La Festa de Sant Antoni

Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que conviuen amb l’home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó (cavalls, someres, ases, rucs, muls...).
Igualment és el protector dels menascals, els  ferrers, els porquers,  els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D’aquí  vénen aquelles glosses tan famoses:

Sant Antoni ha vengut

amb un ase amb quatre cames,

amb un covo d’ensaïmades

i una botella de suc.

Sant Antoni i el dimoni

jugaven a trenta-u;

el dimoni va fer trenta

i sant Antoni, trenta-u

Costums propis d’aquest dia:

Estava molt mal vist fer matances.  Aquest dia és considerat la festa dels animals per la qual cosa no se’ls feia  treballar. També era mal vist tenir-los fermats. Després de les beneïdes i les cavalcades se’ls deixava a lloure per dins una tanca.
Els genets, igualment, vestien llurs millors robes i, com els animals, lluïen el bo i millor que tenien.

Elements simbòlics de la festa:

Encesa de foguerons: forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant  talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la  llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt proper al solstici d’hivern (22  de desembre).  La cultura popular té moltíssims refranys que fan referència al fet que les hores  d’irradiació solar es recuperen:

Per Nadal, creix el dia una passa de gall,

Per sant Esteve, una passa de llebre,

Pels reis una passa de vell,

Per sant Antoni, una passa de dimoni.

Dimonis: segons Antoni Gili, els dimonis són reminiscències llunyanes dels antics xamans i bruixots que entorn del foc dirigien els rituals en pro de la fecunditat de la tribu a la qual pertanyien a fi d’assegurar la seva supervivència.

Cavalcades: tothom que tenia un animal compareixia a la  plaça del poble per fer una cercavila. La cavalcada remet a la processó, a la  desfilada seguint un ordre, un fenomen ancestral conegut gairebé en totes les  religions, amb relació amb el mite de l’etern retorn als orígens.

Beneïdes: en anys de sequera, és costum intercedir a Sant Antoni que, com a protector de la pagesia, dels conreus i dels animals, afavoreixi la pluja. De fet, ens trobam  davant la cristianització de les danses primitives demanat la pluja.

Corregudes: curses de tota mena, amb cavalls i amb ases, amb sella, a pèl, amb la sella descordada, etc. També es feien curses amb cintes.

Carrosses: A Mallorca la festa de Sant Antoni pren aspectes  carnestoltes que s’estenen per les diades immediates a aquest període (Joan Amades, vol. I, pàg. 478). És per això que que alguns participants van disfressats de manera grotesca a les carrosses.

Pi: el dia de Sant Antoni (17 de gener) a Pollença fan la davallada del pi.  Aquest arbre en la nostra cultura és un símbol d’immortalitat. A les festes  gregues, un gran pi era dut en processó i plantat enmig de  la plaça. D’aquí també el fet que els cellers de  Mallorca anuncien l’arribada del vi novell amb una branca de pi al portal.

Glossades: Per Sant Antoni eren molt habituals els combats de glossadors.

Fogueró dels quintos: A molts pobles els quintos, a més de fer captes, fan un  fogueró per a Sant Antoni i endiumengen carrosses per a les beneïdes.

Sant Antoni, dia escollit per a:

- Llançar-se a nedar per més freda que sigui l’aigua ja que es creu que guarda
de mals i porta bona sort. Aquest costum el trobam desplaçat en alguns llocs a
Nadal o a Cap d’Any.

- Plantar rosers.

- Posar els picarols i les esquelles al bestiar, especialment el de peu rodó i
forcat: Les esquelles del bestiar sembla que responen a un antic culte
solar i lunar de caient màgic encaminat a guardar els animals de mal
donat i de l’atac dels mals esperits. A l’edat de bronze ja es troben
esquelles d’aquest metall, de marcat caràcter màgic.