PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

F

Faca

1. Navalla de fulla ampla.

Facècia

1. Ocurrència graciosa; allò que un diu o fa per divertir i fer riure.

Facilitari-ària

1. Lleuger d'enteniment; que obra lleugerament i sense calcular les conseqüències.

Facinerós-osa

1. Malfactor, que comet actes criminals.

Fadrí/ina

Fadristern-erna

1. Fill o filla que no és l'hereu, i que no té dret a quedar a la casa pairal en esser mort el pare o en casar-se.

Faenafuig

1. Persona a qui no li agrada gens treballar.

Fageda

1. Bosc de faigs.

Fagina

1. Mamífer de la família dels mustèlids, espècie Mustela foina, que té el cos llarguer, el pèl fosc amb una taca blanquinosa davall el coll, i s'alimenta principalment d'aviram i d'altres animals.

Faig

1. Arbre de la família de les cupulíferes, espècies Fagus communis i Fagus silvatica, que es fa molt alt, d'escorça llisa grisenca i de branques eixamplades, fulles blanquinoses, peciolades, ovalades, i fruit negrós; es troba principalment a les muntanyes altes, i la seva fusta, molt forta, té grans aplicacions per a la fabricació de mobles i peces de vaixell.

Faixa  

 Faixer-era

1. Persona que fa i ven faixes de manera ambulant.

Falç

1. Ferramenta constituïda per un mànec que subjecta una fulla corba de ferro acerat tallant o dentada, que s'utilitza per a segar.

A la falç

Al juliol, la corbella [o falç] al vol [o al sol. o al puny]

Falçó

1.  Ganivet molt corbat que serveix per a tallar branques d'arbusts.

Falca

Falcilla

1. Ganiveta un poc corba que empren els sabaters i basters per a tallar la sola.

Faldada

1. El que cap a la bossa que es fa amb la faldeta alçant-la de davant.

    Qui paga amb faldades, paga dues vegades

Faldiller

1. Es diu de l'home que va sempre darrere de les dones, amb dones.

   Home de faldilles

Faldó

1. Part d'una peça de vestir, que penja sense cenyir-se al cos.

Falera/fal·lera

1. Idea fixa amb desig intens.

Fallega

1. Excrement de conill.

Falleva

1. Barreta de ferro giratòria al voltant del seu eix, que va aplicada al bastiment d'una fulla de finestra o de porta i que es subjecta amb l'altra fulla per tancar en fort.

Falòrnia

1. Idea errònia, raó dèbil o gratuita amb aparença de veritat o solidesa.

Falsa

1. El pis més alt d'una casa, sota el teulat. (Es diu a Morella i Benassal)

Faltar

1. Ser, algú, absent pel fet d'haver-se mort.

Faltriquera

1. Butxaca.

Faluga

3. Home alt, prim i sense vigor ni vivesa

Famolenc 

Fanfarró/ona

1. Que presumix de qualitats o de fets reals o suposats. 

    Sopar de duro

    Vol el fanfarró lloances i cap lliçó

Fanecada

1. Mesura agrària de superfície que correspon a l’extensió de terra que es pot sembrar amb una faneca de gra. (La faneca és una mesura de capacitat equivalent al contingut d’un sac o 33 litres i mig.) Una fanecada equival aproximadament a quatre quartons i és la dotzena part d'una hectàrea: 833,3 m2).

Fanguejar

1. Mesclar la terra amb aigua en els camps d’arròs.

Fanguer

1. Fangar, lloc ple de fang.

Fanzella

1. Motlle petit de formatge o brossat; recipient a manera de cistelleta molt menuda, de vímens o de llauna, dins el qual es posa una porció de formatge o de brossat que roman emmotllat dins aquella (Artana)

2. Semblança, manera d'ésser semblant amb una altra; faisó.

Farcell/fardell

1. Roba o altres objectes embolicats amb un mocador o un tros de tela qualsevol per a poder ser portats d'una banda a una altra. 

    Agafar el farcell

    Fer el farcellet

    Fer el fardell 

    Fer fardell

    Les molletes del fardell a vegades saben bé

    Portar farcells [d'algú]

Farcidura

1. Matèries alimentícies (carn picolada, sang, arròs, pebre, etc.) amb què es farceixen les botifarres i altres embotits.

2. Massa arrodonida feta de carn picada amb sang que es cou a l’olleta i que s’acompanya d’un bon putxero.

Farcit-ida

Farda

1. Esquirol (Benassal, Cinctorres).

Fardatxo

1. Terme que s'aplica a diverses espècies de rèptils escatosos del suborde dels saures, família dels lacèrtids (Lacerta sp), amb el dors cobert d'escates xicotetes, arredonides i juxtaposades, les espècies de mida xicoteta són anomenades sargantanes ; entre els quals destaquen:

Com un fardatxo

Fardo

Farfallós-osa

1. Que té una locució poc clara produïda per una articulació defectuosa dels sons que integren la paraula.

Farga

1. Fornal; fogó on s'escalfen els metalls per a forjar-los.

Fargalada

Farinetes

1. Menjar popular compost de farina de cereals (blat, panís, fajol, etc.) i aigua calenta, devegades barrejada amb oli, carabassa o altres ingredients.

 Fer la farineta blana [a algú]

Faristol

1. Moble de fusta o de metall, amb peu o sense, que forma un o alguns plans inclinats on es posa el llibre que s'estudia, el missal, un llibre de cor, etc.

Farratge

1. Ordi tendre o altres plantes que se seguen per donar verd al bestiar.

Farruc-uca

1. Bravejador. Que manifesta braveja.

Fartar

Fartó-ona/fartaner-era

1. Que acostuma o procura menjar molt.

   Ser un fartaner

Fartera

Fast

1. Ostentació de magnificència. Luxe extraordinari.

Fàstic

1. Sentiment de repugnància.

Fastijós-osa

Fato

Fatu-fàtua

1. Molt presumptuós, ple de vanitat infundada.

Fatxa

1. Aspecte exterior d'una persona o cosa.

2. Feixista.

3. Actitud adequada a un fi determinat.

   En fatxa

Fatxenda

1. Home vanitós, ostentós, bravejador.

Fava

1. Llegum produït per la planta Vicia faba, i que es compon d'una beina llarguera que conté diferents bessons o grans, ovalats, de dos a quatre cm. de llargària.

    Cada fava té un corcó, menys la meua que en té dos

6. Joc d'infants, anomenat també «cavall fort», en el qual es posen un o més jugadors acalats i els altres els salten, sia posant-s'hi damunt fins que el qui para es rendeix, sia sense aturar-s'hi, però fent diferents habilitats al temps de saltar. Entre el qui salta i el qui el suporta s'entaula un diàleg que a València sol esser aquest: «Fava! | Munta i calla.—I si caic?—Rebenta com la cigala».

Favada

1. Feta pròpia d'una persona fava, beneitota, vanament ostentosa o exagerada.

Feix

Feixa

1. Tros de terra llarguer en el qual se conren cereals, llegums o hortalisses.

Feixina

1. Feix de llenya, i especialment de llenya prima.

Feixut/uda

1. Gros, robust.

    Pesar-li el cul [a algú]

Fel

Femella

1. Coet borratxo utilitzat en les cordades, amb coetets en l’interior que s’encenen tall a tall.

Femellot

1. Anella de ferro, fixada a la part inferior de la pala del timó o en la roda de popa, en la qual hom introdueix l’agulla o mascle corresponent.

Femer

Femta

1. Matèries fecals dels éssers humans o dels animals.

Fenàs

1. Nom de diferents plantes gramínies que es donen seques a menjar al bestiar:

   Fenàs de canonet  Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Oryzopsi miliacea), de rizoma fibrós, tija amb fulles linears acuminades i amb panícula llarga i molt ramificada.

   Fenàs de marge Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies (Brachypodium phoenicoides), de rizoma serpentejant, tija amb fulles linears llargues i amb una espiga d'espícules grans.

Fendre

Fenoll/fonoll

1. Planta umbel·lífera de l'espècie Foeniculum officinale, que es fa fins a 1'50 m. d'alçada, té el tronc dret, estriat i ramós, les fulles molt dividides en lacínies nombroses, filiformes i llargues; umbel·les de 15 a 20 radis sense involucre, flors grogues i fruit oblong; és planta aromàtica, freqüent en els camps i vinyets.

   Qui t'ha vist i ara et veu, mateta de fenoll!

Fènyer

Feram

7. Herba molt menuda que neix dins el sembrat i se'l menja.

Feredat

1. Horror, por intensa.

   Fer feredat

Feréstec-éstega

Ferrabràs

1. Xiquet molt entremaliat, molt endrecer, que sempre està fent maldats.

Ferrada

1. Poal, especialment el de metall.

    Tenir el cap com una ferrada

2. Recipient de metall de forma troncocònica, amb dos anses i més ample que alt, que s'utilitzava per a tindre aigua, per a escurar, per a tindre roba a remulla, etc.

    Cagar dins la ferrada

    L'ovella més dolenta caga dins sa ferrada

3. Mesura antiga de líquids, que era el contingut d'una ferrada mitjancera.

Ferralla

Ferramenta

Ferrar

1. Guarnir o subjectar amb ferro (una cosa) per reforçar-la, adornar-la, etc.

2. Clavar les ferradures a les peüngles (d'una cavalleria).

   Ferrar un mosquit

   Ser fortet de ferrar

Ferreny-eny

1. Que té un cos robust o un caràcter fort.

Ferrer-era

1. Qui fabrica objectes de ferro, o  que treballa el ferro, o ferra animals.

Ferrús

1. Persona mol lletja.

Ferum

Fes

1. Aixada escarpellera, o sia, eina per a cavar que té el ferro amb punta o boca estreta per un cap i amb escarpell o tallant per l'altre.

Fesol

1. Llegum de les plantes del gènere Phaseolus, i principalment del Phaseolus vulgaris L.

    A la collita, veurem els fesols

    Anar-se'n con la picà (picada) dels fesols

    Batre fesols

    Els fesols sense canya [o aspre] no pugen

    Mastegar fesols

    Mirar-se com els fesols

    Qui no arreplega [o llança] un fesol, no menja [o sopa ] quan vol

    Trumfes i fesols [o cols], ¿què dimoni vols?

    Venir cullera amb fesol

Festeig

   2. Actes que es fan per celebrar alguna cosa.

Festejador

Festejar

3. Tindre relació, dos persones, amb intenció de casar-se. Parlar privadament, estar junts, els enamorats.

   Aguantar la paret

   Donar el si

   Fer cantonades

   Fer l'amor [a algú]

   Fer la cort [a una dona casadora]

   Festejar no és casar

   Festejar per finestra de balcó

   Tindre [un xic i una xica, un home i una dona] relacions

Feta

1. Malifeta. Mala acció.

Fetiller-era

1. Estugós, que es fa escrúpol de molts menjars i cal donar-li'ls triats.

   Eixe és tan fetiller que no menja ni edros

Fetor

1. Pudor forta, especialment de substàncies orgàniques en descomposició.

Fiambrera

1. Recipient de metall, generalment de forma cilíndrica i de poca alçada, que serveix per a portar vianda que s'ha de menjar fora de casa.

Fibló

1. Agulló amb què pica una abella o altre insecte.

2. El bec estret de la botitja (Gandia).

Figa

1. Fruit de l'arbre Ficus carica, del qual hi ha nombroses varietats que es distingeixen principalment pel color de la pell i per la forma més o menys llarguera.

Figa bacora (o simplement bacora)

Figatell

1. Mandonguilla feta de magre, fetge, pebre,pinyons, julivert, tot picat enrotllada amb un tel de les vísceres (randa o mantellina es diu eixe tel)

Figot

1.  Ximple, beneït, algú sense malícia, algú que no s'adona de res del que passa al seu voltant.

Figues albardades

1. Figues seques mullades en pasta d'ou o altre condiment.

Figa de pala/figa palera

1. Fruit de la planta cactàcia Cactus opuntia, de forma oblonga, de color vermellós quan és madura, i amb la pell armada de moltes punxes.

Figuereta

Figurar

1. Voler ésser superior als altres.

Fil de palomar

1. Cordell prim de cànem

Filaberquí

1. Peça de ferro aproximadament semicircular, giratòria, que en els extrems forma colze i que en un d'ells permet de subjectar-hi una broca i en l'altre té un mànec o pom, i serveix per a perforar matèries dures, com fusta, ferro, pedra, etc.

Filadís

1. Persona irritada, enutjada.

Estar fet un filadís

Filagarsa

1. Fils que pengen per haver-se desfilat un tros de roba.

Filar

1.  Reduir a fil (una matèria textil, sia vegetal, animal o mineral).

2. Descobrir, afinar una cosa més o menys amagada o difícil de veure (amb els ulls corporals o amb l'enteniment); veure.

3. Intuir el propòsit d’algú, adonar-se de com és.

Filassa

1. Conjunt de matèria textil que s'ha de filar o que s'ha filat.

Filibuster

Filigrana

1. Obra feta amb una gran perfecció.

Fillet-a

1. Nom afectuós amb què es parla a qualsevol persona volent-li demostrar bona estimacíó.

Fillol-a

Fimbrar

1. Fer, una cosa, un petit moviment de vaivé. Vibrar, vinclar-se un objecte flexible sota l'acció d'una força que obra sobre seu en sentit transversal i a intervals.

Finar

1. Acabar-se la vida d’una persona o una cosa.

Finar sa vida [o finar sos dies]

Finestrer/era

1. Que té el costum de finestrejar o passar el temps guaitant per la finestra.

Finestró

1. Batent, generalment de fusta, que servix per a tapar la part vidrada de la porta d'un balcó, d'una finestra, etc., i privar, així, el pas de la llum. 

   No volia eixir per la finestra i ix pel finestró

Finolis

1. Artificiosament ben educat, de finor amanerada. 

Fireta

1. Escuradeta. Objectes de terrissa, com plats, olles, tasses, etc., molt petits, per a jugar les nenes a coudinar.

Fisgueta

1. Qui tot ho sap, tot ho vol saber i no es perd cap dotoreria.

Fita

1. Senyal de pedra més o menys treballat, o bé d'obra, que indica la terminació d'una propietat immoble o d'un territori.

2. Nombre que limita l'abast d'un conjunt, que el majora o el minora.

   Fita inferior En un conjunt de nombres, nombre igual o inferior al més menut de tots.

   Fita superior En un conjunt de nombres, nombre igual o superior al més gran de tots.

3. Moment, esdeveniment, assenyalat.

4. Objectiu.

   Fer fita en una cosa

Fitora

1. Forca de dues, tres, cinc o més dents de ferro, que serveix per a pescar, sobretot peixos grossos i mol·luscs.

Ficar la fitora

Flabiol

1. Instrument musical rústic, consistent en un canó de canya, de llargada entre 12 i 35 cm., tallat obliquament a un extrem i amb forats pel llarg, que produeix un so semblant al de la flauta i sol esser emprat principalment pels pastors i per acompanyar certes festes de poble.

   Anar darrere [d’algú] amb un flabiol sonant

Flaca

1. Debilitat, inclinació.

Conèixer [a saber]la flaca [d'algú]

Flaire

Flamenc-enca

1. Persona decidida, viva, que fa o diu coses poc habituals sense por de si li diran alguna cosa.

Flamera

1. Motlle dins el qual es preparen els flams.

Flamerada

1. Calrada, ardor repentina a la cara.

Flaó

1. Pastís fet de farina farcida de brossat o de formatge, amb diversos ingredients dolços i amb diferent forma segons les comarques.

    Ball a ca-d'altri, i flaons a sa casa

    Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons

Flassada

1. Peça quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb ratlles de diferent color, que s'usa com a tapall de llit.

Flato

Flatós-osa

Fleca

Flemó

1. Tumor petit, però molt dolorós, que surt a la boca, esp. a les genives.

Fleuma

1.Mancat de caràcter, de decisió; que fa les coses sense coratge o delit o que no gosa fer-les.

Flit

1. Qualsevol insecticida líquid aplicat per polvorització.

Flitar

1. Polveritzar amb insecticida.

Floc

Flor

Florejar

1. Triar, prendre entre algunes coses aquella o aquelles que agraden més. Com per exemple triar els millors fruits d’un camp.

Florejador-ora

1. Persona que avalua i tria els melons que estan bons per a collir.

Florada

1. Conjunt dels fruits millors o més escollits.

Florimenta

1. Acte de florir abundosament; multitud de flors que apareixen simultàniament.

Florit-ida

Fluix-fluixa

1. Que no tiba o no estreny fort.

5. Curt d'enteniment.

Tindre un caragol fluix

Fluixa

1. Ormeig de pescar que consisteix en una ploma o figura de peix, que a l'extrem porta un ham o un conjunt d'agulles i per l'altre cap va enganxat a un pèl de cuca i una ginya o cordill, de manera que estirant aquest des d'una barca que camina, tot l'ormeig va avançant i fent la via de l'embarcació, i els peixos s'hi enganyen figurant-se que es tracta d'un peixet autèntic, i quan van a agafar-lo per menjar-se'l, queden agafats amb l'ham.

Fogassa

Fogó

Fogós-osa

Fogots

Foguejar

3. Sotmetre a l'acció del foc

4. Avesar o exercitar en coses difícils.

Foguer

1. Fogó per a escaldar o coure alguna cosa.

    Cagar-se el gat en el foguer

    Estar el gat en el foguer

Foguerada

Foia

Foll-a

Follar

1. Trepitjar el raïm en el celler per fer-ne vi.

Fona

1. Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte.

Fonda

1. Casa on es serveixen menjars i es dóna allotjament.

Fondalada

1. Tros de terreny entre uns altres de més elevats, depressió. 

Fondària

1. Distància des de la superfície de l’aigua fins al fons d’un riu, del mar, etc.

Foraca

1. En la xemeneia, la foguera que fas dins.

Foraster-a

1. Nadiu o propi d'un poble o país diferent d'aquell on es troba.

   Forasters vindran, que de casa te [o ens] trauran

Forc

Forca

4. Pal acabat per un extrem en dues puntes, que serveix per a penjar i despenjar objectes del sostre o per a collir fruita de les branques altes dels arbres.

Forcasset

Forejar

1. Navegar mar endins.

Forigol/furó

1. Anus.

Formal

1. Seriós; vertader; que no és de burla; que se'n poden fiar com de persona o cosa que no enganya.

Paraula d'home

Ser com cal

Formalitzar

1. Tractar amb rigor, amb severitat.

Forment

1. Blat de la millor casta.

    A rata sadolla, forment li amarga

    Bescuit de monja, cafís de forment

    De forment [o blat] ni un gra

    Formént comprat, ni coques, ni rollos, ni pá assaonat

    Llenya, d'alzina; vi, de sarment; oli, d'oliva; pa, de forment

    Val més talent que pa de forment

Formigada

1. Feix de llenya i brossa cobert de terra, al qual peguen foc i el deixen cremar sense flama per escampar després la terra i cendres com a femada.

Formigó

1. Rampa; paràlisi dolorosa d'una part del cos per interrupció transitòria de la circulació.

Formigueig

1. Multitud de gent que va amunt i avall.

Fornada

Fornir

Forqueta

1.  Eina que té tres o quatre pues i serveix per carregar herba o per dur-la.

Forquilla

Forrellat

1. Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit, es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l'altra fulla, i tanca així en fort la porta o finestra.

    Ets més bast que un forrellat de porquera

    No tenir trellat [o trellat ni forrellat] 

    Tancar (una cosa) amb pany i clau (o amb pany i forrellat )

Forroll

1. Barra de ferro o de fusta doblegada que serveix per a remenar i esclafar l'abeurall dels porcs.

Fortor

1. Força, intensitat.

Fosquera

1. Fosca, obscuredat.

Fosquissa

1.  Boira tènue i uniforme per l’efecte de la calor, que es pot veure sobre la línia de l’horitzó, sobretot a la mar.

Fossar

Fosser-era

1. El qui cava les fosses per enterrar els morts.

Febres de gener, guanys per al fosser

Metge novell, feina pel fosser

Tos de gener, alegra al fosser

Fotja

Fotracada

1. Gran quantitat.

Fotre

Fotut-uda

1. S’usa per expressar enuig, cansament, fracàs o fins i tot indignació.

Francalet

1. Corretja accessòria per a ajuntar o travar altres corretges

Frangeta

1. Penjollet de cabells que es deixa damunt el front.

Franja

1. Penjollet de cabells que es deixa damunt el front.

Frau

Fraula

1. Maduixa, fruit de la Fragaria vesca.

Fredolí-ina

1. Molt sensible al fred.

Fregadís

1. Fregament continu o reiterat.

Fregapanxes

1. Persona que n’afalaga una altra de manera baixa i servil amb intenció de traure’n algun profit. Adulador abjecte.

Freixura

1. Entranyes, especialment els pulmons.

    El que és bo pel cos és dolent per la freixura

    Mal de freixura, fins a la sepultura

    Son pare lleu i sa mare freixura, ¿què ha d'esser sa criatura?

    Suar sa freixura   

    Traure el fetge [o el lleu o la freixura] per la boca

    Treure [o fer sortir] la freixura [a algú]

Frenet

Freqüentar

1. Anar sovint; concórrer assíduament (a un lloc, a visitar algú).

Fresca

Frescor

1. Fred suau.

Frescoreta

1. Temps fresc però agradable.

Fretura

1. Mancança o escassetat d'alguna cosa necessària.

Qui de lluny se procura, de prop li fa fretura

Tindre  [o passar] fretura

Frisança

1. Decepció de qui no pot haver allò que desitja, esp. si està acostumat a obtenir-ho.

Fritera

1. Plat gran, ovalat, de fons pla i amb una vora de tres o quatre dits d'alçada, que s'usa per a servir en taula els guisats (Xàtiva, Pego).

Frontalera

1. Corretja o corda de les morralles que passa per damunt del front de l’animal.

Frontera

1. Paret anterior o posterior d'una casa, edifici, construcció en general.

Cadascú que agrane la seua frontera

Frontissa

1. Conjunt de dues planxetes subjectes per un de llurs costats a un mateix eix al voltant del qual poden girar, i clavades o empernades de manera que serveixen de sosteniment i d'articulació a una porta, finestró, tapadora o altra cosa que hagi de formar un angle d'obertura variable.

Fruir

1. Sentir un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada; gaudir. 

    Fruir com un vedell

Fuell/fusell

1. Eix. barra que uneix i al voltant de la qual roden les rodes d'un carruatge; i en general, barra que serveix de centre de sosteniment i moviment a un cos giratori (com una campana, una mola, unes debanadores, etc.)

Fuet

Fugina

1. Deixar d'assistir allà on calia anar, com a escola, a missa, a complir un encàrrec.

   Fer fugina

Ful-a

1. Fals, no autèntic.

Fullaraca/fullarasca

1. Conjunt de fulles, i especialment de les que han caigut de les plantes.

Fum

1. Olor; sospites, indicis perceptibles.

2. Cosa vana, allenegable, que només té aparença.

3. Pretensions de qui es pensa que és més que l’altra gent.

Fumadora

1. Aparell que es fa servir en apicultura per a fumigar les abelles i adormir-les i poder traure la mel dels ruscs. Amb la mateixa finalitat també encenien bonyigues de vaca.

Fumeguera

1. Gran quantitat de fum abundant i espés. 

Fumeral

Funció

1. Representació d’un espectacle, especialment teatral.

Funyar

1. Remugar, dir entre dents.

Fura

1. Mamífer carnisser de l'espècie Putorius furo, de cap rodonenc, cos llarguer, orelles molt petites, color groguenc per damunt i gris o negrós per davall (encara que també n'hi ha que són blancs); els crien els caçadors per a introduir-los dins els caus dels conills i obligar aquests a sortir-ne.

2. Persona viva, que tot ho remena i que tot ho sap.

Furga

1. Cuc de color terrós que viu per sota terra.

Furgar/fussar

5. Ficar-se en un lloc, en un assumpte, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.

Furguet

1. Persona aficadissa, que es posa en les coses d'altri.

Furonejar

1. Preguntar coses indiscretes per intentar treure coses amagades o adquirir notícies secretes.

Furri

1. De baixa qualitat, el rebuig.

Fus

1. Barreta de fusta rodona, lleugerament cònica, que pel cap més prim té una incisió (l'osca) i pel cap gruixut acaba amb un disc, i serveix, quan es fila a mà, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo així com es va formant.

Fussar

1. Furgar. Remoure el menjar que té u al plat perquè no li agrada o perquè ja no té més gana i per tant, menjar-ne poc.

Fustejar

1. Estellar, tallar la fusta pel llarg, amb la destral o aixol (Morella).