Paraules (V)

PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

Vaca

Cadascuna de les taques vermelloses o moradenques que surten a les cames dels qui s'escalfen molt de temps a la vora del foc.

Vagarejar

1. Vacil·lar, caminar de manera insegura; fig., vacil·lar en el pensament, en la conducta, etc.

2. Errar a la ventura.

3. Estar ociós.

Vagarí-ina

1. Vagabund, que s'agrada de trescar d'ací d'allà sense treballar.

Vailet-eta

1. Xiquet, xiqueta

2. Xiquet que ajuda o fa d’aprenent d’un pagès, d’un menestral o d’un pastor.

El bon mestre fa bon vailet

Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen

Vaixell

Recipient, vas de qualsevol mena per a contenir alguna cosa.

Valsar

Ballar el vals.

Vànova

Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell.

Vaqueta

1. Vaca xicoteta o graciosa.

Tenir la cara de vaqueta

2. Pell de bou o de vaca.

3. Caragol gros, de closca blanca, molt saborós.

4. Vaqueta de Sant Antoni: marieta, insecte de l'espècie Coccinella septempunctata

5. Bolet de diferents especies.

Bolet de l'espècie Cantharellus cibarius, anomenat també rossinyol

Bolet de les espècies Hydnum repandum i Hydnum caput-Medusae

Bolet de l'espècie Craterellus cornucopioides

Vara

1. Barra relativament prima, usada com a bastó per a ajudar-se a caminar, com a suport d'una bandera, d'un pal·li, etc.

Vara de batollar: barra llarga i prima que serveix per a fer caure dels arbres les garrofes, ametlles i altres fruits.

Vara de l'assot o xurriaques: el mànec de les xurriaques.

Vares del carro: les dues barres enmig de les quals va junyit l'animal que tira el carro.

2. Bastó usat com a insígnia d'autoritat, sobretot pels funcionaris civils.

3. Mesura longitudinal que a Lleida i Tarragona equival a 771 mm., a Castelló i València equival a 906 mm., i a Xàtiva i Alacant equival a 912 mm.

Varal

1. Barra horitzontal dins la qual van ficats els caps superiors de les estaques de la barana del carro.

Vatua

Expressió que indica sorpresa, enuig o contrarietat; gen. va acompanyada d’altres mots (també es diu vatua d’ell).

Vectigal/vitigal

1. Molèstia feixuga.

Vedat

1. Privat d'entrar a l'església i de rebre els sagraments.

2. Lloc on està prohibit d'entrar, i sobretot de caçar-hi.

Caçar en vedat

3. Glotis, extrem superior de la larinx, que és punt molt sensible, al qual no es pot tocar sense provocar tos violenta (Campaneta del paladar)

Anar-se’n pel vedat

Sant Blai gloriós

Vellut

1. Teixit de pelfa, amb pèl tallat o arrissat, de seda, llana, cotó o altra fibra, i d'aspecte llis, abordonat o mostrejat segons els casos.

2. Moradura en l’ull

Fer un ull de vellut

Ull de vellut

Vena

Propensió anímica o intel·lectual; inspiració.

Vencill

1. Lligall fet d'un manoll de brins d'un cereal o d'espart, i a vegades de sarment, per a lligar les garbes quan seguen.

Vencillada

1. Torcement del turmell caminant.

Vencilló

1. Corretja que va fixa a cada costella del collar i serveix per a lligar aquest amb el braç del carro o del forcat .

Venderia

Botiga de queviures

Ventadora

Aparell arrossegat a cavall per a ventar el gra.

Ventall

1. Instrument que serveix per a agitar l'aire i refrescar l'ambient; especialment, Conjunt de plomes o tros de paper, de tela o d'altra matèria flexible, que, disposat en forma de semicorona circular i sostingut per un mànec o per diverses peces primes de fusta, de vori, de metall, etc., serveix per a agitar l'aire i donar fresca a la persona que el porta o que hi està prop.

2. Instrument per a ventar el foc i avivar-lo; generalment és una rotllana d'espart o de palma amb un mànec.

A Tots Sants, amaga el ventall [o palmito], i trau els guants

3. Instrument consistent en un conjunt de plomes, un tros de roba o de paper o altra cosa flexible, que es fa moure insistentment per fer fugir les mosques.

Ventalla

1. Peça de ferro caladissa que formava part de l'elm i defensava la cara del guerrer.

2. Peça que s'avança a la part inferior i anterior d'una gorra i serveix per a defensar els ulls de la claror excessiva.

3. Peça de metall, de cartó o d'una altra matèria opaca, que, interposada entre la flama o focus d'un llum i la cara de la persona que se'n serveix, evita que l'enlluerni o que li faci mal a la vista.

4. Ulleres del cabestre, clucales.

5. Peça semicircular de fusta que forma el respatller de la pastera de la sènia per evitar que l'aigua que han tret els catúfols torni caure al pou.

6. Porticó, porteta que clou una finestra.

7. Peça de fusta, de vidres o de tela subjecta en un bastiment, que, posada davant d'un portal o d'una finestra oberta, serveix per a defensar del vent o de la pluja.

8. Batent o fulla de porta, de finestra.

9. Acció de ventar, sobretot referit als cereals que es venten damunt l'era.

Ventar/aventar

1. Fer vent, ventejar.

Una ventada que arrabassa la cua als gossos

2. Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separe el gra de la palla, les volves, etc.

Quan fa aire, és quan s'aventa

No tenir pala ni forca ni lloc on ventar

Quan fa aire, és quan s'aventa

3. Agitar un objecte flexible prop del foc o de les brases per encendre'l o avivar-lo.

4. Fer artificialment vent que actue (sobre algú o alguna cosa).

Me la bufa o me la venta i no me la constipa

Saber ventar-se les mosques

5. Moure repetidament d'un costat a l'altre, brandar.

Ventar l'espasa

6. Brandar (la campana) no movent solament el batall, sinó invertint-la de boca amunt i després deixant-la anar a la seua posició normal, repetidament.

Ventar les campanes

7. Pegar, donar, clavar.

Ventar-li pa porta pels nassos [a algú]

8. Executar, fer, (una acció).

Ventar el cop

Ventoler

1. Ventós. On fa sovint vent.

Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era

2. Voluble. Que gira fàcilment. Mudable, inconstant.

3. Inflat, orgullós.

Ventositat

1. Flatulència. Gas que es forma dins el ventre i s'expel·leix per l'anus.

Alenar per baix

Anar fluix de molls

Anar-se'n del punt baix

Aquests són ventositats d'ànec i pets de gallina

Qui està pres vol eixir

Ventrera

1. Corretja que va subjecta als braços del carro i passa per sota el ventre de la bístia que hi tira, per impedir que el carro tombe cap arrere.

Ventresca

1. Vísceres abdominals, i cavitat on estan contingudes.

2. Vísceres del ventre d'un peix, que inclou la moca, la lletada i l'ouera.

La carn fa ventresca i el peix fa aigua fresca

La ventresca de tonyina val més que la sardina

3. Cansalada prima que té el porc sota el ventre.

Ver

1. Indica l'exemplar o classe millor, més pur dins la seva espècie, sobretot parlant d'animals o de plantes; aplicat a plantes sol significar la que produeix fruit comestible, en oposició a bord (que es diu de la planta que no produeix fruit o que el produeix no comestible).

Verba

1. Paraula.

Agafar la verba

Vérbol/bérbol

Malaltia de la pell, consistent en que aquesta es posa rasposa i fa picor, i en gratar-se es resol en polsim.

Verdanc/verdunc

1. Branca tendra i flexible.

2. Cops donats amb una branca flexible.

A ase traïdor, verdanc i punyidor

3. Blaura. Senyal produïda en la carn per l'extravasació de la sang a causa d'un cop.

4. Núvol que tapa el sol i pren una forma allargada com una franja.

Verderol

1. Ocell de la família de les fringíl·lides, espècie Chloris Chloris, que té el plomatge verd groguenc i canta molt bé.

Verdó

1, Botella de vidre de boca ampla que es deixa, plena d’aigua, damunt de la tauleta de nit, amb un got de cap per avall al damunt, i que serveix per a beure durant la nit.

Verdolaga

1. Planta portulacàcia de l'espècie Portulaca oleracea; és una herba de tronc ajagut i carnós, fulles sentades i carnoses ovoides i rodonenques i les inferiors alternes, flors grogues de calze bipartit, i fruit en càpsula unilocular polisperma; es menja amanida.

Tendre com una verdolaga

2. Home d'edat madura que es relaciona sexualment amb dones molt joves / home que conserva inclinacions galants impròpies de la seva edat / vell que persegueix a les joves.

Verga

1. Branca o tanyada d'arbre o d'arbust, relativament prima, llisa i neta de fulles, que pot servir per a pegar cops, per a ajudar-se a caminar, etc.

2. Membre genital de l'home i dels altres mamífers mascles.

3. Perxa de forma barrilada, que va entravessada horitzontalment a la cara de proa d'un pal de vaixell i serveix per a portar penjada o aferrada una vela quadra.

4. Sarga. Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies (Salix elaeagnos), densament ramificat, amb les fulles amb el revés pelós, i freqüent a les vores dels torrents.

Vergallina

1. Barreta de ferro.

Vergella

Brot jove que surt a la part baixa del tronc d’un arbre.

Verguejar

Donar vergades a la llana d’un matalaf per a estovar-la.

Vernesca

1. (Figa) blanca, mitjancera, tardana i no gaire bona.

Verós-osa

Que encara verdeja, que no és madur.

Vespa

1. Insecte himenòpter de la família dels vèspids, gènere Vespa, i principalment l'espècie Vespa maculata, de color groc amb ratlles negres, molt prim en la unió del tòrax i l'abdomen, i amb un fibló que dóna picades molt doloroses; viu en colònies; fa el niu semblant al de les abelles, però no produeix mel.

Vesper

Multitud de vespes; niu d'una colònia de vespes.

Vesper d'olla: niu de vespes format sota terra (Vallès).

2. Conjunt de grans que es formen en la superfície del cos, generalment en el coll, i tenen diferents focus de supuració.

Vessana

1. Pendent de la teulada.

Vessar

1. Eixir, una substància líquida o disgregada, del recipient que la conté. Generalment sense voler.

Vessar mesura

2. Deixar escapar, un recipient, la substància líquida o disgregada que conté.

L'última gota fa vessar el got

3. Satisfacció.

4. Ple del tot.

A vessar

5. Cometre un error.

Vessar-la

6. Plorar.

Vesta

1. Vestit talar que es porta en les processons de Setmana Santa. Especialment: Túnica llarga que duen els penitents que van a la processó del Dijous o Divendres Sant.

2. Persona que va coberta amb la dita túnica o vestit talar a una processó.

Veta

Tira prima i llarga de roba que es fa servir per lligar coses.

Vianda

1. Menja; comestibles, cosa alimentícia de tota mena.

Bona vianda no necessita salsa

Gràcies del plat, que la vianda és meva

Val més bona gana que bona vianda

Vianda forta, s'ofega amb vi

2. Conjunt de llegums i hortalisses sembrades, i també de cereals i fruita.

3. Escudella de patates, col i altres verdures cuites.

Fer com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella

4. Guisat de carn.

5. Sopa de pasta en general, com fideus, canons, estrelleta, etc.

6. Conjunt de coses en general.

Vicari

1. Home que asisteix a un superior en les seves funcions i que el substitueix i representa en les absències.

Cap capellà recorda quan fou vicari

Les ànsies del vicari mataren el rector

Vidassa

Vida regalada, molt còmoda.

Vidriola/guardiola

1. Recipient clos, generalment de terrissa, amb una petita escletxa superior per on s'hi poden introduir monedes a guardar, les quals no poden esser tretes fàcilment sense trencar el recipient.

2. Estalvis fets paulatinament per a algun fi.

Fer vidriola

Viena (de pa)

1. Pa de crosta fina, molla blanca i esponjosa i sabor una mica dolç, que s'elabora amb llet en pols, mantega, sucre i farina de malta.

El pa de Viena és un tipus de pa que es produeix segons un mètode desenvolupat a Viena (Àustria) al segle XIX, que va ser portat a Dinamarca per un forner en vaga que estava visitant Viena per aprendre noves tècniques i llavors ho va modificar per fer-ho propi, usant vapor d'aigua en el procés de cocció.

2. Barra de pa.

Vietnamita

Multicopista manual molt senzilla que imprimia full a full, molt utilitzada durant els anys seixanta i setanta a l'Espanya franquista per confeccionar propaganda clandestina.

Era un instrument de reproducció de còpies, una a una, compost per una base i un bastidor de fusta al qual se li s'adheria una tela de seda per al filtrat i tamisat de la tinta d'impremta que es s'estenia per mitjà d'un corró. Per la cara interior de la seda es subjectava el clixé i, sota aquest, un full en blanc per rebre la impressió. Instrument econòmic i d'emergència davant l'absència de multicopistes.

Vilar

Propietat rústica plantada d'oliveres.

Viler

Teuladí. Ocell de l'espècie Passer domesticus.

Vimet

1. Branca de plantes del gènere Salix, que és molt flexible i serveix de material per a la fabricació de cistells i altres recipients, de taules, cadires, etc.

Vinça

Llavor de pebre o de tomàquet.

Vinent

Que s’acosta; que és la primera cosa que ve, de les que s’està parlant.

Vinga!

1. Es diu per demanar una cosa que es desitja tenir tot seguit.

Que vinga Deu i ho veja

Vinga el que vinga

Vinga hora, vinga bona!

Vinga ja

Vira

Trosset estret de sola que els sabaters posen al voltant de la planta o del franc de la sabata.

2. Cadascuna de les ratlles, d’un color diferent, del color del fons d’una superfície.

3. Ratlla de color diferent, en la cansalada.

Virolat-ada

1. Que presenta colors varis i vius. Variat, ple de floritures, d’adornaments.

Virolet

1. Ventureta.

2. Persona menuda i que es mou amb molta rapidesa.

Virolla

1. Diners.

A tota virolla

Fúmer-se'n de la virolla

Riure's [o Fotre-se'n] de la virolla

Virtut

Capacitat de generar calor, el sol, o d’aguantar el fred, una persona.

Visar

1. Dirigir la visual o la punteria.

2. Examinar un document i posar-hi la conformitat.

Visc/vesc

1. Planta lorantàcia de l'espècie Viscum album, de tronc rodó, fulles oblongues coriàcies, flors en petits capítols sèssils a l'extrem de les branques o a l'axil·la de les fulles, i fruit sèssil, globulós, blanc, de la grossària d'un pèsol, de mesocarpi mucilaginós.

2. Matèria apegalosa que s'extreu de la dita planta i que s'usa per a untar vimens, joncs, etc., i caçar-hi els ocells que s'hi enganxen; per ext., qualsevol altra substància glutinosa que serveix per al mateix fi.

Vitet

1. Varietat hortense de Capsicum frutescens, herba cultivada pels seus fruits, molt picants, prims i allargats en forma de corn.

2. Fruit del vitet.

Estar com un vitet

Vituperi

1. Infàmia; acte o paraules infamants.

Abans que coneguis, no lloïs ni

vituperis

2. Cosa altament enutjosa; molèstia irritant.

Viu-viu

1. Anar tirant, passar la vida amb dificultats.

Fer-la viu-viu

Vogar

1. Remar. Moure’s per l’aigua.

Vol/volada

Grup d’ocells que volen plegats.

Voladís/volada

1. Part de la teulada que surt enfora de la paret per protegir-la de les pluges.

Volander-era

Que va d’un lloc a un altre, que no para en torreta.

Volant

1. Falç més grossa que l'ordinària, i amb tall llis en lloc de dents.

2. Banda de tela prisada, arrufada amb tavelles que, solament cosida o clavada per la vora superior, servix d'adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.

Volantí

1. Ormeig de pescar, consistent en un cordill llarg que acaba en un escandall armat d'alguns hams i que, calat dins la mar, és estirat des d'una barca.

2. Cadascun dels salts i tombarelles que fa un volantiner.

Volantiner-era

Persona que fa salts, tombarelles i altres acrobàcies damunt una corda, sobre una perxa, etc.

Volea

1. Cop que el jugador dóna a la pilota sense esperar que toqui a terra.

Mitja volea: cop que el jugador dóna a la pilota quan ja ha tocat a terra però quan tot just comença el seu bot.

2. Galtada, bufetada

Volta de campana

1. Moviment circular executat de dalt a baix, o siga, en sentit vertical. Es diu especialment del moviment de capgirament d'un automòbil en un accident.