SABER LLEGIR: Aspectes generals

QÜESTIONARI DE DIAGNOSI

Elements per a la reflexió

 

PLANIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS (àmbits i situacions d’aprenentatge)

Molt sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

Es plantegen activitats de lectura a partir d’àmbits i situacions d’aprenentatge que es donen a l’aula.

Per planificar activitats de lectura s’aprofiten els contextos socials que ofereix l’escola i l’entorn (sortides, festes, relació amb entitats de l’entorn...).

L’escola potencia i dinamitza la lectura en l’entorn familiar de l’alumne. Ofereix models i exemples a les famílies sobre com poden contribuir al llarg de tota l’escolarització a l’alfabetització dels infants i a desvetllar-los actituds positives envers la lectura.

Es considera que la biblioteca escolar és el context social de lectura per excel·lència i, en conseqüència, s’hi planifiquen diverses activitats sobre competència lectora.

Es tenen en compte les aportacions i les experiències de l’alumnat.

En la planificació de les activitats de lectura es té en compte que a tots els nivells i a totes les àrees es faci diferents tipus de lectura:

  • lectura silenciosa

  • lectura en veu alta

  • lectura lúdica

  • Lectura intensiva o analítica

  • Lectura extensiva

  • Lectura selectiva

ELS TEXTOS

Elements per a la reflexió

 

Molt sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

Es presenten textos escrits de tipologia diferent: descripcions, poemes, contes, notícies, textos expositius, instructius, discontinus…

Es proposen textos reals i amb formats reals, i se n’observen les característiques formals.

Es treballa la comprensió lectora de forma sistemàtica i aprofitant totes les funcionalitats que aporta la quotidianitat.

Es demana la lectura de textos en suport digital, amb hipertext i multimèdia (Internet i aplicacions informàtiques. Lectura en pantalla).

Es presenten textos multimodals (imatge, àudio, audiovisual...).

Es comparteixen criteris per analitzar la complexitat d’un text i veure si és adequat per a la tasca de lectura que es proposa.

Es llegeixen i comenten textos escrits, per tal de tenir models correctes: estructura del text, lèxic, expressions, ús d’anàfores, etc.

S’analitzen comparativament diferents textos semblant quant al contingut i diferents quant a l’enfocament o al registre.

EL LECTOR (estratègies de comprensió lectora / què ensenyar / com ensenyar)

Elements per a la reflexió

 

Molt sovint

Sovint

Alguna

vegada

Gairebé mai

L’ensenyant actua de model explicitant les estratègies de comprensió lectora (modelatge) que l’alumnat haurà d’aplicar després en activitats de pràctica guiada i de manera autònoma.

Abans de començar a  llegir un text, es demana que se n’observin les característiques formals perquè se’n puguin fer deduccions i permeti planificar adequadament la lectura del text.

Abans de la lectura d’un text es fan activitats relacionades amb l’activació de coneixements previs i la connexió amb experiències viscudes de l’alumnat.

Abans de llegir s’especifica el propòsit de la lectura, és a dir, el motiu pel qual es llegeix: cerca d’informació, contrast d’opinions, lúdic, etc.

Es demana que durant la lectura es facin anticipacions del contingut i que es corroborin o es rebutgin.

Es demana que durant la lectura, en un determinat punt d’inflexió, es recapituli sobre allò que s’ha llegit.

Es proposen activitats de síntesi de la lectura graduades amb un més o menys suport per tal que s’aprengui a resumir textos i a buscar-ne el tema i les idees principals.

Es fan activitats específiques perquè l’alumnat conegui i practiqui les estratègies i habilitats de lectura.

Es plantegen situacions on els alumnes puguin compartir les estratègies que utilitzen per comprendre un text.

En les situacions de lectura es crea l’hàbit perquè els alumnes reflexionin sobre quines estratègies o habilitats han aplicat.

L’ensenyant fa un seguiment sobre l’aplicació, per part dels alumnes, de les estratègies de lectura a partir de l’observació, de pautes d’avaluació, de converses amb l’alumnat...

L’equip docent comparteix la manera d’ensenyar i aplicar les estratègies i tècniques d’estudi.

QUÈ ENSENYAR

Elements per a la reflexió

 

Aplicació de coneixements del funcionament de la llengua (lèxic i gramàtica) per interpretar les idees.

Molt sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

Es fan lectures preparades per incidir en els aspectes formals: descodificació, pronúncia, entonació, expressivitat...

Es fa reflexionar sobre el lèxic desconegut i la possibilitat de deduir-ne el significat a partir del context, de la relació entre mots (famílies de paraules, sinònims, antònims...), dels elements d’un mot (prefixos, sufixos...) o a partir del coneixement d’altres llengües.

Es plantegen activitats que afavoreixen la reflexió sobre el lèxic per generalitzar els aprenentatges fets a partir de la lectura.

Es fa reflexionar sobre la puntuació, les marques nominals i verbals, la concordança entre mots, el significat d’estructures sintàctiques...

Es fa reflexionar sobre el valor semàntic dels connectors i dels marcadors discursius i la seva funció dins del text, de quina manera la informació es reprèn al llarg del text (anàfores), reconèixer la funció que tenen les marques de temps verbal...

Es plantegen activitats que afavoreixen la reflexió sobre la morfosintaxi, per tal de generalitzar els aprenentatges fets a partir de la lectura.

COM ENSENYAR

A) Nivells de comprensió

Molt

sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

Es fan activitats que requereixin una comprensió literal.

Les activitats proposades requereixen seleccionar informació.

Es fan activitats que requereixin inferir informació del text.

Es fan activitats que requereixen interrelacionar informació procedent de fonts diverses (diferents textos, imatges...).

Es fan activitats que requereixen una comprensió crítica (valorar la informació rebuda, posar-se en el lloc de l’altre, donar una opinió...).

Es fan activitats en què s’han de resoldre diferents tipus de situació per demostrar-ne la comprensió: preguntes obertes, tancades, respostes d’opció múltiple, creacions gràfiques o motrius, respostes orals, escrites...).

B) Intervenció docent per ensenyar a comprendre textos

     Participació / implicació  de l’alumne

Molt

sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

Es comparteix amb l’alumnat els objectius d’aprenentatge de cada activitat. L’alumne sap, en tot moment, què està fent i per a què ho fa i què està aprenent.

S’especifica el propòsit de cada lectura, és a dir, es té clar el motiu pel qual es fa la lectura, cerca d’informació, contrast d’opinions, lúdic, etc.

Es demana que durant la lectura es facin pauses que permetin reflexionar sobre el seguiment del missatge del text, és a dir, sobre el nivell de comprensió.

S’ajuda a expressar el missatge rebut amb les pròpies paraules per tal de comprovar-ne la comprensió.

Es proposen situacions en què s’hagin de revisar les respostes donades.

Es proposen situacions de lectura en parella i petit grup per afavorir la interacció entre l’alumnat perquè contrastin com resolen les tasques relacionades amb la lectura.

Un cop acabada una activitat, es demana reflexionar sobre: què s’ha après, quins aspectes estan més reeixits, quins s’haurien de millorar, etc.

L’alumnat, a través de la interacció amb professors, familiars i companys, es forma com a lector.

Es proposa a l’alumnat activitats de reflexió perquè pugui anar construint l’autoimatge com a lector.

Elements per a la reflexió

 

C) Tipus d’ajuda que es poden proporcionar / planificació

Molt sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

Es proposen activitats de comprensió lectora graduades amb un més o menys suport, per part de l’ensenyant, per tal que l’alumne avanci en la mesura de les seves possibilitats

Es graduen les dificultats de les activitats successives, per poder adquirir un domini cada cop més gran en la realització de les tasques i una autonomia en les pròpies actuacions.

S’utilitzen eines per compartir amb els alumnes per orientar els processos de comprensió i dotar-los de major autonomia: bases d’orientació, guies de lectura, pautes d’autoavaluació...

Les ajudes que proporciona l’ensenyant perquè els alumnes comprenguin els textos són transferibles a altres textos i a altres situacions de lectura (ajudes no invasives).

Es planifiquen les ajudes que s’ofereixen a l’alumnat en funció del paper que tindrà el text dins la unitat didàctica (objectiu de lectura), la complexitat del text i el nivell de competència lectora dels alumnes.

Quan l’ensenyant comparteix la tasca amb els alumnes té en compte de fer-la desitjable i possible, de tal manera que l’alumne la iniciï amb un cert grau de motivació.

LA LECTURA PLURILÍNGÜE I MULTICULTURAL

El professorat comparteix la visió del plurilingüisme com una riquesa cultural i procura transmetre aquesta visió a l’alumnat.

El professorat ha de tenir en compte, especialment quan a la seva aula hi ha alumnes que tenen uns referents culturals allunyats als que l’escola transmet, que autor i lector pot ser que no comparteixin la mateixa cultura i això pot provocar malentesos en la interpretació del text.  

Molt sovint

Sovint

Alguna vegada

Gairebé mai

Les activitats que es plantegen permeten compartir els referents culturals de tot l’alumnat.

Es procura incloure activitats que demanin un treball interlingüístic (comparació, contrast i traducció entre llengües).

Es procura facilitar entorns d’aprenentatge en els quals l’alumnat pugui aportar el seu bagatge lingüístic i cultural.

El centre incorpora les tradicions narratives orals i escrites de les cultures familiars en activitats concretes.

L’escola vetlla perquè a la biblioteca escolar hi hagi llibres en les llengües familiars presents al centre.

Graelles elaborades a partir de les Orientacions per a la millora de la comprensió Lectora i l’expressió escrita del Departament d’Ensenyament