Teatre del lector sobre el teatre grecollatí

ACTORS:

…

NARRADOR: El teatre va nàixer de danses i cants corals i va evolucionar fins que els ballarins es convertiren en actors. Adoptà dues formes: la tragèdia i la comèdia. Açò va causar enfrontaments entre els escritors de tragèdia i els escritors de comèdia. Les manifestacions culturals de grecs i romans romanen encara en el nostre món cultural i per això podem veure imitacions de les seues representacions. Vegem com serien aquestes representacions i allò que opinarien els seus màxims representants. Apareixen els actors i comencen a preparar-se per a l’assaig. Entra el director en escena i les seues inspiracions Aristòfanes i Sòfocles que li suggerixen com ha de ser el teatre. Els actors, aliens a la presència dels grans mestres del teatre grecollatí, comencen a actuar.

ACTOR 1: Què tal el dia?

ACTOR 2: Bé, avorrida, mirant els coloms.

ACTOR 1: Estan més grossos que l’última vegada.

ACTOR 2: Cada vegada són més confiats.

ACTOR 1: M’agrada alimentar-los.

ACTOR 2: Així sols aconseguiràs que es multipliquen.

ACTOR 1: Per mi bé.

Sòfocles s’aproxima a l’orella del director.

SÓFOCLES: No té trellat!

El director repeteix les paraules de Sófocles.

SÒFOCLES: Necessitem més sentiment!

El director repeteix les paraules de Sòfocles.

SÒFOCLES: Imagina que els coloms són monstres.

El director repetiex les paraules de Sòfocles.

Es repeteix l’obra.

ACTOR 2: A què es deu la teua no agradable presencia?

ACTOR 1: Alimentant la teua perdició. És l’hora d’atacar!

ACTOR 2: No! Cada vegada són més grans.

ACTOR 1: Tota la meua vida els he alimentat guaitant aquest moment.

ACTOR 2: Així sols aconseguiràs que es multipliquen i també et destruiran a tu.

ACTOR 1: Eixe és el meu objectiu.

ARISTÒFANES: Els coloms representen el govern.

El director repeteix les paraules d'Aristòfanes.

ARISTÒFANES: Com més els dones, més demanen.

El director repeteix les paraules d'Aristòfanes.

Es repeteix l’obra.

ACTOR 1: (Parrupa com els coloms.)

ACTOR 2: Què fas?

ACTOR 1: Parlant sobre el dilema moral que representa menjar el fem de l’opressor.

ACTOR 2: No ho entenc.

ACTOR 1: Jo tampoc ho entenc. El meu llenguatge “colomil” està rovellat.

ACTOR 2: Per què els alimentes? Són com una plaga. Representen el govern: com més els dones, més demanen.

ACTOR 1: Per mi bé. Així podré millorar el meu llenguatge “colomil”.

ARISTÒFANES I SÒFOCLES: (Alhora) Mal! Mal! Mal!

SÒFOCLES: Sentiment!

ARISTÒFANES: Crítica social!

SÒFOCLES: Tragèdia!

ARISTÒFANES: Diversió!

SÒFOCLES: Tristesa!

ARISTÒFANES: Fantasia!

SÒFOCLES: Dolor!

ARISTÒFANES: Felicitat!

DIRECTOR: Silenci! Així no puc treballar!

ACTOR 1: Amb qui parla?