Modernisme Català

El Modernisme a Catalunya va tenir una gran expansió,  va apatèixer per diferenciar-se de Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític, a la Renaixença.

Moltes idees d’atristes com Walter Crane, Mackmurdo i Mackintosh van ser acceptades com a base de la renovació artística.

Els principals arquitectes del modernisme van ser Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch.

Especialment Domènech i Muntaner (1849-1923) va ser un essencial per  definir el Modernisme arquitectònic català. Va fer bastants articles i revistes exposen la manera d'aconseguir una arquitectura moderna que remasrqui el caràcter nacional català.

Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols i reflecteix la riquesa ornamental, expressa un interès per mantenir i renovar tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous com el ferro i també noves tècniques de ceràmica.

 

Aquestes noves tendències es veuen en diferents arts:

-Arquitectura (tot tipus d'edificis),

-Escultura (tant com a art independent, com a complement d'edificis)

-Pintura

-Arts decoratives (mosaic, vidre, fusta, tèxtils, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberteries).

- literatura i música.

A part d’arquitectes del modernisme també hi van haver-hi pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol (organitzador de les "Festes Modernistes" realitzades a Sitges al final del segle XIX).

Alguns d'aquests artistes es reunien des de 1897 en el cafè literari "Els quatre gats" de Barcelona de cercles modernistes. S’hi reunien artistes com Picasso o Miquel Utrillo, Mir i Pichot, i aquesta actitud col·lectiva de renovació artística i progrés va ser la base per a l'impuls d'un dels més brillants períodes de l'art català.

 

A Catalunya l’artista indiscutible és l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926). En la Renaixença, Gaudí barreja la  tradició, novetat i refinament. Aquesta vitalitat cultural i cosmopolita s’uneix al desenvolupament de la indústria (metal·lúrgia) que tanmateix afavoreix els arquitectes.

 

Gaudí passa artísticament per diversos períodes.

-Eclecticisme francès: Cascada del Parc de Barcelona.

 

-Etapa oriental amb fort ús del color, sobretot en les atzabeges, i de les gelosies: Palau Güell de Barcelona (típics arcs parabòlics a les portes, i estil d’inspiració biològica)

-El seu camí goticista, de tall medieval: Casa de los Botines a Lleó.

-Finalment, assoleix el modernisme ple: Parc Güell, on fon arquitectura i escultura en la mateixa naturalesa.

 fragments de ceràmica de color integrats en la massa de formigó a mode de mosaics, pilars inclinats de funció tècnica/decorativa, i adapta els volums ondulats a les desiguals i sinuoses formes del parc.

Altres obres seves importants són:

-La Casa Batlló, de 1905; amb mosaïcs de colors, columnes i mainells  inspirats en les formes dels ossos humans.

 

-La Casa Milà o La Pedrera, acabada el 1910, es caracteritza per les superfícies còncaves i convexes de plasticitat, fins hi tot en la línia que remata la cresta de la teulada. Els perfils de les són formats per ferros retorçats i els interiors de les habitacions presenten un traçat asimètric, amb parets ondulades i diferents angles i nivells.

Gaudí dedica gran part de la seva vida a la construcció de la La Sagrada Família, que la van deixar inacabada l’obra es manté inconclusa. De les tres façanes només acaba la de la Nativitat, l. Tracta la decoració com si fos una espectacular escultura plena de formes capricioses i abundant decoració vegetal, plenament modernista. En els frontons, tallats en pedra, formen diverses estàtues de la vida de Jesús. L’esquema gòtic està patent en el temple, i tots els elements tenen un valor simbòlic per motivar als fidels.

 Gaudí dóna una gran influència en el món contemporani  a escultors com d’Henry Moore, entre d’altres.

 

Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)

Nascut a Barcelona el 1850,des de jove hi ha tenia passió per l’arquitectura. va ser influenciat pel Modernisme des del seu ensenyament a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i una fantàstica decoració inspirada en l'arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini tant pròpia del Modernisme.

-Restaurant del Parc de la Ciutadella (també conegut com "El Castell dels 3 dragons") de Barcelona (1888) (actualment Museu Zoològic),

el Palau de la Música Catalana (1908) -que te un fantàstic recobriment de mosaic, ceràmica i vitralls policroms-, i en els edificis projectats des d'aquella data.

 (L'Hospital de Sant Pau a Barcelona i l'Institut Pere Mata de Reus)

 

Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)

Nascut a Mataró, l'any 1867. El 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista formant part del grup de la Renaixença. Acabà la seva carrera d'arquitecte el 1891 a Barcelona i es posa a treballar a la seva ciutat natal a on arriba a ser arquitecte municipal des dels 24 a 29 anys, on construeix edificis de la seva ciutat.

Nomenat Professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i va desenvolupar una àmpla tasca política del catalanisme.

El 1917,  va ser President de la Mancomunitat de Catalunya on construeix escoles i institucions culturals (va crear la Junta de Museus),nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les excavacions d’Empúries, noves carreteres, entre d’altres.

Deixeble de Domènech i Montaner, se’l considera l'últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.

Segons Alexandre Cirici i Pellicer la seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:

-Època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics.

Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) i la Casa de les Punxes o Casa Terrades(1905).

-Època blanca (Idealisme racionalista) correspon més aviat als gustos de la nova èlit burgesa, pràctica i ordenada.

Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.

-Època groga (Monumentalisme). Monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús dóna com a resultat un preciosisme barroc.

Des de 1942 fins a la seva mort l'any 1957 a Barcelona, va ser President de l'Institut d'Estudis Catalans.