Discurs Trencant Setges

de la periodista Sara Muñoz d’El Punt Avui

5 de setembre 2015, Badalona

El passat 2 de juny,  nou dies després que Badalona decidís que no volia seguir sent governada pel Partit Popular, un miler de persones es concentraven al barri de Llefià. Reclamaven que es deixés governar al partit de Xavier Garcia Albiol, en ser la llista més votada. Per què us recordo això, aquí i ara? Doncs perquè aquell dia, en aquell acte, l’exalcalde d’aquesta ciutat, el que ara es queda tan ample qualificant ni més ni menys que de broma el dret a expressar-nos en unes urnes, va tornar a atiar la por contra les forces polítiques que aspiren a una Catalunya lliure. I perquè allà, tant jo com altres periodistes que cobríem la concentració vam arribar a sentir, en boca de la gent gran, i de la gent més feble, expressions com ara “quan manin els independentistes, segur que ens faran fora de Catalunya”. I ho deien amb la veu tremolosa, ben us ho asseguro.

Si us dic això és perquè entengueu que Badalona no es pot permetre, no ens podem permetre, que el discurs de la por s’imposi entre els nostres veïns. Precisament per això, la ciutat ha de parlar, i ha de parlar molt clar, el proper 27 de setembre.

Perquè Badalona ha de demostrar, com la seva història confirma, que no li espanten els canvis. Que és una ciutat valenta que no s'arronsa davant les amenaces i que sap integrar la diferència d'opinions, de colors, de criteris...

Ho va fer als anys 50 i 60, quan persones com els meus avis i els meus pares deixaven enrere la seva Andalucía natal per cercar un futur que els retornés la il·lusió als ulls. Badalona va estar a l'alçada, malgrat les dificultats del moment, com ho ha estat en la darrera dècada, obrint els braços i el cor a la nova onada migratòria. Mai hem tingut por a allò que és nou i el dia 27, Badalona ha de treure els colors als que s'entesten a mostrar-nos al món com una ciutat intolerant, on només una minoria anhela un nou país on podem conviure tots. Demostrem que som una ciutat plural, inclusiva i oberta, que també compta amb els que el dia 27 votaran, convençuts, que no volen la independència.

Per la meva condició de periodista i per la meva dedicació a la informació  local, passejo sovint per tota la ciutat. Sempre que puc em reivindico com a llefianenca. Aquest barri, com molts altres sectors de la ciutat que no m'agrada qualificar de perifèria, no han estat mai un pol d'atracció per a les forces independentistes. S'havia de picar massa pedra, suposo, i això ha provocat que es renunciés, fins fa ben poc, a conquistar aquest territori. Jo els confesso que no vaig néixer amb una estelada sota el braç. De fet, com molts altres representants de la meva generació, no he desitjat la independència del meu país fins que m'he sentit atacada, ofesa, insultada i maltractada pel govern d'Espanya. No faré ara una llista de les ofenses que hem suportat  però, si m'ho permeteu, posaré l'accent en una que, ara us explicaré per què, m'ha dolgut especialment. A casa meva sempre s'ha parlat castellà. Precisament per això i perquè tinc la sort de tenir uns pares que s'estimen la terra que els va acollir, tant la Conce com el Pedro van inculcar a les seves filles l'amor per la llengua pròpia del país. I ja que ells no la dominaven, van creure en una immersió lingüística que ha demostrat ser una eina clau contra la fractura social. Malgrat això, ara alguns la volen esmicolar. Al preu que sigui. Potser perquè ni tan sols els interessa garantir la igualtat d'oportunitats. Sense l'escola catalana, jo no seria qui sóc. Si puc enamorar-me de la meva gent tant en català com en castellà, és justament gràcies a aquest sistema.  Ja n'hi ha prou de dividir a la societat, interessada i malintencionadament, en funció de l'idioma que parla.

Us demano, siusplau, que des d'ara fins al 27 no oblidem la gent que s'ha cregut el discurs de la por. A tots se'ls ha d'explicar ben clar que el nou país també compta amb ells,  fins i tot si estan convençuts del seu “no”. Cal fer arribar el discurs sobiranista, en clau social, econòmica o com es vulgui, a una àmplia majoria de la ciutat. Perquè altres, els que diuen que s’ha acabat la broma, ja fa temps que treballen per imposar-ne el seu.

El 27 de setembre, uns 156.000 badalonins estem cridats a les urnes. El 9 de novembre, 35.948 persones van votar sí-sí. El passat 24 de maig, una xifra similar es va decantar per les forces que estan a favor de la independència o que contemplen aquesta opció. El 24 de maig, els badalonins també van dir una altra cosa ben clara: volen que els partits parleu, dialogueu, us entengueu, arribeu a acords pensant només en el bé de la ciutat. Del seu conjunt. Aquest missatge també serà vàlid, segur, pel país que volem construir entre tots.

El 24 de maig, Badalona va demostrar que quan les coses no li agraden, surt al carrer i les canvia. I aquest és l'esperit del que s'impregnarà el 27 de setembre. N'estic convençuda. Badalona sap estar a l'alçada, sabem estar a l'alçada, dels grans canvis polítics i socials. Sempre ha donat la talla. I per això és imprescindible que estigui al capdavant del procés que ha de conduir Catalunya a ser un país lliure. Badalona és una ciutat que mira al futur sense por. I que sap unir-se per afrontar els grans reptes de ciutat, i ara de país. Però només entre tots aconseguirem esborrar la por als ulls dels que es creuen que la societat va camí de fragmentar-se. Gent com els meus avis que saben el que representa un trencament familiar per culpa dels que imposaven les seves idees. Però això té un altre nom. Ara és el moment de dir a aquesta gent que ningú ha de tremolar davant els grans reptes. Perquè és precisament aquesta gent la que ha demostrat més valentia quan així ho ha calgut. I perquè ningú està sol. Badalona parlarà clar i té davant seu una ocasió d'or per demostrar, un cop més, que estem davant una ciutat que prefereix la suma enlloc de la resta, que li agrada multiplicar i no dividir. Que vol convèncer, no pas vèncer.  

Una ciutat tan plural com la nostra s'ha de mostrar com l'exemple a seguir per altres municipis. I ha d'explicar, amb orgull, que som tan xulos que som capaços de donar-li la victòria al Partit Popular un 24 de maig i, quatre mesos després, dir ben alt que no ens agrada el que estem veient i que ho volem canviar. Estic convençuda que així serà. Visca Badalona i visca Catalunya!