En aquest recull de textos de l’alumnat, hi podreu copsar tota
l’emoció i el sentiment que desvetlla la celebració dels 130
anys de l’Escola de la Dona; que sempre ha representat un punt
de trobada, de cultura, d’aprenentatge i de creixement personal.
HAIKUS ENCADENATS
Cultura blanca
Escola de la Dona
punt de trobada
***
Estudis clàssics
Escola de la Dona
lloc d´esperança
***
Per nous projectes
Escola de la Dona
bona troballa
***
Les arts modernes
Escola de la Dona
noves companyes
Isabel Ribó
L'ESCOLA DE LA DONA
Tens nom de dona
i abraces tots els reptes…
dins d’una xarxa
curosament nuada
amb màgiques puntades.
Ets l’habitacle
de delits i desitjos
que el temps travessen;
de modistes i músics,
de pintors i poetes.
Isa Martínez
A L’ESCOLA DE LA DONA
Canteu, canteu dolces campanes les del meu campanar...
Dringueu jolius campanetes d’ermites penjades al cel !
Toqueu airoses campanes de romànics cloquers !
Repiqueu riallers címbals d’esveltes agulles gòtiques !
Soneu joiosos carillons de grans catedrals !
Escampeu alhora i arreu la vostra resplendent alegria...
La nostra Escola gaudeix amb gran joia el seu 130è.
aniversari !
Canteu, canteu dolces campanes, les del meu
campanar...
Montse Carreras i Cabré Primavera 2013
TANKA: FA 130 ANYS
Innovadora
l’Escola de la Dona
noies prepara.
Professió i cultura,
digne camí els obre.
Fede Font
EL GOIG D’APRENDRE
Rep la falena
la llum de les paraules;
oh, meravella!
I esdevé papallona
d’acolorides ales.
Isa Martínez
130 anys de l’Escola de la Dona
Recordo amb especial sensibilitat el títol del llibre que es va
editar amb motiu de la celebració del 125 anys de l’Escola de
la Dona, ( abans Escola Provincial del Tall i també Escola
Professional de la Dona)
125 anys construint un camí cap a la igualtat. 1883-2008
Aquest record el vull dedicar de forma especial a les dones immigrants que van arribar a Barcelona per trobar una vida millor i accedir a una professió .Les històries d’aquestes dones podrien omplir llibres amb records, enyorances,noves trobades, esperances i patiments, però el que de veritat compta són els camins escollits per arribar a coincidències profitoses. Jo recordo de la meva mare frases com a l’Escola de la Dona s’aprèn a fer bé les coses, i això els va servir per tirar endavant i per educar les seves filles amb una idea de superació per tal de ser lliures en una societat competitiva.
Ara ja són 130 els anys que han passat , i si mirem enrere ens semblarà mentida poder llegir un article de la nostra estimada Anna M. Moya Guixà en què parla que l’any 1882, pels anys en què es va fundar l’Escola de la Dona, es van llicenciar en medicina tres dones per la Universitat de Barcelona . Quins són ara els percentatges de les dones preparades per construir el futur?
El mèrit d’aquesta nostra Escola és haver sabut adaptar-se al moment social a més de conservar encara assignatures entranyables que avui dia poden considerar-se com joies per a la nostra societat.
I ara ens trobem en una Escola en què les dones són protagonistes de les seves vides, estudien matèries que mai havien tractat, no tenen por de l’Informàtica, s’interessen per la nostra cultura,pels idiomes, per la literatura, per l’art, per la fotografia... dones disposades a regalar temps acullen als homes amb sentiment d’igualtat i els brinden l’oportunitat de posar-se al dia en assignatures que semblaven fetes solament per a elles.
“A l’atzar agraeixo tres dons : haver nascut dona
De classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”
Maria Mercè Marçal.
Katy Avilés
Anys… vida … escola...
A la memòria hi ha força anys
passats, fets: Ninesa, pubertat
joventut, estudis, coneixement,
bastir el cognoscent, sofrir, seny…
El cos - plenitud, inicia ben
aviat el declivi; no, la ment.
Contradansa que costa d’assumir,
el conscient és difícil d’induir,
tot ha canviat, no hi ha collita;
el record, sí, i és fal·làcia.
Ser humil i rendibilitzar
la saviesa i els sabers - pòsit,
i no enyorar el que ha estat.
Ser més savis que “el si no fos”.
Josepa Vendrell Olivella
EL MEU PAS PER L’ESCOLA
No sé ben bé el perquè els meus pares , quan tenia 15 anys, em varen matricular a l’Escola de la Diputació, que és com en dèiem. Llavors els pares no ens preguntaven a les filles el què volíem, però aquella va ser una bona opció, ja que a més d’estudiar em permetia estar més hores a casa i ajudar. Aquella decisió per mi va ser crucial ja que des del primer dia m’hi vaig trobar bé. Hi estudiava cultura general, mecanografia, taquigrafia i idiomes.
També frisava per les classes de labors i enquadernació de llibres, però no tenia més temps i les vaig posposar per més endavant. El que no m’esperava és que aquelles professores m’influïssin tant. Em van obrir els ulls en molts àmbits, tant culturals com humans. Ens van esperonar a mi i a altres companyes a oficialitzar els coneixements que havíem adquirit i ens examinàrem de batxillerat com a “lliures”. Això em permeté continuar estudiant i més endavant tenir una feina complaent.
Els consells que em varen donar, encara em són útils. Pel que fa a la vida laboral ens deien: «Quan trieu una feina, si podeu , que tingui un ressò social, això
us reportarà satisfacció. » (La Carme és l’alumna de la dreta)
(La Carme és l’alumna de la dreta)
Així ha estat. He treballat més de quaranta anys com a bibliotecària. En l’àmbit personal em deien: « La vida és rodona: ara tothom t’ajuda, però vindrà un temps en què seràs tu qui ajudarà. » I això és el què procuro fer.
Voldria fer un homenatge a aquelles dones que van fer una bona feina i no els ho he pogut agrair personalment.
Maria Carme Cabo Nadal
ESCOLA 130: LES GALTES ROSADES
Cent-trenta besades he rebut aquest matí
per tres mil que cada any passaren
és l’amor d’un antic camí
Cent trenta besades, pel millor jardí florit
que amb lletra, ofici i art, forjaren
més vida al nostre destí
Cent trenta besades, plenes de llum i de nits
l’esforç, i el goig que altres sembraren
és el que tothom, ara, espera de mi
Cent trenta besades, han arribat dolces fins aquí
i nostres galtes són rosades
perquè hem fet un mon més digne, just i feliç
Toni Ribas
130 Anys Escola de la Dona
Escola de la Dona.
Unes paraules,
part de la meva vida.
La casa dels Canonges,
el goig d’aprendre,
com has donat de voltes.
Records, tota una vida,
els anys, cent trenta,
més i més jo voldria
Amistats de l’escola
per cents es conten,
riquesa de l’estudi.
Vull cantar com ets d’útil,
vull dir t’estimo,
vull viure amb tu escola.
_____________________
Emi Sánchez / 22-01-2013
130 ANYS DE L´ESCOLA DE LA DONA
1883
Brillant idea
l´Escola de la Dona.
Porta oberta
a l´art, a la cultura
també l´artesania
L´any dos mil tretze
segueix la seva tasca.
Porta oberta
a qui vulgui aprendre.
L´Escola de la Dona
Esther Guillén
Escola de la Dona
Tant una ciutat, com una escola o una institució poden sorgir d’un pla traçat prèviament, aquest no és el cas de l’Escola de la Dona, que s’ha anat expandint com una vila medieval: s’ha adaptat al terreny, ha respectat els carrers estrets, els arcs, els giravolts; però també ha sabut construir estructures modernes i ha reformat habitatges; i és que ha crescut en funció de les circumstàncies de cada moment. I és aquí, ben viva, per anar encara més lluny.
Carme Alzina
TANKAS A L’ESCOLA DE LA DONA
Com pluja fina
escampes, sense fressa,
dolça metzina;
verí de saviesa,
menja que no enverina.
Aula agraïda !
Recer de senzillesa,
regales vida.
Amb quanta gentilesa
ens lliures acollida !
Francina Gili
Francina Gili
130 Anys d'una l'Escola – 60 Any d'una vida
La Mare em porta al món,
el temps m'ensenya a viure,
el treball m'enorgulleix i
els fills m'omplen de joia.
De cop un núvol s'acosta.
La tempesta s’instal·la en el cos,
la vida trontolla i la por esclata.
Un trist plor m'envaeix.
Així de desencadenant és el pendent.
Amb força, la dura lluita s'inicia.
Oh, la llum per sort apareix,
he guanyat el combat? No ho sé.
Ara sé que una Escola he trobat,
uns professors he escoltat,
nous camins s'han obert i he après
a expressar allò que l'esperit m'inspira.
Rosa Sanromà i Solé
Febrer 2013
FESTEGEM L’ESCOLA
Era en temps de les besàvies!
-diuen les meves filles-,
quan entre carrers estrets
prop la Rambla naixies
al carrer d’Elisabets.
Temps en que mossèn Cinto
la nostra llengua engrandia
patint, alhora, també,
les més profundes ferides.
Les dones, en aquell temps
duien llargues les faldilles!
Totes menaven les llars,
fregall, agulla i didal,
la cura de la gent gran,
alletaven els infants
i les fàbriques omplien
entre el bramul de les naus
que eixordaven les oïdes.
Barcelona es feia gran!
Per les dones que cosien,
una ment clarivident
- la d’una mestra del tall-
la senyora Ruiz i Alà,
l’aventura va iniciar
que l’agulla requeria
fent la professió més gran,
donant-li els coneixements
que de París provenien.
I una cosa porta l’altre:
patrons, puntes i brodats,
barrets, flors, bells complements
i el toc de planxa escaient,
fent-ho tot, amb cura i art,
com les dones saben fer.
Amb el temps l’Escola creix
passant els seus mals de cap
però endinsant bé les arrels
a la fecunda ciutat
que ha estat bressol de talents.
Avui, als seus primers 130 anys
l’Escola segueix essent
aprenentatge i ofici
seguint els fidels principis
d’oferir coneixement.
Som quatre generacions de mestres i d’alumnat, que,
avui, amb cor abrandat, ESCOLA, et festegem.
Glòria Judal
130 anys de l’Escola de la Dona
Hola. . . ens hem retrobat desprès dels anys com dues bones amigues. Et vaig conèixer tot just arribada a la capital farà uns quaranta anys per la necessitat de perfeccionar els meus coneixements de modisteria. Encara eres ubicada al carrer de la Pietat.
Fa sis anys amb la cloenda de la empresa on treballava, empesa per aquesta crisi que planeja sobre nostre com una llosa, i amb ella la finalització de la meva vida labora, i un cop assolit el títol “C” de català en el Centre de Normalització Lingüista, vaig tornar a cercar-te per perfeccionar l’escriptura de la meva llengua i endinsar-me en el món de la literatura catalana, ja que als anys que tocava no vaig poder.
Gràcies per ser aquí i per donar-me una altra oportunitat de créixer.
M. Dolors Salla Saltó
Haiku
La llar de dones
cultiu de saviesa
desig d’aprendre.
M. Dolors Salla Saltó
Tanka + haiku
Al Barri Gòtic,
records amb enyorança,
art, cuina, llengües…
Escola de la Dona,
el gran goig d’estimar-te.
Carrer Sant Pere
altre cop et retrobo
jove com sempre.
Roser Olivella
130 anys de l’Escola de la Dona
Si el saber dóna llibertat, les dones d’aquesta terra hem tingut molta sort de tenir al nostre abast una escola que durant 130 anys ha anat adaptant-se als canvis culturals dels moments històrics i s’ha obert a totes les edats i a totes les condicions socials.
Lla meva sogra, que va néixer el 1911, explicava que de joveneta havia anat a l’Escola de la Dona a rebre les classes de cuina dels professor Rondisoni. La meva sogra va ser una bona mestressa de casa i una dona amb una gran cultura. Tanmateix, tot i que han passat més de vuitanta anys, la meva filla, les meves nétes i jo encara fem el pa de pessic amb la recepta del mestre Rondisoni, la recepta que ella va aprendre a l’Escola de la Dona.
Per molts anys!
M. Teresa Miró
Quatre haikus per a una Escola
Tinc una Escola
que em permet poder aprendre
tota la vida.
Bon equilibri
la seva llarga vida
com una dona.
Àvia dolça,
propera i saberuda;
plena de vida.
Feina discreta
però ininterrompuda.
Ja són cent trenta!
Àurea Brufau
Records de més de trenta anys de l’Escola
En els anys 50, recordo que la mare, cada any, em duia a l’Escola de la Dona de la plaça de la Pietat a veure l’exposició dels treballs que havien fet les alumnes durant el curs. Era una visita obligada. Els cursos no eren oficials, però el fet d’anar a aquesta Escola ja era garantia del bon fer.
També recordo que aconseguir una plaça a l’Escola de la Dona de la Diputació era molt difícil. Jo vaig passar.me tota una nit fent cua per poder-m’hi matricular així que s’obrís la porta al matí.
Carme Perpiñà
Haiku
Ja en fa cent trenta,
anys de feina amollada
d’aprenentatge.
Josefina Colomar
ESCOLA DE LA DONA
=======================================
L’Escola Professional de la Dona de Diputació de Barcelona estava situada al carrer de la Pietat (darrere la Catedral). Fou en aquella època que jo vaig assistir-hi durant quatre cursos a fer “Corte y confección”, m’agradava aprendre tot el que em van ensenyar.
L’edifici era molt bonic, les aules grans i amb molta claror i en aquells anys les les noies omplíem tots els racons. A mi em produïa una sensació de tranquil·litat, m’hi trobava molt bé en aquell edifici que semblava un palauet. El meu xicot venia a
buscar-me a la sortida. A vegades encara passo pel davant i recordo les vivències en aquell indret
Ara ens trobem, altra vegada, en un edifici entranyable del segle XVI-XVII, que ens l’hem fet tan nostre. D’aquesta manera celebrarem els 130 anys amb una complaença ferma.
Som conscients de tot el que podem aprendre aquí a la nostra Escola: art, cuina i nutrició, moda, llengües, tecnologia, cultura i humanitats. Penso que tenim a l’abast una formació per al nostre desenvolupament personal de manera que cada dia podem ser millors.
Josefa Amat
Dins el vestíbul
t'acull un tro de reina,
ets benvinguda
a un món ple de saviesa.
Ous i farina,
les mans es fan més útils.
Roba i tisores,
els dits es fan més ràpids.
Pinzells i llapis,
els ulls es fan més hàbils.
Ritmes i notes,
l'oïda es fa més dòcil.
Mots i sintaxi,
la ment es fa més àgil.
Tecnologia,
la vida es fa més fàcil.
M. Carme Juan Torné
HAIKUS ENCADENATS
L’ESCOLA AVANÇA
SAVIESA S’ESCAMPA
LLAR DE GRANS SOMNIS
D’AULES FARCIDA
LES SÀVIES PARAULES
ELS CORS ENLAIREN
ESPERITS ÀVIDS
LES ÀNIMES OBERTES
ALS TEXTOS SAVIS
AL CIM S’ENLAIREN
D’ UNA BABEL ESCALEN
LES LLENGÜES VIVES.
Mercè Ribera
Faig cua, espero l'ascensor....
Van amb una carpeta sota el braç, com les universitàries.... moltes d'elles, quasi totes ben segur, han passat per la universitat, ara estan jubilades, però no volen quedar-se a casa, surten, van a classe de literatura, d'idiomes, de música, d'art, d'informàtica: a l'Escola de la Dona hi ha una pila d'ofertes.
Jo me les miro, endevino un passat una "mica hippy" , una mica "kumbayà". En algun moment van trencar amb la "mestressa de casa de la seva època" i van sortir al món a treballar . Com eren?
Els anys passen i enjoien aquests rostres que també van tenir vint anys.
Elles omplen les aules de l'Escola, n'hi ha molts centenars, i entremig alguns home, homes valents i sense prejudicis.
Quan els néts o les nétes o familiars estan malalts i no poden anar a l'Escola elles tampoc van a classe aquell dia. Escolten a professors i professores, participen, recorden tot el que semblava oblidat entremig de les cassoles i el carro del mercat. La i·lusió d'aprendre retorna i viuen un temps, feliç? segurament.
I ara m'atreveixo a dir-ho: Les dones dels meu país són fantàstiques!
Àvia Mercè
ESCOLA DE LA DONA
Fa temps, les dones no sabien de lletra
només feina: camp, casa, fàbrica.
Tenien empenta, volien millorar.
Les nostres avantpassades
amb cor intel·ligent ho va intuir.
Les dones han de saber llegir
van dir: llevem-nos de bon matí
Les reuniré a un local a cosir.
Un llibre agafarem, i a lletrejar!
Els hòmens, debades, protestaran,
Però ningú no els escoltarà.
Primer lletres, síl·labes, paraules,
Amb tremp tornar i tornar, a practicar.
Visca sempre l’Escola de la Dona.
Josepa Vendrell
DONES POETES
Caterina, Anna,
M. Mercè, Clementina.
Dones a l’ombra.
Josepa Vendrell
130 Anys!
Us explicaré la història
d’un moment fonamental
per la lluita d’unes dones
i els canvis a la societat
La misèria i la injustícia
planaven per tot arreu
hi havia gent que treballava
per donar als febles la veu
Per tot sorgien propostes
i es tiraven endavant
les que afectaven la llengua,
les condicions de treball.
Les que cuitaven per la casa,
els infants o la gent gran,
les que volien per al poble
més cultura i més descans
Però qui pensava en les dones
a tota hora treballant
essent escarràs de la casa
o trescant ben dur al camp?
La situació de la dona
és la que calia canviar,
dotar-la de més confiança
i més eines per lluitar
Aquí, com en d’altres llocs,
les dones es comprometien,
es trobaven per parlar,
per llegir o per escriure
S’endinsaren en els escrits,
Buscaren noves paraules,
Començaren a cantar
en prosa i vers a la Pàtria
La idea d’una gran escola
fou Carme Ruiz qui la donà
tot aportant el nou mètode
de tallar i confeccionar
Però el projecte de Francesca
n'abastava tots els camps
no quedava cap matèria
que ella no hagués contemplat
Mil vuit-cents vuitanta tres
un gran any per a les dones
sabien en qui confiar
i ja tenien una escola!
El fonament que posaren
avui ja ha fructificat
ara som protagonistes
de la nostra llibertat!
Rosa Bruguera
HAIKU
Pregona Escola
bons fruits d’arrelat arbre
joiosa vida.
Núria Rovira
HAIKU
La nostra Escola
font de goig i Cultura
per a la Dona.
Mercè Grau
130 ANIVERSARI DE L’ESCOLA DE LA DONA
M’esperen, no hi puc faltar.
Segur que ja tots hi són;
quina cara em posarien…
No voldria arribar tard, per res del món!
Ja els veig a tots asseguts,
disposats a celebrar
que en un dia com avui,
important, gran i brillant,
els volguéssim recordar:
Ramon Llull, Àusias March,
amb el semblant reposat,
saben del camí encetat…
Veig Mossèn Cinto content
amb Pitarra i Guimerà,
perquè fan riure i plorar.
Maragall, que té bon cor
i pateix per aquell vailet
que deixà la vaca cega
i Pompeu, tan esforçat
que la llengua ens ha endreçat
i ha començat nova era.
Veig a Caterina Albert
que com a Víctor Català
signava per publicar.
Carles Riba, noucentista,
i Sagarra, l’alquimista
que tot ho feia brillar.
Foix i Pla i Joan Salvat
i tots els que m’he deixat
per no fer tan llarg recull:
Però tots hi són
i no vull que es tinguin per oblidats:
Ells són vius:
la nostra llengua els deu la vida també
i les classes del divendres
encenen al cor la flama
que ens fa conèixer i saber!
Laura Torres
ESCOLA, SEMPRE ENDAVANT
Escola, camina sempre endavant
enmig de la ciutat de Barcelona.
Et necessitem ben viva.
Aquí hi venim a aprendre, a escoltar,
a enraonar i a conviure
amb gent que té els mateixos anhels
i les mateixes raons.
Escola, salves tristeses.
Escola, vesses vitalitat.
M. Carmen
Enguany l’Escola de la Dona fa cent trenta anys.
És una àvia, una àvia molt jove i vital; però plena d’inquietuds, de neguit, d’afany de servei i de saber fer. Tothom pot accedir a una ensenyança que obri les portes a coneixements nous, hores de llibertat i d’amistat. És un lloc màgic per a nosaltres.
Jo ja fa un munt d’anys que en sóc alumna i he tingut la sort de poder conèixer la majoria de mestres que tant han contribuït a aixecar l’Escola. Per això em sento avui amb un xic de dret de poder dir ben fort: “Visca l’Escola de la Dona i per molts i molts anys!”
Cèlia Ciscart
Escola de la Dona,
en els anys de joventut
m’ensenyares de lletra.
m’ensenyares a planxar i a cosir: a fer-me la roba.
Ara m’ensenyes literatura, música,
tapís i idiomes,
i t’estic agraïda.
Per això, et dedico de tot cor
aquests pensaments escadussers.
Montserrat Alavedra
Fas molt anys i ets ben viva.
Ets fecunda com el teu nom.
Atraus a joves i a grans
i el teu bram edifica.
Oh, escola preuada
ens fas estimar el país i la cultura.
Ets font de lluita i d’avenç.
Núria
Escola de la Dona,
un arbre gran i frondós
amb arrels ben fixades,
branques acollidores
i grans fruits que alimenten
a tothom qui ho demana.
Sota la seva ombra
ens fem més i més grans
juntes creixem i creixem.
Visca l’Escola de la Dona !
Carme Codorniu
Aquests murs estimats
a totes ens han abraçat,
ens han ensenyat i acollit
i amb seny ens han dirigit.
Celebrem-ho!
Perquè l’Escola de la Dona
ens dóna confiança.
Llúcia
Dins de les seves aules, quantes dones i també homes deuen haver après aquelles coses que tenien necessitat o il·lusió de saber. Per a mi, anys enrere, hauria estat una quimera de poder-m’ho plantejar.
La vida és un camí. Aquest camí de vegades és planer i d’altres s’embolica. El meu camí es va tallar a la infantesa quan era l’hora d’aprendre.
Ha passat el temps, m’he fet gran però he pogut reemprendre aquell camí estroncat. Perquè quan ja no pensava que fos possible enllaçar amb aquell temps perdut, he pogut entrar a l’Escola de la Dona. Ara ja fa disset anys que segueixo els estudis i ha estat meravellós tot el que he trobat i he après. Ara sóc feliç.
El meu camí ja és més a prop del cim, espero acabar-lo caminant amb l’Escola de la Dona.
Montserrat Torguet
Dins d’una capsa on totes les fotografies són en blanc i negre, n’he trobat algunes de quan anava a l’Escola de la Dona. Hi vaig anar de l’any 1953 al 1961, aleshores la directora era la Sra. Montserrat Sindreu. He recordat un temps positiu de la meva vida.
Ara, després de tants anys, he retrobat l’escola canviada i actualitzada al temps que vivim.
Gràcies a totes les persones que han treballat per l’Escola durant 130 anys. Si poguessin veure les fotografies de l’any 2013 es sentirien immensament satisfetes de la seva obra.
Núria Sas
He après moltes coses a l’Escola de la Dona:
He après a saber escoltar, i esbrinar el sentit de les paraules.
He après a valorar el treball del professorat i de les companyes.
He après que no puc escollir com em sento, però sempre hi puc fer alguna cosa.
He après que no cal amoïnar-se si els treballs no surten tan bé com vols.
He après que cal gaudir del viatge... i no pensar només en la meta.
He après que un somriure o unes paraules m'han ajudat a valorar tot el treball.
He après que quan algú et dóna la mà t'enganxa a la vida.
He après a donar les GRÀCIES a tothom.
Roser Baratta
Sonet als 130 anys de l’Escola de la Dona
Sentiments a flor de pell
Néixer dona: cuina, safareig, mercat,
marit, sogres, pares i mainada.
Ni somnis ni il·lusions. Tot negat.
Eren temps grisos, sense albada
Aconseguir un llibre, què deu dir?
Ai las! No saber llegir. Aprendre,
entre bugada i costura, aprendre.
Entrellucar què més hi ha a l’avenir
Saber -il·lusions- saber –històries-,
Saber i aprendre, quina quimera!
Horitzons enriquidors, viure’ls
Anar de costat amb l’home, cultura
compartida, la mateixa alçada.
Gràcies Francesca Bonnemaison
Josepa Vendrell
130 ANIVERSARI DE L’ESCOLA DE LA DONA
Va ser una idea brillant
una acció generosa
per aixecar la moral
i les ganes de saber.
Treu les dones de casa
recull la seva força
i la transforma.
Les dones generoses
ho posen tot al servei dels seus
i de la societat.
Emprenen una aventura
que ja no pararà
i obren camins d’esperança
per les seves filles
i les filles de les filles.
Generació darrere generació
les dones creixen.
Unes vegades cridant.
Moltes en silenci.
Altres perdent la vida
per fer la revolució.
La revolució més difícil
la que fa més humana la vida.
Vida per a tots,
la taula, la festa, la dansa.
Mai més sang, dolor, guerres.
Saben teixir, brodar, crear relacions:
Saben viure.
Saben ser més que tenir
Estimar més que posseir
Gaudir, gaudir, gaudir!
Ernestina Ródenas
ESCOLA DE LA DONA
Escola de la Dona, temple de cultura,
Dins les teves aules floreix el saber,
Sempre acollidora a tots aixoplugues,
Brindes noves fites a l’esperit inquiet.
Fidel la memòria recorda altres dies
Quan era quimera rebre ensenyament.
Encara s’esmenten les mítiques cues
Sota les estrelles per cercar seient.
Gentil ens ofrenes variada cultura,
Arbreda florida, ciència per triar.
Llengua, art o història, música o costura,
Les branques són moltes, és ampli el ventall.
Del professorat hem rebut saviesa,
De les companyes calor i amistat.
Convençudes diem: ets més que una Escola,
La finestra al món que anàvem buscant.
Just és reconèixer la tasca ben feta,
Cal no deturar-se, cal mirar endavant.
Si parets canvien, si muden persones,
Perdura l’esperit, l’esforç és constant.
Escola propera que amable respires,
El teu tarannà t’ha fet diferent,
Ets de Barcelona, ets llar ben nostrada
I albires enfora oberta la ment.
Remei per l’esperit, refugi que empara,
L’ànima alimentes, sadolles el cor,
Indret estimat, camí de saviesa,
D’humans és natura cercar escalfor.
.
Cent vint-i-cinc anys de docta ensenyança
Amb joia solemne volem celebrar,
Mirada al futur, comunió d’afectes,
Temps per agrair, temps per recordar.
Francina Gili
L'ESCOLA DE LA DONA CELEBRA ELS SEUS 130 ANYS
Quan vaig acabar el Batxillerat era la persona més feliç del món. Estudiava francès, alemany i quatre nocions de màquina, correspondència i tot allò que algunes de les meves companyes ja havien aprés perquè havien fet Comerç.
Vaig començar a treballar i va arribar l’hora de fer el Servei Social (en aquest mateix lloc, on som ara), Va ser aquí on “las juventudes españolas” ens havien de preparar per a ser bones esposes i “las mujeres fieles y sumisas de un mañana” que es faria etern. Però també va ser aquí on per primera vegada vaig sentir parlar de l’Escola de la Dona. Sempre comentaris positius sobre aquesta Institució que va representar un impuls tan important en uns moments ben determinats especialment pel paper que “maljugava” la dona en una societat aferrada a les seves arrels parcials i discriminatòries.
Celebrem tot el que va ser capaç de fer aquesta Escola ara fa 130 anys. En aquells moments es va encendre una flama amb molt pocs recursos i moltes traves, que avui, continua encesa i no deixarem que mai s’apagui. El meu petit testimoni és que hi he arribat tard, però d’aquí ja no me’n mou ningú!
Gràcies Escola de la Dona i gràcies a totes les dones que amb el seu esforç, han fet possible que jo avui pugui escriure aquestes paraules.
Jossie Casanovas
ESCOLA DE LA DONA
Tenim ben certa la presència
de l’Escola que ens abriga.
A recer d’ella, compartim inquietuds
redescobrim dreceres, nous camins,
Coneixem gent nova.
Recomponem miratges, salvem tristeses,
obrint les mans i oferint-nos l’amistat.
A la biblioteca
fan goig els prestatges branquejats
ben plens de llibres.
Les nostres mans, com pàmpols, s’hi arrapen.
Només entrar, obrint les portes,
se’ns fa llum, per entendre més bé el món.
Escola, ascensor, aules:
són fils germinals, per fer recerca,
i sortir de tu mateixa.
Parets interiors d’esgrafiades traces,
llepasses d’un groc sorral, al cor del pati.
Ni aigua, ni verdet, ni cap gerani,
que la grisalla de la terra és lloc de trobada.
A la boca dels mots,
al cor de la gran casa
un espai interior, m’ha donat vida.
T’acull ple de paraules,
L’esqueix d’un món, se’ns obre als ulls,
Prenem-ho amb entusiasme, aprofitem-ho!
M. Dolors Orobig Santamaria
CANTATA DELS 125 ANYS DE L’ESCOLA DE LA DONA
Fidel memòria, recordes
quan era quimera rebre ensenyament
i sota les estrelles
fèiem mítiques cues per cercar seient?
I llavors, tot pujant les escales,
una finestra oberta ens donava claror,
un alè de saviesa ens donava escalfor,
un batec d’esperança, un camí d’il·lusió,
recordes?
i aquelles aules i aquells tallers
on vas aprendre a cosir i a brodar,
a llegir i a pensar,
a vèncer la por.
Ha passat el temps,
ja no hi són les persones d’ahir,
però en aquest nou espai sento encara
la força que ens van deixar.
Són tantes les coses que voldria agrair,
tanta feina callada, compromesa i constant,
tantes dones valentes que no puc oblidar.
Escola de la Dona, indret estimat,
com el teu nom, fecunda ets i acollidora;
una arbreda florida
que espargeix llavor d’amistat.
Escola, indret estimat
Ara has arrelat dins un antic Palau
enmig del tràfec de la vella ciutat,
i un pati interior com un groc sorral
regala clarors als finestrals arcats.
Escola, escolta aquest cant
de dones i homes, joves i grans
que amb joia solemne volem celebrar
cent vint-i-cinc anys.
Mirant sempre enlaire, mirant sempre enllà.
Escola, indret estimat
Lletra: alumnes de l’Escola Música: Jordi Giró