En aquestes pàgines et proposem que revisis alguns aspectes que intervenen en l’evolució de la població. La població d’un indret varia al llarg del temps a causa de la combinació de dos tipus de moviments: el moviment natural de la població i el moviment migratori.

1.1.  Moviment natural

La població d’un indret no és estàtica, sinó que amb el temps varia a causa de factors biològics: la natalitat i la mortalitat. La diferència entre aquests dos factors dóna el moviment natural de la població.

Natalitat

La natalitat expressa el nombre total d’infants que neixen en un lloc concret durant un període de temps, que sol ser d’un any. La natalitat s’analitza per mitjà de dos valors:

• La taxa de natalitat. Relaciona el nombre de naixements amb la població d’un territori.
• La taxa de fecunditat. Relaciona el nombre de naixements amb la població femenina en edat fèrtil (15-49 anys).

Perquè una població creixi cal que una generació sigui reemplaçada per una altra. Això se sap coneixent el nombre mitjà de fills per dona, que ha de ser 2,1 fills.

Taxa de natalitat = Nascuts durant un any / Població total X 1000 (s’expressa en tant per mil)

Taxa de fecunditat = Nascuts durant una any / Població fèrtil (dones entre 15 i 49 anys) x 1000

Mortalitat

La mortalitat indica el nombre total de persones que es moren en un lloc concret durant un període de temps, que sol ser d’un any. La mortalitat es pot conèixer mitjançant dos valors:

La taxa de mortalitat. Indica el nombre de persones que s’han mort respecte al total de la població d’un lloc.

                                TM = morts en un any / Població total X 1000

La taxa de mortalitat infantil. Relaciona el nombre d’infants morts abans de complir un any d’edat amb els infants que han nascut en un territori.

                                  TMI = infants morts menors d’1 any /total de naixements X 1000

L’esperança de vida expressa la durada mitjana de la vida de les persones. L’esperança de vida és més alta en les dones que en els homes. També és diferent segons els països. A Espanya és de 77 anys per als homes i de 83 per a les dones.

1.2. Moviments migratoris

Les migracions són desplaçaments de població. Els emigrants són les persones que surten d’un país, i els immigrants, les que arriben a viure a un altre país diferent del seu lloc d’origen. El resultat de la diferència entre immigrants i emigrants és el saldo migratori.

Saldo migratori = nombre d’immigrants -  nombre d’emigrants.

1.3. Piràmide de població

La piràmide de població o piràmide d’edats és la representació gràfica de la població d’un lloc en un moment determinat en funció del sexe i de l’edat. La piràmide és la combinació de dos gràfics, un per als homes i un altre per a les dones, i la formen:

• Eix vertical (ordenada). S’hi classifiquen els grups d’edat de cinc anys en cinc anys. A l’últim esglaó s’hi solen agrupar les persones de 85 anys i de més.
• Eix horitzontal (abscissa). Constitueix la base de la piràmide i s’hi col·loquen els valors de la població: a l’esquerra, els homes, i a la dreta, les dones.
• Grups d’edat (barres). Cada grup d’edat es representa per mitjà d’una barra horitzontal que parteix de la base de la piràmide. La longitud de la barra depèn del nombre de persones que estigui comprès en aquest grup d’edat.
• Les dades o xifres que s’utilitzen per construir la piràmide poden ser valors absoluts (total d’homes i de dones en una edat determinada) o valors relatius (tant per cent d’homes i de dones d’una edat determinada sobre el total de la població).
• Les parts de la piràmide són: la base, que correspon al grup de joves de 0 a 14 anys; el tronc, que correspon al grup d’adults entre 15 i 64 anys, i la cúspide, que correspon al grup de gent gran, de més de 65 anys.

Tipus de piràmides de població:

Població expansiva: amb una base ampla i una ràpida reducció a mesura que ascendim. És pròpia dels països del Sud en plena transició demogràfica amb elevades taxes de natalitat i mortalitat i amb un creixement natural elevat.

Població regresiva: amb una base més estreta que el cos central i un percentatge de gent gran relativament més gran. És pròpia dels països desenvolupats que han finalitzat la seva transició demogràfica. Es tracta d’una població envellida amb baixes taxes de natalitat i de mortalitat i amb un creixement natural reduït.