PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

F

Faca

Facècia

Facilitari-ària

Facinerós-osa

Fadrí/ina

Fadristern-erna

Faenafuig

Fageda

Fagina

Faig

Faixa

Faixer-era

Falç

Falçó

Falca

Falcilla

Faldada

Faldiller

Faldó

Falera/fal·lera

Fallega

Falleva

Falòrnia

Falsa

Faltar

Faltriquera

Faluga

Famolenc

Fanfarró/ona

Fanecada

Fanguejar

Fanguer

Fanzella

Farcell/fardell

Farcidura

Farcit-ida

Farda

Fardatxo

Fardo

Farfallós-osa

Farga

Fargalada

Farinetes

Faristol

Farratge

Farruc-uca

Fartar

Fartó-ona/fartaner-era

Fartera

Fast

Fàstic

Fastijós-osa

Fato

Fatu-fàtua

Fatxa

Fatxenda

Fava

Favada

Feix

Feixa

Feixina

Feixut/uda

Fel

Femella

Femellot

Femer

Femta

Fenàs

Fendre

Fenoll/fonoll

Fènyer

Feram

Feredat

Feréstec-éstega

Ferrabràs

Ferrada

Ferralla

Ferramenta

Ferrar

Ferreny-eny

Ferrer-era

Ferrús

Ferum

Fes

Fesol

Festeig

Festejador

Festejar

Feta

Fetiller-era

Fetor

Fibló

Figa

Figa bacora (o simplement bacora)

Figatell

Figot

Figuereta

Figurar

Fil de palomar

Filaberquí

Filadís

Filagarsa

Filar

Filassa

Filibuster

Filigrana

Fillet-a

Fillol-a

Fimbrar

Finar

Finestrer/era

Finestró

Finolis

Fireta

Fisgueta

Fita

Fitora

Flabiol

Flaca

Flaire

Flamenc-enca

Flamera

Flamerada

Flaó

Flassada

Flato

Flatós-osa

Fleca

Flemó

Fleuma

Flit

Flitar

Floc

Flor

Florejar

Florejador-ora

Florada

Florimenta

Florit-ida

Fluix-fluixa

Fluixa

Fogassa

Fogó

Fogós-osa

Fogots

Foguejar

Foguer

Foguerada

Foia

Foll-a

Follar

Fona

Fonda

Fondalada

Fondària

Foraca

Foraster-a

Forc

Forca

Forcasset

Forejar

Forigol/furó

Formal

Formalitzar

Forment

Formigada

Formigó

Formigueig

Fornada

Fornir

Forqueta

Forquilla

Forrellat

Forroll

Fortor

Fosquera

Fosquissa

Fossar

Fosser-era

Fotja

Fotracada

Fotre

Fotut-uda

Francalet

Frangeta

Franja

Frau

Fraula

Fredolí-ina

Fregadís

Fregapanxes

Freixura

Frenet

Freqüentar

Fresca

Frescor

Frescoreta

Fretura

Frisança

Fritera

Frontalera

Frontera

Frontissa

Fruir

Fuell/fusell

Fuet

Fugina

Ful-a

Fullaraca/fullarasca

Fum

Fumadora

Fumeguera

Fumeral

Funció

Funyar

Fura

Furga

Furgar/fussar

Furguet

Furonejar

Furri

Fus

Fussar

Fustejar

Faca

1. Navalla de fulla ampla.

Facècia

  1. Ocurrència graciosa; allò que un diu o fa per divertir i fer riure.

Facilitari-ària

1. Lleuger d'enteniment; que obra lleugerament i sense calcular les conseqüències.

Facinerós-osa

1. Malfactor, que comet actes criminals.

Fadrí/ina

1. Infant; persona no més vella de quinze anys.

2. Persona jove, en estat de casar-se; des de l'edat de quinze anys aproximadament fins que es casa.

    A bon fadrí, bon padrí

    Fer el fadrinatge

3. Solter. Que no s'ha casat mai.

    Quedar per tia

4. Persona que aparenta més edat de la que té realment.

5. Servent; criat.

6. Operari que ha passat tot l'aprenentatge del seu ofici, però que encara no n'és mestre.

Fadristern-erna

1. Fill o filla que no és l'hereu, i que no té dret a quedar a la casa pairal en esser mort el pare o en casar-se.

Faenafuig

  1. Persona a qui no li agrada gens treballar.

Fageda

1. Bosc de faigs.

Fagina

  1. Mamífer de la família dels mustèlids, espècie Mustela foina, que té el cos llarguer, el pèl fosc amb una taca blanquinosa davall el coll, i s'alimenta principalment d'aviram i d'altres animals.

Faig

1. Arbre de la família de les cupulíferes, espècies Fagus communis i Fagus silvatica, que es fa molt alt, d'escorça llisa grisenca i de branques eixamplades, fulles blanquinoses, peciolades, ovalades, i fruit negrós; es troba principalment a les muntanyes altes, i la seva fusta, molt forta, té grans aplicacions per a la fabricació de mobles i peces de vaixell.

 Al maig el blat puja com un faig

 Pel maig floreix el faig i canta el gais

 Teules o maons de maig, més forts que fusta de faig

Faixa  

1. Peça de roba molt més llarga que ampla, que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li dues o més voltes, sia per estrènyer el cos, sia per a subjectar els calçons o altres peces de vestit.

Anar amb el roc a la faixa

Dur un còdol a la faixa

Guardar la mà a la faixa

Guardar-se un roc a la faixa

O caixa o faixa

Salut i gràcia, i un duro en la faixa

Tenir tants anys... i els de la faixa [o tenir-los [als anys] mamats i portats faixa] 

2. Peça que porten com a insígnia els generals i altres majors de tropa, els prelats, els religiosos de certes ordes, etc.

3. Peça de roba interior, especialment femenina, confeccionada amb material elàstic, que cenyix el cos des de la cintura fins a les natges o fins a la part superior de les cuixes.

4. Peça de teixit elàstic o de cuiro que servix per a cenyir el cos i sostindre les vísceres abdominals en cas de hèrnia. 

5. Tira de paper amb què s'envolta un llibre, una revista, etc., per a posar-hi alguna inscripció.

 Faixer-era

  1. Persona que fa i ven faixes de manera ambulant.

Falç

1. Ferramenta constituïda per un mànec que subjecta una fulla corba de ferro acerat tallant o dentada, que s'utilitza per a segar.

A la falç

Al juliol, la corbella [o falç] al vol [o al sol. o al puny]

Falçó

1.  Ganivet molt corbat que serveix per a tallar branques d'arbusts.

Falca

1. Tascó; objecte de fusta o de metall, de secció triangular, que serveix per a obrir cossos sòlids o per a ajustar i estrènyer dos cossos entre els quals es col·loca.

2. Tascó o altre objecte emprat per a falcar. Falca de taronger: branca de taronger relativament recta, que en podar aquests arbres es guarda per a falcar els poms de taronges per tal que no toquin terra ni esgallin les rames.

Falcilla

1. Ganiveta un poc corba que empren els sabaters i basters per a tallar la sola.

Faldada

1. El que cap a la bossa que es fa amb la faldeta alçant-la de davant.

    Qui paga amb faldades, paga dues vegades

Faldiller

1. Es diu de l'home que va sempre darrere de les dones, amb dones.

   Home de faldilles

Faldó

1. Part d'una peça de vestir, que penja sense cenyir-se al cos.

Falera/fal·lera

1. Idea fixa amb desig intens.

Fallega

  1. Excrement de conill.

Falleva

1. Barreta de ferro giratòria al voltant del seu eix, que va aplicada al bastiment d'una fulla de finestra o de porta i que es subjecta amb l'altra fulla per tancar en fort.

Falòrnia

1. Idea errònia, raó dèbil o gratuita amb aparença de veritat o solidesa.

Falsa

1. El pis més alt d'una casa, sota el teulat. (Es diu a Morella i Benassal)

Faltar

1. Ser, algú, absent pel fet d'haver-se mort.

Faltriquera

  1. Butxaca.

Faluga

1. Falua, embarcació de rems llarga i descoberta o amb cobert llevadís.

2. Persona o animal petit i bellugadís.

   Ésser una faluga

3. Home alt, prim i sense vigor ni vivesa

Famolenc 

1. Que té molta fam.

 Estar blau

 Fam de gos

 Menjar-se un bou pels garrons

 Passar més fam que un músic

 Pateix més fam que un afilador

 Tindre (o passar ) més fam que un lladre [o que un mestre d'escola , o que Garró]

 Tindre un més fam que un llop en dejú

Fanfarró/ona

1. Que presumix de qualitats o de fets reals o suposats. 

    Sopar de duro

    Vol el fanfarró lloances i cap lliçó

Fanecada

1. Mesura agrària de superfície que correspon a l’extensió de terra que es pot sembrar amb una faneca de gra. (La faneca és una mesura de capacitat equivalent al contingut d’un sac o 33 litres i mig.) Una fanecada equival aproximadament a quatre quartons i és la dotzena part d'una hectàrea: 833,3 m2).

Fanguejar

  1. Mesclar la terra amb aigua en els camps d’arròs.

Fanguer

  1. Fangar, lloc ple de fang.

Fanzella

  1. Motlle petit de formatge o brossat; recipient a manera de cistelleta molt menuda, de vímens o de llauna, dins el qual es posa una porció de formatge o de brossat que roman emmotllat dins aquella (Artana)

  1. Semblança, manera d'ésser semblant amb una altra; faisó.

Farcell/fardell

1. Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder ser portats d'una banda a una altra. 

    Agafar el farcell

    Fer el farcellet

    Fer el fardell 

    Fer fardell

    Les molletes del fardell a vegades saben bé

    Portar farcells [d'algú]

Farcidura

  1. Matèries alimentícies (carn picolada, sang, arròs, pebre, etc.) amb què es farceixen les botifarres i altres embotits.

2. Massa arrodonida feta de carn picada amb sang que es cou a l’olleta i que s’acompanya d’un bon putxero.

Farcit-ida

1. Omplit de carn trinxada, arròs, confitura o altres ingredients.

2. Completament ple.

3. Farciment.

Pujar més el farciment que el gall

Serà més car el farcit que l'indiot

Farda

  1. Esquirol (Benassal, Cinctorres).

Fardatxo

1. Terme que s'aplica a diverses espècies de rèptils escatosos del suborde dels saures, família dels lacèrtids (Lacerta sp), amb el dors cobert d'escates xicotetes, arredonides i juxtaposades, les espècies de mida xicoteta són anomenades sargantanes ; entre els quals destaquen:

fardatxo comú (o ocel·lat ) (Lacerta lepida)

fardatxo pirinenc (Lacerta agilis)

fardatxo verd (Lacerta viridis)

fardatxo verd nord-occidental (Lacerta scheiberi

Com un fardatxo

Fardo

1. Bolic o paquet molt gros, que generalment conté roba, paper, cartó, sola, etc.

2. Dona grossa i malgirbada.

Farfallós-osa

1. Que té una locució poc clara produïda per una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula.

Farga

1. Fornal; fogó on s'escalfen els metalls per a forjar-los.

Fargalada

1. Solatge o baixos de l'oli o del vi.

2. Fang produït en els camins i camps per la pluja o per la fusió de la neu (Maestrat).

Farinetes

1. Menjar popular compost de farina de cereals (blat, panís, fajol, etc.) i aigua calenta, devegades barrejada amb oli, carabassa o altres ingredients.

 Fer la farineta blana [a algú]

2. Menjar triturat destinat generalment als xiquets molt menuts o als malalts, que es pot elaborar amb diversos ingredients.

3. Substància opaca als rajos X que han d'engolir aquelles persones a les quals s'ha de practicar un examen radiològic de l'aparell digestiu.

Faristol

1. Moble de fusta o de metall, amb peu o sense, que forma un o alguns plans inclinats on es posa el llibre que s'estudia, el missal, un llibre de cor, etc.

Farratge

1. Ordi tendre o altres plantes que se seguen per donar verd al bestiar.

Farruc-uca

  1. Bravejador. Que manifesta braveja.

Fartar

1. Satisfer la fam o la set (d'algú) més que plenament, excessivament.

2. Causar tedi, enfastidir.

3. Fer alguna cosa amb excés, fins a cansar-se'n.

Fartó-ona/fartaner-era

1. Que acostuma o procura menjar molt.

   Ser un fartaner

Fartera

1. Fartada. Satisfer la fam (d'algú) més que plenament, excessivament. 

2. Abundància de menjar, menjada abundant.

3. Fartó. Que menja molt, d'un apetit insaciable.

   Ser un farter

Fast

1. Ostentació de magnificència. Luxe extraordinari.

Fàstic

1. Sentiment de repugnància.

 Cara de fàstics

 Dir fàstics [d'algú]

 Dir quatre fàstics

 Fer fàstic

 Fet un fàstic

 Tindre en fàstic

Fastijós-osa

1. Que causa fastig. El fastig és la 'sensació de cansament que produeix en l'ànim una cosa massa insistent o excessiva o mancada d'interès.

    Fer la punyeta [a algú]

    Inflar-li els nassos

    Tocar allò que no sona

2. Que sent fastig.

    Anar com cagalló per sèquia

    Estar (d'algú) fins al capdamunt

    Estar fart com Tarragona de peix

Fato

1. Equipatge; conjunt de coses que es porten, que es carreguen, que es tenen aparellades per a un viatge, per a una feina, per a un ús qualsevol.

2. Conjunt de coses en general, com articles de comerç, ingredients del menjar, etc.

3. Olfacte; facultat d'olorar.

Tenir fato de gos perdiguer

Fatu-fàtua

1. Molt presumptuós, ple de vanitat infundada.

Fatxa

1. Aspecte exterior d'una persona o cosa.

2. Feixista.

3. Actitud adequada a un fi determinat.

   En fatxa

Fatxenda

1. Home vanitós, ostentós, bravejador.

Fava

1. Llegum produït per la planta Vicia faba, i que es compon d'una beina llarguera que conté diferents bessons o grans, ovalats, de dos a quatre cm. de llargària.

    Cada fava té un corcó, menys la meua que en té dos

2. Inflor poc prominent que es produeix en l'epidermis per la picada d'un insecte o per altra causa d'inflamació.

3. Taca rodonenca de la pell d'una persona o animal.

    Fer fava

    Tindre la fava coenta

4. Extrem del membre viril, en llenguatge grosser.

    Tocar-se la fava

5. Persona beneitota, aturada, que no es sap desfer de les dificultats.

Ficar fava en tot

Ha quedat com fava

No pintar fava

Ser un fava

6. Joc d'infants, anomenat també «cavall fort», en el qual es posen un o més jugadors acalats i els altres els salten, sia posant-s'hi damunt fins que el qui para es rendeix, sia sense aturar-s'hi, però fent diferents habilitats al temps de saltar. Entre el qui salta i el qui el suporta s'entaula un diàleg que a València sol esser aquest: «Fava! | Munta i calla.—I si caic?—Rebenta com la cigala».

Favada

1. Feta pròpia d'una persona fava, beneitota, vanament ostentosa o exagerada.

Feix

1. Conjunt de coses aplegades una al costat de l'altra i lligades perquè no se separin.

   Esser un feix de músculs

   Feix damunt feix

   Fer feix de tota herba

   Fer feix de tota llenya

   Posar els fusells en feix

   Ser un sac [o un manat, o un feix] de nervis

2. Conjunt de coses que es porten damunt.

   Animal de feix

   Carregar en el feix

3. Multitud o gran quantitat.

   A feixos

4. Càrrega moral; pes d'obligacions, de penes, de treball, etc.

   Dur feix [d'algú o d'alguna cosa]

   Fer el feix damunt [a algú] 

   Haver-n'hi un feix, [d'algú o d'alguna cosa]

Feixa

  1. Tros de terra llarguer en el qual se conren cereals, llegums o hortalisses.

Feixina

  1. Feix de llenya, i especialment de llenya prima.

Feixut/uda

1. Gros, robust.

    Pesar-li el cul [a algú]

Fel

1. Bilis. Humor viscós, de color verdós o groguenc, i de gust molt amarg, que procedeix del fetge.

Amarg com la fel 

Boca que menja mel, no pot escopir [o donar] fel. [o Qui té la mel, que tenga la fel]

2. Sentiment amarg (d'odi, de dolor, d'enveja, etc.).

    Ésser un colom sense fel

    Poca fel, corromp [o amarga] molta mel

    Tenir mel a la boca i fel al cor

    Tindre mala fel

    Tindre [algú] la fel amarga

Femella

  1. Coet borratxo utilitzat en les cordades, amb coetets en l’interior que s’encenen tall a tall.

Femellot

  1. Anella de ferro, fixada a la part inferior de la pala del timó o en la roda de popa, en la qual hom introdueix l’agulla o mascle corresponent.

Femer

  1. Lloc on es dipositen i guarden els fems.

2. Multitud, abundància.

Femta

1. Matèries fecals dels éssers humans o dels animals.

Fenàs

1. Nom de diferents plantes gramínies que es donen seques a menjar al bestiar:

   Fenàs de canonet  Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Oryzopsi miliacea), de rizoma fibrós, tija amb fulles linears acuminades i amb panícula llarga i molt ramificada.

   Fenàs de marge Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Brachypodium phoenicoides), de rizoma serpentejant, tija amb fulles linears llargues i amb una espiga d'espícules grans.

Fendre

  1. Dividir (una cosa) en dues o més parts trencant-la o tallant-la.

  1. Tallar (l'aire, l'aigua, el vent, etc.), travessar subtilment i de pressa (un fluid).

Fenoll/fonoll

1. Planta umbel·lífera de l'espècie Foeniculum officinale, que es fa fins a 1'50 m. d'alçada, té el tronc dret, estriat i ramós, les fulles molt dividides en lacínies nombroses, filiformes i llargues; umbel·les de 15 a 20 radis sense involucre, flors grogues i fruit oblong; és planta aromàtica, freqüent en els camps i vinyets.

   Qui t'ha vist i ara et veu, mateta de fenoll!

Fènyer

1. Acabar de treballar la pasta damunt una post, donant-li la forma de pa o de coca.

    Aplegar i fényer

    Pastar i fényer [algú]

    Qui pasta i feny, tot li aconteny 

2. Fingir, figurar una cosa així com no és en realitat.

Feram

1. Conjunt de feres, d'animals salvatges.

2. Bèstia fantàstica i espantosa.

    Pareixes una feram

3. Conjunt d'animals domèstics o bestiar menor, com conills, porcs, aus casolanes.

4. Conjunt de gent dolenta o avalotada.

5. Conjunt d'infants, especialment dels qui avaloten, es belluguen molt o fan malifetes.

6. Persona que perjudica o molesta.

7. Herba molt menuda que neix dins el sembrat i se'l menja.

Feredat

1. Horror, por intensa.

   Fer feredat

Feréstec-éstega

1. Salvatge, indòmit.

2. Esquerp, retret del tracte dels homes; allunyat de la gent.

Ferrabràs

1. Xiquet molt entremaliat, molt endrecer, que sempre està fent maldats.

Ferrada

1. Poal, especialment el de metall.

    Tenir el cap com una ferrada

2. Recipient de metall de forma troncocònica, amb dos anses i més ample que alt, que s'utilitzava per a tindre aigua, per a escurar, per a tindre roba a remulla, etc.

    Cagar dins la ferrada

    L'ovella més dolenta caga dins sa ferrada

3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d'una ferrada mitjancera.

Ferralla

1. Conjunt de peces, de trossos, de retalls, etc., de ferro vell.

2. Xavalla. Monedes de coure o d'altre metall no preciós. Moneda fraccionària de poc valor. 

Ferramenta

1. Conjunt de peces de ferro que formen part d'un objecte, d'un edifici, d'una obra qualsevol.

2. Conjunt d'instruments de ferro, i en general d'instruments de treball de menestral.

3. Eina, instrument de treball d'un menestral o agricultor.

El malfeiner no troba ferramenta bona

4. Conjunt de les dents d'una persona o animal.

Ferrar

1. Guarnir o subjectar amb ferro (una cosa) per reforçar-la, adornar-la, etc.

Ferrar una roda de carro: posar-li el cércol de ferro.

 

Ferrar les sabates, els esclops: ficar-los els claus a la sola.

Ferrar el forcat:

subjectar l'arada amb tascons

2. Clavar les ferradures a les peüngles (d'una cavalleria).

   Ferrar un mosquit

   Ser fortet de ferrar

Ferreny-eny

  1. Que té un cos robust o un caràcter fort.

Ferrer-era

  1. Qui fabrica objectes de ferro, o  que treballa el ferro, o ferra animals.

Ferrús

  1. Persona mol lletja.

Ferum

1. Olor d'animal, especialment dels animals salvatges o de caça o dels que estan en corral o altre lloc tancat.

2. Pudor forta, especialment de la carn i altres substàncies quan comencen a passar-se.

Fes

1. Aixada escarpellera, o sia, eina per a cavar que té el ferro amb punta o boca estreta per un cap i amb escarpell o tallant per l'altre.

Fesol

1. Llegum de les plantes del gènere Phaseolus, i principalment del Phaseolus vulgaris L.

    A la collita, veurem els fesols

    Anar-se'n con la picà (picada) dels fesols

    Batre fesols

    Els fesols sense canya [o aspre] no pugen

    Mastegar fesols

    Mirar-se com els fesols

    Qui no arreplega [o llança] un fesol, no menja [o sopa ] quan vol

    Trumfes i fesols [o cols], ¿què dimoni vols?

    Venir cullera amb fesol

Festeig

1. Acte de festejar, de tenir relacions amoroses.

 És millor un dia de festeig que un any de casat

    Festeig llarg, niu d'embolics

    Festeig llarg, parent de la mort

    Festeig, amor i matrimoni

   2. Actes que es fan per celebrar alguna cosa.

Festejador

  1. Qui festeja o té relacions amoroses.

  1. Pedrís que hi ha a cada costat de finestra, en les cases antigues, per a seure-hi i conversar o festejar.

Festejar

1. Fer festes (a algú).

   Fer el papallona

   Fer el tato

 2. Festivar. Celebrar (una festa). Celebrar (un fet, una data important, etc.), amb una festa.

3. Tindre relació, dos persones, amb intenció de casar-se. Parlar privadament, estar junts, els enamorats.

   Aguantar la paret

   Donar el si

   Fer cantonades

   Fer l'amor [a algú]

   Fer la cort [a una dona casadora]

   Festejar no és casar

   Festejar per finestra de balcó

   Tindre [un xic i una xica, un home i una dona] relacions

Feta

  1. Malifeta. Mala acció.

Fetiller-era

1. Estugós, que es fa escrúpol de molts menjars i cal donar-li'ls triats.

   Eixe és tan fetiller que no menja ni edros

Fetor

  1. Pudor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició.

Fiambrera

  1. Recipient de metall, generalment de forma cilíndrica i de poca alçada, que serveix per a portar vianda que s'ha de menjar fora de casa.

fiambrera.jpg

Fibló

1. Agulló amb què pica una abella o altre insecte.

2. El bec estret de la botitja (Gandia).

Figa

1. Fruit de l'arbre Ficus carica, del qual hi ha nombroses varietats que es distingeixen principalment pel color de la pell i per la forma més o menys llarguera.

Figa bacora (o simplement bacora)

1. És negra, molt grossa, bona, i primerenca, madura pel juny.

Figa de coll de dama

1. És blanca o negra, amb el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; és de les figues considerades com a millors.

Figa del peçonet

1. És petita, negra i molt dolça

Figa flor

1. És la del primer esplet de les figueres que en fan dos cada any, i madura devers el juny i juliol.

Figa ostenca  (d’agost)

És la que es fa en un segon esplet de certes figueres, i madura devers el mes d'agost i setembre.

Figa vernesca 

1. És verda, mitjancera, o més aviat grosseta, i molt tardana, que madura entre el setembre i el novembre.

Figatell

  1. Mandonguilla feta de magre, fetge, pebre,pinyons, julivert, tot picat enrotllada amb un tel de les vísceres (randa o mantellina es diu eixe tel)

Figot

1.  Ximple, beneït, algú sense malícia, algú que no s'adona de res del que passa al seu voltant.

Figues albardades

1. Figues seques mullades en pasta d'ou o altre condiment.

Figa de pala/figa palera

1. Fruit de la planta cactàcia Cactus opuntia, de forma oblonga, de color vermellós quan és madura, i amb la pell armada de moltes punxes.

Figuereta

1. Figuera xicoteta

3. Irritar-se  

 Pujar-se'n a la figuereta

2. Volantí

    Caure de la figuereta

    Fer figuereta

    Fer figueretes

    Fer la figuereta

Figurar

1. Voler ésser superior als altres.

Fil de palomar

  1. Cordell prim de cànem

Filaberquí

1. Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc.

Filadís

  1. Persona irritada, enutjada.

Estar fet un filadís

Filagarsa

1. Fils que pengen per haver-se desfilat un tros de roba.

Filar

1.  Reduir a fil (una matèria textil, sia vegetal, animal o mineral).

2. Descobrir, afinar una cosa més o menys amagada o difícil de veure (amb els ulls corporals o amb l'enteniment); veure.

3. Intuir el propòsit d’algú, adonar-se de com és.

Filassa

1. Conjunt de matèria textil que s'ha de filar o que s'ha filat.

Filibuster

1. Nom donat als pirates que en el segle XVII infestaven el mar de les Antilles.

2. Persona sense escrúpols, deshonesta.

Filigrana

1. Obra feta amb una gran perfecció.

Fillet-a

1. Nom afectuós amb què es parla a qualsevol persona volent-li demostrar bona estimacíó.

Fillol-a

1. Persona considerada en relació als seus padrins, especialment de baptisme.

2. Séquia fillola.

3. Brot o renou que ix en la part baixa d'una planta.

4. Part blanca i comestible del margalló

Fimbrar

1. Fer, una cosa, un petit moviment de vaivé. Vibrar, vinclar-se un objecte flexible sota l'acció d'una força que obra sobre seu en sentit transversal i a intervals.

Finar

1. Acabar-se la vida d’una persona o una cosa.

Finar sa vida [o finar sos dies]

Finestrer/era

1. Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra.

    Dona correntera i finestrera, poc filanera

    Dona finestrera i vinya prop de carrera, no et fiïs d'elles

    Dona finestrera i vinya vora el camí, no fan mai bona fi

    Dona finestrera, malfaenera

    Dona finestrera, o puta o xafardera

    Gat golut i noia finestrera, tapeu-li la gatera

Finestró

1. Batent, generalment de fusta, que servix per a tapar la part vidrada de la porta d'un balcó, d'una finestra, etc., i privar, així, el pas de la llum. 

   No volia eixir per la finestra i ix pel finestró

Finolis

1. Artificiosament ben educat, de finor amanerada. 

Fireta

  1. Escuradeta. Objectes de terrissa, com plats, olles, tasses, etc., molt petits, per a jugar les nenes a coudinar.

Fisgueta

  1. Qui tot ho sap, tot ho vol saber i no es perd cap dotoreria.

Fita

1. Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori.

2. Nombre que limita l'abast d'un conjunt, que el majora o el minora.

   Fita inferior En un conjunt de nombres, nombre igual o inferior al més menut de tots.

   Fita superior En un conjunt de nombres, nombre igual o superior al més gran de tots.

3. Moment, esdeveniment, assenyalat.

4. Objectiu.

   Fer fita en una cosa

Fitora

1. Forca de dues, tres, cinc o més dents de ferro, que serveix per a pescar, sobretot peixos grossos i mol·luscs.

Ficar la fitora

Flabiol

1. Instrument musical rústic, consistent en un canó de canya, de llargada entre 12 i 35 cm., tallat obliquament a un extrem i amb forats pel llarg, que produeix un so semblant al de la flauta i sol esser emprat principalment pels pastors i per acompanyar certes festes de poble.

   Anar darrere [d’algú] amb un flabiol sonant

Flaca

1. Debilitat, inclinació.

Conèixer [a saber]la flaca [d'algú]

Flaire

1. Olor (bona o dolenta, però principalment bona).

2. Pressentiment o sospita.

Flamenc-enca

  1. Persona decidida, viva, que fa o diu coses poc habituals sense por de si li diran alguna cosa.

Flamera

1. Motlle dins el qual es preparen els flams.

Flamerada

  1. Flama forta i breu.

  1. Moviment sobtat de l'ànim, d'una passió, que dura poc.

  1. Calrada, ardor repentina a la cara.

Flaó

1. Pastís fet de farina farcida de brossat o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma segons les comarques.

    Ball a ca-d'altri, i flaons a sa casa

    Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons

Flassada

1. Peça quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb ratlles de diferent color, que s'usa com a tapall de llit.

Fer flassada

Estirar els peus més que la flassada

No li poden tapar el cul amb set flassades

Flato

1. Acumulació molesta de gasos en el tub digestiu.

2. Ventositat.

3. Vanitat, presumpció.

Flatós-osa

1. Que produeix flato, gasos en el tub digestiu.

2. Que pateix de flato.

3. Malsofert, queixós, que sempre gemega i no està satisfet mai.

4. Vanitós, presumptuós.

Ser un flatós

Fleca

1. Forn de pa.

2. Botiga on venen el pa.

    Anar a la fleca de Jesucrist o [Seguir les fleques de Crísto]

    Donar fleca [a una cosa]

    Pa de fleca, la panxa buida i l'esquena seca

    Semblar un gos davant una fleca

    Ser més bo que el pa de fleca

Flemó

1. Tumor petit, però molt dolorós, que surt a la boca, esp. a les genives.

Fleuma

1.Mancat de caràcter, de decisió; que fa les coses sense coratge o delit o que no gosa fer-les.

Flit

1. Qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització.

Flitar

1. Polveritzar amb insecticida.

Floc

1. Petita porció de llana, cotó. seda o altra matèria textil.

2. Cadascun dels fils o cordons adherits i penjats a la vorera d'un vestit, cortina o altra peça de roba, a la qual serveixen d'adorn.

    Penjar un bon floc [a algú]

    Si està lleig, posa-li un floc

3. Conjunt de fils units per un cap, que serveix d'adorn, d'emblema, etc.

4. Veta lligada formant baga, sia per a subjectar, sia per a adornar una peça de vestit.

5. Porció petita de cabells.

6. Borralló; porció despresa d'una massa de neu, de foc, de núvol, etc.

7. Porció espessa despresa d'una massa líquida.

8. Encenalls; porcions molt primes de fusta o altra matèria, arrancades en ribotejar o llavorar.

Flor

1. Moneda d'or i d'argent que estigué en ús des del segle XIII fins al segle XVI, amb valors que oscil·laven entre onze i disset sous per florí.

2. Anus

    Una flor que acaba en i: florí

Florejar

1. Triar, prendre entre algunes coses aquella o aquelles que agraden més. Com per exemple triar els millors fruits d’un camp.

Florejador-ora

  1. Persona que avalua i tria els melons que estan bons per a collir.

Florada

1. Conjunt dels fruits millors o més escollits.

Florimenta

1. Acte de florir abundosament; multitud de flors que apareixen simultàniament.

Florit-ida

1. Que té flors.

   Abril finit, el camp florit

   Florit com un maig

2. Molt adornat de gales retòriques o artístiques

3

. Selecte, molt escollit.

5. Que té floridura. 

   Florir-se el pa a la boca

   No deixar florir [alguna cosa]

   No florir-se-li a un res en el pap

6. Floridura. Terme que s'aplica a diversos micromicets saprofítics, especialment ficomicets de la família de les mucoràcies i deuteromicets, que es fan sobre diversos substrats orgànics, formant-hi una capa cotonosa; entre els quals destaquen la floridura blanca (Mucor mucedo), de la fruita, la floridura glauca (Penicillium glaucum), del formatge, la floridura negra (Rhizopus nigricans), del pa i altres aliments i la floridura verda (Penicillium digitatum), de les taronges i les llimes. 

Fluix-fluixa

1. Que no tiba o no estreny fort.

Anar fluix de molls

Anar fluix de ventre

Ballar [o trobar-se] en la corda fluixa

Cabra [o ovella] fluixa de munyir

Caure de fluix

De fluix

Estar més fluix que una canya

Ser fluix d'armilla

Ser fluix de baldelló

Ser fluix de llengua

Ser fluix de molles

Ser fluix de morro

Ser fluix de pestell

Ser més fluix que un tocacampanes

Tindre el ventre fluix

2. Blan; que no és dur; que es deixa penetrar o tallar fàcilment.

3. Dèbil; mancat de força, de vigor.

Fluix com una estopa

Ser fluix de rem

4. Mancat de fermesa, de constància.

Temporada fluixa: temporada en què es fan poques vendes, pocs treballs, etc. 

5. Curt d'enteniment.

Tindre un caragol fluix

Fluixa

1. Ormeig de pescar que consisteix en una ploma o figura de peix, que a l'extrem porta un ham o un conjunt d'agulles i per l'altre cap va enganxat a un pèl de cuca i una ginya o cordill, de manera que estirant aquest des d'una barca que camina, tot l'ormeig va avançant i fent la via de l'embarcació, i els peixos s'hi enganyen figurant-se que es tracta d'un peixet autèntic, i quan van a agafar-lo per menjar-se'l, queden agafats amb l'ham.

Fogassa

1. Massa de farina pastada, generalment de forma rodona, de diferents dimensions i amb diversos ingredients, segons les comarques.

   Cara de fogassa

   Estar sense casa ni fogassa

2. Pastís fet de farina, a manera de coca. També es diu fogasseta.

Fogó

1. Lloc on es fa foc; suport on es col·loca allò que es vol coure o escalfar, i que té un dispositiu adequat per al combustible.

 Eixir-se de fogó

   Se menjaria ferros de fogons

   Sortir de fogó 

   Tenir el gat en la cuina

   Treure de fogó

2. Forat que hi ha a la part posterior del canó de les armes de foc i que servia de conducte per a comunicar el foc a la càrrega.

3. Anus

Fogós-osa

1. Es diu de qui sent calor.

2. Es diu de qui desig de sexe.

Fogots

1. Sufocació, calrada, rojor que puja a la cara

    Tenir fogots

2. Feix de llenya prima, principalment de branques de pi o d'olivera, per a cremar en un forn, en una cuina, etc.

Foguejar

1. Treure foc; cremar com foc

2. Anar amb extraordinària fúria, velocitat, violència

Ser de pala i foguejar

3. Sotmetre a l'acció del foc

-- Gravar amb foc.

-- Aplicar ferro roent o altre cauteri.

-- Ferir o procurar de ferir disparant armes de foc

-- Habituar les persones, els cavalls, al foc de la pólvora.

4. Avesar o exercitar en coses difícils.

Foguer

1. Fogó per a escaldar o coure alguna cosa.

    Cagar-se el gat en el foguer

    Estar el gat en el foguer

Foguerada

1. Foc que fa molta flama.

2. Afluència súbita de la sang a la cara, principalment per avergonyiment o per accés d'ira.

Ser [algú] de pala i foguerada

Foia

  1. Clotada entre muntanyes; terra baixa on l'aigua no té sortida (Benassal, Xàtiva).

  1. Coster que es conra i conté una sèrie de bancals escalonats (Morella, Pego).

Foll-a

1. Mancat totalment de la raó, o que la té greument pertorbada.

2. Que obra irracionalment, contra el bon seny.

    A la folla

    Anar en foll

    Mala folla

    No tenir ni folla

    Posar el peu en foll

Follar

1. Trepitjar el raïm en el celler per fer-ne vi.

Fona

1. Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte.

2. Gastar molts diners.

    Alerta que tiren en fona

3. Rapidesa.

    Anar com una fona

    Tirar en fona

Fonda

  1. Casa on es serveixen menjars i es dóna allotjament.

Fondalada

1. Tros de terreny entre uns altres de més elevats, depressió. 

Fondària

1. Distància des de la superfície de l’aigua fins al fons d’un riu, del mar, etc.

Foraca

  1. En la xemeneia, la foguera que fas dins.

Foraster-a

1. Nadiu o propi d'un poble o país diferent d'aquell on es troba.

   Forasters vindran, que de casa te [o ens] trauran

Forc

  1. Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com sia possible.

  1. Trena d'alls o de cebes composta de dues cames unides per un extrem.

Forca

1. Instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en dues o més puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla, l'herba, etc., especialment en les operacions agrícoles de ventar a l'era i d'apilar la palla o l'herba.

    Dur [algú] a la forca

    Eixir amb les forques al coll

    Esser bo per la forca i el rampill

    Esser més alt que la forca

    No tenir pala ni forca ni lloc on ventar

    Passar per les forques caudines

    Posar les forques per davant

    Ves-te'n a la forca!

  2. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn.

3. Bastó acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a sostenir alguna cosa, com les branques d'una parra, les barres d'una peanya de sant en les processons, la pena de l'antena d'una barca, etc.

4. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a penjar i despenjar objectes del sostre o per a collir fruita de les branques altes dels arbres.

Forcasset

1. Mena de collar format de dues cames de fusta unides per la part superior, amb uns ganxos de ferro on es passen els francalets, i que es posa al coll de l'animal per a llaurar amb forcat o per tirar a carro.

2. Peça de fusta en forma de V amb un travesser recte, dins l'angle de la qual posen la rella ficada a l'arada.

Forejar

1. Navegar mar endins.

Forigol/furó

1. Anus.

Formal

1. Seriós; vertader; que no és de burla; que se'n poden fiar com de persona o cosa que no enganya.

Paraula d'home

Ser com cal

Formalitzar

1. Tractar amb rigor, amb severitat.

Forment

1. Blat de la millor casta.

    A rata sadolla, forment li amarga

    Bescuit de monja, cafís de forment

    De forment [o blat] ni un gra

    Formént comprat, ni coques, ni rollos, ni pá assaonat

    Llenya, d'alzina; vi, de sarment; oli, d'oliva; pa, de forment

    Val més talent que pa de forment

Formigada

1. Feix de llenya i brossa cobert de terra, al qual peguen foc i el deixen cremar sense flama per escampar després la terra i cendres com a femada.

Formigó

  1. Rampa; paràlisi dolorosa d'una part del cos per interrupció transitòria de la circulació.

Formigueig

1. Multitud de gent que va amunt i avall.

Fornada

1. Allò que es cou d'una vegada en el forn.

2. Promoció, conjunt de persones que han obtingut simultàniament un títol, que han ingressat ensems en una corporació, etc.

Fornir

1. Proveir, dotar d'allò que es necessita o convé tenir.

2. Lliurar en quantitat suficient una cosa, venent-la, donant-la, produint-la, etc.

Forqueta

1.  Eina que té tres o quatre pues i serveix per carregar herba o per dur-la.

Forquilla

1. Utensili de fusta, de plata, d'alumini, etc., en forma de forca, amb dos, tres o quatre puntes, el qual servix per a agarrar la vianda i portar-la a la boca, tallar-la, etc.

2. Peça o conjunt de peces d'una bicicleta o d'una motocicleta que unix les rodes al quadro.

3. Peça xicoteta de perruqueria, en forma de U, formada per un fil d'aram doblegat pel mig, que s'utilitza per a subjectar els cabells. 

Forrellat

1. Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit, es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l'altra fulla, i tanca així en fort la porta o finestra.

    Ets més bast que un forrellat de porquera

    No tenir trellat [o trellat ni forrellat] 

    Tancar (una cosa) amb pany i clau (o amb pany i forrellat )

Forroll

  1. Barra de ferro o de fusta doblegada que serveix per a remenar i esclafar l'abeurall dels porcs.

Fortor

1. Força, intensitat.

Fosquera

  1. Fosca, obscuredat.

Fosquissa

1.  Boira tènue i uniforme per l’efecte de la calor, que es pot veure sobre la línia de l’horitzó, sobretot a la mar.

Fossar

1. Cementiri.

De bons [o grans] sopars [o menjars], n'estan plens els fossars

Dels errors dels metges, n'estan plens els fossars

Esser més mort que els del fossar

Malalt que no pot anar a la vora té el fossar

Tindre una cama al fossar

2. Furgar; alçar o remoure la terra amb el morro.

Fosser-era

  1. El qui cava les fosses per enterrar els morts.

Febres de gener, guanys per al fosser

Metge novell, feina pel fosser

Tos de gener, alegra al fosser

Fotja

1. Ocell de la família de les ràl·lides, de l'espècie Fulica atra, que és negra o d'un gris molt fosc, té el bec curt i armat d'una placa coriàcia blanca que li puja per davant el front; els dits tenen una membrana lateral lobulada; vola poc i feixugament; fa el niu prop de l'aigua, principalment als voltants de les albuferes i aiguamolls.

Anar com una fotja

Dir a algú més que a pèl de fotja

2. Persona mandrosa, de moviments lents, que no treballa com cal.

3. Sot d'aigua o de fang.

4. Fer fotja: fer fugina, deixar d'assistir a escola furtivament.

Fotracada

1. Gran quantitat.

Fotre

1. Fer l'acte sexual.

    Fotre mà

    Fotre un coet

    Fotre-li un clau

2. Copular.

3. Enganyar, sorprendre desagradablement, decebre, etc.

4. Prendre, robar, etc.

Ser (tan fàcil) com fotre un caramel a un xiquet

5. Escarmentar.

Estar fotut i arrimat [o cara] al marge

6. Riure's, burlar-se. 

7. Molestar, perjudicar, etc.

    Fer la ma

    Fonyel / Folis !!!

    Donar pel sac

    Donar per dalt i per baix

8. Experimentar intensament una sensació desagradable, roïna, etc.

fotre! [o fot! ] 

Haver-n'hi per fotre (o llençar, o tirar) el barret al foc

Fer-se fotre

Ara si que m'has fotut

No et fot!

9. Llançar, tirar bruscament

    Fotre a mar [o a la bassa]

10. Caure algú.

    Fotre una aterrissada

    Fotre's de lloros

    Fotre's un pinyo 

11. Partir, anar-se'n, fugir.

    Fotre [o fúmer] el camp

12. Pegar, aplicar brutalment, un colp, una espenta, etc. 

    Fotre una hòstia

13. Posar, col·locar, aplicar, ficar. 

    Fotre's fins al cul

14. Iniciar una acció.

     Fotre foc 

15. Menjar, beure.

16. Causar a algú un greu dany, deixar-lo en una mala situació, fer malbé.

Fotre's del mort i de qui el vetlla

17. Malalt

    Estar fotut

18. Callar.

    Fot-te’t la llengua al cul!

Fotut-uda

1. S’usa per expressar enuig, cansament, fracàs o fins i tot indignació.

Francalet

1. Corretja accessòria per a ajuntar o travar altres corretges

a) Corretja que va enganxada a la carabasseta, al cap de cada cama de l'anquer de l'arada

b) Corretgeta de la collera o forcasset

Frangeta

1. Penjollet de cabells que es deixa damunt el front.

Franja

  1. Penjollet de cabells que es deixa damunt el front.

Frau

1. Acció d'enganyar algú per procurar-se un avantatge en detriment d'ell.

2. Contraban.

3. Espai que hi ha entre dos arbres o plantes o entre dues fileres de plantes en un camp, hort, etc.

4. Fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals.

    Anar a frau

Fraula

  1. Maduixa, fruit de la Fragaria vesca.

Fredolí-ina

1. Molt sensible al fred.

Fregadís

1. Fregament continu o reiterat.

Fregapanxes

1. Persona que n’afalaga una altra de manera baixa i servil amb intenció de traure’n algun profit. Adulador abjecte.

Freixura

1. Entranyes, especialment els pulmons.

    El que és bo pel cos és dolent per la freixura

    Mal de freixura, fins a la sepultura

    Son pare lleu i sa mare freixura, ¿què ha d'esser sa criatura?

    Suar sa freixura   

    Traure el fetge [o el lleu o la freixura] per la boca

    Treure [o fer sortir] la freixura [a algú]

Frenet

1. Lligament membranós que subjecta la llengua per sa part inferior.

2. Lligament que uneix el prepuci amb el glande

Freqüentar

1. Anar sovint; concórrer assíduament (a un lloc, a visitar algú).

Fresca

1. Temps fresc.

2. Fred moderat, temperatura agradable quan hom té calor.

A la fresca

Anar a la fresca 

Dir-ne una de fresca [o quatre de fresques] [a algú] 

Ésser una fresca

Fer fresca

Posar-se a la fresca

Prendre [o estar] a la fresca

Prendre-s'ho a la fresca

Frescor

1. Fred suau.

Frescoreta

1. Temps fresc però agradable.

Fretura

  1. Mancança o escassetat d'alguna cosa necessària.

Qui de lluny se procura, de prop li fa fretura

Tindre  [o passar] fretura

Frisança

1. Decepció de qui no pot haver allò que desitja, esp. si està acostumat a obtenir-ho.

Fritera

  1. Plat gran, ovalat, de fons pla i amb una vora de tres o quatre dits d'alçada, que s'usa per a servir en taula els guisats (Xàtiva, Pego).

Frontalera

1. Corretja o corda de les morralles que passa per damunt del front de l’animal.

Frontera

1. Paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general.

Cadascú que agrane la seua frontera

Frontissa

1. Conjunt de dues planxetes subjectes per un de llurs costats a un mateix eix al voltant del qual poden girar, i clavades o empernades de manera que serveixen de sosteniment i d'articulació a una porta, finestró, tapadora o altra cosa que hagi de formar un angle d'obertura variable.

Fruir

1. Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada; gaudir. 

    Fruir com un vedell

Fuell/fusell

1. Eix. barra que uneix i al voltant de la qual roden les rodes d'un carruatge; i en general, barra que serveix de centre de sosteniment i moviment a un cos giratori (com una campana, una mola, unes debanadores, etc.)

Fuet

1. Corretja o corda amb mànec, que serveix per a pegar als cavalls, muls i altres bísties i fer-les caminar.

   A cavall que vola, no li cal esperó ni fuetada

2. Llonganissa prima, llarga i recta deixada assecar.

Fugina

1. Deixar d'assistir allà on calia anar, com a escola, a missa, a complir un encàrrec.

   Fer fugina

Ful-a

  1. Fals, no autèntic.

Fullaraca/fullarasca

1. Conjunt de fulles, i especialment de les que han caigut de les plantes.

Fum

1. Olor; sospites, indicis perceptibles.

2. Cosa vana, allenegable, que només té aparença.

3. Pretensions de qui es pensa que és més que l’altra gent.

Fumadora

  1. Aparell que es fa servir en apicultura per a fumigar les abelles i adormir-les i poder traure la mel dels ruscs. Amb la mateixa finalitat també encenien bonyigues de vaca.

Fumeguera

1. Gran quantitat de fum abundant i espés. 

Fumeral

1. Conducte per on s'eleva i surt el fum d'una cuina, forn, carbonera, etc.

El jornal, entra per la porta i se'n va pel fumeral

Tirar la casa [o el gat] pel fumeral

2. Llar, lloc on posen el foc sota la xemeneia.

La bugada de Nadal s'eixuga en el fumeral

3. Forma especial d'embolicar-se el mocador pel cap els hortolans de València, de manera que sembli un fumeral de casa.

Funció

  1. Representació d’un espectacle, especialment teatral.

Funyar

  1. Remugar, dir entre dents.

Fura

1. Mamífer carnisser de l'espècie Putorius furo, de cap rodonenc, cos llarguer, orelles molt petites, color groguenc per damunt i gris o negrós per davall (encara que també n'hi ha que són blancs); els crien els caçadors per a introduir-los dins els caus dels conills i obligar aquests a sortir-ne.

2. Persona viva, que tot ho remena i que tot ho sap.

Furga

  1. Cuc de color terrós que viu per sota terra.

Furgar/fussar

1. Excavar la terra amb el morro, com fan els porcs i altres animals.

2. Remenar una cosa interiorment ficant-hi la mà, un bastó o altre instrument.

3. Tocar algú o alguna cosa amb un bastó o altre instrument llarg.

4. Incitar; procurar activament que algú faci tal o tal cosa.

5. Ficar-se en un lloc, en un assumpte, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.

Furguet

  1. Persona aficadissa, que es posa en les coses d'altri.

Furonejar

1. Preguntar coses indiscretes per intentar treure coses amagades o adquirir notícies secretes.

Furri

  1. De baixa qualitat, el rebuig.

Fus

1. Barreta de fusta rodona, lleugerament cònica, que pel cap més prim té una incisió (l'osca) i pel cap gruixut acaba amb un disc, i serveix, quan es fila a mà, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo així com es va formant.

Fussar

  1. Furgar. Remoure el menjar que té u al plat perquè no li agrada o perquè ja no té més gana i per tant, menjar-ne poc.

Fustejar

  1. Estellar, tallar la fusta pel llarg, amb la destral o aixol (Morella).