. Tovalló, peça quadrada de lli, de cotó, de paper, etc., que s'usa en els àpats per a netejar-se els llavis i les mans.

Torcador/torcamans

1. Drap de torcar atifells de cuina i les mans.

Torcar

1. Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa.

    Ser pa cagar-se i no torcar-se

Torcedor-a

1. Instrument amb què es torç alguna cosa.

3. Bastó amb forats per on passa un cordell que servix per a estrényer els morros d'una cavalleria quan la ferren.

Tord

1. Ocell de la família dels túrdids, de diverses espècies del gènere Turdus.

   A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va

   A sant Francesc, pren el reclam i ves; i si tords no agarres, no tornes més

   A Santa Tecla, tords a la taleca

   El tord més gros, el més gustós

   Els tords volen baixos

   Hora baixa cauen els tords

   Més val un tord en sa mà, que mil i cinc-cents que volen

   Paréixer un tord 

   Pel gener, els tords al paner

   Per sant Francesc agarra els tords amb vesc

   Per Sant Grau, el tord cau

   Per St. Mateu, tords per tot arreu

   Quan baixa el tord, el fred és fort

   Quan l'octubre ve a la fi, tords i guatlles són aquí

   Si és tord, si és mèl·lera

   Tords a la darrera de març, l'hivern és llarg

2. Persona fàcil d’entabanar, o de guanyar en un joc.

Tormo

  1. Penyal isolat.

  1. Pedra que hom posa a la teulada per evitar que el vent se'n duga les teules (Benassal).

Torn

1. Tambor giratori d'eix vertical amb obertures laterals, que, col·locat en l'obertura d'una paret, serveix de vehicle per a passar objectes d'un costat a l'altre de paret sense que la persona que hi ha a un costat vegi la que està a l'altre costat. Sol usar-se en els monestirs de clausura i en les cases d'expòsits.

2. Tanda.

Torna

  1. “les tornes” són els diners que s’han de donar a qui, en una botiga, un bar, etc., ha pagat de més; el canvi.

Pescatera punyetera, m'has venut el peix pudent; si no em tornes la pesseta, ho diré a tota la gent

2. “les tornes” són també les conseqüències d’una mala acció o la revenja d’algun fet comès.

A l'altra, torna!

Anar a tornes

Dur-se'n les tornes

Torram

  1. Núvol voluminós, a manera de torres, que apareix a l'horitzó (Peníscola).

Torrat

1. Cigró torrat.

2. Borratxera.

Agafar una torradora

Anar torrat

Torrat-ada

1. Malmès de salut, decaigut.

    Estar torrat

2. Quedar endormiscat.

Quedar-se torrat

Torre

  1. Persona molt alta.

Com una torre

Torrelló

  1. Núvol gros, voluminós, que sol amenaçar pluja.

Torrentera

  1. Lloc per on passa un torrent dels que es formen quan plou.

Tort

1. No dret; desviat de la forma normal; que fa curvatura o angle.

    No hi ha cap llaurador que no faci un solc tort

2. Borni, mancat d'un ull.

    Més val tort que cego

    No em fotràs tort, que et veus

3. Dany causat indegudament a algú.

    Ésser del coll tort

    Fer el forat tort [a algú]

    Fer un tort

    Pegar tort

4. Desviat del camí recte o bo, sia en l'aspecte mental, sia en el moral.

    A tort

    A tort i a dret

    A tort i a través

    Dur el viatge tort

    Llaurar dret [o tort]

    Ser del morro tort

    Ser més tort que la Justícia

    Ser més tort que un rabassó

Tortada

1.Pastís fet de massa de farina fina pastada amb ametlles mòltes, rovells d'ou i sucre, sovint farcida de confitura i adornada exteriorment de blanc d'ou, fruita confitada etc.; es fa amb motlle i té diverses formes, però sol esser de gruix considerable i constitueix una menja pròpia de gran festa.

Tòs

1. La part posterior del cap i superior del clatell.

Beure a tòs

Caure de tos

Clavar-se al tòs [algú] una cosa

Com si em besares el tòs

Gratar-se el tòs

Penjar [a algú] en el tòs [alguna cosa]

 Tosc-tosca

  1. Sense poliment.

Tossada

  1. Cop donat amb el tòs, sobretot per un animal banyegaire.

Tossal

1. Elevació del terreny no gaire alta ni de pendent gaire rosta, en una plana o aïllada d'altres muntanyes.

Boira pels tossals, aigua pels barrancs

2. Muntanya o puig en general.

3. Tossut, caparrut.

Tossar

1. Donar cops amb el tòs, amb el cap; es diu pròpiament dels cops que donen els animals banyegaires, i per extensió, de qualsevol cop violent donat amb el cap.

Tossoló

1. Cop violent al cap.

Tossuderia

  1. Insistència d’una persona a fer allò que ella vol, sense tenir en compte l’opinió dels altres.

Tossut-uda

1. Obstinat en les seves opinions, determinacions, etc.

És més tossut que un estellador

Esser més tossut [o pesat] que la boira terrera

Ser més tossut que un ase

Ser més tossut que una mula

Ser més tossut que una mula guita

Ser tossut com una banya de marrà

Tossera

  1. Tos que es manifesta d’una manera sobtada i violenta.

Tostó

1. Cosa massa torrada; especialment, tros de pa torrat.

2. Gra de dacsa torrat però no obert, fregit amb sal.

3. Enuig, pesadesa, tabarra, llauna.

Totar

  1. Beure posant els llavis al tòt d’un recipient; és el contrari de beure a galet, o gallet.

Totestiu

  1. Ocell de l'espècie Parus maior, anomenat també estiverol, que depenent de la temperatura o de l’estació té un cant o un altre.

Tòtil-tòtila

1. Beneitot, curt d'enteniment (Maestrat).

Tòtina

1. Cap gros.

Totxo

  1. Curt d'enteniment i aturat, mancat de vivesa mental.

Ser un totxo

  1. Jàssera; peça de fusta qua ella sola feia una càrrega.

Tou-ova

1.Buit, no massís.

2. Bla, que no oposa resistència a la pressió.

   Esser tou com una anxova

   Posar-se tou

3. Estufat, fet menys compacte per la fermentació.

   Tou com la cera

4. Estufat de vanitat.

   Estar tou

5. Mudat, ben vestit (Vinaròs, Benassal).

Trabucar

1. Posar de manera contrària a la normal, a l'orde establert.

   Trabucar el seny [o l'enteniment]

Traça

1. Forma o manera com es presenta o apareix una cosa; aparença, figura.

    Ni traça ni maça

2. Habilitat, bona disposició per a fer alguna cosa. 

    La traça mata la caça 

    Més val traça que força

    Qui té traça manual no pot patir gana

    Ser un poca-traça

    Tindre traça [o manya]

    A qui no té traces, el llop se'l menja

3. Senyal que deixa una cosa, un animal, etc., per allà on ha passat.

    Anar a la traça [a algú o d'algú]

    Portar algú a la traça

Traçut-uda

  1. Trempat per saber fer bé les feines.

Tracalet

1. Persona o cosa que es belluga molt, fa molta fressa, enraona massa o fa altres coses empipadores.

Tràfec

1. Persona inquieta, que vol intervenir en tot, que es fica en allò que no li pertoca, que no sap estar-se sense fer una cosa o una altra.

    Ésser un tràfec

Trafegar

1. Ocupar-se activament en un treball; faenejar movent-se molt o intensament.

Trafegós-osa

1. Carregat de feina agitada, de tràfec.

Tragallada

1. Porció de líquid que s'engoleix d'una vegada i precipitadament.

Tragantona

1.Acció de tragar fent força.

2. Cansament, sufocamennt de fatiga.

Traginar

1. Portar d'un lloc a un altre alguna cosa, sia damunt el coll o l'esquena, sia damunt una bístia, sia amb algun vehicle.

   Traginar greix

Traginer

1. Persona que tragina, que es dedica al transport de mercaderies, mobles, etc., d'un lloc a un altre, sia amb carro, sia a esquena de bístia.

    Traginer de garrot: el qui portava les mercaderies a esquena de bístia.

    Traginer de mar o de ribera: el que es dedicava especialment a portar a les cases dels comerciants la càrrega arribada per mar

    Traginer de carrera: el qui transportava mercaderies a grans distàncies i a pobles molt allunyats del punt de partida.

    El burro del traginer sempre va davant

    L'ase fa un compte i el traginer un altre

    No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort

    No tots els qui porten xurriaques són carreters [o traginers]

Traguinyol

  1. Trago, glop.

Traiga

  1. Anella de fusta o de ferro que va penjada per l'aixanguer a la part central del jou, i dins la qual passa i se subjecta l'espigó de l'arada o del carro.

Trall

1. Soca, tronc d'arbre.

Tralla

1. Regna; corretja per a frenar o dirigir

2. Corretja o corda que, lligada al cap d'un bastó, forma amb aquest les xurriaques.

Tramada

1. Conjunt de trams de bigues que formen un rai.

Tramuntana

1. Vent que bufa del nord i que sol esser molt fred.

    Boires per sant Joan, tramuntana portaran

    Cant de la "rana" porta tramuntana

    La tramuntana fa la dona sana

    La tramuntana no és bona ni sana

    La tramuntana no té abric i l'home pobre no té amic

    La tramuntana sempre porta la cua molla

    La tramuntana tots els racons agrana

    Mai plou de tan bona gana, com quan plou de tramuntana

    Perdre la tramuntana de vista

    Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana

    Quan la tramuntana s'emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell

    Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana

    Si plou de tramuntana, plou de bona gana

    Tramuntana al matí, pluja a la tarda

    Tramuntana cosa sana

    Tramuntana, aigua sana

    Tramuntana, bergantana

    Tramuntana, la mar plana

    Tramuntana de matí, cap al tard garbí

    Tramuntana de primavera, pluja al darrera

    Tramuntana de Sant Miquel, els pagesos tot l'any miren el cel 

    Tramuntana en l'Albufera, ni cacera ni pesquera

    Tramuntana per esmorzar, aigua per sopar

    Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i seré

    Tramuntana vent de gana 

    Tramuntana vertadera porta botelleta al darrere

    Tramuntana vertadera, pluja pel davant i pel darrera

    Vent de port per Sant Miquel, tot l'any mirarà el cel

Tramoiar

  1. Valer-se de mitjans per a enganyar.

Trampejar

  1. Manejar les coses de manera que s'aconsegueixi de vèncer-ne les dificultats o d'eludir-les.

Tramuntar

1. Passar a l'altre costat d'una muntanya, collada, etc.

Tramús

1. Planta lleguminosa de l'espècie Lupinus albus, de flors trasovato-oblongues peloses pel revers, flors grans blanques alternes o geminades en raïms curts, llavors grosses blanques llises i lenticulars.

   Estar [o Quedar-se] més amarg que un tramussar

   Tornar-se aigua de tramussos

2. Llavor del tramús, lenticular, groguenca i comestible. 

3. Part tendra, de color groc, que tenen en el bec els ocells de cria.

niu.jpg

   Tindre encara el tramús en la boca

4. Mena de granet o tall que es forma a la comissura dels llavis.

   Eixir-li a u tramús

Tramussol

1. Urçol. Granet que surt a la vora d'una parpella

Tranca 

(Castellanisme)

1. Barra que s'entravessa darrera una porta per assegurar que no l'obriran.

Transhumància

1. Acció de passar d'una terra a una altra, especialment els ramats que passen l'hivern a una regió temperada i l'estiu a una de més fresca.

transhumancia.jpg

Trapa

  1. Porta que s'obre damunt un pla horitzontal, generalment en terra mateix, per donar pas a un pis inferior o soterrani.

Trapassejar

  1. Ficar-se, algú, en assumptes que no li haurien d’interessar.

Trapatroles

1. Persona eixelebrada, que obra sense reflexió.

Trasbals

  1. Feina molt considerable; gran remenament de coses o acumulació de maldecaps.

Trasbalsar

  1. Canviar un líquid espès de dipòsit i colar-lo, per separar-ne el pòsit del suc més clar.

vi.jpg

2. Afectar profundament l'ànim.

3. Traure (les coses) del lloc on estan per a posar-les en un altre.

Trascolar

  1. Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient o recipients.

vi1.jpg

Trasconillar-se

1. Fugir, desaparèixer, deixar de veure's una cosa que hom cerca.

Traspondre

  1. Anar-sen, desaparèixer del lloc on s'estava. S'usa sobre tot en imperatiu per manar a algú que s'en vage "Traspon d'ací".

Trasposta

1. Acció de posar-se darrera un objecte per amagar-se.

Traspuar

  1. Passar, un líquid, molt lentament a través d’una matèria sòlida.

Trasquiló

  1. Tall desigual en els cabells.

Trastejar

  1. Caminar, una persona, mentre va remenant coses o fent feina.

Trasto

1. Eina, instrument de treball.

   Arreplegar els trastos 

   Tirar-li [a algú] els trastos

   Tirar-se els trastos pel cap

2. Dit d'un moble, una ferramenta, un utensili, inservible i sense valor.

   Amic i trasto que no serveix, si es perd, no es perd res

3. Persona tinguda per inútil, que molesta. 

   Ser un trasto 

Trau

1. Forat, buit practicat profundament en un cos.

2. Forat llarguer practicat a una tela, cuiro, etc.

    Ésser trau i botó

3. Incisió profunda feta al cos d'una persona o animal per ferida d'instrument agut, per cop violent, etc.

    Fer un trau [a algú]

Traucar

  1. Foradar.

Trava

  1. Corda o corretja amb què es lliguen dues potes d'un animal per impedir-li córrer o saltar.

Cavall travat, cavall capat

2. Cadascuna de les pedres de construcció que es deixen més sortides que les altres, en una cantonada o en el brancal d'un portal, perquè es puguin unir amb les immediates laterals i continuar la construcció.

3. Obstacle; allò que impedeix o destorba l'execució d'una cosa.

Travessa

1. Creuer de camins o de carrers; cruïlla.

2, Drecera, camí lateral més curt que el camí principal.

Anar-se'n per les travesses

No deixis les carreteres per les travesseres

3. Barra travessera de les que formen una porta.

porta.jpg

4. Acció de travessar, i la seva durada.

5. Sistema reglamentat d’apostes mútues per a preveure d’una cosa incerta, com un partit de futbol, una partida de pilota o una correguda de cavalls.

6. Diferència.

Travessanya

1. Barra que subjecta per darrera les baranes del carro.

Posar una barra travessera

Travessar

  1. Passar d’un costat a l’altre.

Traveta

1. Acció de posar un peu encreuat amb la cama d'una altra persona que camina o corre, per fer-la caure.

    Fer-li la traveta

Treginat

1. Superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable, en oposició al sòl o paviment.

Trellat

1. Raó, fonament lògic; clarícia.

    Tenir menys trellat que el plat de les ànimes

2. Profit, resultat pràctic d'una acció, d'un esforç.

    Ha quedat com fava

    No traure trellat

3. Judici, enteniment per al govern i direcció d’un afer.

    Bala perduda

    Ésser un capsigrany

    No tenir trellat [o trellat ni forrellat]

    No tindre ni ric ni roc

    Ser coix de l'ala

    Ser un cap lleuger

    Ser un cascavell

    Ser un poca substància

    Ser un tocatimbals

    Tindre el cap ple de serradura

    Tindre el quint pis per llogar

    Tindre menys trellat que una cabra baix del rabo

4. Enteresa de caràcter.

Tremolar

1. Agitar-se amb moviments curts, ràpids i repetits, com els que fa una persona o animal per fred, fam, debilitat, por, impressió forta, etc.

Fer tremolar

Més val suar que tremolar

Qui té fred, tremola

Tremolar com un cascavell

Tremolar com una fulla de poll, [o com la fulla d'un arbre, o com un dragó]

Tremolar les barbes 

Trempar/templar

1. Mesclar una cosa amb una altra o amb altres per suavitzar aquella, per moderar-ne la intensitat, el gust, la calentor o fredor, etc.

2. Donar a un metall, a un cristall, etc., el punt de duresa i elasticitat que necessita per a certs usos.

3. Posar d'acord els sons d'un instrument o instruments musicals segons la proporció harmònica.

Trempat-ada

1. En bon estat de vigor i de salut.

Trempat com un all [o més trempat que un all]

Trempat com unes xeremies

2. De bon humor, en bona disposició.

Trempat com un gínjol

Trempat com un orgue

Trempat com un pèsol

Tremuja

  1. Dipòsit on s’aboquen les olives, les qual passen per l’obertura inferior a la mola o trompellot per a moldre-les.

 

Trena

1. Porció de cabells que, dividits en tres o més caps o ramals, s'entreteixeixen de manera que cadascun dels caps, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres passant-los alternativament per damunt i per sota.

2. Conjunt de crins, fils, vims o altres peces llargueres, entreteixides a manera d'una trena de cabells.

Trena d'alls o de cebes: forc d'alls, de cebes.

3. Conjunt de budells d'un animal entrellaçats per a guisar-se.

trena.jpg

4. Peça de pa composta de dues o tres barretes de pasta entrellaçades.

5. La presó

Trenc

1. Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d’un cop.

2. Moments en què comença a manifestar-se (la llum del dia).

   

 A trenc d'alba, a punt d'alba, el toc d'alba

Trencacames

  1. Es diu d’una pujada molt dreta o d’una etapa d’una cursa ciclista amb continues pujades i davallades que fan que el cos no s’hi acabi d’acostumar.

Trencaclosques/Trencacaps

1. Problema o endevinalla difícil de resoldre.

2. Joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura o una imatge determinada.

Trencadella

  1. Conjunt de moltes coses que s’han trencat, o dels bocins d’un objecte que s’ha esmicolat.

Trencadís-issa

1. Que es pot trencar; que es trenca fàcilment.

Trencall

1. Cosa trencada; trenc.

2. Terreny desigual i obert entre muntanyes.

3. Partició de dos camins o vessants.

4. Camí travesser, viarany o carreró que es desvia del camí o carrer principal.

5. Porció de platja o de roca on trenca o arriba l'aigua de la mar o d'un riu.

platja.jpg

Trencant

  1. Lloc d’una carretera on en comença una altra de transversal.

Trencapinyols

  1. Ocell de l'espècie Cocothraustes cocothraustes, que s'alimenta principalment de pinyons.

Trencar

1. Fer trossos o fragments (una cosa), colpejant-la, pressionant-la, tirant-la a terra, etc.

   A trossos

2.  Produir una solució parcial de continuïtat (en un cos), sense arribar a separar-ne les parts. Fracturar.

3. Sofrir la divisió en dos o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un punt o més.

La llengua no té ossos i en trenca de

ben grossos

Trencar-se el cap

4. Doblegar, fer que una superfície no siga plana ni rígida.

5. Canviar bruscament de direcció.

6. Entravessar-se (a una cosa) interrompent-la, traient-ne la continuïtat. Interrompre.

   Trencar de conversa

   Trencar el bull

   Trencar el dir

   Trencar el fil de la milotxa

7. Transgredir, violar, faltar, (a una obligació, una llei, un tracte, etc.).

   Eixe primer es trenca que es doblega

8. Començar a eixir, fent esforç, una cosa que està tancada, colgada, etc.

   Trencar el dia

   Trencar el color

9. Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat.

   Trencar el gel

Trenella

  1. Corda prima formada a manera de trena.

Trentaqueté

1. De pressa.

   A trentaqueté

Trepa

  1. Grup de persones que tenen mala reputació.

Trepadella

  1. Lleguminosa de l'espècie Onobrychis viciaefolia, de fulles compostes de sis a dotze parells de folíoles apiculades, flors grans, amb tres estries vermelles, en raïms oblongs, llegum pubescent i llavors subreniformes, grosses, brunes; es conrea per a farratge, que agrada molt al bestiar.

Trepitejar

  1. Tenir, una peça o una eina, un moviment vibratori anormal.

Trepitjar

1. Xafar. Esclafar una cosa amb el peu.

   Trepitjar els talons

2. Esclafar (el raïm), per a fer-ne eixir el most, posant-hi els peus damunt i movent-los reiteradament.

3. Tractar amb el més gran menyspreu, de manera indigna, ofensiva, humiliant.

Trescaire

  1. persona que li agrad molt caminar.

Trescar

1. Anar i vindre les abelles del buc a les plantes que els fornixen l'aliment.

2. Caminar, treballar, afanyosament, apressadament.

   Trescar més que la xinxa

3. Ballar amb moviments ràpids i cops de peus i de mans.

Trespeus

1. Cèrcol de ferro sostingut per tres petges, sota el qual es fa foc i a damunt es col·loca l'olla o la paella on s'ha de coure el menjar.

Trespol

1. Paviment d’una habitació, d’una casa.

2. Sostre d'una habitació.

    A qui Déu vol, la casa li puja el trespol

3. Terrat per a estendre la roba o assolellar-se (Atzeneta, Vistabella).

4. Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes.

Trestellador/estallador

1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia o canal.

2. Post que es posa a les portes de les cases per tal que no entre l'aigua de la pluja.

comporta.jpgcomporta1.jpg

Trestombar

  1. Trascolar el vi o l'oli de recipient perquè no estiga tèrbol.

Tresull

  1. Estrabisme.

A tresull

Tresullat-ada

  1. Ullerós.

Trialles

  1. Objectes de qualitat inferior després de fer-ne una tria.

Triat-ada

1. Separat, apartat.

   Estar triat i garbellat

   Estar triat/ada

Tribulació

  1. Situació personal o familiar d’angoixa i de privacions.

Trico-trico

  1. Hom ho diu quan camina a poc a poc.

Anar trico-trico

Trifulga

  1. Estat de malestar entre dues persones o en una empresa.

Trill

1. Instrument que consisteix en una taula o un corró que porta encastades una sèrie de làmines de ferro tallants o de pedres fogueres, emprat en la batuda per a capolar la palla.

2. Corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta armada de llenques de ferro, que va rodant, arrossegat per una bístia, sobre l'erada.

Trilla

  1. Rodera, solc fet a terra per la roda dels carros.

Trillar

1.Batre els cereals amb el trill.

Trinar

1. Onomatopeia del cant dels ocells.

2. Estar furiós

  Estar que trina

Trinxa

  1. Llenca de roba folrada que es posa a la part superior dels calçons, de les faldes, etc., corresponent a la cinta, perquè aquelles peces de vestit s'ajustin bé al cos.

Trinxar

  1. Tallar carn, o una altra cosa, i fer-ne trossos petits.

2. Murmurar, malfamar.

Trinxo/Trinxet

1. Trenc al cap, ferida com de ganivet al cap.

Tripijoc

  1. Embolic, embull; situació complicada, sia de treball, sia de perill .

Trip-trap

  1. Onomatopeia del soroll de passos.

Tristesa

  1. Malaltia dels cítrics causada per un virus.

Trit/trita/trida

  1. Triturat, reduït a trossos petitíssims, gairebé a pols.

Trobada

  1. Grup de persones que han quedat d’acord per parlar, o per fer una altra cosa, en un lloc.

Troballa

1. Cosa trobada per un atzar o en el curs d’una investigació, d’unes recerques, etc.

Troca

  1. Madeixa. Porció de fil enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat.

Cabdellar la troca

Embolicar [o enredar] la troca

Haver-hi ram i troca per aclarir

Tròlec

  1. Mena de carret amb nou plats o rodes, que es fa passar damunt el camp que ha d'ésser arrossar, després que l'han abeurat d'aigua, per pastar la terra i colgar bé la femada.

  1. Carret especial per a transportar materials de construcció o de recomposició i el personal de les brigades, en les vies fèrries.

3. Persona que no para, que és molt viva, que no pot estar-se quieta, sobretot referit a xiquets.

4. Persona que té poc trellat.

Trompa

1. Baldufa, joguina rotatòria amb què els xiquets juguen fent-la voltar vertiginosament.

   Fer ballar [algú] com una trompa

   Torna-li la trompa al xic 

2. Borratxera

   Agarrar una trompa

   Entrompar-se

Trompada

1. So de trompa.

2. Cop donat amb una trompa.

3. Cop violent

Trompejar

  1. Donar trompades, cops violents.

Trompellot

1. Pedra troncocònica que serveix de mola en l'almàssera.

2. Rutló de batre cereals.

3. Baldufa cònica i sense clau, que es fa voltar a cops de llendera.

4. Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res.

    De bona fusta ve el trompellot

    Ser un trompellot

    Ser un tros de quòniam

Trompicar

1. Treballar molt i contínuament.

2. Molestar amb conversa insistent, amb precs, amb recomanacions, amb avisos, etc.

3. Entropessar

Trompicó

1. Entropessó.

2. Trompada, colp violent.

   A trompicons

Trona

1. Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una espècie de balcó accessible per una escala.

trona.jpg

Encara que m'ho prediquin teatins, o

encara que m'ho prediquin dalt una trona 

Escopir fora de la trona

Tirar trona avall

2. Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula.

Tronat-ada

1. Deteriorat, fet malbé per l'ús.

2. Arruïnat, empobrit extremadament.

Tronera

1. Obertura practicada a un mur de fortificació o al costat d'un vaixell de guerra, i destinada a deixar passar la boca d'un canó i disparar-lo sense que els artillers que el manegen estiguin exposats al foc de l'enemic.

tronera.jpg

2. Cadascun dels forats que hi ha a certes taules de billar i als quals poden anar a ficar-se les boles.

3. Munt de pedres que es fa al voltant de la soca d'un garrofer.

5. Cap de trons, home de conducta moralment desarreglada. Persona que surt de gresca i va a dormir molt tard.

    Ser un tronera

Trontoll

  1. Moviment ràpid, i sovint durador, d’una cosa que vibra o d’un vehicle que passa per un terreny difícil.

cotxe.jpg

Tronxo

1. Tronc d'una planta d'horta, especialment de col o lletuga.

2. Beneitot, curt d'enteniment.

Tropell

  1. Conjunt desordenat de gent o de coses en moviment.

Tros

  1. Camp de conreu.

Trossar

  1. Arromangar. Fer-se pujar, algú, les mànigues d’una peça de roba, fent-hi doblecs.

Truc

  1. Cop, amb la mà o amb un estri, que rep una persona o la superfície d’una cosa.

2. Joc de cartes que sol jugar-se entre quatre persones que van dues contra les altres dues, cadascuna de les quals rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dues bases (guanyar el truc), matant-se les cartes segons un ordre establert.

Trufa

  1. Bolet del gènere Tuber, carnós, saborós, que es cria sota terra.

Truja

  1. Femella del porc destinada a criar.

  1.  Peça de fusta o de metall, de forma aproximadament trapezial, que, unida per baix a les anses d'una campana, serveix per a sostenir aquesta i fer-li de contrapès en ventar-la.

Trull

1. Premsa de vi.

    Beure [algú] com un trull

    Ser [algú] un trull

    Ser l'amo del trull 

2. Molí d'oliva.

Trullola

  1. Pica, dipòsit més petit que el trull, al costat del qual està situat i del qual rep el vi ja fermentat per a passar-lo a les bótes.

Trumfar

1. En certs jocs de cartes, tirar trumfo.

Trumfo

1. Cadascuna de les cartes del pal que domina el joc.

Tuf

  1. Mala olor, esp. la que ve d’un animal o del cos d’una persona.

Túmul

1  Muntanyeta de terra que es posava sobre el lloc on estava enterrada una persona.

2  Monument sepulcral bastit damunt una tomba que té forma de turó de terra o de pedres.

tumul.jpg

3  Estructura coberta de draps de dol, erigida per a la celebració de les exèquies d'un difunt

Tunda

1. Tupada, pallissa.

Tupí/topí

1. Perol o olla xicoteta i amb una sola ansa.

    Defensar el tupí

    Els testos [o plats, o tupins] s'assemblen a les olles [si no pel mig per les vores]

    Fer el tupí [a algú] 

    Fer-se'n el tupí

    No haver-hi tupins

    Tupí petit, amb poc és ple

2. El cap d'una persona.

    Ser boig com un tupí de pixats

Turca

1. Borratxera.