Paraules valencianes en desús
Q
Quarantamaula
- Espantacriatures en forma de gat o caragol que es dedica a agafar xiquets. Aquest ésser anava pels terrats de les cases amb passos suaus per a no fer soroll. Tirava pedres per a despistar als pares i quan aquestos anaven a veure que ocorria la Quarantamaula raptava i s’enduia als xiquets. Sobretot a aquells xiquets que es portaven mal i eren desobedients.
Quartana
1. Febre palúdica que es presenta cada quatre dies.
Quartera
1. Mesura de grans equivalent aproximadament a 70 litres. b. Mesura d'olives equivalent a 80 litres. Mesura agrària equivalent a mitja mujada.
Val més una oliva a casa, que una quartera al tros
2. Recipient per a mesurar, corresponent a la quartera
Mesura el savi, quan l'orat deixa la quartera
Quarto
- Habituació
Quartó
1. La quarta part; cadascuna de les quatre parts en què es divideix una cosa. | 2. Mesura agrària de valor variable segons les comarques, equivalent a un quart de fanecada. |
Quebrassa
1. Clivell produït a la pell o a la terra pel fred, per un agent patològic, etc.
2. Clavill que es fa als unglots de les cavalleries.
Quefer
1. Ocupació, assumpte, treball; cosa a fer.
Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer]
Queferós-osa
| 2. Que molesta perquè no té altra cosa a fer. |
Queix
- Barramenta, dentadura.
Queixalada
1. Conjunt de queixals. | 2. Mossegada. Cop o ferida que es produeix amb els queixals; amb les dents. |
3. Cada moviment de mandíbules per a menjar. | 4. Tros que se separa d'una cosa amb les dents. |
5. Bocí de pa, porció curta de menjar que es pren fora d'àpat.
Quepis
1. Gorra militar rígida, de forma troncocònica i visera de cuir, portada per diversos exèrcits d'ençà del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, actualment típica de l'exèrcit francès.
Quequesa/quequeja
1. Tartamudesa. Trastorn de la parla caracteritzat per les repeticions i interrupcions involuntàries en l’emissió de les paraules.
Quera
1. Corcó. | 2. Pols que fa el corcó. |
3. Algepsots, polseguera i altres fragments xicotets d'un edifici aterrat. | 4. Tara, defecte greu, podridura. |
5. Desfici, turment interior, que consumix lentament.
Queviures
1. Provisions de boca; coses comestibles, alimentícies.
Quid
1. Punt essencial d'una qüestió.
Quiescent
Que està en estat de repòs; que és inactiu.
Quimera
1. Animal fabulós que es representa amb cap de lleó, cos de cabra i coa de dragó, i vomitant flames. | 2. Creació imaginària de l'esperit presa com una realitat. |
3. Idea fixa, mania, preocupació o desig intens. | 4. Inquietud d'ànim, angúnia, preocupació intensa. |
5. Ràbia, irritació de l'esperit. | 6. Sospita. |
Quinal
- Conjunt de dos ternals combinats per a alçar pesos grossos.
Quincalla
1. Objectes de metall d'escàs valor, especialment imitacions de joies.
Quinqué
1. Llum de ble, alimentat generalment amb petroli, consistent en un ble immergit en un dipòsit proveït d'un tub de vidre que estableix un corrent d'aire a l'interior i manté la flama.
Quintana
- Tros de terra immediat a una vila, altre nucli de població, o mas. Les quintanes de Pego: les terres que estan a tocar de la vila (Pego).
Quinto
1. Recluta. Soldat que acaba d'incorporar-se a la milícia o que hi porta poc temps. | 2. Home mancat d'experiència, massa ingenu. |
Quinzet
1. Ral de plata castellà que al segle XVII corria amb un valor de quinze diners del país. | 2. Al segle XIX, ral de billó castellà. |
3. Des del 1925 fins al 1937, moneda de 25 cèntims.
Justets, justets, són, un duro, vint quinzets
No tindre ni un clau per a foradar un quinzet
Sempre li falta un quinzet per a l'euro
Si, total, per quatre quinzets...
Quiquera/quiquereta
1. Tasseta xicoteta de café o xocolata.
Quisso
- Gos o gossa; es diu sobretot en llenguatge infantil o bé com a crit per a fer venir els dits animals.
Quit
- Joc de nois i de noies, en el qual un dels jugadors, designat per la sort mitjançant una fórmula per a comptar, ha d'encalçar els altres i anar-los agafant d'un en un fins que els ha agafats tots, i aleshores para el primer que ha agafat.
Quitar
1. Fer quiti d'una obligació pecuniària. | 2. Recobrar una cosa empenyorada pagant la quantitat estipulada per a redimir-la. | 3. Redimir, posar en llibertat (algú) pagant per ell. |
Quitxalla
- Conjunt de xiquets.
Quòniam
1. Fava, trompellot, talòs, beneitot.
Quotidià-ana
1. De cada dia, diari.
