“Donde dije digo, digo Diego” ha pujat de nivell

Després de la darrera no-negociació de 2014 se’ns va esmenar per correu un acord acceptat per tots durant la reunió. Quan vam demanar una nova reunió per tractar el tema se’ns va dir verbalment que no es faria i que els PA’s pel 2015 serien 12 i punt.

Com que a principis de març sembla que ja s’havia negociat fora dels àmbits corresponents l’aportació al Pla de Pensions (nota d’UGT), l’11 de març ens van convocar de nou i es van dignar a posar a l’ordre del dia el tema del calendari laboral, arran de la nota que vam registrar demanant que es tingués en compte la Resolución de la Secretaría de Estado de Administraciones Públicas on es donava als treballadors de l’Estat un nou PA.

A la reunió vam sol·licitar que es fixés un criteri sobre el calendari laboral per no haver de negociar (és un dir) any rere any sobre el mateix tema. Vam proposar que es tinguessin en compte les hores que treballen els funcionaris de l’Estat descomptant els 4 dies que tenim, 2 per acord per eliminació de la flexibilitat mensual i semestral i 2 més que “vam comprar” a canvi d’augments salarials que no vam rebre. Amb tot això, ens pertocarien 14 PA’s, i de fet es seguirien els mateixos criteris de la no-negociació de finals de 2012, quan ens van reduir tots els permisos.

Al Director de Serveis Generals (el que surt com un ou en el lloc de la foto a l’article de la revista cafèambllet) li va semblar que això era canviar les regles del joc. Certament és voler canviar la política i el discurs patriarcal d’algú que mira el que li surt del “seu cap” per decidir. No interessa que els PA’s es decideixin amb un simple càlcul aritmètic. Ni a la casa ni als altres sindicats, feliços de dir sí, un any sí i l’altre també, a tot el que se’ls planteja com “això o res”.

Quedava tan clar que ens pertoquen 14 PA’s que el mateix senyor de l’ou va haver d’expressar el que li semblava bé: 1 dia més, però 2 no, perquè el festiu que recuperaven els de l’Estat era en temps de vacances per a la majoria (els PA’s es fan en qualsevol època, senyor de l’ou!). Quan els altres sindicats van agafar-se al “pájaro en mano” i la CGT va dir que ho havíem de consultar a la nostra assemblea, el senyor de l’ou ens va advertir que si nosaltres ens ho pensàvem, ell també s’ho pensaria: Visca la llibertat de pensament!

No volem perjudicar a ningú i segurament no seria del grat de gran part del personal contestar que no, però tampoc volem acceptar pura i simplement el que el senyor de l’ou decideix. Així, volem aquell dia que tan generosament ens ofereixen. L’acceptem. Però sabem que ens pertoca un altre més i no deixarem de demanar-ho. El senyor de l’ou pot decidir el que vulgui; així doncs, faci el que faci, tinguem clar que ho farà ell. Nosaltres només hem dit el que pensem i no deixarem de pensar-ho per fer content a ningú.