CALENDARI DE FESTES, COSTUMS I TRADICIONS
A LA VALL D’UIXÓ
FEBRER
Index
2. La Candelera.
És la que, a 40 dies del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d'avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.
El ritus popular de les candeles s'integra en el marc dels focs il·luminadors de les nits d'hivern característiques Nadal i de la festa de Sant Antoni. En la Vall el ritus es celebra en les esglesies on es reparteixen candeles que es beneïxen. Després són portades en processó per l'interior de l'esglesia. En acabar es porten a casa on les candeles, compleixen també altres funcions. Guardades a casa durant tot l'any, s'utilitzen en situació de risc, com les tempestes. |
La tradició explica que, de manera paral·lela al ciri baptismal, les candeles es posaven a les mans dels moribunds.També les xicones fadrines solien guardar-les per invocar l'amor del xicot escollit.
Dites i refranys:
Candelera clara, fa bon fred encara
Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera
La lloca vera pon per la Candelera i si no pon té l'ou a l'ouera
Per la Candelera , la sardina enrera
Per la candelera els ous a carrera
Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta
Per la Candelera, la puput amb sa bandera
Per la Mare de Déu de la Candelera, o Grossa Nevada, o Grossa Ventada, o Grossa Gelada
Per la Mare de Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera
Per Sant Ramon la bona gallina pon per la Candelera, la bona i la dolenta i per Sant Blai fins pon el gall
Quan la Candelera plora, el fred ja és fora: quan la Candelera riu, el fred és viu: tant si plora com si riu, ja ve l'estiu
Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra
Si la Candelera plora, l'hivern (el fred) és fora. Si la Candelera riu, l'hivern (el fred) és viu, (ni hivern ni estiu). Tan si plora com si riu, ja ve l'estiu (torna-te'n al niu) Tan si plora com si no plora, tres mesos de malhora
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu
Si plou per la Candelera, apaga el foc de la llar
Si trona entre la Mare de Déu de la Candelària i la de Març, hi ha quaranta dies més d'hivern
Carnestoltes.
Les festes de Carnestoltes o Carnaval comencen un dijous (Dijous Gras) i acaben el dimecres de la setmana vinent (Dimecres de Cendra): 7 dies en els quals regna la festa i la disbauxa; les disfresses, màscares i comparses omplen de llum i color els carrers; la música és la protagonista de balls, rues i desfilades…
L’Origen de la Festa
Aquesta festa té uns orígens molt llunyans ja que en temps dels grecs i romans ja es feien unes celebracions, per aquesta època de l’any, en honor als Déus.
Però en la nostra cultura, altament influenciada per la tradició cristiana, la festa de carnaval es defineix com el període just abans d’entrar a la Quaresma. Per això, just abans d’iniciar 40 dies d’abstinència, sacrifici, repressió i dejú, seguit de la Setmana Santa, calia celebrar-ho amb unes festes esbojarrades, desenfrenades, amb tot tipus d’excessos i, sobre tot, molta diversió (fent tot el que justament després es prohibia).
1er dia de festa: EL DIJOUS GRAS, també conegut com el Dijous Llarder. Aquest és el dia d’inici de les festes carnavalesques.
Podríem dir que és el dia del menjar suculent i greixós. Aquest dia s’han de menjar ous, sigui com sigui i també porc: ous barrejats amb carn de porc, truita amb botifarra, botifarra d’ou, truita sola o acompanyada de qualsevol altra ingredient …
DIES DE CARNAVAL: El divendres normalment és el dia que arriba el Carnestoltes.
Aquesta arribada té una posta en escena: allà on s’estigui fent aquesta celebració, hi apareix el Carnestoltes en forma de ninot (normalment a mida real d’un home) i es llegeix el pregó. Aquest pregó, molts cop en forma de rodolí, anuncia l’inici de les festes on “tot està permès”. El senyor Carnestoltes serà el rei de les festes a partir d’ara i ell marcarà les normes.
Un cop fet l’anunci, i durant els dies següents, es fan arreu les típiques rues i desfilades, on les disfresses i comparses son les protagonistes, juntament amb la música i la percussió.
Normalment a cada població s’hi fa una desfilada de carnestoltes i, al llarg del territori podem trobar altres tipus de celebracions que il.lustren perfectament del caràcter “irreverent” de la festa (ple d’excessos i llibertinatge): batalles al carrer (amb farina, tomàquets, ous, caramels ...); grans àpats col.lectius a molts pobles i viles, festes de ball i xerinola en general, danses i balls.
Últim dia de la festa: DIMECRES DE CENDRA o el dia de l’enterrament de la sardina.
Tanta celebració i llibertinatge porten al rei Carnestoltes a la seva fi. La tradició marca que se li ha de fer un judici públic, davant la desesperació de la població. El veredicte és clar: Carnestoltes és culpable i se la de cremar.
Rues mortuòries i desfilades fúnebres acompanyen al rei dels poca-soltes a la foguera que l’espera per ser cremat.
I així acaben quasi uns setmana de celebracions, balls i disfresses que han servit, sobre tot, per passant-s’ho molt bé.
En el cas de La Vall d’Uixó la celebració s’ha recuperat únicament a l’àmbit escolar. Unes setmanes abans molts col·legis munten els tallers per elaborar les pròpies disfresses. Els alumnes agrupats per nivells o cicles elegixen el motiu per la disfressa i amb materials preferentment reciclats inicien la confecció de les mateixes. També es convida a la participació dels pares i mares que en la majoria dels casos actuen com a col·laboradors.
Els alumnes més majors solen ser els encarregats de preparar tots els elements essencials de la festa: El Rei Carnestoltes, el prego, el testament i les consignes (són unes ordres que el Rei Carnestoltes llança a la comunitat educativa dient el que tenen que portar com a identificació de la celebració de la festa durant els tres dies abans del divendres de Carnestoltes).
Arribat el divendres es fa el cercavila pels carrers dels voltants del col·legi i en la majoria dels casos s’acaba cremant el Rei Carnestoltes a la fi de la volta, al temps que es llegeix el testament.
Molts pensaven que a nivell de poble la festa es recuperaria i que els veïns i veïnes motivats pels més menuts acabarien instaurant-la; però res d’açò. Per contra el que està ocorrent és que la gent jove prefereix arrimar-se a la celebració dels Carnestoltes que es celebra a Vinaròs.
Els alumnes dels col·legis amb les seves disfresses fent el cercavila
Dites i refranys:
Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra!
Ballades per Carnestoltes, batialles per Tots-Sants
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades
Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués
De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes
Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera
Les bogeries de Carnestoltes, per Tots-Sants surten a llum
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
Per Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants
Dimecres de cendra.
(dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, protestant, i anglicà. Esdevé 46 dies abans de Pasqua, es considera que la Quaresma té 40 dies de durada, ja que no es compten els diumenges. Per tant. dura 7 setmanes.
Aquest dia pot variar anualment segons es celebri la Pasqua que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant el Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de febrer i el 10 de març.
En l’àmbit religiós en totes les esglésies de La Vall es celebren el ritus de la imposició de la cendra a tots els feligresos que hi acudeixen. Aquest dia, que pels catòlics és dia de dejuni i abstinència, igual que el Divendres Sant, es posa la cendra als fidels que van a Missa. Segons la tradició, la cendra s'ha d'obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l'any anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu. |
Durant la imposició de la cendra als cristians el capellà pronuncia les paraules: "Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir: "Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar". Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència.
Dites i refranys:
Alegría, Carnestoltes, que demà es Cendra!
Dia de cendra, [o Dia de la cendra]
Dimecres de Cendra, lluna tendra
Ara no puc fumar, estic fent una quaresma
Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués
La Quaresma té un delit: que en sopar ves-te'n al llit
Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma
Per als pobres tot l’any és Quaresma
Presó i Quaresma per als pobres són festa
Quan la Quaresma entra seca, surt seca
Quan la Quaresma plora, l'hivern ja és fora
Quaresma plujosa [o ventosa], collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra
Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era
Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma