PARAULES VALENCIANES EN DESÚS
O
1. Dit d’un indret ombrívol, on no arriba el sol. | 2. Part més ombrívola, menys calorosa, més humida d’una muntanya o d’una vall (oposat a ‘solell’). |
|
|
1. Fer obra de construcció; edificar.
1. Odi. | 2. Nàusea, fàstic. |
3. Exclamació de sorpresa. | 4. Exclamació de dolor aguda. |
5. Partícula amb què s'expressa la confirmació del que es diu.
6. Partícula amb què s'expressa la conformitat amb el que s'acaba de dir.
1. Nàusees
1. Crit del carreter per fer anar l’animal cap a l’esquerra.
1. Aspirar l'aire pel nas a fi de sentir l'olor que fa una cosa o l'olor que hi ha en l'ambient. | 2. Fer olor. |
|
|
1. Vas de terrissa o de metall, de forma rodonenca, ventrut, generalment amb dues o quatre anses, que serveix per a coure els aliments, per a fer bullir alguna cosa, etc. | 1. Menjar cuinat amb olla, i especialment el que es fa bullint carn i verdures. |
1. Crit del carreter per fer anar l’animal cap a la dreta.
1. On hi ha poca llum, i especialment on no toca el sol. | 2. Mancat d'animació, d'alegria. |
1. Pes equivalent a la dotzena part d'una lliura | 2. Moneda d'or que pesava una onça i valia setze duros |
1. Vent, especialment si no és gaire fort. | 2. Temps atmosfèric. |
1. Malaltia dels cereals, produïda pels bolets del gènere Ustilago que ataca el panís i el blat i el fa negre.
1. Planta gramínia de diferents espècies del gènere Hordeum; l'ordi comú és l'espècieHordeum vulgare, molt cultivada per a aliment del bestiar.
1. Vent suau i fresc. | 2. Vent fort i fred, que molesta. |
1. Exposar a l'acció de l'oreig, de l'aire.
1. Estirada d'orelles o cop donat a les orelles.
1. Cadascuna de les dues peces llargueres, de fusta o de ferro, que van als costats del dental de l'arada i serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes.
1. Tela fina i blanca feta de cotó.
1. Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc.
Cada pescador coneix el seu ormeig
No pesques mai amb ormeig d'altre
1. Aparellar un vaixell o altra embarcació | 2. Disposar convenientment per a una operació, per a un fi determinat; proveir de les eines o instruments necessaris. |
1. Desentés.
Si et demanen diners, fes-te l'orni
Oronella terrera, aigua o pedra [terrera = que vola ran de terra]
Una oronella no fa estiu, ni dues primavera
1. En gran abundància. | 2. Desorde. | 3. Fracasar. Anar-se'n en orri [o en orris] |
1. Ós, animal del gènere Ursus. | 2. Fer bovades o moviments per a cridar l’atenció. | 3. Ballar amb poca gracia. |
|
|
Ou del dia o Ou fresc: el que ha estat post el mateix dia en què es troba.
Ou de tel : el que no té closca, que no té altra coberta que el tel o membranes. | Ou pollat: el que ja comença a congriar el pollet. |
Ou nial: l'ou estèril que es deixa dins el nieró o ponedor perquè les gallines tinguin tendència a anar-hi a pondre. | Ou cercolat: el que ix deformat, tolit. |
Ous de dos rovells: Els rovells dobles dins un ou passen quan l’ovulació és massa ràpida o quan s’uneix un rovell amb un altre. Aquest tipus d'ous poden ser el resultat de gallines joves encara amb le cicle no sincronitzat. També passa en algunes gallines híbrides.
Ou estrellat o ou deixat caure o ou caigut o ou ferrat o ou fregit o ou rotllat: el que es fregeix sense haver estat batut.
Ous en truita o ou batut: ous fregits després d'èsser batuts, de manera que el blanc i el rovell queden units formant una pasta uniforme.
Ou blanet: Ou passat per aigua.
Ou bullit o ou dur: el que ha estat bullit amb la closca i s'ha solidificat.
Ous farcits: els que han estat bullits fins a endurir-se i després esmitjats, i llevant-ne el rovell, es farceix la part restant de l'ou amb alguna salsa.
2. Ou de sargir és un ovoide en forma d'ou de pedra, porcellana, fusta o material dur similar, que s'insereix en el dit del peu o el taló d'un mitjó per mantenir-lo en la forma adequada i proporcionar una base ferma per a les reparacions.