Es una pintura, que es diu el naixement de venus.Si veu una senyora surtin de una pachina amb gent volant per el costat. Es del siglo XV, fue pintada para un miembro de la familia Médic,Es troba en Florencia en el museo de la academia de Ufizzi Botticelli féu seus els detalls de les obres que li servien per expressar millor les seves idees. A diferència de Giotto i Ghirlandaio, el pintor florentí no era un espectador impassible del que succeïa davant seu, sinó que s’endevinava en la significació i el dramatisme de les escenes que pintava. Botticelli no dubtà a sacrificar la realitat per tal de dotar d’harmonia i gràcia les seves figures.Un examen més atent de l’airosa bellíssima Venus revela que el coll és massa llarg, que les espatlles són massa estretes i que el braç esquerre té una posició poc natural i s’uneix al cos d’una manera una mica estranya.

El naixement de Venus simbolitza el misteri mitjançant el qual el missatge diví de la bellesa fou atorgat al món.

La Venus de Botticelli arriba a la vida i a la humanitat al damunt d’una petxina – el símbol de la fertilitat- , envoltada d’un aura de misteri –només cal veure els ulls absents i l’expressió distreta, concentrada en el seu món interior- i de tot de símbols relacionats amb l’amor – les roses que cauen al seu damunt, creades en el mateix moment de la seva concepció, són les flors sagrades, i amb la seva bellesa i les seves espines la perfecta expressió de l’amor; la garlanda de murla que llueix al coll l’Hora significa l’amor etern; i Cloris, que fou raptada per Zèfir al jardí de les Hespèrides i finalment se n’enamorà, el poder d’aquest sentiment.

Malgrat la seva importància a l’hora de definir les bases de la pintura moderna i malgrat que a la seva època va obtenir reconeixement, Botticelli fou oblidat durant tres segles fins que el van recuperar a la meitat del segle XIX els prerafaelites anglesos.La pintura deu a Botticelli que contribuís decisivament a acostar aquest art a la realitat.

Fins aquell moment, els pintors situaven les figures per crear un esquema perfecte i un disseny harmònic, però el problema sorgia quan, en comptes de distribuir els personatges