DIÀLEG, UNITAT 2. EL TEATRE GRECOLLATÍ

Narradora: Hi havia una vegada, fa molt de temps, al començament de la història, els poblats mediterranis, els quals estaven sota la tutela dels imperis de Grècia i de Roma.

Aquests poblats i aquesta cultura es basava en una societat molt avançada que al remat ens han proporcionat les bases modernes de la civilització occidental.

Hui us anem a narrar la història del teatre grec i romà, considerats com a servei públic i mitjà de diversió des de l’època dels grecs i dels romans.

ROMÀ: Dames i senyors, us presentem el teatre grecollatí.

GREC: I què és això? Per a què?

ROMÀ: El teatre l´utilitzarem com a servei de diversió, les obres les farem a l´aire lliure i, més concretament,  per a què ens pugam vore, al matí.

GREC: En quina època de l’any els farem?

ROMÀ: És molt senzill, durant les festes religioses. Les representarem de manera que tots els personatges siguen mascles, perquè ja sabeu que quan homes i dones es barregen uns i altres es despisten molt.

Narradora: Els grecs i romans es van entendre i formaren les bases del teatre junts; va nàixer dels comos, danses i cants en honor al Déu Dionís que era el déu del vi, la dansa i les festes.

Van concretar que en les danses cerimonials hi hauria un rapsode, el qual feia de conta-contes per a entretenir al públic amb les seues històries.

GREC: (Fent de rapsode.) Al començament de l´univers, els déus de l’Olimp i més concretament el pare de tots, Zeus… Acompanyaven els ballarins, que eren els membres del cor i s’anomenaven coreutes, mentre que el corifeu, era com el cap de tots, vaja el que portava la veu cantant.

ROMÀ: Per a què s’escolte millor la nostra veu, anem a posar-nos unes màscares i així que servisca de caixa de ressonància. A més també ens servirà per a fer diversos personatges.

GREC: Molt bona idea!

Una vegada, ja organitzat el teatre, es van separar, els grecs, per un costat. Els romans, per l’altre.

GREC: Dames… Senyors… Us presentem, a la comunitat grega… El teatre coral! On la gran part estava interpretada pel cor, a soles hi havien 2-3 actors.

ROMÀ: Això..? Això del teatre coral és una merda, és com el fem… fa pudor! Dames i cavallers romans, el nostre teatre es presenta per mitjà de la dansa!... les cançons!... i la música! Un “espectacle total”, vaja art per a tots els públics. Ja ho diu la frase llatina referida al teatre i al circ romà: “PANEM ET CIRCENSIS” Que vol dir “pa i circ per a tots”. Ara ja sabeu quin dels dos és millor, eh?

GREC: Ja, bé. Nosaltres fèiem servir màscares, que sobretot potencien la veu.

ROMÀ: I què? vosaltres utilizàreu màscares perquè teníeu pocs actors… I com no podia ser d’una altra manera, (en to xiuxiuguejant) els romans aprofitarem recursos més moderns com la màgia del maquillatge…

GREC: Sou uns mentecats, (en to de burla) els grecs no només en limitàrem a utilitzar un gènere com altres fan… (burleta) sinó que a més, nosaltres tenim la comèdia i la tragèdia.

Narradora: La tragèdia i la comèdia eren dos gèneres ben diferenciats, la tragèdia fa servir temes mitològics, amb un llenguatge apassionat, mai tracten motius còmics i sempre es presenta un conflicte entre un heroi i l’adversari en el qual, al final de la història ocurreix una tragèdia i provoca la compassió davant el públic. Això és el que coneguem com a “catarsi” i és una de les raons per les quals la gent va al teatre.

Al contrari, la comèdia, utilitza un llenguatge col·loquial, sempre hi han diferents classes socials en els quals es narren els fets de la vida quotidiana, en el qual, el desenllaç té un final feliç i que al ser una obra sempre còmica, els personatges són ridículs.

ROMÀ: No és que sigam uns mentecats, però, no ens agrada plorar…  Per això la deixem la tragèdia només per a persones molt cultes, va estar reduïda practicament a lectures de les classes altes.

GREC: Bé doncs, encara que tingam diferències, ens agrada el que fem i al nostre públic també.

GREC I ROMÀ: Moltíssimes gràcies!

Narradora: I així els romans i grecs van anar evolucionant creant espais públics per a les representacions. Com no, també hi tenien les seues diferències, però això ja és una altra història...