1. Documentació general:

1.1. Què és? Nom de l'edifici. 

L’església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província.

Des de dalt.jpg

1.2. Què s'hi veu?

Des de la plaça de la catedral, a ponent, l’edifici ens ofereix una vista impressionant. En aquest punt elevat de la ciutat de Girona s’alça “La seu” de forma vertical i massissa.

Des d’aquest punt podem veure la façana principal i el campanar, que sobresurt de la cornisa que corona la façana i sosté en la seva cúpula un àngel de bronze que fa de panell, elevats damunt d’una gran escalinata de noranta esglaons, tres replans i balustrada de pedra als seus costats.

Aquesta escalinata és una de les més grans de l’art barroc.

Pel que fa la façana, d’estil barroc, amb un aspecte de retaule dividit en tres carrers horitzontals i de tres cossos verticals, amb una balconada a cada banda amb balustrada i amb una gran rosassa de vitrall que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, pren l’estructura d’un retaule simètric, amb els seus habituals elements: columnes, entaulaments i frontons. En aquest retaule i a banda i banda de la porta hi podem contemplar dues imatges dels Apòstols prínceps de l’església: Sant Pere, amb les claus, i Sant Pau, amb l'espasa. Damunt d’aquests hi ha dos pisos més d’imatges; així, al primer pis, a banda i banda, Sant Josep, amb la vara florida i Sant Jaume, amb vestit de pelegrí.

Al centre, una imatge de la Verge Maria amb el Nen.

Al segon pis, Sant Joan Evangelista amb l’àliga que li és emblema i Sant Narcís, patró de la ciutat i de la diòcesi, amb la mitra i el bàcul. Finalment la rosassa, amb les escultures que l’envolten: Fe amb els ulls embenats, Esperança amb una àncora i Caritat amb un calze.

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

La catedral de Girona és el fruit de diverses èpoques i estils constructius.

A principis del segle XI, l'antic temple romà va ser substituït per una nova catedral, que tenia les característiques de l'arquitectura romànica catalana del moment. Al segle XII s'hi va afegir el claustre actual. A principis del segle XIV es va construir un nou absis gòtic i a partir de finals del segle XVI es va reprendre la construcció de la gran nau.  Al segle XVII es va fer l'escalinata i es va començar a fer la façana. Entre els segles XVI i XVIII es va construir el campanar. Finalment, als anys 60 i 70 del segle XX es va acabar la façana occidental i la porta dels Apòstols.

L’any 2011 s’hi celebrà la dedicació de l’altar major, que representà la finalització de la reforma del presbiteri a fi d’adaptar-se a la normativa aprovada en el concili Vaticà II.

1.4. On es troba o es trobava?

La catedral de Santa Maria de Girona està situada al nucli central del Casc Antic de Girona conegut també com la Força Vella.

1.5. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

L’època en que es va començar a construir la catedral, el segle XI, era un període de l'alta edat mitjana. Era un segle caracteritzat per una concentració progressiva de poder polític i per l'esplendor cultural a diversos àmbits.

1.6. Qui en va ser l'arquitecte (-es)?

Els arquitectes que van contribuir a la construcció de la catedral van ser: Enrique de Narbona (1312), Jaime Faverán, Guillermo Cors, Francisco Saplana, Pedro Sacoma (1347), Guillermo Monry (1368), Guillermo Bofill (1417) i José Ferrer.

2. Anàlisi formal:

2.1. Com és l'edifici?

La catedral de Santa Maria de Girona és d’estil Gòtic Romànic Català. Està configurat a partir d’un conjunt de murs i espais de diferents estils, des del Romànic, com el claustre i la torre de Carlemany, fins al Barroc, com la façana i l’escalinata.  La seva major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22’98 metres d’amplada.

 2.2. Aspectes diversos:

2.2.1. Materials utilitzats

La catedral de Santa Maria de Girona majoritàriament està construïda amb pedra.

2.2.2. Tractament del mur

El tractament del mur és isòdom.

2.2.3. Sistema constructiu

El sistema constructiu és voltat, però també hi ha elements arquitravats.

2.2.4. Elements de suport

Els elements de suport són les columnes i els pilars.

2.2.5. Elements suportats

Els elements suportats són arcs de mig punt i arcs apuntats.

2.2.6. Espai interior

Consta d'una única nau de 22,8 m d'amplada x 34 m d'alçada i 50 m de longitud. Està dividida en quatre trams coberts per una volta de creueria recolzada en feixos de columnetes que s'adossen als murs. Al costat se situen capelles laterals, mentre a la part superior un trifori i finestrals amb traceries.

2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai

La catedral de Girona està distribuïda, principalment, per una gran nau central dividida en quatre trams i un absis de grans proporcions. També al seu interior, els laterals acullen vuit capelles al costat dret i set al costat esquerra.  

Plànol interior de la catedral.png

2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?

La catedral de Santa Maria de Girona és un espai unitari.

2.2.6.3. Com és la il·luminació? D'on procedeix?

La il·luminació prové de la llum natural que entra per la rosassa i els vitralls  i en l’actualitat també de llums elèctrics.

.Interior de la Catedral de Girona.jpg

2.2.6.4. Ornamentacions?

Algunes de les ornamentacions que mostra la catedral de Santa Maria de Girona són: la façana, la rosassa, els vitralls, l’escalinata, el penell del campanar (conegut per l’Àngel),  ...

2.2.7. Espai exterior

Pel que fa a l’exterior, la catedral té un campanar (anomenat també Torre de Carlemany) que consta de tres cossos i, a la seva façana principal, una gran escalinata formada per 90 graons repartits en tres replans. A la gran façana de la catedral podem apreciar la portalada d’estil barroc moderat amb una gran rosassa com a element destacat.

1024px-Catedral_de_Girona_-_Escalinates.JPG

2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions

La façana - És d’estil barroc amb aspecte de retaule dividit en tres carrers horitzontals i de tres cossos verticals. La seva distribució és: al primer tram i a cada costat de la porta, les escultures de Sant Pere i Sant Pau; al segon tram al centre la Verge Maria i el nen Jesús, a la dreta Sant Josep i a l’esquerre Sant Jaume i al tercer tram Sant Joan Baptista i Sant Narcís.

façana.JPG

La rosassa - La gran rosassa o rosetó constitueix el més preuat element decoratiu de la façana de la catedral coronat per un floró triangular amb ornaments florals i acompanyat per dues escultures que representen l’Esperança i la Caritat.

Els vitralls - Formen un conjunt d’onze vitralls gòtics situats al voltant de l’altar major. Les vidrieres de l’absis representen profetes que anuncien la mort del Salvador, passos de la Passió, el Calvari, la Resurrecció, Apòstols, Sants i els quatre Màrtirs.

347_Catedral_de_Girona,_vitrall_de_Sant_Pau_i_Sant_Pere.JPG

L’escalinata - La monumental escalinata està formada per noranta escalons amples, alts i espaiats distribuïts en tres trams i balustrada de pedra als seus costats amb les tradicionals boles coronant els pilars.

 Penell del campanar - La cúpula està coronada per un templet sobre la que gira, en forma de penell, una estàtua de bronze que, familiarment, l’anomenen ‘L’Àngel’.

2.2.8. Què caracteritza l'estil?

La catedral Santa Maria de Girona manifesta diferents estils arquitectònics degut a que es va construir en un període bastant llarg de temps. Hi ha diferents elements que caracteritzen cada un d’ells.

2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquest edifici respecte d'altres del mateix indret i/o període?

La diferència que aquest edifici presenta respecte d’altres del mateix període és principalment el tamany de la nau principal, l’espectacular escalinata i sobretot la varietat d’estils arquitectònics que formen les diferents parts d’aquesta catedral (estil Romànic, Gòtic i Barroc).

3. Interpretació:

3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter.

És la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià de la província. És un  monument històric de caràcter religiós i està catalogat com un bé cultural d’interès nacional.

3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix?

La catedral de Girona  es va construir per a ser la seu del Bisbat de Girona i compleix la funció de temple cristià.

3.3. Quin imaginari reflecteix?

La catedral de Girona no reflecteix cap imaginari.

3.4. Qui encarregà l'obra?

Pere Roger, bisbe de Girona, era cunyat de Ramon Borrell comte de Barcelona del qual li va rebre una generosa ajuda que el va permetre començar la catedral romànica l’any 1015.

La sumptuosa i monumental escalinata va ser construïda al 1690 per iniciativa del bisbe Miquel Ponch sobre el projecte del 1607.

3.5. A qui s'adreçava l'edifici?

L’edifici s’adreçava a tota la comunitat cristina.

3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?

Els símbols lligats a les ornamentacions de la catedral de Girona són, obviament, de caràcter religiós i concretament cristià.

3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

Les influències artístiques que s´hi poden observar són les relacionades amb els diferents estils arquitectònics.

4. Conclusions:

Podem acabar dient que, actualment, la catedral Santa Maria de Girona és un referent important en les creences religioses. És una catedral singular.