PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

G

Gafa

Gafarró

Gafet

Gaiata

Gaiato

Gaidó

Gaiola

Gaites

Gaixbola

Galdirot-a

Galdós-osa

Galdufa

Galet/gallet

Galifardeu

Galimaties

Galindaina

Galipanda

Galipàndria/Calipàndria

Galipau

Gall

Gallampí

Gallaret

Galleda

Gallet

Gallina

Gallinassa

Gallineta cega

Galló

Galotxa

Galotxada

Galta

Galtada

Galtera

Galvana

Gamarús

Gamba

Gambal

Gambeta

Gambosí

Gamella

Gana

Gandul-ula

Gànguil

Ganxet

Ganya

Ganyims

Ganyolar

Ganyota

Gara-gara

Garba

Garbell

Garbellar

Garbera

Garbí/morisc

Garbó

Garbuix/garbull

Gargall

Gargamella

Gargamelló

Garganxó

Gàrgola

Gàrguil

Garguilot/garguirot

Garjola

Garlanda

Garlar

Garlopa

Garlopejar

Garra

Garrama

Garramatxa

Garramanxo

Garrameu

Garranda

Garranxeral

Garranxo

Garreta

Garró

Garrofa

Garrofí

Garroner-era

Garrot

Garrotera

Garrut-uda

Garsa

Garsar

Garsesa

Garxo-a

Gassó

Gastar

Gasto

Gatameus

Gatera/gatonera

Gatifell

Gatinyar-se

Gatosa

Gatxo

Gatxull

Gatzara

Gaudir

Gavan

Gavarrera/gavarnera

Gavarró

Gavarrot

Gavell

Gavella

Gaveta

Gavinot

Gebre

Gelera

Gelosia

Gemec

Gemecar

Geni

Geniva

Gentada

Gentalla/gentola

Geperut

Gerdor

Germanor

Gerra

Gesmil

Gibrell

Ginjol

Ginjoler

Gipó

Giracasaques/giracamises

Girada

Giragonsa/gerigonsa

Girola

Gitam

Glapir

Gleva

Glop

Glopeig

Glorieta

Gobanella/gomanella

Goig

Gola

Golafre/golut

Golfes

Gomiós-osa/gobiós-osa

Gorg

Gorga

Gori-gori

Gorja

Gorradura/borradura

Gorrí

Gorrí-ina

Gorrinada

Gorrita

Gosar

Gossera

Governanta

Graelles

Grallar

Gram/agram

Gramalla

Gramola

Granat-ada

Granellada

Granera

Granísol

Gransa

Grapat

Gratacels

Gratera

Gregal

Greixó

Grenya

Grenyut-uda

Gresca

Grill

Grillat/ada

Grinyolar

Gronsa

Gronxador/engrunsadora

Gronxar

Grossa

Grua

Gruga

Gruixut/uda

Grum

Guà

Guaita

Guaitar/aguaitar

Guaixar

Guaixat-ada

Gual

Guano

Guantada

Guardiola

Guaret

Guarir

Guatlla/guala

Güelo-güela

Guerxo

Guilopo-a

Guipar

Guirigall

Guisador-ora

Guit/Guitza

Guix

Guixa

Gafa

  1. Peça corbada, generalment de metall, que serveix per a subjectar una cosa amb una altra, per a estrènyer l'objecte que s'està treballant, etc.

  1. Grapa que es gasta per a aproximar els extrems d’una ferida.

Gafarró

1. Ocell de la família de les fringíl·lides, espècie Fringilla serinus, que és molt petit, de color groc verdós, fa el niu en els arbres, especialment alzines i pins, s'alimenta de llavors i és molt cantador.

2. S’usa per referir-se a una persona molt xicoteta.

3. Persona poc honrada.

4. Borratxera.

Gafet

  1. Peça de metall corbada que, ficant-se dins la cavitat d'una altra peça, serveix per a subjectar una peça de vestit o altra cosa.

Gaiata

1. Crossa; bastó corbat per un extrem.

2. Cadafal mòbil sobre el qual hi ha un muntatge de làmpades, decoracions o figures, amb molta il·luminació, que forma part de la processó que se celebra el primer dia de les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana i que després s'instal·la en diverses places o carrers.

Gaiato

1. Bastó encorbat en la seua part superior que usen els pastors. 

    Gaiato i senaieta, i viure esquena dreta

    Xarop de bastó [o de fleix , o de gaiato , o de reblanir]

Gaidó

1. Obliquament, de costat.

   Anar de gairell

   De gairell [o de gairó; o de gaidó]

   De garbí

 Gaiola

  1. Rusc de suro (Artana).

Gaites

  1. Romanços, coses que distreuen, que entrebanquen, que dificulten.

Gaixbola

  1. Artefacte d'espart i fil d'empalomar on el caçador porta la fura.

Galdirot-a

1. Golafre, fartó

Galdós-osa

  1. Bonic, graciós, net, agradable, ben reeixit; però sol dir-se en sentit irònic, volent dir el contrari de tots aquests conceptes.

Galdufa

  1. Rotlle lluminós al voltant de la lluna, que sol ésser senyal de pluja.

Galet/gallet

1. Campaneta de la gargamella.

    Saltar el gallet [a algú]

2. Broc petit d'un càntir, porró o altre recipient, per on, en inclinar convenientment l'atuell, brolla el líquid a raig prim.

Beure a gallet [o galet]

Beure a xerric

Beure amorrat [o a morro , o a morrull , o a broc de botella]

Si tens set, pixa i beu al galet

3. Enganyar fàcilment.

    Beure a galet [o a raig]

    Fer beure a galet

4. Tallada, galló d'una fruita.

5. Canó d'una font.

6. Tros de branca o de canya d'una planta que queda en tallar aquesta.

Podar a galet: tallar els sarments obliquament.

7. Peduncle d'una fruita, especialment del raïm, per on es talla.

8. Diners.

No tindre un gallet [o diners] per fer cantar un cec

No valdre un gallet

9. Gall xicotet.

Així, gallet i tocs per sa cresta!

Esser un bon gallet

Esser un gallet de garbera

La puput cantava en Xilxes i el gallet en Almenara, i en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba

10. Persona o animal que predomina o pretén de dominar damunt els altres.

    Fer el gallet

11. Nom de diferents animals que tenen semblança amb el gall.

    Peix de l'espècie Zeus aper

Gallet de riu: ocell de l'espècie Rallus aquaticus, de bec més llarg que el cap, ales còncaves i rodonenques, coa curta i cuneïforme, que habita en terres aigualoses i fa el niu entre els joncs.

Gallet faver: ocell anomenat també gall faver.

12. Nom de diferents espècies de plantes anomenades també gallarets:

Rosella, flor de la planta Papaver rhoeas

Planta de les espècies

              Lonicera etrusca                     Lonicera caprifolium

Galifardeu

1. Home o xic temible per la seva corpulència, males intencions, manca de seny o qualsevol altra causa

Galimaties

 1. Embolic, confusió, sia en el llenguatge, sia en la disposició de les coses materials o d'altre orde.

Galindaina

1. Adorn de poc de valor.

2. Romanços, accions fictícies.

   No estar per galindaines

Galipanda

  1. Mal veneri.

Galipàndria/Calipàndria

1. Gana de menjar.

2. Constipat fort.

    Agarrar, [o arreplegar], una calipàndria

Galipau

1. Animal amfibi de la família dels bufònids: Bufo vulgaris. És semblant a la granota, però més gros, ple de tubèrculs per damunt l'esquena i les cames, i amb els ulls molt grossos; és d'aspecte repulsiu, i la gent inculta li atribueix qualitats malèfiques i el considera verinós.

2. Ser una persona llesta. Es diu sobretot als xiquets.

Ser un galipau

Gall

1. Cada una de les parts separades per membranes de què consten certs fruits, com la taronja o l'anou. 

2. Bambolles d'un líquid bullent.

Gallampí

  1. Pal de quatre metres que untaven de greix per fer- lo esvarós. A la part superior nugaven un pollastre viu.

  1. Es diu d’una persona molt alta.

Gallaret

1. Gallet; gall petit.

2. Rosella, flor de la planta Papaver rhoeas

3. Mareselva, planta de l'espècie Lonicera etrusca

4. Fumària, planta de les espècies:

           Fumaria officinalis               Fumaria spicata

5. Fòssil de petxina.

6. Persona vanitosa, presumida, que vol sobressortir.

Ser com gallaret de campanar

Tenir els gallarets al cap

Tenir [o agafar] gallarets 

Galleda

1. Recipient de forma troncocònica invertida i a vegades cilíndrica, de metall, de fusta ferrada o de test, amb una ansa, que serveix per a poar, transportar o guardar aigua. Poal.

    Ficar el peu a la galleda

    Ficar-se de peus a la galleda [o poal]

    No adormir-se el guix a la galleda, [a algú]

    Tirar-li una galleda d'aigua freda

Gallet

1- Úvula, gargamelló.

Aixecar el gallet

Saltar el gallet [a algú]

2- Broc prim d'un càntir, porró, almorratxa o altre recipient destinat a fer rajar un líquid a raig prim.

Beure a gallet

Fer beure a gallet

3- Peça monetària de 5 cèntims.

No fer ni un gallet

No tindre cap de gallet

No tindre un gallet

No valdre un gallet

Qui naix per a gallet no arriba a xavo

Valdre quatre gallets

4. Gall petit o jove.

Ésser un bon gallet 

5. Persona o animal que predomina o pretén de dominar damunt els altres.

Encarar-se con un gallet

Fer el gallet

Gallina

  1. Persona covarda o pusil·lànime.

Gallinassa

1. Escrement de les gallines i coloms.

Gallineta cega

  1. Insecte coleòpter de la família dels coccinèl·lids, de diferents espècies, i principalment la Coccinella variabilis. Té el cos arrodonit i globulós, amb taquetes de color fosc.

2. Joc infantil que consisteix en embenar els ulls d'un jugador i se li donen tornades sobre si mateix per a desorientar-lo. Els altres jugadors s’esparcen pel terreny de joc. Llavors, la gallineta cega tractarà d'agafar a qualsevol i endevinar pel tacte qui és. Si la gallineta ho endevina es lleva el mocador i l'hi posa a qui ha agafat i si no ho endevina continua el joc.

El recitat que fan els jugadors o jugadores al qui porta els ulls tapats abans de començar-li a pegar, sol ésser així: «Gallineta, què has perdut?—Una agulla i un canut.—Busca-la per terra.—No la trobe.—Busca-la pel terrat.—No, no, que em faré gat.—Busca-la per la ximenera.—No, no, que em faré negra.—Busca qui t'ha pegat!

Galló

1. Cadascuna de les parts en què està naturalment dividida la part comestible d'un fruit, com la nou, la taronja, la magrana, etc.

2. Cadascun dels bessons de fava continguts dins la bajoca.

3. La part comestible de l'ametlla, per contraposició a la corfa o clovella.(Pego).

4. Bíceps o molla del braç (Xàtiva).

Galotxa

1. Sabata amb sola de fusta.

2. Mena de fletxa petita, feta d'un bastonet punxagut i guarnit de plomes, que els nois empren per jugar tirant-la a les portes, als animals, etc.

3. Bastó acabat en punta, que els toreros claven damunt el coll i esquena del bou per incitar-lo i fer-lo tornar més brau. Banderilla. Pica.

    Clavar la galotxa [a algú]

4. Modalitat de pilota valenciana que es juga sempre al carrer, bé siga natural o artificial, practicada majoritàriament a les comarques de l'Horta de València, laMarina Alta i Baixa, la Ribera Alta i Baixa, i la Foia de Bunyol.

Galotxada

  1. Petjada; empremta de peu o pota damunt la terra molla (Benassal).

Galta

  1. La part lateral de la cara, que s'estén des de sota l'ull fins a la barba.

Estar begut de galtes

Estar de bona galta

Fotre les galtes roges [a algú

Galta de pa de ral [o de pa tou , o de pa torrat , o de ferro , o de formatge]

No et fies de la galta que de nit s’afaita

Parar la galta

Tenir una rosa a cada galta

Tindre galta d'àngel bufador

Xalar les galtes [a algú]

  1. Natja. Cada una de les dues porcions carnoses, simètriques, situades en la part posterior del cos entre les cuixes i el costellam.

Amb una ma a la galta

Galta del cul

I ara, què li falta?: Un pedaç a cada galta

  1. Part d’una cosa que té dos bandes.

Paréixer el carrer de mitja galta

Galtada

1. Bufetada. Cop donat a la galta.

   Fotre una hòstia

Galtera

1. Peça de guarniments que tapa els ulls i galtes d’un animal.

Galvana

1. Peresa; desgana de treballar o de moure's.

    Gana i galvana mai ne fa falta

Gamarús

1. Ocell nocturn de l'espècie Strix aluco, molt semblant a l'òliba però més gros.

2. Persona estúpida o molt rústica.

3. Espècie de bolet del gènere Polyporus

4. Gall, en el llenguatge d'argot dels gitanos.

Gamba

  1. Cama, en el sentit d'aptitud per a caminar.

Ficar la gamba

Parèixer que porta gamba

Tindre bona gamba

2. Malfeiner.

No fer una gamba

Gambal

1. Cama; extremitat inferior o posterior de persona o d'animal, considerada especialment en relació amb la seva capacitat per a caminar o córrer.

    Ser un gambal

2. Capacitat intel·lectual.

Ésser un curt de gambals

No veure-hi més enllà del nas

Ser un pallús

Tenir el cap de pom d'escala

3. Corretja o cadena amb què es subjectaven les cames d'algú per impedir-li de fugir o per turmentar-lo.

4. Corretja que va penjada a cada banda de sella per sostenir els estreps.

5. Peça de fusta que, enganxada al trill, serveix per estirar-lo l'animal que bat a l'era.

6. Deutes.

7. Bastonet que, lligat amb un cordell, pengen al coll dels gossos perquè no puguin córrer ni anar a caçar.

Gambeta

  1. Crustaci (Leander serratus) que habita en les roques de vora mar i que es fa a mà o en coladors.

Gambosí

1.  Espècie de nansa de boca estreta, feta de joncs, que serveix per a pescar anguiles en les sèquies.

2. Animal imaginari a què fa referència la locució caçar o pescar gambosins.

Gamella

1. Recipient de fusta on posen el menjar per als porcs o per a les gallines.

2. Recipient de fusta, a manera de plat o caixó, que serveix per a recollir la pasta d'oliva de damunt el jaç i posar-la dins els esportins.

Gana

1. Desig o impuls de fer o que ocórrega.alguna cosa.

A bona gana de ballar, poc so és menester

Anar-se-li'n els ulls darrere

Donar la gana [a algú, de fer una cosa]

2. Disposició.

   A contratemps

   A desgrat

   A pesar de

   A repèl [o de rèpel]

   De bona gana

   De mal talent

   De mala gana

   De rebufada

   Estar de gana

   Estar de mala gaita

   Estar de mala veta

   Estar de taba

   Per obligació

3. Apetit, desig de menjar.

A bona fam, [o molta gana] no hi ha pa dur

A bona gana, sobra salsa

Acabar primer el pa que la gana

Anar prim de ventre

Badar primer la boca que els ulls

Enganyar la gana

Entrar en gana

Entretenir la gana

Estar fent creuetes

Fer bona lletra

Haver ganeta

Matar [o trencar] el cuc [o el cuquet]

Menjar a mos rodó

Menjar com un llop

Menjar-se els blens dels llums

Menjar-s’ho a cremadent 

No haver menjat calent

Tenir el ventrell enrajolat 

Tenir mes gana que l'espiritutuò

Tenir mes gana que que els soldats de Tarragona

Tenir mes gana que un empleat de nou

Tenir més talent que un ganivet nou

Tenir un budell buit

Tenir un racó al ventre

Tenir una gana com un bou

Tenir una gana de destraler

Tenir una gana que treu foc

Tindre les dents llargues [o tindre bona dent] 

4. Ambiciós

   Pagar ganes i tot

Gandul-ula

1. Malfeiner; que no vol treballar

   Fer el gandul

   Gandul com una estaca

Gànguil

1. Persona molt alta i prima, de cames llargues.

  Alt com un gànguil

   Estar com un gànguil

   Llarg i prim com un gànguil

   Tenir gànguils

2. No fer res i alhora molestar.

Fer el gànguil

Ganxet

  1. Agulla arquejada formant dues puntes, que les dones empren per subjectar-se els cabells.

2. Tija de metall, d'os, de fusta, etc., amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a fer a mà treballs de punt i de malla.

3. Labor de punt i malla feta amb el ganxet.

Ganya

1.  Brànquia; òrgan de la respiració dels animals aquàtics, situat un a cada costat de la faringe.

2. Gest de la cara, i especialment de la boca, expressiu d'un sentiment.

Fer mala ganya

Ganyims

  1. Ganyes de tonyina salades.

Ganyolar

  1. Udolar, llançar crits de dolor o d'impaciència un gos o un llop.

  1. Plorar molt sorollosament, cridant fort.

Ganyota

1. Gest ridícul o grotesc fet amb la cara, i especialment amb la boca. Carassa.

    Fer la ganyota

Gara-gara

1. Afalacs o compliments que es fan per guanyar-se la voluntat de qualcú.

    Fer la gara-gara

    Per davant la gara-gara, i per detràs la punyalada

Garba

1. Feix d'espigues tallades i lligades, que generalment es compon d'algunes gavelles.

A barcella per garba

Ser més burro que una garba de canyots

Tenir tant de seny com una garba d'ordi

2. Feix de coses de qualsevol mena reunides i lligades a manera de garba d'espigues.

És més innocent que una garba de faves

És més lletja que una garba de planter mal lligada

Esser [o Estar] més brut que una garba de faves

Garbell

1. Receptacle que té el fons ple de forats iguals i que servix per a separar objectes de grandària desigual deixant passar els uns i retenint els altres. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. El material de què és fet, varia segons els usos als quals es destina i segons les comarques: els garbells més usuals són els de triar cereals i els que empren els paletes per a triar les pedretes i la terregada o guix mòlt. El fons dels garbells sol esser de pell, d'espart o de joncs, i modernament de tela metàl·lica.

   Deixar com un garbell [o com un colador]

   Fer del cel garbell

   Haver de treure a prendre el sol anb un garbell

   Pescar el sol amb el garbell, [o Poar amb garbell]

   Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès

   Semblar un garbell [o Estar fet un garbell]

Garbellar

1. Triar o netejar, gen. llegums, amb un garbell.

Garbera

1. Munt de garbes col·locades ordenadament segons una disposició determinada, bastit en el camp on s'ha segat o prop de l'era on s'ha de batre, per guardar les garbes contra la pluja mentres arriba el moment de la batuda.

2. Munt de coses posades amb cert orde, semblant a un munt de garbes.

   Esser un gallet de garbera

   Estar com una garbera de galls [o gats]

3. Gran quantitat d'alguna cosa. 

   Tindre una garberada de...

Garbí/morisc

1. Vent que ve del Sudoest.

    Bufa el garbí, l'aigua és aquí

    El garbí les mou i el llevant les plou

    El Garbí, a les set se'n va a dormir

    Garbí a l'hivern, boca d'infern

    Garbí d'hivern, dimonis a l'infern

    La boira de desembre duu el Garbí al ventre

    Pluja de garbí, para-li el bací

    Tronada al matí, vesprada, Garbí

    Vent de garbí, bufa allà i pega ací

    Vent de garbí, no te n'adones i ja és ací

2. Mirar de reüll

    De garbí

Garbó

1. Feix de sarments o de branques primes de qualsevol planta, destinat a fer foc, a alimentar el bestiar, etc.

Garbuix/garbull

1. Barreja confusa, embull; conjunt de coses desordenades.

Gargall

1. Salivada espessa barrejada amb mucositats de la gola o dels bronquis. Esput. Escopinyada.

    A tret de gargallFer garjola

Gargamella

1. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag; part interior i superior del coll. Gola.

Gargamelló

1. Úvula o vel del paladar.

Garganxó

1. Anou del coll.

2. Gola.

Gàrgola

  1. Forat i grifó per on surt l'aigua de la font pública (Benassal, Rossell).

Gàrguil

1. Motlle de ferro que s'omple de fang per fer la teula.

Garguilot/garguirot

  1. Cop que es dóna amb el dit del mig, disparant-lo amb força després de tenir-lo aturat pel dit polze.

Garjola

1. Mena de maleta o sarró.

2. Panxa, en llenguatge familiar.

    Omplir la garjola

3. Cavitat on s'agafa o subjecta una cosa.

    Tenir [algú] a la garjola

4. Presó, en llenguatge familiar.

    Estar a la garjola

5. Gresca, xerrameca, soroll de gent.

6. Home molt xerraire, que enraona massa.

Garlanda

1. Cadena de flors o de fullatge trenat, que es penja com a adorn.

2. Diadema.

3. Allò que circueix una cosa a manera de corona.

4. Desorde.

    Ser can Garlanda

Garlar

  1. Xerrar; parlar per parlar.

Garlopa

1. Eina de fuster, semblant de forma i d'ús a un ribot, però molt més grossa i amb una ansa o agafador per a la mà.

    Florenciet, que parlant, parlant dixava la garlopa

Garlopejar

1. Treballar la fusta amb la garlopa.

Garra

1. Cama; extremitat inferior d'un home o animal des del genoll fins al turmell.

   Cagar-se en garres

   Caure [alguna cosa)] garres avall

   Estirar les garres

Garrama

1. Engany, trampa, principalment en el joc o en els tractes.

Garramatxa

1. Troç de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell, enrotllada a la cama a manera de polaina, subjectant-la amb una corda o amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o de les picades d'insectes o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs a la marjal.

Garramanxo

  1. Gargot, taca de tinta o ratlla informe d'escriptura.

Garrameu

1. Gat.

    A garramau [o a garrameus]

2. Crit propi del gat o semblant al crit d'aquest animal.

3. Crit de la guatla.

Garranda

  1. Veça, planta lleguminosa. Vicia sativa (Morella).

Garranxeral

1. Camp poc apte per al cultiu.

Garranxo

1. Branqueta trencada o arrancada d'un arbre o planta (Maestrat, Cast.).

Garreta

  1. Part de la cama o del braç oposada al genoll en un cas i al braç en l’altre.

2. Carn de bou  de vedella que correspon a la part de darrere de la juntura de les potes posteriors.

3. Persona que té les cames curtes

.

Garró

1. Turmell.

2. Part inferior i posterior de la garra de la cama, on s'articula esta amb el taló.

No arribar als talons [o garrons]

Tindre la calça en el garró

3. Tendó de la part inferior de la cama d'un quadrúpede.

4. Part inferior de la cama, d'un pernil, etc.

5.Genoll del porc.

6. Esperó de gall.

7. Capoll de l'olivera. 

Garrofa

  1. El fruit del garrofer  (Ceratonia siliqua), que és indehiscent, polisperm, de color bruna i de forma llarguera i aplanada amb coberta coriàcia i polpa carnosa però no molla.

En juliol la garrofa es posa dol

Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir

2. Aliment en general; mitjans de subsistència.

Acabar-se les garrofes

Fer les garrofes

Fer passar la garrofa [a algú]

Guanyar-se les garrofes

Garrofí

1. Pinyol o llavor de garrofa.

    Estar més perdut que un garrofí a la mar

2. Persona molt petita.

    Ser com un garrofí

3. Coàgul, grum.

Garroner-era

1. Persona poc neta d'aparença o en el vestit sense arribar a bruta. Es diu especialment de les dones.

2. Qui porta les calces (mitges) als garrons, sobretot quan fan arrugues per no anar ben estirades.

Garrot

  1. Bastó gruixut.

2. Instrument de suplici consistent en una anella de ferro amb què s'ofega el condemnat estrenyent-li el coll.

Garrotera

  1. Lligacama; cinta o corretja per a subjectar-se la calça a la cama.

Garrut-uda

1. Que té bones garres.

2. Tort de cames, que en caminar es topa dels garrons.

Garsa

1. Persona molt interessada, que no dóna res a ningú i que vigila la manera de treure profit d’allà on pot.

Garsar

  1. Deformar una cosa torcent-la o encorbant-la.

Garsesa

  1. Biaix, desviació de la línia recta d'un objecte, especialment de fusta, que abans era dret.

Garxo-a

  1. Estràbic, que mira a la torta.

Gassó

  1. Terròs o pa de terra adherit a les arrels d'una planta.

Gastar

  1. Usar, emprar una cosa que usant-se es consumeix o deixa de posseir-se.

Gasto

1. Acte i efecte de gastar; despesa; allò que es gasta.

    Qui menja, no fa gasto

2. Quantitat de diners que es gasta

Gatameus

1. Amb els dos peus i les dos mans en terra.

   A gatameu

Gatera/gatonera

1. Forat redó en una porta o en una paret per on poden entrar i eixir els gats.

   Deixar-se els pèls en la gatera

2. Embriaguesa

Gatifell

1. Utensili, objecte d'ús manual.

Gatinyar-se

  1. Barallar-se de paraula o a tocs, sense fer-se gaire mal.

Gatosa

  1. Planta lleguminosa de l'espècie Ulex parviflorus: arbust de 4 a 10 dm., verd glaucescent, armat d'espines robustes; té les fulles curtes, acuminato-alenades; les flors molt més petites que les fulles, en fascicles sobre les espines formant llargs raïms; el llegum és pelut, amb sis llavors; es fa per boscos i llocs àrids, especialment de la regió mediterrània.

Com una gatosa

Gatxo

  1. Ocell més gros que la garsa, amb el coll negre, les ales blanques i la cua negra.

Gatxull

1. Fang clar i fondo (Benassal).

2. Part de la cort on els porcs deixen els excrements.

3. Resultat d'un treball mal fet; empastre.

Gatzara

1. Cridòria, brogit, amb què una colla de gent manifesta alegria.

   A Carnestoltes, bones voltes

   Desori 

Gaudir

1. Alegrar-se, sentir goig intens per la possessió de la cosa desitjada.

2. Posseir una cosa traient-ne profit o avantatge.

Gavan

  1. Capot amb mànegues, fet de roba gruixuda, per a abrigar-se en temps de fred.

Gavarrera/gavarnera

  1. Planta rosàcia de l'espècie Rosa canina: arbust que es fa alt d'un a dos metres, de branques robustes armades de punxes fortes i ganxudes, i que fa les flors rosades o blanques i el fruit oblong vermell que conté uns granets que en contacte amb la pell produeixen coïssor.

Gavarró

  1. Fruit de la gavarrera.

Gavarrot

  1. Clau curt i gruixut, i amb la cabota grossa, que serveix per a clavar tela damunt fusta i per a subjectar els cèr cols dels barrils o bótes.

Gavell

1. Braçat; feix de coses (llenya, herba, espigues, etc.) que es pot portar amb el braç.

2. Feix de llenya menuda tapat de terra, que forma un munt per a esser cremat i servir de femada al camp.

3. Conjunt, reunió de coses, de persones, generalment poc ordenada.

Gavella

1. Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després deposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba.

   Fer bona gavella

2. Gran quantitat.

Gaveta

  1. Caixó de fusta quadrangular amb les parets inclinades, que els paletes o mestres de cases empren per a pastar-hi la massa d’obra.

  1. Ferrada de fusta o de llauna, de forma cilíndrica o lleugerament cònica invertida, per a tenir-hi aigua.

Gavinot

  1. Au palmípeda del gènere Larus marinus fuscus.

2. Persona curta d’enteniment.

Gebre

1. Gelada, aigualera glaçada.

Gelera

1. Lloc on la neu no es fon en tot l'any.

2. Gelada, aigualera glaçada.

3. Lloc on es guarda la neu.

4. Habitació molt freda.

Gelosia

1. Amor irritat i recelós per temor de perdre l'objecte estimat o de tenir un rival preferit.

Gemec

1. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena.

   Ésser un sac de gemecs

   Neu al gener, porta gemecs

   Ser més unflat que un sac de gemecs

   Val més un ai que cent gemecs

Gemecar

1. Fer gemecs. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 

    Qui gemeca ja ha rebut

Geni

1. Temperament fort de qui no li costa gaire d’enrabiar-se.

Ésser de geni viu

No tindre geni per a dur albarda

Tenir geni d'argelaga

Tenir geni de foc

Tenir geni de pólvora

Tenir un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua

Tenir un geni com una ortiga

Tenir un geni de fotims

Tindre el geni cagat

Tindre el geni curt

Tindre mal geni

Tindre el geni fort

Tindre un el geni pudent

Traure el geni

Geniva

1. Teixit carnós que cobreix la part alveolar de les mandíbules i adhereix al coll de les dents.

Gentada

1. Moltes persones en un mateix lloc.

Gentalla/gentola

1. Gent dolenta o baixa, menyspreable.

Geperut

1. Que té una protuberància a l'esquena o al pit, produïda per una desviació de la columna vertebral o de l'estèrnum.

   Cap geperut no es veu la gepa

   Dels pecats del pares, els fills en van geperuts

Gerdor

  1. Qualitat de gerd, de tendre; frescor.

Germanor

1. Bona avinença entre la gent.

Gerra

1. Atuell de terrissa cuita (i també de vidre o de metall), la secció circular del qual va augmentant fins a certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base; serveix per a tenir líquids, fruits, confitura, etc.

Gesmil

1. Arbust de la família de les oleàcies, de l'espècie Jasminum officinale, de troncs flexibles i estriats, flors oposades, imparipinnades, amb les fulloles allançades, flors blanques i oloroses en cimes terminals, i fruit en baies rodones; és planta conrada en els jardins per la bellesa i perfum de les seves flors.

Gibrell

1. Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull, etc.

Ginjol

1. Fruit del ginjoler.

Anar més mudat que unes Pasques [o un ginjol o que Pica-sàries]

Com ara plouen gínjols

Córrer [o anar lleuger] com un gínjol

Més content que un gínjol

Més rodó que un gínjol

2. Cop donat al cap.

Ginjoler

1. Arbust o arbre menut de la família de les ramnàcies, espècie Zizyphus vulgaris (Ziziphus jujuba), que es fa alt de dos a quatre metres, amb branques tortuoses, fulles alternes ovades dentades o dístiques i quasi sèssils, de flors menudes pentàmeres groguenques i de fruits drupacis arredonits, ovats i rogencs quan són madurs (gínjols). La fusta, molt dura,es fa servir per a la fabricació d'instruments musicals, sobretot de dolçaines.

Gipó

1. Peça de vestir, amb mànegues, ajustada i cenyida al cos, i que cobreix el tronc des dels muscles fins a la cintura.

Més prop de la carn està la camisa que no el gipó

Portar mal gipó

Posar-li un gipó

Primer és la camisa que el gipó

  2. Palissa.

Fer [a algú] un gipó sense costures

Posar un gipó[ a qualcú]

Tallar un gipó [a algú]

Giracasaques/giracamises

  1. Persona que varia fàcilment d'opinió, de partit, d'amistats, etc..

Girada

1. La colga o doblec que es deixa a la part superior del llençol en fer el llit.

Giragonsa/gerigonsa

1. Sinuositat, revolta.

Girola

1. Prolongació de les naus laterals d'una església per darrera l'altar major, al llarg de l'absis, fins a unir-se ambdues naus.

Gitam

  1. Planta de l'espècie Dictamnus albus, de tronc dret i senzill cobert de pèls glandulosos, fulles ovals, les inferiors imparipinnades i les superiors amb fulloles dentades, i amb flors blanques o rosades; és medicinal, usant-se en la farmacopea casolana per combatre el mal de ventre i com abortiva. També es coneix com a Timó real.

Glapir

1. Lladrar el gos amb un crit agut i penetrant, especialment quan descobrix la caça. 

Gleva

1. Pa de terra compacta que s'alça cavant, llaurant, etc.

2. Pa de terra compacta i endureïda per la humitat, formant una crosta planera.

Tenir una gleva en el cor

3. Massa formada per aglomeració o condensació de diverses parts.

    Gleva de remolta o de pinyol: massa de pasta i pinyol d'oliva treta de l'esportí on ha estat premsada.

    Gleva de calç: crosta de calç despresa d'un emblanquinat.

    Gleva de mal: crostera.

4. Massa compacta en general.

Comprar llenya a gleva: comprar els arbres de tota mena, des d'una certa mida i edat, pagats no a tant cada un, sinó fent un capmàs del total.

 5. Bufetada, cop a la cara.

   6. Coàgul, grum.

Gleva de sang: porció de sang presa

7. Extensió de terra conradissa tota afegida, sense solució de continuïtat.

Serf de la gleva: vassall afecte a una propietat i que era venut amb ella.

Glop

1. Porció d'un líquid que es beu en una sola engolida, que cap d'una vegada en la boca.

Posar-se un glop d'aigua dins sa boca

2. Xicoteta quantitat de beguda.

Fer un glop

Més blanc que la llet, [o que un glop de llet]

Val més un glop de negre, que tot el que baixa pel Segre

3. Intermitències.  

   A glops 

4. Parlar molt i atropelladament.

   Parlar a glops

Glopeig

1. Acció de glopejar.

Glopejar

1. Tindre per un temps dins de la boca un glop d'algun líquid agitant-lo per netejar-se la boca, per assaborir-lo, etc. 

Glorieta

1. Placeta coberta en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses. 

Gobanella/gomanella

  1. Braó; articulació de la mà amb l'avantbraç (Alt Maestrat).

2. Avantbraç; part del cos compresa entre el colze i la mà (Llucena).

Godall

  1. Porc petit, des que neix fins que el desmamen.

Goig

1. Emoció causada per la contemplació d'una cosa que ens plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que desitjam o pel fet mateix d'obtenir el bé desitjat.

   Fer goig

   Ha tingut un goig sense alegria

   No cabre un en la pell de goig que té

   No fer goig

   Tot lo roig fa goig 

Gola

1. Part anterior del coll; espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag.

Amb el cor en la gola

Amb la mort a la gola

Coure [a algú) la ceba a la gola

Nuar-se-li la gola

Parar-se-li a un el bocí en el barandat de la gola

Posar-li [a algú] el peu en la gola [o en el coll]

Vindre el rot a la gola [a algú]

2. Peça de l'armadura que es posava damunt el pitral per a cobrir i defensar la gargamella.

3. Obertura i passatge d'entrada.

    Fosc com una gola de llop

4. Apetit desordenat de menjar i beure.

Criar teranyines en la gola

El pecat de gola Déu el perdona, i el del piu, se'n riu

Tenir la gola seca

5. Recelós.

Golafre/golut

1. Fartó. Dominat per la gola; que menja molt; d'un apetit insaciable.

    El golut es mostra a la taula, i el deshonest a la paraula

    Esser més fart que un llop

Golfes

1. Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, sovint aprofitat per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc.

    Passar més gana que el gos del Pinyol, que va morir a les golfes mirant les botifarres

Golfo/galfó

  1. Conjunt de dues peces de metall, una de les quals va ficada a la branca d'un portal i té un piu que entra dins l'ull de l'altra peça, fixa a una fulla de porta, i serveix per a sostenir aquesta permetent-li d'obrir-se i tancar-se.

Golondro-ondra

1, Peresós, qui no vol treballar.

2. Qui procura viure esquena dreta i a despeses d'altri.

3. Persona molesta, que fa nosa, que només serveix per a fer embalum.

Gomiós-osa/gobiós-osa

  1. Que té o expressa cobdícia, desig immoderat.

Gorg

1. Clot pregon en el llit d'un riu o torrent, on l'aigua s'entolla o alenteix el seu curs, sia formant remolí, sia encalmant-s'hi.

Gorga

1. Gargamella; part anterior del coll .

Moltes gotes d'aigua fan una gorga [o bassal]

2. Bassa grossa i pregona, en un riu, on l'aigua és quieta o marxa a poc a poc.

Gori-gori

1. Cant fúnebre dels enterraments; absoltes.

    Cantar-li a un el gori-gori

    Estar en el gori-gori

    Fer el gori-gori

Gorja

1. Gola, gargamella.

2. Gana de menjar, capacitat per a engolir.

3. Alegria bulliciosa, diversió.

   Estar de gorja

   Picar a la gorja

Gorradura/borradura

1. Granellada que surt a la pell, principalment dels infants, en temps de molta calor.

Gorrí

1. Dit xicotet de la mà. 

Gorrí-ina

1. Porcellet, porquet.

2. Brut.

Gorrinada

1. Ramat o conjunt de porcs.

2. Acció pròpia d'una persona porca, deshonesta.

Gorrita

1. Grumoll, regruix que es forma en un teixit, pasta, llana, etc.

2. Boleta que es fa en la roba.

Gorro

  1. Un bon glop o tímbola de vi, de licor.

Gorró

  1. Piu o tija posada a l'extrem d'un eix, d'una porta, etc., perquè pugui girar dins un encaix.

2. Gorrer, que gorreja.

Gorromí-ina

  1. Avar,

Gosar

1. Tenir prou coratge; atrevir-se.

Gossera

1. Caseta on habita el gos.

2. Lloc on es tanquen els gossos agafats pel caner.

3. Peresa, malfeineria

Gosset

  1. Moneda de cinc cèntims.

  1. Ventrell del porc farcit de carn.

  1. Planta de l'espècie  Antirrhinum majus herbàcia i perenne amb la corol·la força gran de 35 a 45 mm, fulles lanceolades oposades o en verticils de 3 però de vegades les superiors són alternes. La corol·la pot ser purpúria o totalment o parcialment groga segons les varietats. Les flors són en raïm de 10 a 30 flors. El fruit és una càpsula oblonga de 10 a 14 mm amb nombroses llavors petites.

Gotada

  1. Got ple.

Gotinyar

  1. Ploviscar.

Governanta

1. Dona que li agrada manar.

Graelles

1. Eina per  torrar carn a la brasa.

Grallar

  1. Fer el seu crit estrident la gralla, el corb i altres ocells de la família dels còrvids o similars.

Gram/agram

1, Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies, espècie Cynodon dactylon, de canyes ramoses des de la base, rizoma serpentejant molt estès, tiges postrades, amb fulles planes, estretes i acuminades, amb la lígula pelosa, beines foliars piloses i de dos a set espigues verticil·lades i de color moradenc reunides al capdamunt de la tija fent una inflorescència digitada; molt comuna en camps sembrats, terrenys abandonats, preferentment humits, i formant part de les gespes dels jardins. És molt tenaç i mala d’esvair, perjudicant molt les plantacions; és medicinal, de propietats diurètiques i refrescants.

Gram d’aigua (Paspalum distichum o paspalodes): té les fulles planes, estretes i agudes i espigues linears geminades.

Gram d’olor (Anthoxanthum odoratum): té les espiguetes en panolla i és molt abundant de flors. És enfiladissa i estolonífera, de fulles estretes i espícules reunides en tirs. Fa una olor potent que resulta desagradable al bestiar.

Gram negre (o porquí) (Potentilla reptans): de la família de les rosàcies, enfiladissa i estolonífera, de fulles palmades amb cinc folíols fistonats, que té propietats astringents.

Agarrar-se com el gram

Créixer con el gram

El gram s’amorgona tot sol

En temps de fam l'ase es menja el gram

Escampar-se una cosa com el gram

O gram o canyota

Gramalla

1. Túnica llarga fins als peus, que portaven antigament els homes i també les dones, i especialment els consellers i regidors.

2. Ser una persona poc disposada, poc faenera i grandassa.

Gramanto/gramàntol

  1. Crustaci (Homarus gammarus). Posseeix cinc parells de potes com tots els decàpodes. El primer parell de potes acaba en dues grans pinces: una d'elles amb les vores esmolades, que utilitzen per tallar, i l'altra amb unes fortes dents que empra per triturar. Els quatre parells de potes restants estan situades en el tòrax i, encara que bastant petites en relació amb el seu cos, li serveixen per desplaçar-se pel fons del mar. Al davant té també dues llargues antenes i quatre més de molt més curtes.

Gramola

1. Gramòfon que té la trompa acústica en l'interior de l'aparell.

Gran debades

  1. Es diu al xiquet que es clava amb xiquets més menuts.

  1. Es diu a u que no fa res perquè és malfeiner o inmadur.

Granat-ada

1. Arribat a la creixença completa; d'edat adulta, i principalment que passa de mitja edat.

Estar "granaet /a"

Parlar granat

Grandia

  1. Entrat el dia, quan el sol ja és ben alt; tard (però sempre dins el matí).

Grandier-era

  1. Que es lleva o s’alça tard.

Granellada

1. Erupció cutània en forma de granets petits i nombrosos.

Granera

1. Utensili compost d'un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l'extrem d'un mànec de fusta o de canya, i que serveix per a arreplegar i llevar d'en terra o d'altre lloc la pols, pedruscall i altra brutícia.

Ella... és la granera

Fer anar com una granera

Granera deslligada, sols és bona per a ser cremada

Granera nova agrana net [o bé; (o arreu]

Hui és el dia que no venem ni una granera

La primera, la granera; la segona, la senyora

Paréixer una granera vestida [o amb faldes]

Pel desig del margalló, rossegava la granera

Granísol

1. Conjunt de petits grans de glaç formats per congelació del vapor d'aigua de l'atmosfera.

Gransa

1. Conjunt d'espigues mal esclafades i granets de cereals que queden barrejats amb trossets d'espiga i macolins després de la batuda i de garbellar-los.

2.  Despulles i rebuig que es treu del guix quan el cernen.

3.  Pedreny menut, que no serveix per a edificar o que ha de barrejar-se amb ciment per a esser utilitzable.

Grapat

1. Acte d'agafar fortament amb la mà.

Anar a grapats

Caminar a grapats

2. Allò que cap dins la mà closa.

Fer un grapat d'anys

Un grapat

3. Conjunt; quantitat considerable.

A grapats

Despendre els diners a grapats

Ser un grapat

Un grapat de

Gratacels

1. Vela petita hissada en determinades ocasions a la part més alta del pal major.

2. Edifici de molts de pisos.

Gratera

1. Picor en una part del cos.

Greala

  1. Gibrella de terrissa o de metall per a rentar-se cara i mans.

Gregal

1. Vent del Nordest.

El gregal i el xaloc porten fred i porten foc

El gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot

Gregal la mou, llevant la plou

Gregal matiner, gregal trapacer

Gregal matiner, llevant tarder

Gregal, mar picada i sola banyada

Nuvolada a la posta, Gregal a la porta

Quan les boires corren de garbí, gregal fi

Si és gregal i brusca dura, pescada segura

Vent de gregal [o en gregal], ni peix ni pardal 

Vent de Gregal, mal

Greixer

  1. Espantacriatures que s’endú els xiquets i els trau el greix.

Greixet

  1. Persona extremadament prima.

  1. Qui va fet un desastre

Greixó

1. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l.

Greixonera

  1. Cassola plana i de forma llarguera que serveix per a coure guisats greixosos, especialment gallines o galls dindis.

Grenya

1. Floc de cabells desordenats, que cauen a la cara separats dels altres. 

   Anar a sarpa la grenya

   Estirar-se les grenyes

   Parèixer Maria la grenya

Grenyut-uda

1. Que porta grenyes, que va despentinat. 

Gresca

1. Cridoria, tabola, gatzara.

   Anar de gresca

   Moure borina

   Moure bullícia

2. Baralla, avalot.

   Amar gresca

   Buscar-se-la

   Fer garjola

   Fer tarumba [o Anar de tarumba]

Grèvol

  1. Arbre de la família de les ilicínies, espècie Ilex aquifolium, de fulles alternes, ovades o el·líptiques, lluents i espinoses, flors blanques-rosades i fruit globulós vermell lluent.

Grill

1. Brot que treuen els tubèrculs i bulbs, com patates, cebes, alls, etc.

Grillat/ada

1. Que té grills.

    Tenir el melic grillat [en algú]

2. Boig.

    Estar grillat

    Estar més grillat que un ramat de cabres

Grinyolar

1. Llançar crits de dolor o d'impaciència un gos, un llop, etc.

2. Llançar crits de dolor, d'impaciència, de prec, en un to agut.

3. Fer un soroll estrident a causa del fregadís de dues coses dures.

Gronsa

1. Tremuja del molí d'oliva o de gra.

Tindre el cap mes dur que una gronsa 

2. Corretja de ferro que forma part de la frontissa o del golfo d'una porta, finestra, etc.

Gronxador/engrunsadora

1. Seient que penja de dos cordes o cadenes fortament fixades a una biga, travesser, etc., que s'usa per a engrunsar-s'hi.

2. Que gronxa o es gronxa.

    Baldar més que la mar de llevant 

Gronxar

1. Donar un moviment de vaivé (a un cos suspès o a un cos flexible que té un punt fix).

Grossa

1. Conjunt de dotze dotzenes.

Fer-se tres grosses [amb algú]

2. Premi major d'una rifa, especialment de la «loteria nacional»

Grua

1. Ocell camallarg de l'espècie Grus cinerea, de color gris amb el cap de la coa i les plomes remeres negres, de més d'un metre de llargada, que ve de passada al nostre país i viatja en grans esbarts els mesos de març i d'octubre.

    Amb un rupit, agafen grua

    Estripar la grua

2. Estel; peça de paper, devegades reforçada amb estelles de canya, que, lligada amb un cordill, es fa volar enlaire per entreteniment de la mainada.

3. Màquina que mitjançant una grossa palanca serveix per a alçar coses molt feixugues i canviar-les de lloc pel moviment d'aquella.

Gruga

1. Eruga. Larva vermiforme de papallona o d'altres insectes.

    Per Sant Joan, cuca, i per Sant Bernat, gruga

Gruixut/uda

1. Que té un gruix considerable, que excedix el gruix ordinari dins del seu orde.

2. Veu, o so, greu.

3. Grosser, mancat de finor.

    Dir coses molt gruixudes

    Dir paraules gruixudes

    Home gruixut

    Paraula grossa [o gruixuda]

    Tenir la cara gruixuda

    Tenir la pell gruixuda

4. Dit d'allò que passa a algú, important, trascendental, per la seua gravetat, els seus inconvenients, etc. 

    Ser molt gruixut

Grum

1. Munt de terra.

2. Petita massa de substància pulverulenta aglomerada o de matèria líquida coagulada.

3. Cera blanca i ben purificada amb què els cerers donen l'última capa a les atxes i candeles.

4. Conjunt de borrons incipients que tenen els arbres, especialment l'ametler, l'olivera, el taronger, etc., quan van a moure. 

Guà

1. Forat en el joc de les caniques.

Guaita

1. Acció de guaitar; servei de vigilància.

A la primera guaita

Blat de guaites [o de gaites]

Caçar a la guaita

Dormir-se a la guaita

Estar a la guaita

Estar mira i guaita

2. Home que presta servei de vigilància.

    Bona guaita, bona!

3. Conjunt de persones que presten servei de vigilància.

Guaitar/aguaitar

1. Vigilar, esperant d'amagat i amb cautela l'ocasió de sorprendre o agafar algú, o posant els mitjans de fer-li mal en venir l'ocasió.

2. Vigilar, observar per evitar una sorpresa o per descobrir algú.

3. Treure el cap per una obertura o per damunt qualque cosa.

    Fer tat [a algú]

4. Mirar (en general).

    Guaitar a bona finestra

Guaix

  1. Conjunt de brins que naixen d'una mateixa tija, en els cereals i llegums.

Guaixar

1. Treure guaix (Conjunt de brins que naixen d'una mateixa tija, especialment en els cereals i en els llegums) una planta.

Guaixat-ada

1. Persona corpulenta, fortota, amb una bona còrpora i/o una bona ossada.

Gual

1. Indret d'un riu en què l'aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè hom hi pugui passar caminant.

2. Rebaix fet a la voravia per facilitar que els cotxes puguin entrar a la calçada i sortir-ne.

Guano

1. Substància molt rica en fosfats i matèries nitrogenades, formada principalment pels excrements de certes aus marines, i que s'usa molt per a adobar les terres; vulgarment, tot adob químic és anomenat guano.

Guantada

1. Multitud de guants.

2. Cop donat a la cara amb la mà plana.

Guapo

  1. Interjecció de sorpresa.

  1. Interjecció  d'aprovació, usat generalment amb ironia.

Guardiola

1. Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden esser tretes fàcilment sense trencar el recipient.

2. Estalvis fets paulatinament per a algun fi.

   Fer guardiola

Guaret

1. Terra de conreu llaurada i encara no sembrada; especialment la que es deixa sense sembrar durant un o més anys perquè reposi.

    Anar xafant guaret

2. Llaurada primera d'un camp que ha de sembrar-se.

Guaret de gener tot l'any bon color té

3. Fondària de la llaurada, del solc que es fa en llaurar.

    Fer poc guaret: llaurar a poca fondària.

Guarir

1. Curar. Restituir la salut; alliberar d'una malaltia.

Guatlla/guala

1. Ocell gal·linaci migratori, de l'espècie Coturnix communis, semblant a la perdiu, negrós pel cap i per damunt i cendrós clar per la part inferior.

2. Bufetada.

3. Mentida

4. Caguerada

Güelo-güela

1. Avi, àvia.

2. Persona vella

Guerrera

  1. Jaqueta ajustada i cordada fins al coll.

Guerxo

1. Estràbic.

    Mirar a l'hort i a la vinya

    Mirar contra el govern

    Mirar guerxo

2. Borni; mancat d'un ull.

3. Desviat de la línia recta; que fa garsesa.

Porta guerxa: porta mal feta, que fa garsesa.

4. Garrell, tort de cames.

Guilopo-a

1. Beneitot, curt d'enteniment, fava.

    Ser més guilopo que una aranya 

   Ser un guilopo

2. Sagaç, hàbil per a aconseguir el que vol. 

Guimbarro

  1. Crostó o cantell gran de pa.

Guinyola

  1. Marcador de guix que es fa servir per a marcar nivells a les parets i anivellar el paviment.

Guipar

1. Veure de lluny, o d'amagat, o amb esforç.

2. Comprendre, adonar-se, observar.

3. Mirar, posar atenció a veure.

Guirigall

1. Confusió de molts que parlen o criden alhora.

    Dos dones i un pato fan mercat

Guisador-ora

1. Qui guisa; cuiner.

Guit/Guitza

1. Coça. Acció d'alçar i llançar violentament endarrera una o ambdues potes posteriors un cavall, ase, mul o altre quadrúpede; cop donat amb aquest moviment violent.

    Déu et lliuri de pedra, boira i guitza d´euga

2. Cosa contrariosa o molesta.

    Fer la col

    Fer la guitza

    Fer la tirana

    Fer-se la guitza

    Guitza! [o Reguitzes !!!]

    Ser de la quinta guitza

Guix

  1. Barreta de la dita substància, emprada per a senyar damunt fusta, pissarra, roba, etc.

Guixa

  1. Planta lleguminosa de l'espècie Lathyrus sativus, i el llegum que fa; és planta anual, amb el tronc de 30 a 50 cm., fulles d'un parell de folíoles linear-lanceolades, flors blanques, rosades o blavenques, llegum oblong i polisperm amb les llavors blanques i aplatades, que s'empren com a aliment per a persones i bestiar.