Definició i característiques

L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X. La superació de l’arribada de l’any 1000 i del mil·lenari de la mort de Jesucrist va fer que aquest art es renovés, i va estar caracteritzat per ser eminentment religiós. Hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil romànic:

-Formes simples i austeres.

-Sobrietat en la decoració.

-Preocupació per la simetria i per les proporcions.

L'arquitectura

Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies .

Lesglésia romànica caracteritzada per:

-Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga .

-Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera .

-Sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt.

-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .

-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .

D’aquest estil destaquen, entre d'altres, a Catalunya, les esglésies dels monestirs de Poblet i de Santes Creus .

El monestir romànic tenia les dependències següents:

-L’església, on els monjos resaven.

-El claustre, que era un pati amb un jardí central al voltant del qual es disposaven totes les altres dependències .

-L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.

-El refectori, lloc en què els monjos menjaven.

-La sala capitular, en la qual es feien les reunions dels monjos.

-L’hostatgeria que acollia els pelegrins i els viatgers.

El monestir més significatiu del romànic català va ser el de Ripoll

L'escultura

L'escultura d’aquest període servia per a decorar els edificis religiosos . A l’interior d’esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, sobretot, marededéus , crucifixions i davallaments .

En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra , en els quals s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal .

La pintura.

En l’art romànic, la pintura i l’escultura estaven molt relacionades i compartien molts trets. Les característiques principals de la pintura eren les següents:

-Influència de l’art bizantí.

-Ús de la tècnica del fresc.

-Poc domini de la perspectiva.

-Colors plans.

-Imatges rígides, hieràtiques.

-Absència de fons o de paisatges.

A final del romànic es van aconseguir representacions més naturalistes, tant pel que fa a la pintura com a l’escultura.

La pintura mural romànica de Catalunya va ser de les més importants del seu gènere. La tècnica que empraven els pintors catalans era complexa: els frescs eren la base de les seves pintures i la seva iconografia representava pantòcrators.