Paraules (O)

PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

Obac/aga

1. Dit d’un indret ombrívol, on no arriba el sol.

La llenya d'obac no escalfa ni un gat

2. Part més ombrívola, menys calorosa, més humida d’una muntanya o d’una vall (oposat a ‘solell’).

Mirar la part obaga

Òbila/Òliba

Ocell de la família de les estrígides, de l'espècie Strix flammea; és de plomatge molt fi, groguenc, pintat de blanc-gris i negre en la part superior, i el pit completament blanc, el cap rodó, bec curt i corbat de la punta, ulls grossos i brillants, coa ampla i curta, ungles negres; habita pels murs i torres de les esglésies i pels forats de roques, està amagat de dia i surt de l'amagatall quan fa fosca.

Estar més espavilat que una òbila

Fer ulls d'òbila

Persona amb molt poc trellat.

Uns fan l'òbila, i altres es beuen l'oli

Obrar

1. Fer obra de construcció; edificar.

Oi

1. Odi.

2. Nàusea, fàstic.

Girar el ventrell

3. Exclamació de sorpresa.

4. Exclamació de dolor aguda.

Estar sempre en un oi

5. Partícula amb què s'expressa la confirmació del que es diu.

6. Partícula amb què s'expressa la conformitat amb el que s'acaba de dir.

Oix/ois

1. Nàusees

Oixque

1. Crit del carreter per fer anar l’animal cap a l’esquerra.

Oldre /olorar/aurolar

1. Aspirar l'aire pel nas a fi de sentir l'olor que fa una cosa o l'olor que hi ha en l'ambient.

2. Fer olor.

Olier-era

Que es dedica a produir o vendre oli.

Setrill. Recipient de vidre o de metall, de grossària manual, destinat a tenir-hi oli.

Olla

1. Vas de terrissa o de metall, de forma rodonenca, ventrut, generalment amb dues o quatre anses, que serveix per a coure els aliments, per a fer bullir alguna cosa, etc.

1. Menjar cuinat amb olla, i especialment el que es fa bullint carn i verdures.

Ollaó

1. Crit del carreter per fer anar l’animal cap a la dreta.

Ombrívol-ívola/ombrienc-enca

1. On hi ha poca llum, i especialment on no toca el sol.

2. Mancat d'animació, d'alegria.

Onça/unça

1. Pes equivalent a la dotzena part d'una lliura

En Quart, mai apleguen a onça

Més val onça que lliura

Més val una onça de sang que una lliura d’amistat

2. Moneda d'or que pesava una onça i valia setze duros

Onze-cents

Mil cent en una forma vulgar de comptar.

Oratge

1. Vent, especialment si no és gaire fort.

2. Temps atmosfèric.

Orba

1. Malaltia dels cereals, produïda pels bolets del gènere Ustilago que ataca el panís i el blat i el fa negre.

Ordi

1. Planta gramínia de diferents espècies del gènere Hordeum; l'ordi comú és l'espècieHordeum vulgare, molt cultivada per a aliment del bestiar.

Oreig

1. Vent suau i fresc.

2. Vent fort i fred, que molesta.

Fer mal oreig

Orejar

1. Exposar a l'acció de l'oreig, de l'aire.

Orellada

1. Estirada d'orelles o cop donat a les orelles.

Orellera

1. Cadascuna de les dues peces llargueres, de fusta o de ferro, que van als costats del dental de l'arada i serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes.

Organdí

1. Tela fina i blanca feta de cotó.

Ormeig

1. Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc.

Cada pescador coneix el seu ormeig

No pesques mai amb ormeig d'altre

Ormejar

1. Aparellar un vaixell o altra embarcació

2. Disposar convenientment per a una operació, per a un fi determinat; proveir de les eines o instruments necessaris.

Orni

1. Desentés.

Fer l’orni

Si et demanen diners, fes-te l'orni

Oronella

Variants d’oroneta/oreneta. Ocell de la família de les hirundínides, espècie Hirundo rustica, de color negre vellutat amb els pits i ventre grisencs blanquinosos; ve de l'Àfrica en la primavera i fa els nius de fang sota les cornises i finestres, i en acabar-se l'estiuada emigra a grans esbarts cap a terres africanes.

Oronella terrera, aigua o pedra [terrera = que vola ran de terra]

Una oronella no fa estiu, ni dues primavera

Orri

1. En gran abundància.

En orri [o a orri]

2. Desorde.

Anar a orri [o en orris]

3. Fracasar.

Anar-se'n en orri [o en orris]

Orso/onso

1. Ós, animal del gènere Ursus.

2. Fer bovades o moviments per a cridar l’atenció.

Fer l'orso

3. Ballar amb poca gracia.

Fer el ball de l'orso

Ouera

Escrot. Túnica de pell, a manera de bossa, que conté i cobreix els testicles.

Cistella de filferro per a posar-hi ous.

Vas de grossària i forma adequades per a contenir i servir en taula un ou sencer amb la closca.

Ous

Embrió envoltat de líquids nutritius i una closca calcària revestida interiorment d'una doble membrana, que, formant un cos rodonenc, és post per les femelles dels ocells, i del qual surt el pollet després d'un període d'incubació; per ext., producte anàleg d'altres classes d'animals, com rèptils, peixos, insectes.

Ou del dia o Ou fresc: el que ha estat post el mateix dia en què es troba.

Ou de tel : el que no té closca, que no té altra coberta que el tel o membranes.

Ou pollat: el que ja comença a congriar el pollet.

Ou nial: l'ou estèril que es deixa dins el nieró o ponedor perquè les gallines tinguin tendència a anar-hi a pondre.

Ou cercolat: el que ix deformat, tolit.

Ous de dos rovells: Els rovells dobles dins un ou passen quan l’ovulació és massa ràpida o quan s’uneix un rovell amb un altre. Aquest tipus d'ous poden ser el resultat de gallines joves encara amb le cicle no sincronitzat. També passa en algunes gallines híbrides.

Fer un ou de dos rovells

Fer-se de dos rovells

Ou estrellat o ou deixat caure o ou caigut o ou ferrat o ou fregit o ou rotllat: el que es fregeix sense haver estat batut.

Ous en truita o ou batut: ous fregits després d'èsser batuts, de manera que el blanc i el rovell queden units formant una pasta uniforme.

Ou blanet: Ou passat per aigua.

Més sentit que un ou blanet

Ou bullit o ou dur: el que ha estat bullit amb la closca i s'ha solidificat.

Ous farcits: els que han estat bullits fins a endurir-se i després esmitjats, i llevant-ne el rovell, es farceix la part restant de l'ou amb alguna salsa.

2. Ou de sargir és un ovoide en forma d'ou de pedra, porcellana, fusta o material dur similar, que s'insereix en el dit del peu o el taló d'un mitjó per mantenir-lo en la forma adequada i proporcionar una base ferma per a les reparacions.