Moviments migratoris

Les migracions entre sud i nord

La globalització de l’economia ha creat diferències enormes entre els països pobres, normalment anomenats del sud, i els països del benestar o del nord. Aquestes diferències provoquen fluxos de migració molt potents, des de les àrees de pobresa cap a les de benestar econòmic.

Inicialment, els països desenvolupats permetien i organitzaven aquesta immigració. La seva economia necessitava mà d’obra barata, que fos poc conflictiva i que fes les feines menys qualificades.

Actualment, però, la intensitat dels fluxos migratoris és tan gran, que els països receptors han establert restriccions i controls rigorosos per evitar-ne l’entrada il·legal. Malgrat això, n’hi ha molts que es continuen desplaçant sense les autoritzacions pertinents, és a dir, sense papers.

Les migracions entre est i oest

La caiguda del sistema comunista a l’Europa de l’Est i a l’antiga Unió Soviètica va provocar una greu crisi econòmica i social en aquests països. Com a conseqüència d’aquest procés, es va desencadenar una forta emigració cap als països del centre i de l’oest d’Europa. També Rússia i Ucraïna han rebut nombrosos immigrants.

L’entrada de molts països de l’Europa de l’est a la UE ha permès regularitzar, en part, els desplaçaments migratoris, malgrat que no els ha frenat del tot.

En general, es tracta de població que inicialment fa feines poc qualificades, però, com que sovint té un nivell de formació alt, pot arribar a fer activitats per a les quals està ben preparada.

Les migracions entre països desenvolupats

Aquest tipus de migracions les solen fer persones amb un nivell econòmic i professional elevat que es desplacen no pas per necessitat, sinó per canviar de feina o pel trasllat de l’empresa on treballen. A Espanya aquest tipus d’immigració la integren unes 300.000 persones, procedents sobretot dels països de la Unió Europea i dels Estats Units. Solen ser tècnics, directius d’empresa i jubilats.

Les principals rutes migratòries

Molts dels desplaçaments que fan els emigrants cobreixen grans distàncies, i els itineraris migratoris que segueixen han anat esdevenint cada vegada més complexos:

Efectes en l’economia i en la societat

Les conseqüències econòmiques

Les migracions internacionals tenen efectes econòmics importants, perquè una bona part dels estalvis que els treballadors aconsegueixen reunir es transfereixen, un fet que a vegades representa una font d’ingressos molt destacada per als països d’origen.

Els migrants també beneficien les economies dels països de destinació, ja que acostumen a ser mà d’obra jove i disposada a fer les feines més diverses, cosa que revitalitza el mercat laboral intern. Els treballadors immigrants també contribueixen amb els seus impostos i, alhora, són un important col·lectiu de consumidors, un fet que reactiva l’economia del país que els acull.

Les conseqüències socials

A vegades els immigrants són persones amb una alta qualificació professional o acadèmica que s’han format en el país d¡origen: això beneficia al país receptor i empobreix a l’emissor.

D’altra banda, els immigrants poden contribuir decisivament a modificar les pautes demogràfiques, com ha passat en molts països europeus. Els immigrants joves acostumen a tenir més fills que els residents del país, de manera que la immigració contribueix al fet que la taxa de natalitat augmenti.

Les conseqüències culturals

La immigració permet el contacte amb altres cultures i la possibilitat de mesclar-les amb les tradicions locals. El conjunt de la societat es beneficia de més diversitat cultural.

Així doncs, com s’ha comentat, les migracions tenen conseqüències evidents, tant en els països receptors com en els emissors. Que siguin favorables o desfavorables depenen de tota una sèrie de condicionants, entre els quals destacarem els següents:

En funció de com es resolguin aquests i d’altres aspectes, les migracions presenten aspectes positius i negatius que condicionaran, en gran mesura, la vida de les persones immigrades.

Algunes conseqüències dels moviments migratoris

Països emissors

Aspectes positius

Reducció de la  pressió social

Entrada de divises

Diversitat cultural

Aspectes negatius

Pèrdua de població jove

Fuga de cervells

Països receptors

Aspectes positius

Increment de la població jove i, per tant, de la natalitat.

Increment de l’activitat econòmica

Entrada de personal qualificat

Diversitat cultural

Aspectes negatius

Reducció del salari base

Possibilitat de conflictes culturals i moviments racistes i xenòfobs

Possible aparició de guetos