Sisena Escola d’Estiu de Literatura Infantil i Juvenil El viatge en la literatura infantil i juvenil. Propostes i experiències
Jornades sobre El motiu del viatge en la Literatura Infantil i Juvenil
Montserrat, 7, 8 i 9 de juliol de 2015
1. Introducció
La Universitat de Vic és la sisena vegada que organitza l’Escola d’Estiu, a un
entorn immillorable, Montserrat. Aquestes jornades s’adrecen a totes aquelles
persones interessades en la literatura infantil i juvenil. Enguany es tractava del
món del viatge en totes les seves vessants, tema molt usat en la literatura tan
oral com escrita.
2. Resum i ampliació d’un dels temes tractats al llarg de les sessions
El viatge extraordinari del pare Bonaventura Ubach per les terres de l’Iraq.
Conferència inaugural a càrrec del Pare Josep Massot i Muntaner (Palma de
Mallorca, 1941), monjo benedictí i director de les Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, amb diferents mencions, com la Creu de Sant Jordi (1996) i el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes (2012). Va fer una explicació de la història de
Montserrat, lligada a la contribució que va fer el Pare Bonaventura Ubach i Medir
(1879-1960). El Pare Ubach va recollir material arqueològic de diferents indrets
del Sinaí per tal de portar-los a Montserrat i crear un museu, Museu de l’Orient
Bíblic. D’altra banda també contribuí a traduir la Bíblia al català.
La Biblioteca de Montserrat conté tots els llibres escrits pel pare Ubach, així com
els llibres que fan referència a la seva vida i obra, com mostrava l’exposició feta
en motiu d’aquesta escola d’estiu.
D’altra banda, com a novel·la històrica de ficció basada en la vida del Pare
Ubach és L’arqueòleg, de Martí Gironell, on narra els viatges a Terra Santa.
Exposició El motiu del viatge en els llibres de Literatura Infantil i Juvenil
Selecció bibliogràfica de literatura infantil i juvenil en diferents apartats:
- Rondallari tradicional
2
- Autors de la literatura universal
- Novel·les d’aventures
- Autors catalans
- Àlbums il·lustrats
També incloïa una selecció de llibres de Gabriel Janer Manila, autor homenatjat
en aquestes jornades.
Quedar-se a casa
A càrrec d’Enric Martin Tubau, cap d’estudis de l’Institut Jaume Callís, de Vic i
coautor de l’Antologia de poesia catalana i, entre altres, de l’estudi preliminar i
propostes de treball i materials complementaris del llibre El cafè de la Marina, de
Josep M. de Sagarra.
Enric Martin va fer un repàs a la literatura infantil i juvenil on el relat es basa en
els viatge dels seus protagonistes. Els llibres analitzats els he organitzat per
edats, de la següent manera: #
Per adults i joves:
L’home que plantava arbres, de Jean Giono.
El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger.
El artista del hambre, de Franz Kafka
L’Odissea, d’Homer, d’una viatge d’un dia
Un infant prodigi, d’Irène Némirovsky [viatge iniciàtic a l’art]
“Des del cel cap avall”, conte de Pere Calders dins L’honor a la deriva
La història del senyor Sommer, de Patrick Süskind.
El noi de la moto, de S.E. Hinton #
Pels més petits:
Sota el llit, de Paul Bright
Sol, solet..., de R.N. Martí
L’estrella de la Laura, de Klaus Baumgart
Imagina, d’Aaron Becker
El ninot de neu, de Raymond Briggs
Allà on viuen els monstres, de Maurice Sendak
El rossinyol, de Hans Christian Andersen
3
#
Per a nens i nens de 7 a 10 anys:
Un dia complicat, de Michael Ende
La tortuga tranquil·la i altres contes, de Michael Ende
L’home que encenia els estels, de Claude Clément
El príncep feliç, d’Oscar Wilde #
Per nens i nenes de 11 a 13 anys:
Una pedra per corona, de Ricard Creus
La bicicleta d’en Sumkhí, d’Amos Oz
L’escola buida, de Tahar Ben Jelloun
El gegant egoista, d’Oscar Wilde
Catherine, de Patrick Modiano
Paper blanc: el somni dels viatges. Una experiència a l’escola
A càrrec de Maite Pujol i David Altimir, mestres de parvulari, de l’escola Les
Pinediques de Taradell i professors de la UVIC.
Van presentar el projecte “A la llum dels pensaments i dels somnis” fet amb els
alumnes de P5 al voltant dels contes, amb diferents tècniques relacionades amb
la llum, on els alumnes anaven definint el concepte de pensament i somni.
Espectacle de contacontes: una de russos del XIX.
A càrrec d’Anna Ros, al violoncel i Roser Ros, contacontes, on varem gaudir de
tres contes d’autors russos com Lev Tolstoi, Nokolai Gogol i Anton Txèkhov.
Ruta literària: del monestir de Santa Maria al de Santa Cecília
A càrrec de Ramon Pinyol, director de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris
de la UVIC. Tot passejant pel camí dels Degotalls, Pinyol ens feu una resum de
la importància dels autors catalans, sobretot Jacint Verdaguer, en la recuperació
de Montserrat, en tots els àmbits, i per arribar a ser tal com la coneixem
actualment.
A Santa Cecília, entorn restaurat per Xavier Guitart, trobem a l’interior dos
espais, un primer on hi trobem la història de l’ermita amb una acurada explicació,
i a continuació l’espai d’art de Sean Scully, artista irlandès que ha confiat part de
la seva obra a exposar-la en aquest entorn, gràcies a les gestions del Pare
4
Josep de C. Laplana. Cal destacar l’acurada i extensa explicació feta per la
responsable d’aquest centre, Montse Mur.
Els llibres de coneixements tenen sentit a l’era d’Internet?
Mònica Baró fa una descripció dels llibres de coneixements, on destaca que hem
de valorar d’aquest tipus de llibres i quines són les característiques que han de
tenir:
- intentar resoldre preguntes
- mantenir la relació entre els capítols i els continguts
- mantenir un equilibri entre la dificultat i el significat
- permeten progressar en el coneixement
- proporcionen plaer de coneixement, de resoldre dubtes o
preguntes,..
- aproxima la ciència als lectors
I la importància de la selecció d’aquests llibres:
- autoria i edició
- qualitat dels continguts i actualització
- presentació formal dels continguts, veracitat i rigor
- cobertura
- objectivitat
- posicionament, valors ètics i morals
- originalitat
- interès
L’assessorament en premis que es condeixen, com el Premi Crítica Serra d’Or,
atorgat per Literatura i Assaig, Recerca, Teatre i Literatura infantil i juvenil, pot
ser un exemple.
5
El cant dels ocells. Què diuen els ocells?
Es van presentar diferents propostes didàctiques referent a textos poètics on el
fil conductor eren els ocells. Proposta molt interessant on es poden treballar
diferents tipologies de llibres, i, en el meu cas, adaptant textos de la col·lecció
local, com per exemple els llibres de Celdoni Fonoll:
FONOLL, Celdoni. 60 ocells: comuns i rars i de noms singulars. Barcelona: Lynx, 2002
FONOLL, Celdoni. Ales i pètals: [ocells, papallones, flors]. Valls: Cossetània, 2013
FONOLL, Celdoni. Aucells. Barcelona: Lynx, 2006
FONOLL, Celdoni. Veus d’ocells. Barcelona: Lynx, 2001
També cal fer esment del llibre Els ocells amics, de Josep M. de Sagarra, on es
fa un relat dels ocells en la literatura. També podem treballar aquest tema a
través de l’obra de teatre clàssic Els ocells, d’Aristòfanes.
Alabatre Blues
Recital de música sobre poesia escrita per dones catalanes, a càrrec de Big
Mama, nom artístic de Montserrat Pratdesaba, on va fer una selecció de poesies
de poetes catalanes:
Maria Antònia Salvà (1869-1958), “Donzelles de l’any dos mil”
M. Mercè Marsal (1952-1998). “Bon dia tristesa...”
Mercè Rodoreda (1908-1983). “Poema XXXVIIII” del poemari Agonia de llum
Rosa Leveroni (1910-1985). “Tardor”
Rosa Fabregat (1933), “Tremoloses flors d’ametller” del poemari El cabdell de les bruixes
Conchita Rasche. “Roser de rosa única”
Pilar Cabot (1940). Versos obstinats (2003), que el dedica a la llibreria Clam
Margarita Ballester (1942). “Com el vent revoltat dins el pou” dins el poema Entre dues espases
Clementina Arderiu (1889-1976). “Una dona espera”
Cristina Casas Mata (1971). “Peons”
Josefa Contijoch (1940). “L'estrella cau...”, del llibre Congesta, 2007.
Montserrat Abelló (1918-2014). “Voldria escriure...”
Rosina Ballester (1949). “Com un bé preciós,...”
Sara Silvestre. “Passatges IV”, dins el poemari El cicle de Qamar. Referent a Alicia al país de les
meravelles
Olga Xirinacs (1936). “Saxo blau marí”, dins el disc Grills de mandarina (2010)
Tònia Passola (1952). “Ferotge enyorança”
Encarna Sant-Celoni i Verger (1959). “Gèminis”, del poemari Sediments d’albaïna i maregassa.
6
Felícia Fuster (1921-2012). Del poemari Sorra de temps absent
Llegim dibuixos. Taller de lectura
A càrrec de Montserrat Ginesta, il·lustradora, autora de llibres de literatura infantil
i juvenil, i editora.
Va utilitzar un kamishibai per presentar els colors. Cada color és genèric però cal
precisar-ho i definir-ho amb adjectius. Ens anomena dos corrents: una de les
belles arts, per emocionar i l’altra forma part de les arts gràfiques, més funcional.
Tot seguit es van repartir uns àlbums il·lustrats on per grups es van analitzar. Un
cop analitzats podem dir que la tècnica utilitzada és molt importat per estimular la
curiositat del lector i educar-lo en l'art.
Entre la presentació dels diferents àlbums, cal destacar la il·lustradora Kveta Pacovská1, inf luenciada pel cubisme, per l’original tècnica d'interpretació dels
contes populars, com la Caperucita Roja o la Cenicienta.
De la mateixa manera que Montse Ginesta presenta els colors, amb una
definició de cada color amb un adjectiu, Pacovská recorda que “quan era molt
petita pensava que cada dia tenia el seu propi color”, afegeix, que “els colors són
alguna cosa fonamental per qualsevol tipus de comunicació”.
En aquest sentit, Emma Bosch en la seva tesi doctoral la dedica als àlbums
il·lustrats sense mots.
Literatura i Educació. Taula rodona amb Antoni Pladevall, Francesc Codina
i Marc Rodríguez.
Interessant taula rodona on hi eren representants les tres etapes de la vida
educativa dels nostres infants: primària, secundària i universitària. Cadascun
dels ponents va resumir la situació educativa actual del nostre país.
La biblioteca escolar i la biblioteca pública, i les lectures unifiquen i eviten les
desigualtats socials, per tant, tot el que es treballi en aquest sentit serà una
millora en el desenvolupament dels alumnes, així com el poder de la paraula és
bàsic pel desenvolupament dels infants. D’aquesta manera les lectures han de
1 Stanton, Philip. “La arquitecta de libros”: A: CLIJ, núm. 207, setembre 2007
7
ser de qualitat i referents de la literatura universal, cal destacar i potenciar els
autors locals, d’aquesta manera la literatura des del punt de vista local tracta els
temes de la vida i el món del nostre entorn immediat. Si volem tenir una visió
total de la vida col·lectiva s’ha de recórrer als textos literaris, com per exemple,
Les Cròniques, Ramon Llull, Solitud, de Víctor Català, La plaça del diamant, de
Mercè Rodoreda,...
En una societat globalitzada com la nostra són interessants les traduccions, així
poden entendre i comprendre el món que ens envolta.
Cal informar-nos dels reconeixements i premis que s’atorga als escriptors o als
llibres, com per exemple, el premi Atrapallibres o Protagonista Jove.
«Sempre és una bona excusa per parlar de llibres i literatura en qualsevol etapa
de la vida».
Trobada amb Gabriel Janer Manila i lectura dels seus textos
Carme Rubio va fer la presentació de la vida i de les obres d’aquest escriptor
mallorquí. Professor de la Universitat de les Illes Balears, traductor de l’obra de
Gianni Rodari, i autor en tots els gèneres literaris. Segons Rubio, Janer escriu
sobre la vida dels mestres, de les dificultats que tenen els mestres quan
comencen la seva carrera, com en la novel·la Petita memòria d'un mestre del
meu temps, i mai defugen dels problemes, on sempre apareix una mestra, la
senyoreta Mònica. També apareixen en el seva obra els problemes socials, els
antiherois, marginats, rodamóns,... Els avis i les àvies també tenen un paper important en la seva obra, com per exemple en el llibre, La serpentina2. Grans
dosis de fantasia i humor on la seva font d’inspiració són les rondalles, i en Història de l’illa de Mallorca3 recull les llegendes que li hagués agradat que li
haguessin explicat de petit. Té molt d’interès sobre la defensa del medi, dels
2 La serpentina. Barcelona: La Galera, 1983
3 Història de l’illa de Mallorca. Palma: Moll, 1980
8
animals i de la natura, com en Aucells esquius 4 on fa una descripció detallada
de cada ocell. Teresa Duran en el seu estudi5 sintetitza l’obra de Janer que utilitza la fantasia
per explicar la realitat. En aquest sentit, també podem trobar un anàlisi de la
seva obra en la web de l’Associació d’escriptors en llengua catalana. En l’Annex
1 trobem tots els llibres de Janer, classificats per tipologies. Ha estat traduït a
diverses llengües: alemany, anglès, castellà, èuscar, francès, gallec i neerlandès.
Amb tot això, a la Biblioteca Central d’Igualada tenim un club de lectura infantil
on hem programat pel curs 2015-2016 el comentari de dos llibres:
- Quan l’aigua dorm, adaptació d’una llegenda de bruixes
- La princesa embruixada, adaptació teatral d’una princesa de rondalla
3. Reflexió personal
Aquests dies a Montserrat han sigut molt profitosos. En trec un munt de recursos
i propostes que m’ajudaran en la meva feina.
És molt valuós també poder ampliar el coneixement amb nous títols de llibres,
d’aquesta manera, m’ajuden directament en la meva feina, tenint més llibres per
recomanar. M’ha anat molt bé conèixer l’escriptor Gabriel Janer Manila i la seva
obra, i “ordenar” per edats la seva obra, ja que m’ajudarà a treballar-la.
Crec que la formació dels professionals en general, i en el meu cas, és bàsica
per la motivació professional i per tal d’encomanar-la als usuaris de la biblioteca.
En aquest sentit, el format organitzatiu d’aquesta Escola d’estiu és molt
interdisciplinari, on es poden recollir idees de diferents formats, és a dir, s’han
4 Aucells esquius, amb Miquel Rayó Ferrer. Palma: Moll, 1979
5 DURAN, Teresa. “El paral·lepípede blau: estudi de l’obra narrativa per a infants i joves de Gabriel Janer Manila”. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1991
9
tractats tots els aspectes en referència a l’art (literatura, lectura, música, poesia,
cultura,...).
Per la quantitat d’informació rebuda ha sigut d’ajuda poder tenir-ne constància i
escriure-la en aquesta memòria, així tots els conceptes i reflexions queden
ordenats.
4. Conclusions
Es fonamental la formació dels professionals vinculats als infants i joves,
d’aquesta manera repercutirà en la seva millora personal i ajudarem a tenir una
societat més qualificada, on conèixer la cultura, les costums i les tradicions del
nostre país és clau per tirar endavant. Així l’entorn de Montserrat té un afegit
important en aquest sentit.
Alhora intercanviar experiències amb altres professionals és sempre profitós i
se’n poden treure idees i suggeriments.
5. Bibliografia consultada
BIGMANA. http://www.bigmamamontse.com/id37.htm
BOSCH, Emma. “Estudio del àlbum sin palabras”. Tesi doctoral dirigida per Teresa Duran
Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris http://www.uvic.cat/catedra-verdaguer- estudis-literaris
JANER MANILA, GABRIEL. http://www.escriptors.cat/autors/janermanilag/
PLADEVALL, Antoni
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Pladevall_i_Arum%C3%AD
10