Generalitat de Catalunya

Institut d’Educació Secundària

s’Agulla

PROJECTE BIBLIOTECA ESCOLAR:

ESPAI DE CONEIXEMENT I D’APRENENTATGE

  1. DADES DEL CENTRE:

  1. TÍTOL DEL PROJECTE:

BIBLIOTECA ESCOLAR: ESPAI DE CONEIXEMENT I D’APRENENTATGE

  1. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE:

A.- Una de les deficiències de l’alumnat de secundària en els centres educatius de Catalunya, i concretament en l’IES S’Agulla de Blanes, és la manca de motivació per la lectura i la deficient comprensió lectora, la qual cosa és palesa en els resultats de les proves de competències bàsiques.

Això té conseqüències negatives no només en el desenvolupament de les diferents llengües del centre sinó en totes i cadascuna de les àrees d’aprenentatge.

B.- El Pla d’Acció Tutorial del centre (PAT) es troba amb serioses dificultats a l’hora de voler gestionar, només des de les tutories, tots els aspectes que pretén desenvolupar. La programació tutorial marc s’estructura en torn de blocs de programació, segons el PAT de l’IES S’Agulla, i es fa especialment difícil de dur a terme aquell bloc de programació que es refereix a les tècniques de treball intel·lectual.

Unes tècniques que haurien de permetre consensuar en l'elaboració de treballs, sigui quin sigui el professor o l’àrea d’aprenentatge que ho demani, aprendre a fer ús de la Biblioteca escolar com a pràctica per fer consultes  en qualsevol Biblioteca, per tal que l'alumnat sàpiga trobar informació per fer els treballs de Crèdit de Síntesi o els Treballs de Recerca, etc.

C.- Un altre aspecte poc resolt és el que es refereix a l’àrea de “Estudis Alternatius” per a aquells alumnes que no han fet l’opció de Religió, ja que els continguts que s'hi proposen són de gran interès per a tot l’alumnat.

D.- Actualment la societat disposa d’una allau d’informació que requereix:

És per aquestes quatre raons que aquest projecte pretén elaborar una proposta de treball que dinamitzi dos dels  aspectes que es poden gestionar des de la Biblioteca del centre: la lectura i la recerca d’informació. D’aquesta manera, pretén contribuir a l’assoliment d’objectius que, des de totes les àrees, es refereixin a continguts de lectura, comprensió lectora,  tècniques de treball intel·lectual (bloc F del PAT) i continguts que es refereixen sobretot als valors (amb sentit religiós o no) tant de caire cívic com ètic, que recollirien alguns dels continguts proposats en els blocs B i G del PAT i d’altres de l’àrea de Ciències Socials.

Aquest projecte és ambiciós però es sustenta en el que ja s’ha iniciat en el centre des del curs 1998-99, com ara el Crèdit Variable “Aprendre a Aprendre”,  posat en marxa des del Departament de Llengua Catalana – encara que de manera intermitent per manca de mitjans – i ofert als alumnes de 1r d’ESO, i en la creació de la figura del responsable de Biblioteca com un dels coordinadors del centre – sense remuneració – que manté al dia el fons bibliotecari, cataloga totes les entrades dels documents del centre i obre les portes de la biblioteca a l’alumnat a les hores d’esbarjo sota la normativa del RRI de normes d’ús i funcionament de la Biblioteca.

  1. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

  1. Objectius:

  1. Aspectes a desenvolupar. c) Integració en el currículum. d) Col·lectius que hi participen (professorat, alumnat, personal no docent, pares i mares, institucions, associacions...). e)Alumnat participant (cicles, nivells, grups, etc.)

PROMOURE L’HÀBIT LECTOR, DINAMITZACIÓ DE LA LECTURA  I ÚS DE LA BIBLIOTECA PER PART TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA:

L’única manera d’aconseguir que les persones trobin gust per la lectura és llegint. Cal poder anar amb els nostres alumnes a la Biblioteca del centre  “només” a llegir, d’una manera sistemàtica, una estona a la setmana. En aquestes estones obligatòries es poden practicar diferents modalitats de lectura, però sense oblidar que l’objectiu no és el treball posterior a la lectura sinó la lectura en si mateixa.

Es tracta de fer simplement lectura i poder trobar el plaer a llegir. Per exemple, anem a la Biblioteca i cadascú tria lliurement el que vol llegir – el professor també llegeix -, en silenci i de manera relaxada (fins i tot escoltant música). Qui vol se’n pot endur el llibre de préstec (si està impacient per continuar-lo) i, si no, simplement llegir durant les sessions setmanals.

Quan un acaba el llibre que llegeix (o una estona al mes, per exemple) es fa una posada en comú on s’explica una mica l’argument i sobretot es dóna l’opinió personal, si el recomana o no als seus companys, etc. Uns alumnes llegiran més llibres que d’altres; no hi fa res, cadascú al seu ritme.

Una de les tasques del responsable de la Biblioteca ha de ser – sobretot al principi – la tria d’obres recomanades per a aquells alumnes que no saben què llegir, però més endavant les opinions que tindran més en compte seran les dels seus propis companys.

Una altra tasca ha de ser l’adquisició d’obres que l’alumnat i/o el professorat del centre proposi perquè el ritme de lectura no defalleixi. Caldrà doncs comptar amb un pressupost per anar ampliant el fons bibliogràfic de la Biblioteca.

Fóra interessant per al professorat i motivador per a l’alumnat gaudir d’un carnet de lector individual, tant per poder controlar-los el préstec, com per poder comptabilitzar quins són els llibres que van llegint al llarg de la seva vida escolar. Aquest carnet s’iniciarà a 1r d’ESO i s’anirà omplint al llarg de la seva escolaritat a l’institut.

D’altra banda, també és positiu que en cada llibre consti qui l’ha llegit, quan i quina ha estat la seva impressió general. Per això es crearan unes petites fitxes que aniran adherides a la primera plana del llibre.

A partir de les lectures fetes es pot ambientar la Biblioteca amb biografies sobre els autors, il·lustracions dels personatges, informacions de les obres, etc.

Una altra tècnica interessant que es pot aplicar a la Biblioteca és la lectura en veu alta per practicar la dicció, la pronúncia i l’entonació. Per dur a terme aquesta modalitat de lectura es necessita tenir un cert nombre d’exemplars d’un mateix títol, i per això són especialment recomanables les lectures obligatòries que cada llengua té per a cada curs. Si el que es llegeix és una obra de teatre fins i tot pot arribar a ser representada.

Per a l’organització d’aquests espais de lectura s’utilitzaran alguns dels temps corresponents a les àrees de Llengua i Literatura de totes les llengües del centre, tot seguint les normes pròpies d’ús i funcionament de la Biblioteca i garantint la coordinació del responsable de la Biblioteca amb els professors corresponents a cadascuna d’aquestes àrees.

Una proposta seria utilitzar 1 h. al mes en cadascun dels cursos de l’ESO i del batxillerat  distribuint les llengües per trimestres:

O bé utilitzant 1 h. al mes durant tot el curs:

A més de qualsevol d’aquestes dues propostes, també es podrien promocionar des de les àrees de llengua els Crèdits Variables que tinguin relació amb la lectura.

En el Pla Anual del Centre (PAC) s’ha de garantir la disponibilitat de la Biblioteca per a aquests grups que en el seu horari facin lectura.

Encara que segons les normes d’ús i funcionament de la Biblioteca el servei de préstec el farà el/la responsable de la Biblioteca durant les hores d’esbarjo, quan un grup va a llegir amb el/la seu/va professor/a de llengua, fóra pràctic que aquest pogués portar a terme aquest servei.

A més, cal dinamitzar la Biblioteca escolar en tots els seus àmbits i promoure activitats que potenciïn en l’alumnat l’hàbit lector. Per exemple, les xerrades amb autors de llibres que els/les alumnes han llegit, l’explicació de contes, presentació de novetats, xerrades amb les famílies sobre la lectura, l’intercanvi de llibres per Sant Jordi, etc.

A partir d’aquesta primera premissa de promoció de la lectura des de les àrees de llengua, cal ampliar els horaris perquè els alumnes puguin anar més estones pel seu compte, i fer d’aquest espai un lloc per a la lectura i el recolliment, un lloc còmode on poder elaborar treballs de l’aula, fer consultes de qualsevol document bibliogràfic o des de l’ordinador, practicar el joc-esport dels escacs com a instrument pedagògic (s’explica detalladament a l’annex I), etc. Aquestes franges horàries serien les estones d’esbarjo i les estones extraescolars.

 

Les estones d’esbarjo són de 10.30 a 11 h. per a l’alumnat de l’ESO i d’11.30 a 12 h. per a l’alumnat de Batxillerat i Cicles Formatius. En aquestes dues franges ha d’haver-hi un membre del professorat - la persona responsable de la biblioteca o algú de la Comissió de la Biblioteca - encarregat d’obrir-la i vetllar per tal que l’alumnat pugui accedir-hi lliurement, amb l’única condició del compliment de les normes d’ús i funcionament de la Biblioteca.

La Biblioteca ha de ser també un servei i un recurs per al professorat, el qual hauria de poder accedir-hi a les hores d’esbarjo, a les hores de guàrdia - fent la guàrdia des de la Biblioteca, si està lliure -, a les hores lliures i a les hores de classe (si està lliure), tot respectant els horaris d’ús de la Biblioteca i les normes d’ús i funcionament que li són pròpies.

Una de les tasques del responsable de la Biblioteca ha de ser la difusió entre el  professorat de tota la informació relativa a la biblioteca: fons bibliogràfic, novetats, extractes de revistes, recomanacions de llibres, etc.

Tots aquells professors que s’impliquen d’alguna manera en el projecte de Biblioteca poden formar part de la Comissió de Biblioteca per tal de poder estar-ne informats al màxim.

La Biblioteca ha de ser també un espai obert a tota la comunitat educativa. Així, la biblioteca podria restar oberta durant el migdia (de 13 a 15.30 h.) per a aquell alumnat que es queda a dinar en el centre (o no) sota la corresponsabilitat de l’AMPA - que és qui es fa càrrec del menjador – i/o per dur a terme aquelles activitats extraescolars que tenen relació amb la lectura i els hàbits d’estudi, tot respectant-ne les normes d’ús i funcionament.

Per poder obrir la Biblioteca en franges horàries diferents a les d’horari escolar (especialment les tardes de dijous i divendres), es podrien també establir acords amb l’Ajuntament de Blanes dins del Pla Educatiu d’Entorn, i poder oferir els seus serveis tant a l’alumnat del centre com a la gent del barri, sempre que es garantís una persona responsable i el compliment de les normes d’ús i funcionament de la Biblioteca.

CAL:

LA BIBLIOTECA ESCOLAR COM UN ESPAI DE RECURSOS ON PODER TROBAR TOT TIPUS D’INFORMACIÓ EN DIFERENTS TIPUS DE SUPORT A L’ABAST DE LA COMUNITAT EDUCATIVA I EL SEU ÚS COM A ESPAI D’APRENENTATGE EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES DIFERENTS ÀREES CURRICULARS:

És la Biblioteca el lloc idoni des d’on estructurar i organitzar tota la qüestió relativa a la recerca d’informació, encabint-hi  això des de les tècniques d’estudi fins a l’elaboració de treballs, passant per la recerca d’informació en diferents formats, tots agrupats a la Biblioteca.

Aquest treball podria formar part del PAT; és a dir, cobriria una part del bloc F i, per tant, la persona responsable de la biblioteca hauria de coordinar-se amb els diferents tutors/es i amb la resta de professors/es de les altres àrees (excloent-ne – si ho volen - les llengües, que ja aportarien el seu temps a la part de lectura).

Es pretén impulsar el desenvolupament de continguts transversals comuns a totes les àrees vinculats a alguns reptes de la societat actual: la necessitat de gestionar el coneixement sabent buscar i interpretar la informació i potenciant el plaer pel saber i per la lectura.

Es tracta d’aplicar un pla de formació que ajudi a millorar les habilitats dels/les alumnes pel que fa a la utilització de la informació i que es realitzi de manera global dins del centre amb l’objectiu que els/les alumnes puguin aprendre continguts de les diferents àrees curriculars utilitzant fonts informatives tal i com determinen els Objectius Generals de cada àrea.

Des de la institució escolar volem formar persones competents, crítiques i amb capacitat de treball autònom i cooperatiu, intervenint en dos grans camps: l’ús reflexiu de la tecnologia i el desenvolupament d’habilitats de manipulació de la informació. S’ha de valorar i integrar en els programes educatius el concepte de capacitació en la utilització de la informació per facilitar als/les alumnes estratègies per aprendre a aprendre durant tota la vida.

Un projecte formatiu d’aquest tipus no està únicament associat a la Biblioteca escolar, sinó que cal una inclusió curricular i que quedi reflectit en el Projecte Curricular de Centre (PCC) implicant-hi a tot el professorat i que des de les diferents àrees es concretin els objectius i la seqüenciació dels continguts.

Es fa necessària l’organització del projecte en dues fases d’actuació: des de la biblioteca i des de l’aula amb una contínua relació i coordinació entre el professorat i el/la responsable de la Biblioteca. Aquest darrer ha de proporcionar una formació inicial en la utilització de la informació on s’aprenguin els continguts referents a la localització i recuperació de la informació, les característiques de les fonts informatives i els criteris més destacats per a la seva valoració.

Aquest treball de recerca d’informació es faria des del primer curs de l’ESO on s’iniciaria d’una manera més exhaustiva: s’utilitzarien 2 hores setmanals (o les corresponents als Estudis Alternatius o les corresponents als Crèdits Variables) i, amb l’assessorament del/la responsable de la biblioteca, es duria a terme el crèdit “Aprendre a Aprendre” amb continguts de procediments que es refereixen al coneixement de l’ús de la biblioteca i a les tècniques de treball intel·lectual, amb continguts de conceptes pertanyents als estudis alternatius i  amb una forta càrrega de continguts d’actituds, valors i normes.

En aquest crèdit els alumnes coneixen el funcionament bàsic de la biblioteca del centre i les seves normes d’ús: aprenen a saber buscar en el lloc adequat la informació que cerquen, coneixen el codi decimal, que és internacional, i els catàlegs informatitzats,  coneixen els diferents tipus de documents que hi ha i fan pràctiques d’ús de diferents tipus de documentació, especialment la diferent tipologia de diccionaris, enciclopèdies i

altres monografies de caràcter general, practiquen la lectura d’índex, fan fitxes bibliogràfiques, s’inicien en l’elaboració de treballs, busquen biografies en diferents formats i resumeixen la informació essencial, fan de bibliotecaris i descobreixen la necessitat d’aprendre a valorar i respectar la biblioteca en si mateixa: l’ordre, el silenci, la precisió, etc.

        

Durant la resta dels cursos de l’ESO, del Batxillerat i dels Cicles Formatius, caldrà que la Coordinadora Pedagògica garanteixi la coordinació entre el/la responsable de la Biblioteca i els diferents Equips Docents per trobar la manera d’aprofundir en tots els continguts apresos durant el crèdit “Aprendre a Aprendre” mitjançant les diferents àrees curriculars. Aquesta coordinació es convertirà en una programació més detallada de les tècniques de treball del PAT, que s’establirà per cursos o fins i tot per trimestres.

 

Aquesta coordinació pot consistir en un assessorament del/la responsable de la Biblioteca cap els professors perquè ho facin des de les seves àrees o un assessorament dels professors cap al/la responsable de la biblioteca perquè aquest darrer ho faci des de la biblioteca. És a dir, els professors apliquen les tècniques de treball a les seves classes o en el seu horari de classe envien alumnes a la biblioteca perquè les apliquin amb el/la responsable de biblioteca (especialment elaboració de treballs).

Aquesta franja horària d’obertura de la biblioteca per al seu ús per part de les diferents àrees curriculars amb el suport del/la responsable de la Biblioteca es podria fer tant de manera horitzontal (per exemple, de 10.30 a 12 h) com vertical (per exemple, la jornada completa dels dijous i els divendres). Es podrà fer d’una manera i/o d’una altra segons la disponibilitat horària del/la responsable de la biblioteca  (9 h màxim) i de la implicació de la resta del professorat en el projecte.

En aquest cas, la implicació del professorat consistiria a aportar voluntàriament alguna de les seves hores (cues d’horari, hores lliures, guàrdies, permanències...) per obrir la biblioteca a fi que els/les alumnes que estan a classe amb altres professors puguin accedir-hi, tot complint les normes d’ús i funcionament de la biblioteca i sempre que l’espai es trobi lliure.

Alguns exemples de priorització de l’ús de la Biblioteca com a espai d’aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars podria ser aprofundint en:

Tot plegat, però, intentant seguir per part de tot el professorat i en totes les àrees les mateixes pautes, donades al crèdit “Aprendre a Aprendre”. Fóra, per tant, molt important establir entre tots quines són aquestes pautes, especialment en l’elaboració de treballs.

Fóra interessant també que des de cadascun dels Departaments Didàctics s’elaborés un llistat d’aquells temes que es treballen regularment en les seves programacions i dels quals es necessita tenir material bibliogràfic a la Biblioteca, per així poder utilitzar aquesta franja horària per a l’elaboració de treballs per part de l’alumnat. És també en aquest aspecte important comptar amb un pressupost per tal de poder anar augmentant el fons bibliogràfic documental en funció de les necessitats que proposi el professorat.

Aquest ús de la Biblioteca com a espai d’aprenentatge culminaria al Batxillerat, amb el Treball de Recerca. Aquesta part l’hauria d’assumir l’equip docent de batxillerat, però des de la biblioteca el/la responsable podria col·laborar en la recopilació del fons bibliogràfic existent sobre els temes que es treballen, amb l’adquisició de bibliografia per a l’elaboració de treballs amb pressupost de la biblioteca i amb un projecte informàtic d’Access dels treballs de recerca per tal de poder trobar la informació necessària en els treballs elaborats en cursos anteriors per altres alumnes del centre a fi de poder-se’n servir en els nous treballs.

Del que es tracta, en definitiva, és d’impulsar, reconèixer i consolidar el funcionament del “puntedu” com a eina bàsica d’aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees del currículum i incorporar-hi noves metodologies, per tal d’aconseguir:

En el Pla Anual de Centre (PAC) caldria elaborar un horari d’ús de la biblioteca que, després de donar prioritat al crèdit “Aprendre a Aprendre”, i a les estones de lectura des de les àrees de Llengua i als esbarjos, preveiés la possibilitat de donar franja horària a la resta de les àrees i així poder practicar la recerca d’informació, i d’aquesta manera integrar la biblioteca escolar en els processos d’ensenyament-aprenentatge com una eina més per accedir al currículum.

En el cas que l’horari de la biblioteca es col·lapsés perquè hi hagués una allau de professors/es que volguessin fer-ne ús i de professors/es que volguessin col·laborar-hi, el seu horari es podria ampliar amb el de les aules d’informàtica, sempre que es tractés d’accés a la informació digital.

CAL:

  1. Proposta de desenvolupament i temporització

Curs 2006-2007

Curs 2007-2008

Curs 2008-2009

g)  Criteris i indicadors d’avaluació (per la comissió de la biblioteca i el claustre, fases d’aplicació del projecte...)

  1. ALTRES CENTRES IMPLICATS EN EL PROJECTE

a) NOM I CODI:

b) ACTUACIONS CONJUNTES PREVISTES

c) CONFORMITAT DE LES DIRECCIONS DELS CENTRES.

  1. ANNEXOS

  1. Els escacs i la Biblioteca.