PESCADORS BONS CATALANS

Pescadors bons catalans, que sabeu l’aspror del mar

i quan s’encrespa, sense por del bramular,

amb la tempesta bravament sabeu lluitar.

Tot l’heroisme de vostra gesta ma sardana vol glossar.

Xiula el vent esfereïdor i en el cel creix la negror

de la tempesta, mentre al lluny, el pescador

ardit s’apresta a capejar-la amb ferm braó.

Sola en la platja, trista i plorosa hi ha l’aimada, tot dolor.

I el seu pit desgrana una pregària:

-Pietat, Senyor del cel, Senyor Déu meu!

Escolteu el meu prec

i feu que l’estimat, retorni al meu costat,

que ell és ma vida.-

I sanglotant, segueix resant

bo i esguardant la llunyania.

Però a l’instant, sempre bregant,

hi ha una ala blanca que s’apropa.

Llença un gran crit infinit:

-Són ells! Són ells!-

I amb il·lusió, vers l’horitzó

hi envia un bes d’amor.

Quan ha arribat, li diu confiat:

-Espera’m sempre sense angoixa.

Si contra el mar sé lluitar,

amunt els cors!

Déu protegeix al pescador

que en Ell té fe i amor.

                                 Música: Bou i Geli, Vicenç

                                 Lletra: Serracant i Manau, Joan