WonderGuia.pdf

Altres recursos:

Guia Visual http://guiavisualwonder.grupiref.org/

Proposta de lectura interactiva http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/wonder/index.htm

Book Tràiler https://www.youtube.com/watch?v=hkhzbwCW520

OPINA

www.edicionslacampana.cat

Club Wonder: Una proposta per treballar la lectura

5è i 6è de Primària i 1r i 2n d’ESO Material elaborat per Àlex Gimeno

Les imatges que apareixen en aquest document són propietat de Wikimedia Commons i de Free digital photos, respectant-ne l’autoria, així com els termes i condicions d’ús. Les imatges dels diferents personatges de la novel·la, així com de la portada del llibre, han estat cedides per l’editorial La Campana per a la realització d’aquesta guia didàctica d’acompanyament lector.

Contingut

INTRODUCCIÓ .............................................................................................................................. 5

Un llibre a les meves mans: I ara què? Fem un club de lectura? ........................ 7 Club Wonder, a l’aula Orientacions per al professorat ................................... 9 Què és un club de lectura? ...................................................................................... 9 Com s’organitza un club de lectura? ......................................................................... 9 Algunes consideracions prèvies al desenvolupament de Club Wonder a l’aula ............. 10 Desenvolupament de les sessions de Club Wonder ...................................................... 10

WONDER: PAS A PAS ANEM LLEGINT... ........................................................................... 19 Orientacions prèvies per al docent ...................................................................... 21 Preparant la lectura .................................................................................................. 23 Un primer cop d’ull .......................................................................................................... 23 Remenant i fullejant el llibre ................................................................................... 24 Entrant en matèria ................................................................................................ 25 Club Wonder i jo ................................................................................................... 27 El meu pla de lectura ...................................................................................................... 27 Les notes adhesives ....................................................................................................... 28 Les meves reflexions ...................................................................................................... 29 Valorant la meva participació al club .............................................................................. 30 Mentre llegim ............................................................................................................. 31 Primera part: August ............................................................................................. 31 Segona part: Via ................................................................................................... 40 Tercera part: Summer ........................................................................................... 45 Quarta part: Jack .................................................................................................. 47 Cinquena part: Justin ............................................................................................ 52 Sisena part: August .............................................................................................. 56 Setena part: Miranda ............................................................................................ 58 Vuitena part: August ............................................................................................. 59 Apèndix ............................................................................................................... 64 I ara, què? .................................................................................................................... 66 Wonder, més enllà de Wonder ................................................................. 66 Identificant el propòsit de la novel·la .............................................................. 66 El títol de la novel·la....................................................................................... 66 Els herois de la novel·la ................................................................................. 67 Reflexionant sobre alguns personatges secundaris ...................................... 67 La feina d’estiu del senyor Browne ................................................................ 68 Altres punts de vista....................................................................................... 69 I tu recomanaries aquest llibre? ..................................................................... 70 Més enllà de la ficció...................................................................................... 70 Tancant el cercle ........................................................................................... 71 Fins a l’infinit i més enllà! ............................................................................... 71 Anem al cinema! ............................................................................................ 71

Referències web que apareixen al dossier ................................................................. 73

Bibliografia .................................................................................................................................. 75

INTRODUCCIÓ

A hores d’ara, molt s’ha dit ja sobre Wonder i les seves excel·lències: sobretot al món anglosaxó, els mitjans de comunicació i internet en van plens, i aquí, al nostre país, el boca a boca no para de sumar lectors i la xarxa ja comença a fer-se’n ressò. En aquest context, quan Wonder, quasi incidentalment, va caure a les meves mans, he de confessar que em va agradar tant que vaig pensar que seria una d’aquelles novel·les que et queden a dins fins molt després d’haver acabat de llegir-les. I no ho dic tant per la trama narrativa, que podem considerar força senzilla, sinó per la manera com tracta el tema, el tarannà dels personatges i com s’enfronten a situacions certament complicades, fins al punt que la necessitat d’endinsar-m’hi, d’apropiar- me dels personatges i de les seves experiències, em va portar a un seguit de relectures. La guia de lectura que teniu a les mans vol ser un material que acompanyi el lector. Hem de ser conscients que l’hàbit lector creix quan es comparteixen les lectures, i que per tant l’hem de treballar des de l’aula, des de l’escola, des de l’institut1 i, és clar, des de casa, també! Recordem-ho, els lectors no neixen, es fan.2 Llegir, doncs, és això: apropar-nos als altres, implicar-nos, manifestar-nos i sentir altres veus. Wonder permet tot això. És un llibre per parlar-ne, per apropar-nos als seus personatges, sentir-los i entendre’ls, saber com pensen, què senten i com se senten, com es conformen i conjuminen les seves relacions sense oblidar la perspectiva humana de les emocions que ens haurien de portar a considerar-nos cada cop més bones persones. És una novel·la molt propera als alumnes (a les seves possibles experiències, a les seves relacions, al seu context d’adolescents, a la seva manera de veure i entendre el món, a la percepció del que és l’escola, a la manera de relacionar-se amb els adults, a la concepció de les limitacions de l’individu...). Espero, doncs, aconseguir arribar a bon port i que sigueu còmplices d’aquest viatge d’acompanyament lector, perquè, hi insisteixo un cop més, tots sabem que, de llegir, se n’aprèn llegint; I que un dels millors plaers que ens dóna la literatura és compartir amb els altres la nostra experiència com a lectors. Entrant en matèria, us diré que Club Wonder no s’ha de considerar com una seqüència ordenada i inalterable d’activitats. Tot al contrari, aquí teniu un rebost, un magatzem de propostes, i el vostre bon criteri us ha de permetre seleccionar aquell itinerari que respongui millor a l’interès lector dels vostres alumnes. Preneu, rebutgeu, adapteu o modifiqueu tot allò que considereu necessari d’aquesta proposta de treball. La meva intenció només és oferir-vos un ampli ventall de fils. Estireu només aquells que us calguin, que us vinguin de gust o que us interessin. Ara bé, penseu que Wonder és com el fil d’Ariadna: el camí que enceteu us obrirà tot un ampli ventall de possibles converses per desenvolupar a l’aula. Club Wonder – Una proposta per treballar la lectura és un material pensat per desenvolupar un club de lectura a l’aula. La voluntat és ensenyar els alumnes a compartir les seves opinions, a parlar sobre els llibres que llegeixen, a col·laborar en la construcció de la comprensió de la lectura. De fet, formar bons lectors no passa per fer una lectura d’un llibre per després avaluar-lo, de la mateixa manera que ho fem amb els continguts curriculars que treballem a partir d’un llibre de text, per exemple. No és el mateix. Tampoc no hem de considerar que treballar la lectura sigui contestar un qüestionari, fer un resum i poca cosa més. Així doncs, les activitats que formen part d’aquest dossier han d’entendre’s com un pretext, un motiu per

Com a docents hem de considerar la lectura com un dels eixos vertebradors de la feina a desenvolupar a l’aula. De fet, ja són molts els centres que evidencien aquest fet. Si més no, feu un cop d’ull a una mostra de les múltiples que corren per la xarxa: Foment de la lectura a primària, Lip dub lectura CCMaux i Lip dub lectura INS Marta Mata. Al final del dossier, a l’apartat «Referències web que apareixen al dossier» trobareu la llista amb les adreces web de tots els enllaços que apareixen en aquest document. 2

Aquestes paraules no són meves. Les hem d’agrair a l’Aidan Chambers.

parlar sobre què ens ha passat pel cap mentre llegíem. Han d’ajudar els alumnes a fer-se seu el llibre i a ser capaços de parlar-ne amb la resta de companys i companyes. Són molt diverses i intenten seguir el desenvolupament del procés lector: l’activació de coneixements previs, la predicció i establiment d’hipòtesis sobre la lectura, la visualització d’allò que llegim, les connexions entre el llibre i el nostre jo lector, l’estimulació del debat, de la reflexió al voltant de les actituds, dels fets, del temps i l’espai, de la creació... Personalment, el que més m’atrau de llegir un llibre és parlar-ne amb els altres: quan trobo un lector amb qui hem compartit una lectura, frueixo parlant-hi. Fins i tot de vegades he tingut instints assetjadors quan al metro o l’autobús veig algú que està llegint un llibre que jo ja he llegit o que estic llegint. Suposo que tot plegat és l’instint de compartir d’algú que se sent part d’una comunitat lectora. El que trobareu en aquesta proposta de treball és precisament això: el resultat d’aquest desig de pensar en un llibre i de compartir aquestes reflexions amb els altres. Hi explico com s’organitza un club de lectura, quines tasques cal fer, com desenvolupar-lo, com moderar-lo i quins són els materials i recursos necessaris. En últim lloc trobareu un bon rebost d’activitats de comprensió lectora. Finalment, estic obert a rebre les vostres consideracions i els vostres suggeriments a si hi trobeu a faltar alguna cosa, si n’eliminaríeu alguna altra... (No dubteu a escriure’m a clubwonder.lacampana@gmail.com.) Tot plegat em servirà per adaptar, renovar i modificar aquesta proposta de treball, que, per damunt de tot, aspira a ser un material útil.

Un llibre a les meves mans: I ara què? Fem un club de lectura?

Club Wonder a l’aula. Orientacions per al professorat

Què és un club de lectura? Un club de lectura3 és una de les activitats que podem dur a terme per dinamitzar la lectura a l’aula amb els nostres alumnes. Consisteix en una sèrie de reunions periòdiques on un grup d’individus, interessats a compartir una mateixa lectura, s’apleguen per tal de conversar sobre el que han llegit mitjançant els comentaris i opinions dels participants. Estan conduïts per un moderador o moderadora que dinamitza les sessions. Els clubs de lectura s’adrecen a persones amb ganes de llegir, amb inquietuds literàries i que decideixen parlar de la lectura que han fet. És, doncs, una activitat que combina a la perfecció el gust per la lectura i la conversa al voltant d’un llibre. Poden ser temàtics (d’autor, gènere o subgènere literari, generals i oberts a qualsevol interès literari dels integrants del club, en una llengua concreta...), presencials o virtuals. Molts clubs de lectura estan vinculats a les activitats formals de dinamització que es desenvolupen a les biblioteques públiques. També, però, en trobem de privats en cercles d’amics o en l’àmbit educatiu, ja sigui adreçats a pares o bé als mateixos alumnes del centre. Ara bé, l’objectiu en tots els casos és el mateix: passar una bona estona, parlant i comentant les lectures que s’han compartit, i fer-ho de manera distesa, sense pretensions ni protagonismes.

Com s’organitza un club de lectura? Hi ha tres agents necessaris per desenvolupar un club de lectura: lectors, dinamitzador i llibres. Tenint en compte això, els passos que cal seguir per organitzar un club de lectura són els següents: Fent campanya

Allò indispensable per iniciar un club de lectura és disposar de participants.4 Per tant, cal anunciar la voluntat de crear el club de lectura. Les vies per fer-ho poden ser diverses: presentació a l’aula, cartells, anuncis, internet (xarxes socials, webs, blocs), revistes... L’objectiu ha de ser animar a la participació al club de lectura. Tot en ordre Per a la realització d’un club de lectura, cal preveure també aspectes de caire organitzatiu general de gestió i planificació, com són l’espai on es desenvoluparà el club, el temps (tant la durada de cada sessió com, a més llarg termini, l’inici i final del club de lectura) i la periodicitat.

El dinamitzador, una peça clau La persona que modera un club de lectura és la baula d’unió entre el llibre llegit i els lectors. La seva funció principal és generar conversa i gestionar els alts i baixos que es puguin produir durant les sessions, facilitar la comprensió de la lectura, ajudar a resoldre dubtes, compartir experiències... Per tant, ha de fer el seguiment dels participants, motivar-los i apreciar la seva participació. En definitiva, ha de vetllar per l’acompliment de les normes que regeixin el club de lectura.

Al web podeu trobar moltíssimes mostres reals de clubs de lectura, ja sigui des de les biblioteques municipals o partint d’iniciatives escolars. Aquests en són alguns exemples: Club de lectura a Girona, Club de lectura Gavà. Biblioteca Josep Soler Vidal, Club de lectura T-10, Club de lectores IES Julio Caro Baroja i Club de lectura La Florida. 4

El nombre de participants acostuma a oscil·lar entre 6 i 20 persones.

A la recerca dels llibres La selecció dels llibres a llegir també és un element cabdal en un club. Si bé el més important és intentar aconseguir que el llibre agradi, ens podem trobar amb diferents possibilitats: que el dinamitzador esculli les lectures del club o bé que siguin els mateixos participants qui en la primera sessió (o, segons com, en l’última) hi diguin la seva, facin aportacions i acabin de completar o modificar la proposta que se’ls ha presentat.

Algunes consideracions prèvies al desenvolupament de Club Wonder a l’aula

Per a quin alumnat?

El present material s’ha pensat per a alumnes de Cicle Superior de Primària i ESO. El grau de conversa literària, així com l’aprofundiment de les diferents activitats que hi podem relacionar, dependran, doncs, del nivell de cada grup. Amb quins objectius?

El dossier de lectura que teniu entre les mans té com a objectiu principal formar lectors competents i actius, que gaudeixin de les lectures, que siguin partícips del món que hi ha rere les línies d’una història, amb ganes de participar activament en una conversa d’aula sobre la lectura feta. I al mateix temps, però, també pretén ajudar l’alumnat en la comprensió de la lectura mitjançant activitats d’anàlisi i reflexió.

Tot plegat respon al convenciment que podem treballar les lectures a classe des d’un enfocament diferent del que s’ha fet tradicionalment. A més, és important ensenyar els alumnes a parlar sobre les lectures que fan, a compartir amb els altres pensaments i opinions, interpretacions, encerts, dubtes i errors. És així com formarem lectors competents que possiblement esdevindran lectors actius més enllà de l’aula. En quant de temps?

És possible que, com a adults, hàgim participat en un club de lectura. O si més no que, en converses més o menys formals entre amics o familiars, hàgim parlat d’algun llibre la lectura del qual hem compartit, ja sigui expressant la nostra opinió, fent comparacions amb altres lectures, parlant sobre l’autor, analitzant allò que ens ha emocionat, els dubtes que ens han anat sorgint, allò que ens ha agradat (o no), el personatge que més ens ha captivat... Fer-ho des de l’aula, però, és una mica més complex, sobretot per la inexperiència dels nostres alumnes. En el cas de Wonder, per treure’n tot el suc, per tenir temps d’intercanviar impressions, de resoldre dubtes o dificultats de comprensió o de descobrir els fragments cabdals segons cada lector, recomano 5 sessions de treball, fragmentant-ne la lectura i amb continguts específics per a cada sessió segons la distribució de la següent taula:

1a sessió 2a sessió 3a sessió 4a sessió 5a sessió

Presentació del club

Valoració Part 1 Conversa literària

Parts 2 – 3 – 4 – 5 Parts 6 – 7 – 8 – Apèndix

Més enllà de Wonder

del club i noves propostes

Desenvolupament de les sessions de Club Wonder

Sessió de presentació del club de lectura

La primera sessió ha de servir per presentar el club de lectura, explicar-ne el funcionament, establir les normes de participació a Club Wonder i quin n’és l’objectiu. Un possible exemple de normes podria ser:5

Vegeu Successful Book club resources, de Learning with Lindsey, i El club de lectura, de Joan Portell.

• La participació en el club de lectura demana haver llegit la lectura proposada. En cas de no haver-la acabat, però, la participació en el club també és important i necessària. Segurament la participació dels altres pot estimular que el lector acabi el llibre.

• S’ha d’acceptar qualsevol comentari o opinió. Per tant, cal respectar les opinions dels altres encara que no s’hi estigui d’acord. No ens hem d’imposar, en les nostres observacions. Si es vol presentar contraarguments o opinions contràries, es pot fer amb total llibertat, però sent tolerant.

• S’ha de deixar parlar els altres i respectar els torns de paraula. Les opinions s’han de compartir amb tot el grup. El club de lectura no és l’espai per fer converses en petit grup. La finalitat • primordial ...

és fer emergir l’interès, no només per la lectura, sinó també per la conversa literària que pot suscitar. De manera informal es pot iniciar una conversa que permeti compartir els hàbits lectors dels participants i del dinamitzador del club (què llegeixen, cada quan, on ho fan...) per així anar avançant en aspectes més concrets sobre la consciència del lector (el llibre preferit, les lectures que hem abandonat, què fem quan acabem de llegir un llibre...). Per exemple:6

Nom del lector/a: Quins llibres has llegit darrerament?

Normalment on t’agrada més llegir?

Quin moment del dia dediques a la lectura?

Quantes hores dediques setmanalment a la lectura?

Dels llibres que t’has llegit fins ara, de quin guardes un molt bon record?

De quin llibre te n’han parlat i el voldries llegir?

Dels següents gèneres, quins prefereixes per a les teves lectures?

□ Novel·la d’aventures □ Novel·la fantàstica □ Novel·la de terror

□ poesia □ biografies □ còmic □ altres: .......................

Tot seguit es presenta el llibre (fent referència a l’autor o bé aprofitant altres recursos, com articles de premsa, la lectura d’algun fragment cabdal, material audiovisual...), se’n justifica l’elecció i es comparteix amb els alumnes l’interès per aquesta lectura. Al final d’aquest apartat hi ha un exemple que pot servir de model. A continuació es comenta l’organització i la distribució de les sessions, la feina de l’alumnat (lectura, activitats de comprensió i participació en les sessions del club) i se’ls explica com s’han de preparar per a les sessions de conversa literària. És molt important que els alumnes s’adonin que compartir la lectura demana prendre notes, recollir evidències, aplegar tot allò que es consideri important per a la conversa. Per facilitar la feina a l’alumnat, s’hi pot compartir el referent «Com fer anotacions?».7

Vegeu El club de lectura, de Joan Portell 7

«Com fer anotacions?» és una traducció i adaptació del model que apareix a Successful Book club resources, de Learning with Lindsey. Consulteu teachers pay teachers per a més informació.

Com fer anotacions?

1. Si trobes una idea sorprenent, un fet que et captivi, un fragment que et causi una forta impressió, una idea important que digui un personatge o bé una actitud que et desconcerti o t’atrapi, anota-ho! 2. Si llegeixes una frase que t’agrada molt, no la deixis perdre! Posa una nota adhesiva per

recordar-te’n. 3. Si aprens alguna cosa d’algun personatge, això és important! 4. Si apareix un fet que fa canviar el curs de la història, tingues-ho present! 5. Si visualitzes o t’imagines el que està passant, és moment de fer un petit dibuix! 6. Si fas una predicció, anota-la. Després hauràs de comprovar si s’acompleix o no! 7. Si estableixes una connexió amb una altra part del text, amb el que saps del món, o bé

amb tu mateix, escriu-la! És possible que coincideixis amb algun company o companya. 8. Si tens un dubte i et fas una pregunta, és bo anotar-la. Segurament que algun company o

companya te’n podrà donar la resposta.

A continuació es lliura el material que haurà de permetre i facilitar la participació en les següents sessions del club sobre la lectura que s’està fent. Aquest pot ser un bon moment per treballar de manera col·lectiva aquelles activitats que acostumen a formar part de l’abans de llegir: establiment de l’objectiu lector, activació de coneixements previs, elaboració de prediccions, foment dels primers interrogants...8

Sessions de conversa literària

Cal dividir la sessió en dues parts. En un primer moment, el dinamitzador guia la conversa i els comentaris de la lectura provocant la interacció entre els alumnes del grup classe (què és el que els ha enganxat, amb qui s’han identificat més, què no s’ha entès, què ha agradat, el millor moment de la lectura, què ens ha avorrit, amb què o qui ens hem identificat, la manera d’actuar dels personatges...). En l’última part de la sessió es presenta la següent part a llegir de Wonder esmentant-ne les característiques, llegint-ne algun fragment interessant o anunciant algun dels continguts que hi trobarem, amb la voluntat de generar expectatives en el lector.

Pel que fa a la conversa, hi ha dos aspectes importants que cal tenir en compte. En primer lloc, com es pot ajudar l’alumnat a participar en la conversa. Pot ser útil facilitar referents9 que estimulin la conversa i a la vegada permetin a l’alumne anar assolint fluïdesa expressiva:

Vegeu pàg. 25. ‘Preparant la lectura’ de l’apartat «Wonder: Pas a pas anem llegint...», on trobareu tant les activitats que faciliten la introducció de la lectura com les que permeten organitzar la feina de l’alumne per a la participació al club de lectura. 9

Aquests referents de la conversa són una traducció i adaptació del model que apareix a Successful Book club resources, de Learning with Lindsey.

Estructures per iniciar la conversa

Crec que...

Potser...

Quan llegia... em vaig adonar que...

Jo penso que...

No entenc quan ... diu ...

I si...

Això em recorda...

Jo crec que l’autor/a vol...

Podria arribar a afirmar que...

Estic d’acord/en desacord quan...

...

Estructures per respondre

Què vols dir amb...?

Estic d’acord amb tu perquè...

No estic d’acord amb tu perquè...

Voldria afegir que...

Què vols dir amb...?

Quina evidència aportes per dir que...?

I tu/vosaltres què penses/penseu de...?

En canvi, a mi m’ha recordat...

Què penses/penseu de...?

Això és cert, però pensa que...

Aquesta idea no és (del tot) correcta, fixa’t que...

...

El segon aspecte que cal tenir en compte fa referència al dinamitzador i a la gestió de la conversa. Per fer-ho més fàcil us proposo un seguit de preguntes, seguint el model d’Aidan Chambers, que us poden servir de model per encaminar-la:

Hi ha alguna cosa que t’hagi agradat del fragment que has llegit? Què és el que no t’ha agradat, en canvi? Hi ha algun fet, algun personatge o algun moment que t’hagi cridat l’atenció o amb el qual t’hagis identificat? Hi ha hagut algun moment de la lectura que t’hagi avorrit? Te n’has saltat algun fragment? Quin moment i què t’ha fet deixar-ho? Què és el que més t’ha desconcertat? I el que t’ha agafat per sorpresa?

Quan el llibre va anar a parar a les teves mans, abans de llegir-lo, què esperaves trobar-t’hi? Què t’ho ha fet pensar? Sabies alguna cosa d’aquest llibre abans de llegir-lo? Has rebut la informació suficient per enfrontar-te a la lectura? Què saps de l’autora? I sobre com va escriure la història, el motiu...? Llegeix el que ens diu l’August a la contraportada del llibre: «Em dic August, per cert, no penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.» Què t’aporta sobre la lectura? En quina mesura et predisposa a llegir-la? Quines frases t’han agradat i recordes amb especial afecte? Hi ha algun fet del llibre que t’hagi passat a tu? Diries que és una lectura real, creïble? Què seria el més creïble? I el que costa més de creure? Segurament mentre llegies t’anaves imaginant com passava la història. Quins moments t’han quedat més gravats a la memòria? Algun company o companya t’ha fet algun comentari que t’hagi fet canviar l’opinió que tenies del que has llegit? Algun company o companya t’ha ajudat a entendre millor algun fragment de la lectura? Quina ha estat la seva ajuda? Què és per a tu el més important de la lectura que has fet? Ara que ja l’has llegit, és el que t’esperaves? El recomanaries a algú altre? El llegiries de nou? Tens un amic o amiga a qui creus que li agradaria especialment aquest llibre? Què t’ho fa pensar, que li agradaria? Com has llegit el llibre? D’una tirada? A poc a poc? Seguint un pla de lectura? En aquest llibre hi ha només una història o hi ha diferents històries? Havies llegit aquest llibre abans? Si és així, aquesta segona lectura ha estat diferent? Si l’autor et demanés què es podria millorar del llibre, què li diries?

PART 1: Què penses de l’afirmació que fa l’August al principi de la novel·la?: «Sabeu què crec jo? Que l‟única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m‟hi troba.» De què està parlant l’August? Quins exemples de la novel·la podrien refermar aquesta declaració de l’August? Imagina’t que ets l’August. Com veuries el món que t’envolta? Com desenvoluparies les teves relacions amb els altres? Com explicaries la manera de pensar de l’August? Analitza com se sent en les diferents situacions amb les quals es troba. Podríem considerar, d’alguna manera, que la personalitat de l’August s’ha format tenint en compte els reptes als quals s’ha d’enfrontar cada dia? Seria més o menys com «fer el cor fort»? D’on prové la referència a la llàntia màgica que l’August fa al principi del llibre? Les mirades són molt importants en aquesta història, per al seu protagonista. En alguna ocasió t’has trobat en una situació similar i t’has comportat com qualsevol persona que veu per primera vegada l’August? Actua correctament? Ho fa per protegir-se? Per timidesa o vergonya? Penses igual després d’haver llegit el llibre? L’August insisteix molt a explicar com és per dins, i no tant per fora. A què respon aquesta necessitat? En quina mesura som diferents per dins que per fora? Això també ens passa a qualsevol de nosaltres? Com t’expliques que Star Wars sigui la gran passió de l’August? Quins motius explicarien que l’August es vulgui assemblar als personatges d’aquestes pel·lícules? Què hi ha en aquesta saga de pel·lícules que fa que l’August s’hi identifiqui tant? El primer dia de qualsevol nova activitat és un dia de nervis per a qualsevol persona. Així, per exemple, l’actitud de l’August el primer dia d’escola és ben normal. Ara bé, l’August fa una cosa molt curiosa: ens va descrivint totes les sensacions que té abans d’entrar a classe, de camí cap a l’escola i durant les primeres hores. Com podem entendre que tingui aquest comportament? El sentiment interior de l’August és el d’una persona que val. En cap moment es presenta com una persona amb mancances o deficiències (més enllà de les físiques). Podem afirmar, doncs, que l’August és un personatge d’una maduresa extraordinària? Quins moments de la lectura poden reforçar aquesta idea? En quina mesura les olors poden ser importants? Com és que l’August compara l’escola amb l’olor d’hospital? La manera de pentinar-se, de dur el cabell llarg o curt, de tallar-se’l d’una manera determinada... pot arribar a identificar un col·lectiu de persones amb trets comuns de comportament o de presència. És així amb l’August?

Al capítol 17 l’August comenta que el Jack és d’aquells nois que acostuma a caure bé a tothom. És allò d’agradar a simple vista. Què fa que una persona ens caigui bé? En què ens fixem? Per què ens preocupa sempre caure bé als altres? Això pot tenir a veure amb la necessitat de l’August de mostrar-se per dins? El capítol 25 porta per títol «Pomes». Es tracta d’un títol ben curiós. Com és que hi ha aquest títol? Quin altre títol podríem haver trobat? PART 2 – 5: La Via és el personatge més humà de la novel·la. En què ens basem per fer aquesta afirmació? No és fins a la segona part que la Via ens fa una descripció de l’August. Coincideix aquesta descripció amb la imatge mental que t’havies fet de l’August fins ara? La Via és un personatge que, en determinats moments, es caracteritza per una duresa extrema. Fins i tot diríem que s’ho ha passat molt malament i això fa que intenti buscar l’equilibri entre els sentiments personals i el món que l’envolta. Quins moments de la lectura reforcen aquesta idea? Quins exemples de la lectura ens permeten dir que la Via es caracteritza per la dualitat, la contradicció i la sinceritat? Quin paper hi té l’àvia, en les relacions familiars entre tots dos germans? La Summer és una persona senzilla, natural, el que en podríem dir «supersana». De persones com elles n’hi ha poques. Què ens permet, del que hi ha a la lectura, fer aquesta afirmació? A què respon que la Summer canviï d’opinió quan coneix l’August? Considereu que la conducta del Julian és la correcta, és creïble, és esperable? Com ho podem demostrar? El Jack és un personatge també entranyable, tot i que manifesta un caràcter molt influenciable. És possible que això sigui conseqüència de sentir-se inferior als altres? De tota manera, és un personatge que evoluciona i fa un procés. Què hi ha a la lectura que ens permeti fer aquesta afirmació? La Senyora Albans considera que l’August és una persona discapacitada, que no és «normal». Com entén la senyora Albans el concepte de discapacitat? Quins arguments fa servir el Sr. Culet per contrarestar la seva opinió? Quin paper té el capítol «La gelateria» en relació a l’escriptura del llibre? Quina relació podem establir, doncs, entre literatura i realitat? El Justin és el personatge més curiós de tot el llibre. Quasi diríem que és aquell personatge que et trenca tots els esquemes que pots tenir, tot i que també és un personatge ben farcit de tòpics socials. El comportament, la manera de ser del Justin, respondria al d’un geni en el seu món? Com ho podem saber? PART 6 – 8 i Apèndix: Quin paper té la mort de la Daisy durant la sisena part de la lectura? En quina mesura acaba de fer trontollar l’estabilitat dels Pullman? Quina necessitat tenia l’August quan era petit del casc d’astronauta? Quin motiu deu portar la Miranda a regalar-li el casc a l’August? En canvi, el pare de l’August veu aquest tema molt diferent. Com ho podem entendre, això? La Miranda és el personatge del llibre amb major pobresa interior. A més manifesta una gran necessitat per omplir el buit emocional en relació a l’aspecte familiar. No obstant això, la relació amb l’August és sincera, real, sentida. Demostra-ho. L’August del principi de la novel·la no és el mateix de l’August dels últims capítols. Quins fets de la història han fet que canviï? Podem interpretar aquest canvi com si es tractés d’una maduració, d’un creixement personal? Les colònies fan canviar l’actitud de tothom envers l’August. En relació a aquests fets ens trobem amb l’August de sempre? Si ell és el mateix per fora i per dins, què és el que ha fet canviar d’opinió els seus companys de classe? En quina mesura els discursos del senyor Culet durant la graduació és un altre moment de tensió dramàtica? Què opines de l’última frase del llibre que diu la mare de l’August?: “–Ets una meravella, Auggie. Una meravella.” Què demostren els preceptes de l’apèndix? PEL QUE FA A TOT EL LLIBRE: En quant de temps ha passat la història? Hi ha parts de la història que transcorren durant un llarg període de temps però en canvi s’expliquen amb rapidesa? On va succeir la història? Hauria pogut succeir de la mateixa manera en un altre indret? Quins personatges t’han semblat més interessants? Quin personatge no t’ha agradat? Hi ha algun personatge que et faci pensar en alguna persona que coneguis? Qui narra la història? Quina és la seva manera de pensar? Com veu els altres personatges? Quin és el punt de vista que fa servir l’autora per explicar-nos la història? A la novel·la trobem un munt d’afirmacions o declaracions contundents de diferents personatges (com per exemple les anteriors citacions de l’August). Quines afirmacions t’han impactat o sobtat més de tota la novel·la? En quina mesura és apropiat, o no, el títol de la novel·la? Descriu els personatges principals de la història. Quina és l’actitud que tenen davant dels fets de la novel·la? Aquesta actitud és real, creïble, o bé sorprèn? El llibre és narrat per sis veus diferents: L’August, la Via, la Summer, el Jack, el Justin i la Miranda. Què aporten els diferents punts de vista a la història? Què podem aprendre de cadascuna d’aquestes experiències? L’humor té un paper important en aquesta novel·la. Quins personatges en fan ús? Quina funció té l’humor en aquesta novel·la? Identifica un moment de la lectura on l’humor tingui un paper rellevant per als fets que s’hi expliquen. Un altre element que apareix més d’un cop en la novel·la és «la mentida». Quina necessitat tenen els personatges de mentir? Busca un exemple de la lectura on la mentida condicioni els personatges. Quin paper fan els preceptes al llarg del llibre? I les citacions que encapçalen cada part del llibre? Són ajudes per al lector? A la novel·la se citen molts llibres. De ben segur que no te’ls deus haver llegit tots. Ara bé, te’ls llegiries? Què fa que un llibre agradi? Algun cop has llegit un llibre i després has vist la pel·lícula en què es basa? I al contrari? Quin diries que és el llibre preferit de l’August? Tots tenim un llibre que diríem que és el nostre llibre preferit i sovint el que fem és recomanar-lo als altres. Ho has fet, això, algun cop? Algun cop t’han recomanat un llibre?

Aquests preguntes són orientatives. Segons el nivell educatiu i l’edat dels alumnes, hi farem les modificacions i matisos que calguin.

Sessió de tancament del club de lectura

L’última sessió del club és un bon moment per fer activitats complementàries a la lectura, com ara contactar amb l’autor, veure’n la versió cinematogràfica –o un fragment– o un vídeo que hi estigui relacionat (pel tema, pel tipus de personatge...), fer una ruta literària, vincular la lectura a una exposició o activitat cultural, parlar d’altres lectures semblants...

És important que durant aquesta sessió s’inclogui una estona per a l’avaluació del club de lectura a fi de conèixer l’opinió dels alumnes, així com les possibles millores. Un possible model10 seria el següent

Llibre llegit: ............................................................................................................................

SÍ NO L’ESPAI Hem disposat de l’espai adequat (il·luminació, silenci, privacitat...)? EL TEMPS La durada de les sessions ha estat l’adequada? Els dies de reunió s’han adaptat i complementat a la resta d’activitats escolars? LA DINAMITZACIÓ Les lectures s’han introduït de manera creativa i motivadora? Les sessions han estat fluïdes i sota control? PEL QUE FA ALS LECTORS I LECTORES S’han llegit el llibre (o llibres) del club? Han participat activament en el club de lectura? Han expressat les seves opinions de manera sincera i franca? Han fet aportacions complementàries que han enriquit les sessions? PEL QUE FA ALS LLIBRES La selecció ha estat l’adequada? Les lectures han agradat? PEL QUE FA ALS OBJECTIUS MARCATS S’han assolit els objectius del club de lectura? De zero a deu, quina nota posaries al club? 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Què cal millorar, modificar, eliminar o complementar del club?

Observacions:

Basat en la proposta que Joan Portell fa al dossier «El club de lectura».

Fitxa de presentació de Wonder als alumnes

En quatre paraules...

Per saber-ne més...

Wonder és la primera novel·la de R.J. Palacio. Es publica als Estats Units el

Book trailer 2012 i, tal com planteja el títol, és una meravella! La novel·la ens explica el

La Bisbal TV – Lectura en veu alta a càrrec de C. Sabater primer any d’escola de l’August. L’August és un nen de 10 anys que, a causa

Ressenya de Wonder – Sílvia Cantos E d’un trastorn genètic, neix amb greus deformitats facials. Això ha provocat que, amb tantes operacions i entrades i sortides de l’hospital, l’August no hagi pogut dur una vida ordinària com altres nens de la seva edat, ni tan sols ha

Reseña – La lección de August Dossier de premsa (Estats units) L’autora R. J. Palacio

pogut anar a l’escola. Arribat, però, un cert moment d’estabilitat, els pares de l’August pensen que és el moment d’escolaritzar-lo. En aquest context l’August s’ha d’enfrontar amb els seus nous companys i aconseguir ser normal. De fet, l’August se sent normal per dins, i constantment ha de lluitar

El Punt Avui – Considerats El món a RAC1 Ara – Herois atípics. Posa un August a la teva vida La Vanguardia – El noi que espantava els companys de classe amb tothom que li recorda com és i el jutja només pel que es veu per fora. No

Versió a RAC 1 – Com s’ensuma en fenomen editorial? obstant això, l’August mostra un alt nivell de comprensió envers aquells que

El món a RAC1 – Jordi Basté recomana un llibre E el tracten com un monstre. Això el converteix en una persona especial, valenta, decidida, resilient i capaç d’enfrontar-se al món tot i patir una malformació força greu.

La Vanguardia – Més considerats del que cal La Vanguardia – El nen elefant i el triomf de l’amabilitat El Periodico – Una cara davant el mirall

Com a lectors, no podem deixar de meravellar-nos i de voler ser millors persones un cop hem llegit el llibre. Si bé la trama argumental de la novel·la

Experiències d’aula

és força senzilla, la vitalitat dels seus personatges, el to planer, col·loquial i desenfadat de les converses i el somriure que s’amaga darrere els fets més dramàtics de la història fan que ens sentim humans, que acceptem que ningú és perfecte, que tots cometem errors i ens equivoquem, i que més enllà de les aparences podem ser respectuosos amb els altres, independentment de qui siguin, i sobretot, de com siguin.

Wonder

«Ja sé que no sóc un nen de deu anys normal i corrent. Vull dir que faig coses normals: menjo gelats, vaig en bici, jugo a pilota, tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Per dins. Però jo sé que els nens normals i corrents no fan que els altres nens normals i corrents fugin cridant del parc. Jo sé que els nens normals i corrents no se’ls queda mirant tothom a tot arreu on van.

Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l’atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure’m, fes allò d’apartar la vista. ¿Sabeu què crec, jo? Que l’única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m’hi troba.»

“Wonder”. Una experiència enriquidora a l’institut Escola Mas Clarà – Recomanem un llibre

Grup IREF

Guia visual de referències del llibre

Opinions de lectors i lectores

Los devoradores de libros Wonder, una novel·la molt humana i plena de sentiments L’altell. Ens agrada llegir

WONDER: PAS A PAS ANEM LLEGINT...

(Proposta d’activitats de lectura per a l’alumnat)

Orientacions prèvies per al docent

– Aquestes activitats no són per plantejar, fer o revisar durant les sessions de conversa literària a l’aula. Les sessions del club s’han de deixar exclusivament per a la conversa, per parlar de tot allò que hagi pogut generar la lectura de la novel·la als alumnes. Per tant, hem de considerar aquestes propostes com un treball previ que l’alumne fa mentre llegeix el llibre i abans de participar en la sessió de conversa, per ajudar-lo a saber què pensa del llibre, a entendre el món que narra la novel·la. D’aquesta manera, es facilita que l’alumnat enriqueixi i concreti les idees que vol o pretén plantejar i compartir durant la sessió corresponent del club Wonder. Aquesta proposta pretén només ser un rebost perquè el docent triï aquelles que més interès despertin en els seus alumnes o que més susceptibles siguin d’estimular després la conversa a l’aula.

– Les diferents activitats s’organitzen segons el moment:

o PREPARANT LA LECTURA. Correspondria a les activitats d’abans de llegir. Aquí hi ha dos tipus d’activitats: les que ens permeten entrar en la lectura (la recomanació és fer-les col·lectivament) i les que han de facilitar l’organització individual de la lectura i la preparació per a les sessions del club. o MENTRE LLEGIM. Aplega les activitats de comprensió que l’alumne pot realitzar en paral·lel a la lectura. Estan organitzades segons les parts del llibre i, de tant en tant, es va recordant la necessitat de prendre notes, recollir evidències... per enriquir posteriorment la sessió de conversa a l’aula. o I ARA, QUÈ? Conté les activitats posteriors a la lectura. Es tracta d’activitats globals, de reflexió i expansió. En aquest cas també podrien formar part de l’última sessió de tancament del club de lectura. Per tant, pel seu caràcter, algunes d’aquestes activitats podrien ser col·lectives. D’altres, no.

– Les activitats del dossier no estan graduades. En trobareu de més complexes i d’altres de més assequibles. De fet, moltes vegades, la decisió de si una activitat és adequada o no dependrà de les peculiaritats de cada grup d’alumnes. Deixo, doncs, oberta aquesta possibilitat a la vostra consideració.

UN PRIMER COP D’ULL Preparant la lectura Un primer cop d’ull

1. El títol del llibre, d’entrada, ens pot semblar estrany o curiós. «Wonder» no és una paraula que pertanyi al nostre vocabulari. D’on deu provenir? Quina és la traducció al català? Què et fa pensar sobre la lectura?

2. Observa el dibuix de la portada. Què et sorprèn d’aquest dibuix? Qui deu ser? Creus que aquest dibuix pot tenir a veure amb el contingut del llibre? Com ho podem saber? Quina relació pots establir entre el títol i la imatge de la portada?

3. Llegeix la informació que hi ha a la portada i a la contraportada. Esbrina qui són les persones o organitzacions que hi són citades. Què facilita aquesta informació al lector?

Qui/Què és? Què pot aportar al lector?

Nicholas Spark

The London Times

The Wall Street Journal

Entertainment Weekly

4. A part d’aquesta informació, quina altra citació hi apareix? Quina informació ens

proporciona aquesta citació respecte a la lectura?

5. Llegeix-te la informació que hi ha a les solapes del llibre. Per què consideres que és important saber l’argument de la novel·la, i algunes dades i referències sobre l’autora?

6. Aturem-nos ara en el disseny del llibre, i més en concret en els colors. Fixa’t que el color predominant és el blau. Cada color té un significat, és a dir, que hi podem establir relacions de caràcter emocional. Consulta el següent enllaç i, tenint en compte el que ja has pogut esbrinar del llibre, estableix una possible hipòtesi que expliqui l’elecció d’aquest color.

Significat del color blau:

Crec que hi ha aquest color perquè...

PREPARANT LA LECTURA

REMENANT I FULLEJANT EL LLIBRE

Remenant i fullejant el llibre 1. Aquests són els personatges principals del llibre. Fixa’t en les imatges que els identifiquen, pensa què és el que comparteixen, el que tenen en comú, i digues què ens permet saber de cadascun d’ells.

Què tenen en comú? Què els fa iguals? Què els fa diferents?

Què ens permeten saber aquestes imatges d’aquests personatges? Com creus que són?

2. Cada personatge s’identifica amb una cançó o bé un fragment d’una obra literària. Quina informació ens ofereixen aquestes citacions sobre els personatges? Podries fer alguna hipòtesi sobre com és aquest personatge a partir del que escoltes o llegeixes?

El que puc intuir del personatge és...

August (pàg. 9) Natalie Merchant - Wonder

Via (pàg. 111) David Bowie – Space Odity

Summer (pàg. 161) Christina Aguilera – Beautiful

Jack (pàg. 183)

El petit príncep – Antoine de Saint-Exupéry

Justin (pàg. 249)

Bernard Pomerance - L’home elefant

August (pàg. 277) William Shakespeare - Hamlet

Miranda (pàg. 317) Andain – Beautiful things

August (pàg. 335) Eurythmics – Beautiful child

ENTRANT EN MATÈRIA

Entrant en matèria 1. Llegeix les següents frases i reflexiona sobre el seu significat:

a. «La por és la més gran de totes les discapacitats.» (Nick Vujicic)

b. «Fes el millor que puguis fer amb el que Déu t‟ha donat.» (Forrest Gump)

c. «Al món, tots som diferents per fora, però iguals per dins.» (Popular)

d. «Si no podia ser com les altres persones, com a mínim seria jo mateix de la millor manera

possible.» (Christy Brown)

e. «Tots som especials a la nostra manera, perquè no hi ha cap ésser humà estàndard o comú. Tots som diferents. Alguns hem perdut la capacitat de fer servir una part del nostre cos a causa de malalties o d‟accidents. Però això no té importància; només és un problema mecànic. Allò veritablement important és que conservem l‟esperit humà, la capacitat de crear.» (Sthephen W. Hawking)

f. «Quan fas el que veritablement desitges, l‟univers sencer conspira al teu favor. Mira al voltant i decideix: tu pots escollir viure trist o content. Jo escullo la felicitat. No veig entre nosaltres raons per ser infeliç.» (Albert Casals)

g. «Els qui han nascut de Déu vencen el món» (R.J. Palacio, a Wonder)

Qui hi ha darrere d’aquestes frases? Qui són aquestes persones o personatges?

Què els fa singulars? Què tenen en comú? Quins trets comparteixen?

Com relacionaries el significat d’aquestes frases amb el que diu l’August Pullman, protagonista de la novel·la, al primer capítol?

Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l‟atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure‟m, fes allò d‟apartar la vista. ¿Sabeu què crec, jo? Que l‟única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m‟hi troba.»

Accedeix al següent enllaç i mira el vídeo sobre Wonder. Quina informació t’aporta aquest vídeo sobre la lectura que estàs a punt de començar? Què t’aporten les imatges que hi apareixen? I el text?

2. Omple el següent mapa tot citant diferències que poden identificar les persones segons

l’àmbit a què ens referim.

PER L’ORIGEN PER L’ASPECTE FÍSIC

PER PATIR UNA DISCAPACITAT

TOTS SOM DIFERENTS

PER L’ACTITUD DAVANT ELS PEL CARÀCTER ALTRES

CLUB WONDER I JO

Club Wonder i jo La lectura que faràs la compartiràs amb els teus companys i companyes de classe al club de lectura. Els materials que tens en aquest apartat et poden servir per organitzar-te i preparar-te adequadament la teva participació al club. Recorda que, durant la conversa al club, hauràs de ser capaç d’expressar la teva opinió sobre el llibre, recordar bons moments de lectura, compartir experiències pròpies... i saber escoltar tot el que et poden aportar els teus companys i companyes.

El meu pla de lectura11

Estàs a punt de començar a llegir el llibre. La pauta que trobaràs a continuació t’ha de servir per facilitar la gestió i la planificació de la lectura. Si et costa d’organitzar-te la feina i establir un horari de lectura que garanteixi una bona participació en la sessió corresponent del club, no dubtis a fer-la servir.

El meu pla de lectura

Lector/a: ........................................................................

(Enganxa una imatge Títol del llibre: .................................................................

teva llegint)

Començaré el llibre el dia: ...............................................

Data Pla de lectura

Llegiré de la pàgina .......... a ..........

Traduït i adaptat de la proposta original de Learning with Lindsey a Successful Book club resources. Consulteu teachers pay teachers per a més informació.

Les notes adhesives12

Una manera de treballar les lectures que fas i recordar-te de tot allò important que has anat observant durant la lectura, a fi de facilitar-te la posterior conversa al club, és fer anotacions de totes aquelles idees que el llibre et suggereix. Pensa que això, després, durant la conversa a classe, et servirà per destacar i compartir amb els altres les teves impressions sobre la lectura. Una manera de fer-ho seria usant notes adhesives. Aquí en tens uns exemples amb les idees que pots recuperar de la lectura, però potser mentre llegeixis se te n’acudiran d’altres.

Aquí és on la lectura m’atrapa.

Proposta adaptada dels materials Successful Book club resources, de Learning with Lindsey i El club de lectura, de Joan Portell.

Aquest fragment m’encanta i el llegiré en veu alta.

L’actitud d’aquest

Això a mi m’ha passat personatge no em

algun cop i ho sembla correcta.

comentaré al club.

Aquest fragment m’ha avorrit.

La manera de ser d’aquest personatge m’agrada molt.

Aquesta frase és genial!

...............................

Les meves reflexions13 Quan llegim, moltes vegades ens vénen al cap idees, pensaments o reflexions al voltant de la lectura i que relacionem amb la nostra manera de veure el món, amb altres lectures que hem fet, amb el que ja sabem, amb fets que hem viscut... Fes servir aquesta pauta per anotar les reflexions que vulguis compartir al club de lectura amb els teus companys i companyes. Recorda anotar la pàgina i esmentar l’evidència de lectura en què es basa la teva reflexió.

Les meves reflexions

Títol del llibre: ...................................... Autor/a: .........................

Escriu en aquesta pàgina aquelles reflexions importants que la lectura et suggereixi. En acabat, comparteix les teves idees amb el teu club de lectura.

Pensaments o reflexions importants Pàgina i evidències de la lectura

A partir d’una idea de Successful Book club resources, de Learning with Lindsey.

Valorant la meva participació al club14 Un cop s’hagi fet la sessió de conversa al club sobre la lectura, és important valorar i reflexionar sobre com ha anat tot plegat. Això et pot servir per fer propostes de millora per a futures intervencions al club. Fes servir aquesta pauta per valorar la teva preparació i participació al club, així com aquells aspectes que vulguis millorar per a futures ocasions.

El club i jo: la meva reflexió personal

Nom: .........................................................................

M’he preparat per a la sessió del club de lectura?

1 He de millorar

2 3 4

Vaig fent

5 6 7

Correcte

8 9 10

Excel·lent

He participat durant la sessió d’avui?

1 He de millorar

2 3 4

Vaig fent

5 6 7

Correcte

8 9 10

Excel·lent

He respectat les opinions dels altres?

1 He de millorar

2 3 4

Vaig fent

5 6 7

Correcte

8 9 10

Excel·lent

Sé escoltar el que diuen els altres?

1 He de millorar

2 3 4

Vaig fent

5 6 7

Correcte

8 9 10

Excel·lent

He aportat proves, evidències i exemples de la lectura?

1 He de millorar

2 3 4

Vaig fent

5 6 7

Correcte

8 9 10

Excel·lent

Per a la propera sessió del club, el meu objectiu de millora serà... .......................................................................

.......................................................................

Traduït de Successful Book club resources, de Learning with Lindsey

Mentre Primera llegim

part: August (pàg. 11 – 109)

Primera part: August

1. Al primer capítol, l’August se’ns presenta. Ens diu com és, com se sent davant dels altres i com el veuen a ell. Es descriu «per dins», com ell mateix ens diu, i ens diu molt poc de com és per fora («No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant»). Si haguéssim de representar visualment com és l’August a partir del que ell mateix ens diu, obtindríem el següent núvol de paraules:

Mira’l atentament i pensa què és el que en destacaries. Que és el que sobresurt? Com creus que es veu l’August a ell mateix? I tu, com et sents «per dins»? Com et veuen els altres?

Et proposo que fem el següent:

a) Escriu un breu text que tingui per títol «Tot sobre mi (per dins...)». b) En acabat, subratlla tots els substantius, adjectius i verbs que consideris més importants

del teu escrit. Copia’ls (Control-C). c) Accedeix a la pàgina web www.wordle.net, enganxa la teva selecció (Control-V) i elabora el

teu núvol de paraules. d) Imprimeix-lo i presenta’l a la resta de companys

durant la sessió del club de lectura. En acabat, pengeu-los tots a l’aula.

2. La llàntia màgica:

«Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l’atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure’m, fes allò d’apartar la vista. ¿Sabeu què crec, jo? Que l’única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m’hi troba.»

De desitjos en tenim tots, però el que més ens agradaria és poder demanar-ne un, com a mínim, i que s’acomplís. Aprofitem aquesta situació per parlar-ne a classe:

a. Segur que tots sabem que l’origen d’aquesta creença és el conte Alí Babà i els quaranta lladres. Ara bé, aquest conte ens explica moltes altres aventures. Aneu a la biblioteca del centre, a la biblioteca més propera, o a casa vostra, busqueu-lo i llegiu-lo. b. De desitjos n’hi ha d’abastables i d’inabastables, de possibles i d’impossibles. Creieu que el

desig de l’August s’esdevindrà realitat? Per què? c. Quin seria el vostre desig? Què li demanaríeu a la llàntia màgica? Què voldríeu canviar de la vostra vida? Parleu-ne en gran grup i elaboreu la llista de desitjos. En acabat, classifiqueu-los en desitjos possibles i impossibles.

Podeu consultar el següent enllaç si voleu disposar d’un tutorial sobre aquesta eina i com utilitzar-la a l’aula.

MENTRE LLEGIM

3. Al segon capítol, l’August ens parla del seu millor amic de la infància, el Christopher. Ara bé, el Christopher ja no viu a North River Heights (Manhattan), on viu l’August. S’ha traslladat a Bridgesport (Connecticut). Segons l’August, a més d’una hora de distància. Treballem una mica les geolocalitzacions!

a. Accedeix a Google Maps i des de la pestanya «indicacions» busca l’itinerari que hauries de seguir per anar d’on viu l’August a la nova residència del Christopher. És cert que aquestes dues localitats estan a més d’una hora de distància? b. Ara que ja saps la distància exacta, imagina’t que el teu millor amic o amiga ha canviat de residència i se n’ha anat a viure, més o menys, a una hora d’on vius. Fes servir també Google Maps per buscar localitzacions que corresponguin a aquesta distància. c. Del segle XXI se n’ha dit que és l’era de les comunicacions. Mai no havia estat tan fàcil conversar i parlar amb els altres. Com podem relacionar això amb la idea de les distàncies geogràfiques? Quins avantatges aporten les noves tecnologies? I desavantatges?

4. Llegeix aquest fragment del capítol 3, Com vaig venir al món:

«La nit que vaig néixer hi havia dues infermeres, a la sala de parts. Una (...) no parava de tirar-se pets. Per exemple, li duia gel a la mare i es tirava un pet. Li prenia la tensió i es tirava un pet. La mare diu que era increïble, que no deia mai “perdó”. A més a més, el metge de sempre de la mare no estava de guàrdia, i la mare va ensopegar amb un metge molt jovenet i malcarat. (...) Quan vaig sortir de la panxa de la mare diu que tota l’habitació va quedar en silenci (...) la infermera simpàtica em va treure corrents de la sala. El pare va sortir tan disparat darrere seu que la càmera de vídeo li va caure i es va trencar en mil trossets. Aleshores la mare es va amoïnar molt i va intentar aixecar-se del llit per veure on anaven, però la infermera que es tirava pets la va immobilitzar amb aquells braços tan grossos que tenia. Era com si es barallessin, perquè la mare estava histèrica i la infermera dels pets no parava de cridar-li que s’estigués quieta, i aleshores van començar totes dues a cridar el metge. I a que no sabeu què? Doncs que s’havia desmaiat! Havia caigut rodó a terra! Quan la infermera dels pets va veure que s’havia desmaiat va començar a empenye’l amb el peu perquè es despertés i a cridar: “¿Es pot saber quina mena de metge és, vostè? Aixequi’s! Aixequi’s!” I aleshores, de cop i volta, va deixar anar el pet més fort i pudent de tota la història dels pets. La mare creu que el que va despertar el metge va ser aquest pet.»

El naixement d’un fill o d’una filla és la vivència més especial, increïble, emocionant i fantàstica que qualsevol pare i mare poden viure. Ara bé, sempre hi ha situacions, potser una mica còmiques o simplement divertides, que en més d’una ocasió els nostres pares han recordat i ens han explicat sobre el nostre naixement.

a. Recordes que els pares t’hagin explicat una anècdota de quan vas néixer? Si no és el cas, demana’ls que t’expliquin allò que recorden del teu naixement i que superi les convencions de la normalitat. b. Compartiu aquestes anècdotes a classe i en acabat classifiqueu-les segons el que us hagin semblat. Establiu un rànquing del tipus: la més original, la més divertida, la més increïble, la més sentimental, la més estranya, la més...

5. Un dels motius que porten els pares a considerar que han d’escolaritzar l’August és que enguany comença cinquè, el primer curs de la secundària. I tot això, amb deu anys! Potser et semblarà una mica estrany... Aquí, al nostre país, comencem la secundària desprès d’haver cursat sisè i amb dotze anys! Com ho podem entendre, això? La resposta és fàcil: Cada país estructura el seu sistema educatiu seguint diferents criteris organitzatius. Anem a veure com és el sistema educatiu a Catalunya i el sistema educatiu als Estats units. Després els compararem. Consulta els enllaços següents i elabora un esquema on es vegi l’edat i l’etapa o nivell educatiu que correspon a cadascun dels dos sistemes educatius.

sistema educatiu dels EUA sistema educatiu de Catalunya

Quines diferències hi detectes?

6. El primer contacte de l’August amb l’escola és quan hi fa una visita i coneix el senyor Culet (capítol 6). Si bé l’August ens fa una descripció del senyor Culet ràpida i general, hi ha un detall que no se li escapa i s’hi fixa clarament: El senyor Culet duia unes Adidas vermelles. A mesura que avanci la lectura, veurem que amb altres personatges li passa el mateix. Sempre concentra la seva atenció en el calçat dels altres! La pregunta és òbvia: Per què l’August sempre es fixa en les sabates de qui té al davant? Per trobar la resposta haurem de fer connexions amb el que ja sabem. Fer connexions consisteix a relacionar el que llegim amb el que sabem, amb el que hem après d’altres lectures o bé amb el que hem viscut.

Intenta determinar per què l’August no bada en aquest detall i sempre té en consideració el calçat del seu interlocutor. Omple només aquells globus que et permetin respondre la pregunta anterior segons les orientacions que hi ha en cadascun d’ells:

Segons el que has respost, creus que per a l’August el fet de fixar-se en el calçat del seu interlocutor és un simple detall o li serveix per fer-se una idea de com és la persona que té al davant? Com ho podem saber?

7. L’August no té orelles!

«–¿I a l‟aula de música? –va preguntar el Julian. –Sí, bona idea –va dir el senyor Culet-. August, ¿toques algun instrument? –No –vaig respondre. No era precisament el meu fort, tenint en compte que en realitat no tinc orelles. Vaja, sí que en tinc, però no són ben bé unes orelles normals.»

a. Què vol dir amb això que no té «unes orelles normals»? Aleshores, com s’ho fa per sentir- hi? És el mateix tenir orella que oïda? Investiga quina és l’anatomia de l’oïda i escriu el nom de les diferents parts en la informació que falta en la imatge de la dreta. El que sé del món

El que he llegit fins ara

(Normalment, què fa que mirem cap a baix davant de desconeguts?)

(Per què l’August mira sempre cap a baix?)

Les meves experiències personals (En quina situació miro cap a baix quan estic davant d’algú? Què faig quan hi ha alguna part del meu cos que no m’agrada?)

b. Quan llegim, una manera d’avançar en la lectura i anar construint el seu significat és anar fent prediccions: Què vindrà ara? Per què diu això? Jo crec que això ho diu perquè...? Aquí comprovo que la meva predicció era certa! Aprofitem l’afirmació que fa l’August en aquest fragment per fer una predicció. Ara, però, disposes d’una ajuda més: Omple el següent organitzador gràfic i a mida que avancis la lectura pots anar comprovant si la teva predicció s’acompleix o no. Aprofita aquest esquema per a futures prediccions de lectura.

8. Les aparences enganyen... Llegeix, sinó, aquest fragment de la pàgina 52:

«–Aquest Julian semblava molt simpàtic –va dir la mare. –Apa!, era el menys simpàtic de tots. En canvi el Jack m‟ha caigut bé. Ell sí que ha sigut molt simpàtic. Jo em pensava que es deia Jack Will, però es veu que només es diu Jack. –Doncs potser els confonc. ¿El que tenia els cabells foscos i pentinats endavant qui era? –El Julian. –¿I no era simpàtic? –No, gens. –Oh! –I després de pensar-hi un moment va dir:– Ja, ¿o sigui que és d‟aquells nens que es comporten d‟una manera diferent davant dels adults que davant de nens? –Suposo que sí. –Oh, em posen negra, aquests –va respondre fent que sí amb el cap.»

Certament, les aparences enganyen sempre, o quasi sempre! Sovint ens deixem portar per la primera impressió i jutgem les persones per uns criteris que ens poden dur a errors. Fixa’t que en aquest fragment la conversa que mantenen l’August i la seva mare indueix a pensar en aquesta situació. Així, l’August corregeix la seva mare i li fa saber que el Julian no és tan simpàtic com ella creu. En canvi, el Jack, que durant la visita guiada ha passat més desapercebut, ha tingut més bona relació amb l’August.

a. Qui tindrà la raó, l’August o la seva mare? b. Com s’anirà desenvolupant la relació entre l’August i el Julian? I entre l’August i el

Jack? S’acompliran les sospites de l’August?

Fixa’t que plantejar-nos totes aquestes preguntes ens porta a fer prediccions, a formular hipòtesis que després haurem de comprovar, quan avancem en la lectura. Fes servir el següent quadre per formular la teva predicció i quin és el resultat (si l’has encertada, t’hi has aproximat o anaves ben equivocat):

Sé Part del

llibre

que la meva predicció... La meva predicció és...

és certa perquè a la

s’ha de revisar perquè a la lectura diu que...

història passa...

9. Llegeix aquest fragment de la pàgina 74:

«-Ostres, tenim uns noms que fan joc! –em va dir mastegant. Jo devia fer cara de no entendre per què ho deia. -Summer és „estiu‟! I August vol dir „agost‟! –va dir somrient i mirant-me amb els ulls molt oberts per veure si ho pescava. -Ah, és clar! –vaig dir al cap d‟un segon. -Podríem fer una taula reservada només per coses de l‟estiu –va dir-. Aquí només hi poden seure nens que tinguin noms estiuencs.»

En aquest fragment podem llegir que la Summer estableix una relació entre noms propis i una qualitat que poden compartir: referir-se a l’estiu. En el fons el que fa és una comparació. Una comparació és una estratègia per identificar relacions de semblança o diferència entre dos conceptes (A és igual que B, A és més/menys que B...). Omple la següent taula, seguint el model, identificant quatre exemples de comparacions que trobis a la lectura. Anota en cada cas la pàgina on surten a la novel·la i elabora la teva interpretació (identifica per què s’estableix la relació de comparació).

FRAGMENT DEL TEXT Pàg. INTERPRETACIÓ «La Summer era com el seu nom. Era molt morena i tenia els ulls del mateix verd que les fulles.»

L’August estableix aquesta comparació referint-se 75

a qualitats del bon temps, com poden ser el color verd o la morenor de la pell colrada pel sol.

10. Llegeix aquest fragment de la pàgina 86:

«La resta de nens de l‟escola van trigar un mes. Eren els nens dels altres cursos. Alguns eren nens grans. N‟hi havia que duien uns pentinats estranyíssims. N‟hi havia que duien arracades al nas. N‟hi havia que tenien grans. Però cap que se m‟assemblés.»

L’August ens fa veure que tots som iguals, però diferents. Segurament és la nostra manera de veure els altres, el que volem veure i com ho volem veure, el que ens pot fer anar més enllà o quedar-nos en els detalls banals. Intentem fer com l’August. Et proposo que facis una passejada pel teu institut i miris la gent que passa pel teu costat: com són, què els fa diferents, què els fa iguals... Elabora una llista amb el que has vist, per què t’hi has fixat i què has sentit amb aquesta experiència. Si et sembla interessant, pots compartir les teves anotacions al club de lectura.

Què he vist? Per què m’hi he fixat? Què he sentit?

11. Fent deduccions... Llegeix aquest fragment de la pàgina 99-100:

«Però al Tristan tant se li‟n donava, que les pólvores s‟haguessin escampat per terra o que s‟hagués esguerrat l‟experiment. En l‟únic que pensava era a córrer cap a la pica per rentar-se les mans com abans millor. Aquí va ser quan vaig veure clar que als nens de la meva escola els passava alguna cosa si em tocaven. Em sembla que deu ser alguna cosa com allò del formatge del Diari del Greg. Els nens que surten en aquesta història tenen molta por d‟encomanar-se alguna cosa si toquen un tros de formatge podrit que hi ha enganxat a la pista de bàsquet. A la meva escola el tros de formatge podrit sóc jo.»

En aquest fragment veiem clarament com l’August ha fet una deducció a partir de l’incident que s’ha esdevingut al laboratori i la relació que ell en fa amb el que ha llegit al Diari del Greg. Parlem una mica de tot plegat:

a. Consulta el Diari del Greg. Un pringat total (Setembre, dimecres –pàg. 8-10) i

llegeix el capítol on explica l’incident amb el formatge.

b. Un cop llegit, creus que l’August té raó en la suposició que fa? En què et bases?

12. Què pot haver passat amb el casc d’astronauta de l’August? És normal que es perdi misteriosament? Els bons lectors acostumen a fer prediccions a mesura que van llegint. Aquest és un bon moment per fer-ho. Pensa totes les possibilitats que et vinguin al cap. Quan avancis en la lectura, segurament descobriràs què li va passar al casc d’astronauta de l’August. Aleshores serà el moment de comprovar les teves prediccions. Aprofita el següent organitzador gràfic per anar desenvolupant la teva predicció. Completa només la part blava. Més endavant, quan descobreixis a la lectura què va passar amb el casc, ja l’acabaràs de completar:

El text diu: «Quan era petit solia portar un casc d’astronauta a tot arreu on anava. (...) Em sembla que el vaig portar un parell d’anys, però me’l vaig haver de treure quan em van operar dels ulls. Devia tenir uns set anys, més o menys. I després no hi va haver manera de trobar- lo. La mare el va buscar per tot arreu. Al final va pensar que potser havia acabat a les golfes de l’àvia i sempre deia que l’havia de buscar, però ja m’havia acostumat a anar sense.» (pàgina 101)

Jo penso que això ho diu perquè:

13. Els insults (pàgina 107):

«Nen rata. Esguerro. Monstre. Freddy Kruegger. ET. Repugnant. Cara de llangardaix. Mutant. Sé que em diuen de moltes maneres. He estat a prou parcs per saber que els nens poden ser molt cruels. Ja ho sé, tot això ja ho sé.»

Què en penses dels apel·latius amb què els altres es refereixen l’August? Segurament a hores d’ara tots estem d’acord que està mal fet, que no és adequat i que demostra molt poc de respecte pels altres. Potser l’important ara no és això. El que ens hauria de preocupar és per què actuem d’aquesta manera i com és que sempre intentem fer mal a l’altre allà on sabem que més li dol. Què en penses, de tot plegat? En parla amb naturalitat, d’això, l’August? Com es pot entendre, que l’August accepti aquesta actitud dels altres, però en canvi li dolgui tant que el Jack l’hagi menyspreat, tot i que no s’hi hagi referit amb cap apel·latiu negatiu?

«–Hi he pensat molt –va dir la segona mòmia molt seriosa–, i jo crec que... jo crec que si tingués aquella cara, em suïcidaria. –Apa! –va fer el Darth Sidious. –Que sí, de debò –va insistir la mòmia–. No podria suportar mirar-me cada dia al mirall i veure‟m així. Seria horrible. I que sempre se‟m quedés mirant tothom.

Segons el que penso, el que li pot haver passat al casc és que...

A la pàgina .... trobo que... Per tant, la predicció que

havia fet és...

Via

August

Jack Will

Charlotte

Summer

Miranda

Julian

Justin

–¿Doncs com és que vas sempre amb ell? –va preguntar el Darth Sidious. –No ho sé –va respondre la mòmia-. El Culet em va demanar que anés amb ell a principi de curs i els devia dir a tots els mestres que ens posessin junts a totes les classes o alguna cosa així.» (pàg. 105-106)

L’actitud del Jack ens pot arribar a sorprendre, o bé el podríem arribar a justificar? Què fa que rebutgi ara l’August? Amb quin condicionant es troba? És el mateix l’escarni públic que l’escarni en privat? Ens comportem de la mateixa manera quan estem en grup que quan estem sols? Per què ho fem? Quin paper hi tenen els sentiments, en tot això?

14. En aquesta primera part del llibre coneixem els principals personatges de la història. Omple els calaixos de cada personatge amb les dades que vagis trobant en la lectura, amb tot el que vagis aprenent de cadascun d’ells, amb allò que t’hagi sorprès i amb el que voldries compartir al club amb els teus companys i companyes de classe.

Pare i mare

Segona part: Via (pàg. 113 – 160)

Segona part: Via 1. Visualitzem, veiem, imaginem... Un bon lector és aquell que, entre altres coses, forma imatges en la seva ment sobre allò que està llegint. Fer això ajuda a la comprensió i permet anar organitzant la informació i donar sentit a la lectura. Aprofita el següent espai per dibuixar allò que et vingui al cap a partir d’algun fragment que hagis llegit. Anota la pàgina a què fa referència la teva visualització i posa un títol al teu dibuix.

Títol:

Pàg.: .............

2. Tot just començar aquesta part podem observar un aspecte força interessant i que es repetirà durant tota la novel·la: en aquesta segona part, qui parla, qui ens explica la història, ja no és l’August. Ara ho fa la seva germana Via. Així, en cada part trobarem un narrador diferent. La Via ens explicarà els fets des del seu punt de vista,16 des de la seva manera de veure i entendre el món. Per tant, Wonder és com una mena de novel·la calidoscòpica. A partir d’ara ens hi hem de fixar molt bé perquè serà la manera que entendrem millor la història i els seus personatges. Fem una prova a veure si ho hem entès. Imagina’t que estàs caminant pel carrer i de cop i volta et trobes una escena força curiosa: Un policia està controlant la circulació una mica nerviós perquè un cotxe i una moto han tingut un accident. El motorista és a terra, gemegant i queixant-se. Sents el so d’una ambulància i t’adones que ja acaba de girar la cantonada i està a punt d’arribar.

- Com veuries i explicaries els fets esdevinguts sent tu el vianant? - Què sentiria el policia? I com ho explicaria? - I el motorista, què diria? I el conductor del cotxe, com s’expressaria? - I el conductor de l’ambulància, com veuria i viuria aquesta escena?

Quina història sortiria d’aquí? D’alguna manera s’assemblaria a Wonder?

Entenem per punt de vista la manera com l’autor ens explica la història. De vegades l’autor fa servir la primera persona (Jo) com a punt de vista i és un personatge de la història qui ens l’explica. En altres ocasions fa servir la segona persona (Tu) i és algú que no forma part de la història, que no és cap personatge qui ens l’explica. Sovint, però, l’autor fa servir la tercera persona. En aquest últim cas, és el mateix autor qui ens explica el que pensen, el que fan i el que senten els personatges.

3. D’arbres genealògics i galàxies... Un arbre genealògic és una representació de les diferents

generacions que formen una família:

Arbre genealògic d’Herzog Ludwig (1568-1593)

En canvi, la Via fa una cosa ben curiosa: parla de la seva família com si es tractés d’una galàxia. De fet, la Via fa servir el recurs de la metàfora per descriure-la. Recorda que trobem una metàfora quan establim una relació de semblança entre dues realitats sense construir cap comparació. Així, en el cas que ens ocupa, la Via estableix una equivalència entre la família i una galàxia. Quina interpretació podem donar a les metàfores que esmenta la Via? Completa el següent quadre a partir del que ens comenta la Via a la pàgina 113:

METÀFORA INTERPRETACIÓ

«L’August és el Sol.»

«El pare, la mare i jo som els planetes que giren al voltant del Sol.»

«La resta de familiars i amics són asteroides i cometes que floten al voltant dels planetes que giren al voltant del sol.» “L’únic cos celeste que no gira al voltant d’aquest Sol que es diu August és la Daisy, la gossa, però només perquè pels seus ullets de gossa no hi ha gaire diferència entre la cara de l’August i la resta de cares humanes. Per la Daisy tots tenim la mateixa cara, plana i pàl·lida com la lluna.»

Per què té aquesta necessitat la Via? Com veu la seva família? Què en pensa? Ho viu de manera positiva, o més aviat això ens permet sospitar una certa recança? Posa’t en el lloc de la Via i pensa com ella abans de contestar!

4. Als capítols 11 i 12, «Genètica per a aficionats» i «El quadre de Punnet», la Via intenta buscar l’origen genètic del problema de l’August. Omple el següent quadre amb la informació que pots trobar en la lectura d’aquests capítols:

DISOSTOSI MANDIBULAR

Causa de la malaltia

Origen de la mutació ➊ ➋ ➌

Possibilitats de transmissió hereditària17

♂ Aa

♀ Aa

A a A AA Aa a Aa aa

a = gen defectuós

“Si em caso amb algú que tingui aquest mateix gen defectuós, hi ha una possibilitat entre dues que els nostres fills siguin portadors del gen i tinguin un aspecte completament normal, una possibilitat entre quatre que no siguin portadors del gen, i una entre quatre que siguin com l‟August”. (pàg. 145)

Al final del capítol “El quadre de Punnet”, la Via fa una declaració d’intencions total sobre tot aquest assumpte. En què consisteix aquesta declaració? Valora si l’actitud de la Via és comprensible o no ho és. Comparteix la teva resposta en la sessió del club.

5. Fixa’t en el comentari que fa la Via a la pàgina 145 del llibre:

«Hi ha una part de la seva constitució genètica que no és heretada sinó el resultat d‟una mala sort increïble.»

La Via planteja la diferència que hi ha entre l’herència (genètica) i l’atzar, entre allò que és possible i el que és probable. Quina diferència hi ha entre un fet possible i un fet probable? A qui es correspondria l’herència, a la possibilitat o a la probabilitat? I l’atzar?

PROBABILITAT ?

POSSIBILITAT

HERÈNCIA

ATZAR

Relaciona la informació que hi ha esquematitzada a la taula amb el que ens diu la Via seguint l’exemple.

6. Als capítols 14 i 15, “El 31 d’octubre” i “Dónes o pagues”, la Via explica els fets succeïts durant la nit de Halloween. Recordem que l’August això ja ens ho ha explicat als capítols 29 i 30, “Disfresses” i “Fantasma sanguinolent” de la primera part de la novel·la. Ara bé, ens diuen el mateix? De fet parlen del mateix tema, però no ens donen exactament la mateixa informació. Rellegeix aquests capítols i intenta donar resposta a les següents qüestions. En acabat, arriba a les teves pròpies conclusions:

Quins fets ens explica la Via i dels quals no teníem constància en els capítols on l’August parla sobre Halloween?

Com podem entendre que parlant del mateix tema, si bé expliquen el mateix, hi ha detalls, informacions, pensaments, que no són idèntics?

Quins detalls explica l’August i dels quals la Via no sap res?

7. En aquesta part de la novel·la hem conegut amb més deteniment la Via. Aturem-nos un

moment en aquest personatge i reflexionem-hi una mica:

a) La Via és un personatge molt important del llibre, fins i tot diríem que és el més humà de tots plegats. En què ens podem basar per fer aquesta afirmació? Busca exemples de la lectura que refermin la teva resposta.

b) La Via ens explica amb tota mena de detalls què suposa viure amb un germà com l’August. De quina manera la Via es veu afectada per aquesta situació? Inclou exemples de la lectura que justifiquin la teva resposta.

c) Queda clar que no és fàcil conviure amb un germà o familiar amb una discapacitat greu. Si l’August fos el teu germà, com canviaria la teva vida? Actuaries igual que la Via? Et sentiries com ella? T’identificaries amb ella?

d) Recull els comentaris, anotacions i evidències sobre la Via que vulguis compartir a la

sessió de conversa literària.

Tercera part: Summer (pàg. 163 – 181)

Tercera part: Summer 1. Al capítol «Nens estranys» la Summer ens explica la seva primera trobada amb l’August. Anota en les següents bafarades els comentaris que fa la Summer sobre l’August i digues com interpretes tu la manera com la Summer veu l’August.

L’August és...

Jo interpreto que la Summer veu l’August...

L’August és...

2. Llegeix el següent fragment de la pàgina 165:

«Va ser precisament jugant als quatre cantons amb l‟August que em vaig assabentar d‟això de la Pesta. Es veu que “el joc” dura des de principi de curs. Qualsevol que toqui sense voler l‟August té només trenta segons per rentar-se les mans o per trobar un desinfectant, si no vol agafar la Pesta.»

La Summer ens parla del joc de la Pesta. El nom d’aquest joc prové d’una malaltia molt greu que es va patir a Europa durant l’edat mitjana. Consulta el següent enllaç i trobaràs més informació sobre la Pesta Negra. La qüestió que ens interessa ara, però, és reflexionar sobre l’actitud dels companys de classe davant de l’August. La manera d’actuar dels companys de classe evidencia un comportament assetjador. Encara que sembli inconcebible, sovint les persones que són diferents acostumen a ser intimidades d’alguna manera pels altres. Contesta aquestes qüestions relacionades amb aquest tema:

Il·lustració sobre la Pesta de la Bíblia de Toggenburg

a Suïssa (1411)

a) Quina relació podem establir entre la Pesta Negra i el joc de la Pesta? b) Quin propòsit té el joc de la Pesta envers l’August? c) Podríem dir que aquest comportament és sinònim d’algun tipus d’agressió? Quina? d) Quina és l’actitud de la Summer davant d’aquests fets? Demostra-ho amb fragments de la

lectura. e) Aquest, però, no és el primer moment d’assetjament cap a l’August. En quin moment de la novel·la és conscient l’Auggie que tindrà problemes? Quin n’és l’origen? Recupera el fragment que et permet respondre aquesta qüestió. f) Com respon l’August a aquest tipus d’intimidacions? Cerca una intervenció de l’August que t’ho

demostri. g) A la novel·la no se’ns concreta fins a quin punt el professorat és conscient d’aquesta situació.

De quina manera haurien de mediar per solucionar el conflicte?

Jo, lector

3. Allò que ens diuen i ens expliquen els personatges ens pot donar molta informació sobre com són o sobre la història. Identifica tres exemples del text sobre aspectes importants que hagis après sobre la Summer, ja sigui relacionat amb ella mateixa o bé amb la història. No t’oblidis d’anotar la interpretació que en fas tu com a lector o lectora.

La Summer és una noia...

Tot això em diu que...

Gràcies a la Summer, he après sobre la trama de la novel·la...

1. 2. 3.

4. Podríem dir que la Summer és una noia dolça, amb un caràcter molt especial. Cada persona presenta trets de caràcter diferents, que poden ser molt diversos: amable, envejós, atent, egoista, escrupolós, divertit... Omple el següent mapa amb els trets de caràcter que defineixen la Summer i les evidències del text que et permeten confirmar- ho.

El caràcter de la Summer

Tret 1 Tret 2 Tret 3

Una evidència de llibre que m’ho demostra és...

Jo, lector

Una evidència de llibre que m’ho demostra és...

Quarta part: Jack (pàg. 185 – 247)

Quarta part: Jack 1. Als primers quatre capítols d’aquesta part de la novel·la, el Jack ens comenta quina és la seva reacció quan el Sr. Culet li demana ser company de benvinguda de l’August. Al final d’aquest apartat el Jack ens explica els motius que té per fer-se amic de l’August. Omple el següent quadre amb la informació necessària i les evidències de la lectura que et permetin demostrar-ho. Recorda d’argumentar les teves respostes.

2. Fer-nos preguntes mentre llegim va bé, perquè ens ajuda a entendre millor les nostres lectures. Fer-te preguntes et pot convertir en un excel·lent lector. A més, és un bon sistema, si volem compartir amb els altres els nostres dubtes o allò de què no estem segurs. Aprofitarem aqueta situació per plantejar-nos preguntes per a la discussió. Per a la sessió de conversa sobre Wonder prepara dues preguntes d’opinió sobre el Jack i el que vas llegint en aquests capítols. Fes servir alguns d’aquests principis de pregunta:

No t’oblidis d’escriure les respostes a les preguntes, en cas que ho tinguis clar. Així aniràs ben preparat per compartir-les al club!

Jo penso que actua així perquè...

La reacció del Jack davant de l’oferiment del Sr. Culet és...

Motius per fer-se amic de l’August:

No obstant això, crec que canvia d’opinió perquè...

En opinió meva, això ho diu perquè...

Per què creus que...? Què hauries fet tu si...? Com et sentiries tu si...? Com és que...? En opinió meva... Com ho veus tu? Creus que...? Com justificaries l’actitud...? Si en comptes de... hagués passat..., potser alehsores... Ho veus com jo?

Les meves preguntes i respostes:

3. Normalment un escriptor ens explica com són els personatges d’una novel·la a través del que diuen. Així, ens deixa entreveure com són, com se senten, què els passa, què pensen, com actuen, quins són els seus sentiments, per què actuen d’una manera determinada, quina actitud tenen o per què tenen un comportament concret. La nostra feina, mentre llegim, és deduir-ho. Per aconseguir-ho hem de fer una lectura acurada, atenta i «posar- nos en la pell» del personatge. D’això en diem fer inferències sobre els personatges. Sabent-ho, què podem inferir de les següents situacions?

a) Al capítol «La fortuna somriu als audaços» el Jack explica què fa amb el nou precepte del Sr. Browne. Què en pots deduir, dels seus sentiments? Quin exemple de la lectura ho justifica?

Infereixo que...

L’evidència de lectura és...

b) Quina inferència podríem fer sobre el Jack al capítol «Escola privada» en assabentar-se

de l’origen del seu trineu «nou». A què respon la seva actitud? Com ho podem saber?

Infereixo que...

L’evidència de lectura és...

c) Al capítol «A ciències» el Jack s’adona que el company de classe disfressat de Fantasma sanguinolent era l’August, fins al punt que ens diu «M’han vingut ganes de vomitar». Quins sentiments amaguen aquestes paraules? Quins detalls d’aquest fragment ens ho demostrarien?

Infereixo que...

L’evidència de lectura és...

d) Al capítol «Parelles», la conversa entre el Jack i el Julian acaba en una baralla amb greus conseqüències per al primer. Com és que el Jack arriba a tenir aquest comportament? Quina evidència de lectura ho refermaria?

Infereixo que...

L’evidència de lectura és...

4. Mentre dura el càstig del Jack i passen les vacances de Nadal, es produeixen una sèrie de comunicacions mitjançant cartes, correus, entrades al facebook i missatges sms. Llegiu amb cura aquest capítol i fixeu-vos en l’estil de cadascun d’aquests escrits. Completeu la taula amb les semblances i diferències que es poden identificar.

SEMBLANCES DIFERÈNCIES

5. Una de les estratègies que fa servir tot lector d’alt nivell és la de sintetitzar i reorganitzar la informació mentre llegeix, a fi de, un cop acabada la lectura, disposar del resum de tot el que ha llegit. Per tant, si som capaços d’anar seleccionant les idees més importants d’una lectura i així anar resumint-ne el contingut, garantim una bona comprensió. Sintetitza el contingut de les cartes, els correus, facebook i sms. La següent pauta et pot ser d’ajuda.

Qui són els interlocutors?

Per què s’escriuen?

De què parlen?

Qui són els interlocutors?

Per què s’escriuen?

De què parlen?

Qui són els interlocutors?

Per què s’escriuen?

De què parlen?

Qui són els interlocutors?

Per què s’escriuen?

De què parlen?

6. De tot aquest apartat, el fragment més interessant és el carteig que s’estableix entre el Sr.

Culet i la Sra. Melissa Albans, la mare del Julian.

a) Quina imatge et fas de la Sra. Albans?

b) En la resposta del Sr. Culet a la Sra. Albans, si llegeixes «entre línies», veuràs que el Sr. Culet diu més coses de les que veritablement expressa. Què li vol fer saber el Sr. Culet a la Sra. Albans sense dir-l’hi explícitament?

c) Creus que l’actitud de la Sra. Albans és l’adequada?

d) Quina és la teva opinió de tot aquest assumpte? Amb quins ulls veus tu aquest

conflicte?

7. Un bon lector és aquell que mentre llegeix és capaç de relacionar el que està llegint i el que li ha passat en la seva pròpia vida, per exemple. D’això, se’n diu fer connexions. Identifica cinc connexions que hagis fet fins ara en tota la lectura. Per fer-ho més fàcil fes servir la següent taula, tenint en compte que a la primera columna has d’indicar el fragment de text i la pàgina a què fas referència. En la segona columna escull quin enllaç has fet servir i acaba de completar la frase. Finalment, a la tercera columna, escull el component de la teva connexió: amb prediccions que has fet, amb el que penses o sents, amb tu mateix, o bé amb el que ja sabies o coneixies.

FRAGMENT DEL TEXT

ENLLAÇ COMPONENTS

He fet la connexió entre les meves prediccions i el que diu el text.

-He fet una connexió amb...

He fet la connexió segons el que

-Recordo quan...

llegeixo, penso, sento o crec.

-Ara tinc present que vaig llegir una cosa semblant a...

He fet la connexió dels -Crec que això és com...

personatges amb mi mateix.

–Això em recorda a...

He fet la connexió entre el que diu el text i el que jo ja sé o conec.

Cinquena part: Justin (pàg. 251 – 275)

Cinquena part: Justin 1. Un lector competent és aquell que soluciona els dubtes de vocabulari amb què es va trobant durant la lectura. Què fas tu quan et trobes amb una expressió nova o inusual? Com n’aclareixes el significat? Què seria el més encertat de fer? Posa alguns exemples de la lectura per a cadascun dels casos següents, segons com hagis actuat.

Consulto el diccionari

Faig una cerca per internet Demano ajuda als altres Em fixo en la paraula i l’analitzo (mot primitiu)

2. En el capítol 20 de la quarta part ens trobem amb el primer contacte entre el Justin i l’August (explicat pel Jack). La manera com ens ho explica el Justin al capítol primer de la cinquena part, «El germà de l’Olívia», és molt diferent. Compara tots dos fragments. Què hi ha de nou? Què no hi ha explicat? Quina és la lògica d’aquestes diferències?

Capítol 20, IV part – «El nòvio» Capítol 1, V part – «El germà de l’Olívia» - La Via presenta l’August al Justin - El Justin dóna la mà a l’August, una mica

nerviós (segons el Jack). - Al Justin li agrada l’habitació. - L’Auggie li pregunta si és el nòvio de la Via. - La Via s’enfada amb l’August i li abaixa la

gorra. - El Jack es fixa en la «metralladora». - La Via aclareix que el Justin toca el violí. - L’Auggie vol saber què és la música zydeco. - El Justin l’hi explica. - L’August pensa que li escauria millor dir que

guarda una metralladora. - El Justin diu que és de Brooklyn, no de

Louisiana. - La Via s’emporta el Justin a la seva habitació.

Busco en la lectura

No faig res. Em quedo amb (per context)

el dubte

3. En aquesta part de la lectura hi ha dues converses molt interessants per analitzar. La primera és la que trobem al capítol 6, «Assaig», entre la Miranda i el Justin. La segona és al capítol 7, «Ocell», i es produeix entre la Via i el Justin. Rellegeix aquests capítols i intenta donar una interpretació del que parlen tenint en compte a què es refereixen aquestes converses i què senten els personatges en aquest moment.

Que el coneixes ,

el germà de l’Olívia?

Conec l’Auggie des que era un bebè. Així, ho portes bé?

Si porto bé el què?

Ja saps el que vull dir. No ens enganyem, l’univers no es va portar gaire bé amb l’Auggie Pullman.

La meva interpretació és:

Sí que ho soc! És que era tan bonic anar a una escola nova on ningú sabia res d’ell, m’entens? La gent no murmura sobre ell a la meva esquena, ha sigut tan bonic, Justin, però si ve a la funció tothom començarà a parlar-ne, tothom ho sabrà... No sé què m’agafa... Et prometo que fins ara no m’havia fet mai vergonya.

La meva interpretació és:

Sóc molt mala persona!

Ja has conegut el seu germà?

Tu no ets mala persona.

Ja ho sé, ja ho sé. Hi tens tot el dret, Olívia, has hagut d’aguantar molt tota la teva vida.

4. Llegeix atentament l’últim capítol d’aquesta part, titulat «Univers». Fixa’t en el següent

fragment:

«no paro de pensar en això i en el que suposa. té raó la miranda. l‟univers no es va portar gaire bé amb l‟auggie pullman. què ha fet aquest pobre nano per merèixer aquesta creu? què han fet els seus pares? i l‟olívia? un dia em va explicar que un metge els havia dit als seus pares que les probabilitats que algú tingués la mateixa combinació de síndromes que han hagut de coincidir perquè l‟auggie tingués aquesta cara eren d‟una entre quatre milions. i això no vol dir que l‟univers és una loteria gegant? quan neixes compres un número. i és només qüestió d‟atzar que et toqui un número bo o un de dolent. és només qüestió de sort. (...) no, no tot depèn de l‟atzar. si tot fos qüestió d‟atzar, l‟univers ens deixaria completament abandonats. i no ens hi deixa. té cura de les seves creacions més fràgils de maneres que de vegades no podem veure. com amb uns pares que t‟adoren cegament. i una germana gran que se sent culpable per ser humana. i un nen de veu aspra que s‟ha quedat sense amics per tu. i fins i tot una noia tenyida de rosa que porta una foto teva a la cartera. potser és una loteria, però l‟univers al final sap trobar l‟equilibri. l‟univers no deixa cap dels seus ocells desemparat.»

A què es refereix el Justin quan diu que a l’univers tot és atzar? Què li fa pensar això? Com és, però, que canvia d’opinió? Omple el següent mapa tenint en compte com interpretes tu les paraules del Justin.

A l’univers tot és qüestió d’atzar

No tot és qüestió d’atzar a l’univers

5. La cinquena part del llibre és la que es dedica al Justin. De fet és la part més diferent de les que hem llegit fins ara. Què ens fa dir que és diferent? Com ho podem saber? Identifica algunes diferències tot afegint exemples de la lectura.

Diferència 1

La meva interpretació és...

Diferència 2

La meva interpretació és...

Diferència 3

La meva interpretació és...

Sisena part: August (pàg. 279 – 315)

Sisena part: August 1. Relaciona els principals temes d’aquesta part de la novel·la amb els capítols corresponents.

Cap. 1 – Pol Nord Cap. 2 – Les Auggiedolls Cap. 3 – Lobot Cap. 4 – Sons lluminosos Cap. 5 – El secret de la Via Cap. 6 – La meva cova Cap. 7 – Adéu Cap. 8 – Les joguines de la Daisy Cap. 9 – El cel Cap. 10 – Suplent Cap. 11 – El final

Fixa’t que la distribució de capítols per tema no és equivalent. Hi ha temes que es desenvolupen en més d’un capítol. Pensem-hi una mica:

a) Quina explicació hi trobes?

b) Quin o quins temes són els dominants? Per què?

El tema és l’assumpte principal al voltant del qual giren uns fets narrats en una novel·la. D’altra banda, entenem per subtema l’aparició d’uns successos menys importants, secundaris, i relacionats directament amb un assumpte superior. Sabent això, identifica els subtemes segons els temes d’aquesta part de la novel·la, en cas que n’hi hagi.

L’exposició de ciències

La funció de teatre

Contraatac i final de la guerra

L’exposició de ciències

La mort de la Daisy

Els audiòfons

Contraatac i final de la guerra

Els audiòfons La funció de teatre La mort de la Daisy

2. En aquesta part es produeix un dels moments més dramàtics de la novel·la: la mort de la Daisy. A més això es barreja amb l’incident de la representació de teatre i l’actitud de la Via davant la seva família. Tot plegat fa que siguin uns moments de màxima tensió on les llàgrimes i els sentiments estan a flor de pell. Com se sent la família Pullman? Cadascú es comporta com li correspon, o bé ens sorprèn la manera d’actuar de cadascun d’ells? Anota en cada requadre allò que t’hagi sorprès dels integrants de la família Pullman i que voldries compartir al club de lectura. Tingues en compte els següents aspectes per recollir les teves consideracions: Com se senten? Com actuen? Quins sentiments sorgeixen? Quins canvis d’actitud manifesten?... Recorda incorporar les evidències de lectura que et permeten recollir aquestes consideracions.

August Isabel Pullman

Via Nate Pullman

Setena part: Miranda 1. Caracteritzem la Miranda. Fins ara, per tot el que n’hem llegit, ja coneixem una mica la Miranda. Ara, però, en la part VII, en sabrem moltes més coses. En aquesta activitat intentarem recuperar tot el que ja sabem de capítols anteriors i ho ampliarem amb la nova informació. Recorda anotar les pàgines d’on treus la informació i aquelles evidències que consideris necessàries per si et cal fer servir aquesta informació al club de lectura.

Quina informació saps de la Miranda pel que has llegit fins ara?

Quina nova informació descobreixes mentre llegeixes aquesta part de la novel·la?

Setena part: Miranda (pàg. 319 – 333)

Com descriuries la personalitat de la Miranda?

Per què podríem arribar a justificar totes les seves mentides?

Quina és la teva opinió sobre la Miranda?

Vuitena part: August (pàg. 337 – 412)

Vuitena part: August

1. Aquesta última part del llibre és el moment dels canvis. Aquí ens trobem un August que pren noves decisions, que està creixent i va canviant en certs costums. Anota en la següent taula quins són els canvis que tu hi detectes i quina és l’evidència que t’ho demostra. Completa l’activitat fent una interpretació de caràcter personal que permeti justificar aquests canvis que has observat en l’August. En acabat, comparteix la teva opinió al club de lectura i acaba de completar la llista amb les aportacions dels teus companys i companyes del club.

Els canvis que jo he observat són... Això ho he trobat a la pàgina...

En opinió meva, crec que aquests canvis es deuen al fet que...

2. Llegeix el següent fragment de les pàgines 388-390:

«–Tu l‟odiaves, aquella treneta, ¿oi que sí, pare? (...) –Que no, que no l‟odiava (...). El que sí que odiava era aquell casc d‟astronauta que portaves sempre, ho reconec. ¿Te‟n recordes? –¿El que em va regalar la Miranda? És clar, que me‟n recordo! Si no me‟l treia per res! –Mare de Déu, el casc aquell sí que em feia ràbia (...). –Vaig tenir un disgust molt gran, quan es va perdre –vaig dir. –No, si no es va perdre –va dir com qui no vol la cosa–. El vaig llençar jo. –¿Què dius? –vaig fer jo. Em pensava que no l‟havia sentit bé. (...) –¿El vas llençar? (...) –Auggie, ja no podia suportar més veure‟t amb aquella cosa que et tapava la cara –em va etzibar. –Pare, aquell casc m‟encantava! Per mi era importantíssim! Estava fet pols perquè l‟havia perdut... ¿No te‟n recordes? (...) –(...) ja no ho podia suportar més, veure‟t amb aquella cosa al cap. No em semblava bo per tu. (...) I, si vols que et digui la veritat, l‟autèntica veritat, és que trobava a faltar la teva cara, (...) a mi m’encanta. M‟encanta la cara que tens, Auggie, l‟estimo amb tota la meva ànima. I em trencava el cor que la portessis sempre tapada. (...) –¿La mare ho sap? –vaig preguntar. (...) –Ni pensar-hi! ¿T‟has tornat boig? Em mataria.»

En aquest fragment sabem la veritat sobre el que li va succeir al casc d’astronauta de l’August! Recupera la predicció que havies fet a l’activitat 31 de la primera part i comprova si la teva predicció era correcta o no. Ara ja pots completar la part del mapa que et faltava.

Jo crec que això ho diu perquè:

Si compartiu aquest moment al club de lectura, comprova si hi ha hagut moltes prediccions correctes sobre el casc, o si la majoria no havia suposat que el pare de l’August se n’havia desfet.

A banda d’això, què en penses, de l’actitud del Nate? És justificable? Hi ha un motiu sòlid que permeti acceptar la seva acció amb el casc? Digues-hi la teva...

Segons el que penso, el que li pot haver passat al casc és que...

A la pàgina ... trobo que... Per tant, la predicció que

havia fet és...

3. Al capítol 21, «Una cosa molt senzilla», trobem el discurs del Sr. Culet a la cerimònia de graduació. Déu n’hi do, quin discurs! De ben segur que a més d’un li haurà tocat la fibra! Bé, rellegeix-lo i subratlla aquells fragments que et fan recordar un altre moment del llibre. És a dir, recorda aquells fragments que confirmen el que ens va dient el Sr. Culet.

»Quan penseu en aquest curs passat, vull que us fixeu en on sou ara i on éreu al principi. Us heu fet una mica més alts, una mica més forts, una mica més llestos... espero. (...) –Però la millor manera de mesurar quant heu crescut no són els centímetres, ni quantes voltes a la pista sou capaços de fer, ni tan sols què heu tret de mitjana (encara que sí que són coses importants, és clar). Sinó mirant què heu fet amb el vostre temps, com heu decidit que volíeu passar-lo, a qui heu fet emocionar. Per mi, la millor manera de mesurar l‟èxit és aquesta. »Hi ha un llibre de J.M. Barrie que té una frase preciosa. No, no és Peter Pan, (...) –En un altre llibre seu que es titula L’ocellet blanc, J.M. Barrie escriu: (...) «¿Hauríem d‟instaurar una nova norma de vida que digués que hem d‟intentar sempre ser una mica més considerats del que cal?» (...) Quina frase més meravellosa, ¿oi? Més considerats del que cal. Perquè no n‟hi ha prou, de ser considerat. Un ha de ser més considerat del que és estrictament necessari. El motiu que m‟agradi tant aquesta frase, aquest concepte, és que em recorda que, com a éssers humans, no només portem dins nostre la capacitat de ser considerats amb els altres, sinó també la llibertat per decidir que volem ser-ho. ¿I què vol dir, això? ¿Com es mesura? No es pot usar cap regle, per mesurar això. És com allò que he dit abans: no és com mesurar quant heu crescut en un any. No es pot quantificar exactament, ¿oi que no? ¿Com ho sabem, si hem estat considerats amb els altres? És més: ¿Què és, ser considerat? (...) –Hi ha un altre passatge d‟un altre llibre que m‟agradaria compartir amb vosaltres –va dir. (...) A Sota l’ull del rellotge, de Christopher Nolan, el protagonista és un jove que ha de fer front a tot un seguit de reptes extraordinaris. Hi ha una part en què l‟ajuda una altra persona: un company de classe. A simple vista sembla només un petit gest. Però per aquest jove, que es diu Joseph, és... bé, si em permeteu que us ho llegeixi... (...) –«Era en moments com aquests que el Joseph reconeixia la cara de Déu en forma humana. Brillava en la seva consideració envers ell, resplendia en el seu entusiasme, s‟intuïa en la seva bondat. És més, l‟acariciava amb la mirada.» (...) –«Brillava en la seva consideració envers ell» (...). Quina cosa tan senzilla, la consideració. Quina cosa tan senzilla. Una paraula d‟ànim pronunciada quan cal. Un acte d‟amistat. Un somriure fugisser. (...) –El que us vull transmetre, nois, és la importància del valor d‟aquesta cosa tan senzilla que en diem consideració. Avui només vull que us quedeu amb això. Ja sé que sóc tristament cèlebre per la meva... mmm... verbositat. (...) –... però el que jo vull que els meus alumnes s‟enduguin del seu pas per secundària –va continuar– és la certesa que, en aquest futur que vosaltres mateixos us esteu forjant, tot és possible. Si cadascuna de les persones que hi ha en aquesta sala s‟imposés la norma d‟intentar ser una mica més considerada del que cal a tot arreu i en tot moment, segur que el món seria un lloc millor. I si ho feu, si sou ni que sigui només una miqueta més considerats del que cal, algú altre, algun dia i en algun lloc, potser sabrà veure en vosaltres, en cadascun de vosaltres, la cara de Déu. (...) –O la representació mística políticament correcta de la bondat universal en què cregui cadascun de vosaltres –va afegir de seguida amb un somriure, cosa que va provocar moltes rialles i una onada d‟aplaudiments, especialment al final de l‟auditori, on seien els pares.

Moments del llibre que confirmen (o refermen) les afirmacions del Sr. Culet

4. Durant el repartiment de premis, al capítol 22, quan arriba el moment d’atorgar la medalla d’honor Henry Ward Beecher, el Sr. Culet fa un segon discurs. En aquest cas, esmenta les virtuts que ha de tenir el guardonat. Identifica els moments del llibre que evidencien aquestes virtuts i fan mereixedor l’August d’aquest premi.

VALOR

CONSIDERACIÓ

AMISTAT

CARÀCTER

«La grandesa no consisteix a ser fort, sinó a usar bé la força.» (H.W. Beecher)

5. Al capítol 24, en el moment de fer-se les fotos, l’August ens diu una cosa que no podem passar per alt. Quina interpretació en fas tu? Com creus que se sent l’August en aquests moments?

Ens vam agafar tots per les espatlles i per primer cop, que jo recordi, no vaig pensar gens en la meva cara. La meva interpretació és...

6. De tornada a casa, l’August i sa mare mantenen una conversa entranyable. Fixa-t’hi bé:

«Vaig recular unes quantes passes i li vaig fer una abraçada per sorpresa. Em va passar el braç per sobre. –Gràcies per fer-me anar a escola –li vaig dir fluixet. Em va estrènyer molt fort, es va ajupir i em va fer un petó al cap. –Gràcies, Auggie –em va dir baixet. –¿Per què? –Per tot el que ens has donat –va dir-. Per haver arribat a les nostres vides. Per ser tu. Es va tornar a inclinar endavant i em va xiuxiuejar a l‟orella: –Ets una meravella, Auggie. Una meravella.»

A què es refereix la mare de l’August quan diu que és «una meravella»?

En opinió meva...

Compara aquest fragment amb la conversa que mantenen l’August i la Summer. En aquesta conversa l’August es considera un prodigi, «una meravella de la ciència». Quina diferència hi ha entre la consideració de l’August i la que fa la seva mare al final del llibre?

«–Què vols saber? –va fer ell–. ¿Què em passa a la cara? -Doncs sí. Si no et sap greu que t‟ho pregunti. –Res de l‟altre món –va dir com si res–. Bàsicament una cosa que es diu di-sos-to-si man-di-bu- lo-fa-ci-al... (...) Però també tinc una altra síndrome que no sé ni pronunciar. I totes aquestes coses es van metamorfosar en una cosa gegant tan rara que no té ni nom. Vull dir que no és que em vulgui fer el xulo ni res, però sóc com una mena de prodigi mèdic, ¿m‟entens?»

En opinió meva...

Apèndix (pàg. 413 – 416)

Apèndix 1. Aquí trobem tots els preceptes del curs del Sr. Browne. Podríem arribar a afirmar que no són gratuïts, ja que l’autora els ha seleccionat de manera deliberada i de ben segur que tenint present la història que ens explica. Tenint en compte això, amb quin personatge, fet o moment de la novel·la relacionaries cadascun d’aquests preceptes? En la mesura que puguis justifica la teva resposta.

Els preceptes del Sr. Browne A mi em recorda...

SETEMBRE «Si has de triar entre tenir raó o ser considerat, tria ser considerat.» Dr. Wayne W. Dyer

OCTUBRE «Els teus actes són els teus monuments.» Inscripció trobada en una tomba egípcia,

NOVEMBRE «No tinguis amics que no siguin com tu.» Confuci

DESEMBRE «Audentes fortuna iuvat.» (La fortuna somriu als audaços.) Virgili

GENER «Cap home és una illa sencera en si mateixa.» John Donne

FEBRER «És millor conèixer algunes preguntes que no pas totes les respostes.» James Thurber

MARÇ «No costa gaire, una paraula amable. Però serveix de molt.» Blaise Pascal

ABRIL El que és bell és bo, i qui sigui bo aviat serà bell.» Safo de Lesbos

MAIG «Fes tot el bé que puguis/per tots els mitjans que puguis,/de totes les maneres que puguis,/a tot arreu on puguis,/sempre que puguis/a tanta gent com puguis,/mentre puguis.» La norma de John Wesley

JUNY “Tu segueix el dia i intenta tocar el sol!” The Polyphonic Spree, «Light and Day»

2. La proposta que fa el Sr. Browne als seus alumnes per a l’estiu té els seus fruits, i alguns li fan arribar el seu precepte. De tots els que podem llegir, fixem-nos en uns quants i planteja’t per què fan arribar aquest precepte al Sr. Browne, quin sentit tenen, quina intenció hi amaguen i com el podem relacionar amb el personatge en qüestió.

PRECEPTE DEL HENRY JOPLIN

«No et facis amic d’un imbècil.» (Henry Joplin)

PRECEPTE DE L’AMOS CONTY

«No et passis intentant ser guai. Sempre es nota, i no queda gens guai.» (Amos Conty)

PRECEPTE DEL JULIAN ALBANS

«De vegades va bé tornar a començar.» (Julian Albans)

PRECEPTE DE LA SUMMER DAWSON

«Si aconsegueixes fer tota la secundària sense ferir els sentiments de ningú, mola.» (Summer Dawson)

PRECEPTE DEL JACK WILL

«Tu tranquil i endavant!» (Dita de la Segona Guerra Mundial)

PRECEPTE DE L’AUGUST PULLMAN

«Tothom hauria de rebre una ovació amb tot el públic dempeus almenys una vegada a la vida, perquè tots vencerem el món.» (Auggie)

I Wonder, Wonder, ara, què?

més més enllà enllà de Wonder

de Wonder Ara que hem arribat al final és el moment de fer unes reflexions globals en relació a la lectura. A continuació trobaràs un seguit de propostes que et permetran tornar a pensar en la lectura i arribar a unes conclusions que pots compartir amb els teus companys i companyes al club de lectura.

IDENTIFICANT EL PROPÒSIT DE LA NOVEL·LA

Entenem per propòsit de l’autor o autora les raons o motius que l’han portat a escriure. Els podem sintetitzar en tres: – Entretenir o divertir el lector amb una història real o de ficció. – Informar o ensenyar sobre uns fets científics o socials, per exemple. – Persuadir o convèncer el lector a fi que estigui d’acord amb els arguments que l’autor hi exposa.

Quin és el propòsit de R.J. Palacio en escriure la novel·la? Quina part del llibre evidencia més el seu propòsit? Exposa la teva opinió amb exemples de la lectura.

EL TÍTOL DE LA NOVEL·LA

Per què creus que R.J. Palacio va titular el llibre Wonder? Quins moments de la lectura ens permetrien justificar aquest títol? Si fossis tu l’autor o autora, quin títol hauries posat? Què et faria decidir per aquest títol?

I ARA, QUÈ?

ELS HEROIS DE LA NOVEL·LA

Un heroi és aquell personatge que realitza una proesa extraordinària o bé actua amb valentia mostrant un caràcter amb qualitats admirables. Quin personatge (o personatges) creus tu que s’ajusten més al perfil d’heroi a Wonder? Quins fets de la novel·la ho justificarien?

En canvi, l’antiheroi és aquell personatge de ficció mancat dels trets de l’heroi i que es caracteritza per posseir les virtuts i defectes d’una persona normal. Segons això, quin personatge de la novel·la s’ajusta més a aquesta definició? Quins exemples de la novel·la t’ho evidencien?

REFLEXIONANT SOBRE ALGUNS PERSONATGES SECUNDARIS

Els pares de l’August i la Via són uns personatges ben curiosos. De fet, podríem arribar a dir que hi ha aspectes d’ells que són creïbles i que en canvi n’hi ha d’altres que ens sorprenen. Pensa-hi una mica i identifica moments de la història o aspectes que trobis a faltar en la seva manera de comportar-se o en l’actitud que tenen davant els fets que se’ns narren.

ASPECTES CREÏBLES: ALLÒ QUE TROBO A FALTAR ÉS:

El Senyor Culet és un altre personatge diríem que gairebé entranyable. Recupera els moments més destacables del Sr. Culet i que t’han permès aprendre coses noves.

LA FEINA D’ESTIU DEL SENYOR BROWNE

«Si hi penseu, sisplau envieu-me una postal, aquest estiu, amb el vostre PRECEPTE particular. Pot ser una cosa que se us hagi acudit a vosaltres sols o alguna cosa que hagueu llegit en algun lloc i que per vosaltres tingui un significat especial. (En aquest cas, penseu a posar-hi la font, sisplau).»

Imagina’t que ets un dels estudiants del Sr. Browne. Escriu el precepte que li faries arribar.

ALTRES PUNTS DE VISTA

Al llibre apareixen molts personatges, però la història ens l’expliquen només sis: L’August, la Via, la Summer, el Jack, el Justin i la Miranda. Com seria un capítol explicat per un altre personatge? Escull un dels següents personatges i un moment de la història. A continuació explica els fets succeïts des del punt de vista d’aquest personatge. Recorda posar un títol al teu capítol!

Isabel Pullman Julian Albans Daisy Henry Miles Nate Pullman

I TU RECOMANARIES AQUEST LLIBRE

Un lector avesat, a qui li agrada llegir i compartir les lectures, acostuma a fer recomanacions als seus amics o familiars. Si haguessis de recomanar el llibre com ho faries? Què diries? Què en destacaries per convèncer el teu interlocutor per tal que llegeixi el llibre? Si decideixes recomanar el llibre, trobaràs un bon exemple en la ressenya que en fa l’escriptora Gemma Lienas.

MÉS ENLLÀ DE LA FICCIÓ

Algun cop deus haver sentit allò que la realitat supera la ficció. Mira, si no, aquest vídeo, i coneixeràs la història real del Nathaniel. Quines connexions pots fer amb la novel·la que has llegit? Estableix les relacions existents entre el Nathaniel i l’August. En acabat, intenta extreure conclusions sobre què és el que penses en relació a la història del Nathaniel i el que has après amb l’August.

AUGUST NATHANIEL

LES MEVES CONCLUSIONS:

TANCANT EL CERCLE

Ser humans vol dir actuar amb correcció, ser responsable, participatiu i bona persona. Ara bé, els defectes, les imperfeccions i els aspectes millorables també formen part del nostre jo. Això també hi és a Wonder. Si bé és l’August qui més destaca en la novel·la, fet pel qual tothom s’hi fixa, la resta de personatges també són humans i tenen els seus defectes. Quins són els defectes dels personatges de la novel·la? Fes la teva aportació per al club de lectura.

Altres personatges

FINS A L’INFINIT I MÉS ENLLÀ!

Tot i que no és l’assumpte principal, la malaltia congènita de l’August és l’aspecte al voltant del qual giren tots els esdeveniments que afecten els personatges de la novel·la. Fem d’investigadors i assabentem-nos del que hi ha més enllà d’aquesta malaltia. Escull una de les següents opcions i fes la teva aportació:

a) De l’August sabem que pateix una disostosi mandibular. Ara bé, quin és l’origen mèdic d’aquesta malaltia? Per què es pot produir? Quines són les manifestacions físiques? Quines són les conseqüències per al pacient que la pateix? Hi ha algun tipus de tractament? Com és el dia a dia d’una persona amb aquesta síndrome? Cerca a internet la informació necessària que et permeti donar resposta a aquestes preguntes. En acabat elabora un text expositiu sobre aquesta síndrome.

b) Consulta el bloc sobre la Associación Nacional Síndrome Treacher Collins (ANSTC). Passeja’t pel bloc, investiga què hi ha, llegeix amb deteniment i escriu en un full el comentari que consideraries oportú d’afegir a una de les entrades que hi ha publicades.

ANEM AL CINEMA!

Una bona manera de tancar el club de lectura sobre Wonder és veure una pel·lícula que tracti una temàtica similar. Per poc que puguis, mira L’home elefant. Aquest film narra la història verídica de John Merrick. Si t’hi fixes, segurament trobaràs molts punts en comú amb els fets viscuts per l’August a Wonder.

Comparteix amb el teu club aquesta experiència i comenteu els punts en comú i les diferències que podem detectar entre Wonder i L’home elefant.

Referències web que apareixen al dossier

Andain – Beautiful things: http://www.youtube.com/watch?v=DZePcUR097Q ANSTC: http://asociaciontreachercollins.wordpress.com/ Ara – Herois atípics. Posa un August a la teva vida: http://www.campana.cat/noticies/ara.pdf Bernard Pomerance – L’home elefant: http://www.youtube.com/watch?v=6N_r0bikGvk Book trailer: http://www.youtube.com/watch?v=hkhzbwCW520 Christina Aguilera – Beautiful: http://www.youtube.com/watch?v=WfI-YpOt-JA Club de lectores IES Julio Caro Baroja: http://www.youtube.com/watch?v=5HL_H0TILmI Club de lectura a Girona: http://www.youtube.com/watch?v=pLTw7HkG_zA Club de lectura Gavà. Biblioteca Josep Soler Vidal:

http://www.youtube.com/watch?v=LbnX9I4wFts&list=PL7A6F3E02D4622BC5 Club de lectura La Florida: http://www.youtube.com/watch?v=JuWOKvU-I80 Club de lectura T-10: http://www.youtube.com/watch?v=5aLEeOjljxQ David Bowie – Space Odity: http://www.youtube.com/watch?v=KUPE5nsWRwo Dossier de premsa (Estats units):

http://www.campana.cat/noticies/wonder_dossier_de_premsa_america_corif.pdf El món a RAC 1: http://www.campana.cat/noticies/dimecres_12-06-13_el_mon_a_rac1.mp3 El món a RAC1 – Jordi Basté recomana un llibre: http://www.campana.cat/noticies/wonder_el_mon_a_rac1.wav El Periodico – Una ara davant el mirall: http://www.campana.cat/noticies/El%20Periodico.Ruiz.pdf El petit príncep – Antoine de Saint-Exupéry:

http://www.youtube.com/watch?v=8mLNlwZM4iE El Punt Avui – Considerats: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8- articles/659869-considerats.html Escola Mas Clarà – Recomanem un llibre: http://blocs.xtec.cat/ceipmasclara/2013/03/21/recomanem-un-llibre-wonder-5e/ Eurythmics – Beautiful child: http://www.youtube.com/watch?v=azBjWMz3yek Foment de la lectura a primària: http://www.youtube.com/watch?v=FH2ji2NeSSk Free digital photos: http://www.freedigitalphotos.net/ Gemma Lienas – recomanació: http://www.youtube.com/watch?v=A4SFQNxfNj4 Google Maps: https://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl Grup IREF: http://guiavisualwonder.grupiref.org/ L’altell. Ens agrada llegir: http://llibrerialaltell.wordpress.com/2012/09/14/wonder-de-r-j- palacio-ed-la-campananube-de-tinta/ La Bisbal TV – Lectura en veu alta a càrrec de C. Sabater: http://www.labisbal.tv/noticies/484- sant-jordi-2013-lectura-de-qwonderq-de-rj-palacio-a-carrec-de-carme-sabater La Campana: http://www.campana.cat/ La Pesta negra: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pesta_Negra La Vanguardia – El noi que espantava els companys de classe: http://www.campana.cat/noticies/entrevista_xavi_ayen.pdf La Vanguardia – Més considerats del que cal: http://www.campana.cat/noticies/Wonder.La%20Vanguardia.S.Cardus.pdf La Vanguardia – El nen elefant i el triomf de l’amabilitat: http://www.campana.cat/noticies/La%20Vanguardia_A.Lozano.pdf Lip dub lectura CCMaux: http://www.youtube.com/watch?v=KKlBJPiPnu8 Lip dub lectura INS Marta Mata: http://www.youtube.com/watch?v=gQEQnmScN0s Los devoradores de libros: http://losdevoradoresdelibros.blogspot.com.es/2013/06/wonder.html

Natalie Merchant – Wonder: http://www.youtube.com/watch?v=_fiSp8caI6w Nathaniel: http://www.dailymotion.com/video/xyb5oz_sindrome-de-treacher-collins- nathaniel-deformidad-craneofacial_school Ressenya de Wonder – Silvia Cantos: http://silviacantos.blogspot.com.es/2013/02/ressenya- wonder-la-leccion-de-august.html Reseña – La lección de August: http://luminous-words.blogspot.com.es/2013/01/resena- wonder-la-leccion-de-august.html R. J. Palacio: http://rjpalacio.com/ Simbologia dels colors: http://ca.wikipedia.org/wiki/Simbologia_dels_colors Sistema educatiu americà: http://estudios-internacionales.universia.net/eeuu/sistema- educativo/estructura.html Sistema educatiu català: http://www20.gencat.cat/docs/canaleducacio/Home/Estudis/Destacats/documents/sistema_ educatiu.pdf Teaches pay teachers: http://www.teacherspayteachers.com/ Versió a RAC 1 – Com s’ensuma un fenomen editorial?: http://rac1.org/versio/blog/com- sensuma-un-fenomen-editorial/ Tutorial – Wordle: http://tutorialsedutic.wikispaces.com/Wordle Wikimedia Commons: http://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca William Shakespeare – Hamlet: http://www.youtube.com/watch?v=UjHXIWLTsOk “Wonder”. Una experiència enriquidora a l’institut: http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/posts/2013/7/4/wonder-una-experiencia- enriquidora-a-linstitut Wonder, una novel·la molt humana i plena de sentiments: http://www.illadelsllibres.com/2012/10/02/wonder-una-novella-molt-humana-i-plena-de- sentiments/ Wordle: http://www.wordle.net

BIBLIOGRAFIA

AADD (2010): Pautes per a la creació i la dinamització de clubs de lectura infantil i juvenil, Barcelona. Diputació de Barcelona. Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies (DocumentcomunitatXBM).

Carrillo, Mercè (2008): Llegim plegats. Històries dels clubs de lectura, Barcelona. Angle editorial (Inspira, 7).

Colomer, Teresa (2006): Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela, Mèxic. Fondo de Cultura Económica (Espacios para la lectura).

Chambers, Aidan (2012

): Dime. Los niños, la lectura y la conversación, Mèxic. Fondo de Cultura Económica (Espacios para la lectura).

Chambers, Aidan (2007): El ambiente de la lectura, Mèxic. Fondo de Cultura Económica (Espacios para la lectura).

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. La lectura en un centre educatiu. [document en línia] <http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/4fcb7f08- acc8-43ad-b1bf-5f303ec82902/lectura_centre_educatiu.pdf> [consulta: 17.07.2013]

Portell, Joan (2010): El club de lectura. El gust per la lectura 2010-2011, Barcelona. Departament d’Ensenyament, Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme (Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics).