PARAULES VALENCIANES EN DESÚS

L

Lavativa

Leri-leri

Letífer/a

Lila

Litines

Llacada/llaçada

Llacor

Llacorella/llicorella

Llacuna

Lladella

Lladronici

Lladruc

Llaganya/lleganya

Llagasta

Llagost/llagosta

Llamborda

Llambregada

Llambrenc-enca

Llambrot

Llamenc

Llaminadura

Llaminer

Llampant

Llampar

Llampat

Llampec

Llampurna

Llançar/llençar

Llanda

Llandat-ada

Llander/llauner

Llanderol

Llandós-osa

Llangorós/osa

Llanguiment

Llanterna

Llanterner-era

Llàntia

Llanut/uda

Llapissera

Llar

Llardó

Llassa

Llastra

Llata

Llaüt

Llavaner

Llavador-ora

Llebeig

Llebre

Llecadora

Lledó

Lleganyós-osa

Llegó/lligó

Llegona/lligona

Lleixa

Lleixiu

Llémena

Llenca

Llença

Llenegar

Llengota

Llengut/uda

Llentiscle

Llenyada

Llepa

Llepacrestes

Llepaculs

Llepafils

Llepaire

Llepar

Llepassa

Llepat-ada

Llepissós-osa

Llepó-ona

Llépol-llépola

Llepolia

Llesca

Llescar

Lletada

Lleter-era

Lletera

Lleterada

Lleterola

Lletós-osa

Lletsó/llicsó

Lletrat-ada

Lletuga

Lletxa

Lleu

Lleuger-era

Lleute

Llevant

Lleves/llèvens

Llibant

Llibrell

Llicera

Llidoner/lledoner

Lliga

Lligacama

Lligam

Lligassa

Llima

Llimac

Llimonada

Llimoner-era

Llinda

Llisar

Lliscar

Llistó

Lliura

Llobada

Llobarro

Lloca

Llocada

Llodriguera/lloriguera

Lloga

Llogar

Llombrígol

Llomello

Llonganissa

Llonguet

Llonguis

Llonza

Llopada

Llord

Llorigada

Llorigó

Llosa

Llosc

Llossa

Llostre

Lloure

Lluent

Lluenta

Lluentó

Lluerna

Lluert

Llufa

Lluir

Lluïssa

Llumener-era

Llumenera

Llumeneta

Llumí

Lluner-era

Llúpia

Llustre

Llustrós-osa

Lavativa

  1. Ènema. Injecció d'aigua o altre líquid en el recte, per a fins medicinals.

Leri-leri

1. Prop d'ocórrer alguna cosa. A punt. Molt en perill.

Estar leri-leri

2. A punt de morir; molt malament de salut; en perill de mort.

Letífer/a

1. Letal. Que causa o porta la mort a l'organisme.

Lila

1, Persona vanitosa, presumida.

Litines

  1. Òxid de liti. És una aigua carbonada.

Llacada/llaçada

  1. Massa molt fina de calç o guix, o de calç barrejada amb arena, o de guix amb terra, que serveix per a emblanquinar o per a unir pedres o filades de rajoles.

Llacor

1. És l,escalfor que queda al foc d,una llar quan es queda externament en cendra. Està referit així al caliu.

2. Temperatura basal d,un cos humà o animal.

Llacorella/llicorella

  1. Pedreny molt fluix, compost de carbonat de calç i argila.

Llacuna

1. Extensió d'aigua voltada de terra, més petita que el llac.

Lladella

  1. Insecte de la família dels pedicúlids, espècie Phthirius pubis, que viu paràsit en les parts peloses del cos humà (fora del cap).

Lladronici

1. Acte propi de lladres. Robament.

2.  Conjunt de petits robatoris o estafes.

Lladruc

1. Crit curt, fort i explosiu del gos.

Llaganya/lleganya

1. Porció de matèria blana, blanquinosa, produïda per solidificació d'un humor segregat per les glàndules sebàcies de les parpelles, i que s'enganxa als llagrimers i a les pestanyes.

Llagasta

1. Caparra. Nom donat a diversos àcars de la família dels ixòdids, de cos aplanat i ovalat, que viuen arrapats a la pell de certs animals (bestiar de llana, gossos, conills), de la sang dels quals s’alimenten; paparra.

    Arrapar-se [o agafar-se] com una llagasta

Llagost/llagosta

1. Nom de diversos insectes de l’ordre dels ortòpters, caracteritzats per les antenes filiformes i curtes, els colors terrosos, i pel fet que produeixen l’estridulació fregant el fèmur amb l’èlitre.

    Saltar com un llagost [o Esser com un llagost]

    Ser mes roí que la llagosta negra o la tinya

Llamborda

1  Pedra gran i plana utilitzada principalment per a pavimentar.

2  Pedra forta, tallada en forma prismàtica de bon gruix, que s'utilitza per a pavimentar carrers i carreteres; llambordí.

Llambregada

1. Ullada viva i generalment ràpida.

    En una llambregada

Llambrenc-enca

1. Esvelt; de figura llarguera i àgil de moviments (Benassal, Morella).

Llambrot

1. Llavi, i especialment llavi gros o designat en to despectiu.

    Llepar-se'n els llambrots

2. Deixalles de menjar aferrades pels llavis.

3. Carusses, bavarotes, ganyotes. 

Llamenc

1. Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines.

Llaminadura

1. Llepolia. Cosa dolça, agradable al paladar.

    El reig, amb bona untura, és una llaminadura

    Gelat i llaminadura fan mal a la dentadura

Llaminer

1. Llépol. Aficionat a les llaminadures.

Borratxos, farts i llaminers: ni viuen bons ni moren vell

2 Que atreu i convida a menjar per la seva finor o delicadesa.

Llampada

  1. Flamarada ràpida, momentània.

  1.  Llepada; acte d'agafar amb la llengua (Benassal).

  1. Taca d’oli

Llampant

1  Lluent de tan nou o com si fos nou.

2  D’un color molt viu; extremat, cridaner.

3  Com un llamp, ràpidament.

Llampar

  1. Llampegar.

  1. Ferir com de llamp; cremar llevant vitalitat; es diu especialment de les plantes que s'assequen per l'excés de calor del sol, de certs vents, etc.

  1. Netejar, llevar fregant (Albocàsser, Benassal).

  1. Furtar; apoderar-se, emportar-se furtivament (Benassal).

Llampat

1. Ferit de llamp.

2. Tocat del cervell; mancat del bon ús de la raó.

    Ser un llampat 

3. Malaltia de la vinya deguda al fong Stereum hirsutum. 

4. Anar molt de pressa.

    Anar llampat

Llampec

1. Resplendor viva i instantània que es produeix per una descàrrega elèctrica en l'atmosfera o en caure un llamp.

2. Llum viva que dura un instant; per ext., cosa fugaç, que dura un instant.

Llampurna

1. Partícula incandescent que es desprén d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament.

2. Persona espavilada.

Llançar/llençar

1.  Deixar anar amb fort impuls una cosa per inútil, per no poder-la retenir, per dur-la a perdre, etc.

Llançar els diners

Llançar a perdre

Llançar el guant a algú

2.  Deixar anar allò que es tenia enclòs o guardat (especialment un fluid, una secreció, un so; i fig., un mot, una idea, etc.).

Llançar veus [d'alguna cosa]

Llançar les campanes al vol

Llançar [alguna cosa] com els burros els pets

Llançar [o afefir] més llenya al foc

3. Fer partir vivament en una direcció determinada; posar en moviment en una direcció persones o coses per tal que executin la llur activitat pròpia.

Llançar-se als braços

Llançar-se als peus [d'algú]

Llanda

1. Làmina de metall.

2. Tampella o tapadora de ferro que clou la boca del forn.

3. Recipient de llauna, més alt que ample, que serveix per a tenir oli o petroli.

4. Rostidora; recipient de llauna, pla i de vores baixes, per a coure menjars al forn.

5. Cosa enutjosa per la seva excessiva llargària o monotonia.

    Donar la llanda [o tabarra] a algú

    Ser [una cosa] una llanda

Llandat-ada

  1. Es diu d’una persona que camina molt tesa.

Llander/llauner

1.  Persona que es dedica a fer o a adobar objectes de llauna.

2.  Llanterner. Persona que instal·la o adoba les conduccions d’aigua, substitueix els vidres trencats, etc.

    Fer més embuts que un llander [o llandero]

Llanderol

1. Moneda que corria en el País Valencià en el segle XIX i tenia el valor d'un ochavo castellà.

   Festejant d'argent, festejant de llanderòl calent

2. Disc de metall que es fa passar com a moneda.

Llandós-osa

  1. Que dona la llanda, que molesta.

Llangorós/osa

1. Ple de llangor; que expressa llangor. (Estat de decaïment, físic o moral, prolongat; manca d’activitat, d’energia.)

Llanguiment

1. Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat, entristir-se, perdre la vitalitat.

Llanterna

1. Fanal de mà amb una cara de vidre i una ansa fixats generalment a la cara oposada.

Donar figues per llanternes 

Dur la llanterna apagada

Fer la llanterna

Obrir uns ulls com a llanternes

2. Xicotet llum de butxaca format per una caixa, on va allotjada una pila o més o acumuladors recarregables, una pereta elèctrica amb un reflector lluminós i un interruptor.

3. Part superior d'un far o farola, tancada amb vidres, en què hi ha el llum i els aparells de lents, etc.

4. f. Llanternó. Construcció, més alta que ampla i amb vidrieres laterals, que es col·loca com a acabament d'alguns edificis per fer claror a l'interior.

5. Persona o cosa que excel·leix i brilla molt sobre les altres.

6. Taca de la roba

Llanterner-era

1. Encenedor o portador de llanterna.

2. Fabricant o venedor de llanternes.

3. Llauner; menestral que treballa en objectes de llauna.

4. Fontaner. Persona que instal·la o adoba les conduccions d'aigua, substituïx els vidres trencats, etc. 

Llàntia

1. Aparell per a fer llum, compost essencialment d'un recipient gran dins el qual n'hi ha un altre que conté líquid combustible i un ble immergit que s'encén pel cap que sobreïx del líquid.

    A la llum de la llàntia, mentides mil

2. Taca, especialment d'oli o de greix.

 Caure-li a un la llàntia de pernoliar

Llanut/uda

1. Que té llana.

2. Curt d'enteniment; ignorant i excessivament crèdul.

Clatell d'estelles

Esser més llanut que el marrà gros

3. Sortós, afortunat.

Llapissera

1. Llapis gran.

Entropessar en una ralla de llapissera

Memòria curta, llapissera llarga

Més val llapissera curta que memòria llarga

Val més llapis curt que memòria llarga

2. Portallapis.

Llar

1. Porció de paviment on es fa el foc d'una casa per a escalfar-s'hi o per a cuinar.

    A la vora del foc

2. La casa considerada com a lloc d'habitació de la família.

Llardó

1. Residu que queda quan es cola el sagí del porc després de fondre'l.

2. Dit d'una persona bruta, que habitualment va bruta. 

Llassa

  1. Rotllana feta de trena d'alls, i modernament de corda, de fusta o de metall, que serveix per a posar-hi la cassola damunt i evitar que embruti les estovalles.

2. Suport per a col·locar-hi gots o botelles damunt i no embrutar la taula o les tovalles.

Llastra

  1. Llenca de terra; tros de terreny relativament llarguer; bancalet o camp estret en el pendís d'una muntanya.

Llata

  1. Trena de brins de cànem, d'espart, de palma, de jonc, etc., de forma aplanada, que serveix per a fer estores, senalles, soles d'espardenya, capells, etc.

Llaüt

1. Instrument músic de corda, amb un mànec a l'extrem del qual estan les clavilles i amb una caixa de ressonància de forma corbada per la cara inferior.

2. Embarcació de poc tonatge (des d'una fins a cinquanta tones), ormejada de vela llatina i devegades d'un floc anomenat pollacra, i destinada a la pesca i al cabotatge.

Llavaner

  1. Llavador. Lloc on es llaven o renten els objectes; especialment, Safareig on les dones van a rentar la roba.

Llavador-ora

1. Persona que es dedica a llavar o rentar la roba, llana, etc.

2. Lloc on es llaven o renten els objectes; especialment, Safareig on les dones van a rentar la roba.

Llavoretes

  1. Llavors d’anís.

Llebeig

1. Vent del sudoest.

   Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern

   Llebeig, aigua veig

   Llebeig, molta mar i peix fresc

   Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig

   Vent de llebeig, dóna mareig

Llebre

  1. Mamífer rosegador de l'espècie Lepus timidus, molt semblant al conill però més gros, llavifès, amb el pèl de l'esquena grisenc, la panxa blanca, la gargamella i peus lleonats, i negres els caps de les orelles i la part superior de la cua.

  1. Persona astuta o molt experimentada.

Llecadora

1. Canya que per un cap està oberta amb algunes esquerdes separades per esquerdills, formant com un recipient que serveix per a collir figues i altra fruita sense pujar a l'arbre.

    Estar fet una llecadora

Lledó

  1. Fruit del lledoner.

Lleganyós-osa

  1. Que té lleganyes; brut de lleganyes.

  1. Es deu del cel cobert de lleganys.

  1. Persona bruta, desastre, informal, de poca paraula..

.

Llegó/lligó

  1. Eina formada per una planxa de ferro ampla i quasi quasi quadrada amb un prolongament  encorbat on es fica el mànec que es gasta per a remoure la terra, per birbar, etc.

 

Llegona/lligona

1. Aixada de làmina prima, molt ampla i quasi quadrada, amb un prolongament lleugerament encorbat on es fica el mànec i és usada per a labors d'horta i en la construcció. 

   Arreplegar amb cabàs i lligona

   Robar amb cabàs i lligona

Lleixa

1. Post o pedrís col·locat a certa altura i adossat a la paret, a la campana del llar, per a tenir-hi plats, olles i altres atuells.

Lleixiu

1. Aigua que té en dissolució sals alcalines; vulgarment, la que s'obté tractant amb aigua bullent la cendra del carbó vegetal, i que s'empra per a fer la bugada.

Llémena

1. Ou de poll del cap.

2. Ous d'abella.

Llenca

1.  Tros llarg i estret de paper, de drap, etc.

Llença

1. Cordill amb què els constructors prenen la línia recta per a pujar dreta una paret.

Llenegar

1. Relliscar, escórrer-se, esmunyir-se.

Llengota

1. Acció de traure la llengua davant d'algú en senyal d’escarn o burla. 

    Fer llengotes

Llengut/uda

1. Llenguerut.

    Home begut, home llengut

    Moltes vegades parla més el mut, que el llengut

Llentiscle

1. Arbust o arbret de la família de les anacardiàcies (Pistacia lentiscus), d'olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes i de fruits drupacis, de primer vermells i finalment negres, comú a les màquies i garrigues de terra baixa.

Llenyada

  1. Tupada forta.

2. Xut fort.

Llepa

1. Adulador servil

Llepacrestes

1. Adulador servil.

    Ser un llepacrestes [llepaculs, llepó o llepaire]

Llepaculs

1. Persona excessivament complimentosa i servil envers els seus superiors.

Llepafils

1. Excessivament triat i escrupolós en el menjar.

    Ser un llepafils

Llepaire

1. Adulador, servil.

Llepar

  1. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrènyer.

  1. Adular servilment.

Llepassa

1. Cada un dels senyals que deixa una granera, un fregall, un pinzell, etc., sobre la superfície d'una cosa, quan no arriba a llevar-se'n la brutícia del tot, quan el color no hi està repartit uniformement , etc.

2. Pelada, senyal produït a la pell per una rascada.

Llepat-ada

  1. Que va ben pentinat.

Llepissós-osa

  1. Untuós, apegalós al tacte

Llepó-ona

1. Llepada; acte de llepar.

2. Adulador, servil

3. Llim, fang verd que es congria en els recipients i terrenys d'aigua aturada.

4. Es diu de l’esportista a qui li agrada tindre la pilota i no passar-la.

Llépol-llépola

1. Aficionat a les llepolies.

    Arrea al poble, llépol

    Ser prim de morro

2. Molt agradable al gust. Que convida a menjar per la finor, la delicadesa, del seu gust.

    Posar-li mel a la boca

Llepolia

1. Qualitat de llépol; desig, apetit de coses dolces o molt agradables al gust.

2. Menja molt dolça o agradable al paladar.

3. Cosa extremadament plasent, en general.

Llesca

1. Tallada relativament prima de pa o d'altra cosa.

Déu n'hi do amb un bon crostó

Passar un llibre

2. Estellicó, trosset minúscul de fusta.

3. Contrariar.

    Fer la llesca

Llescar

1. Tallar en llesques.

 Llesqueu molts anys! 

 Qui no pot llescar, les engrunes aprofita

Lletada

  1. Ejaculació del semen.

Lleter-era

  1. Venedor de llet.

Lletera

1. Recipient per a transportar la llet o guardar-la.

2. Recipient per a servir la llet.

3. Planta de diferents espècies del gènere Euphorbia, principalment l'Euphorbia helioscopia L., que és planta anual, de fulles transovades cuneïformes, alternes, glàndules rodones, enteres, grogues, càpsula glabra i llisa, llavors de 2 mm., ovoides, brunes, reticulades alveolades.

Lleterada

1. Molta sort.

Lleterola

1. Terme que s'aplica a diverses plantes de la família de les euforbiàcies, del gènere Euphorbia, laticíferes, de fulles simples, flors en ciati i fruits capsulars; entre les quals destaquen:

lleterola de camp (Euphorbia segetalis)

lleterola de platja (Euphorbia paralias)

leterola serrada (Euphorbia serrata)

lleterola vera (o visquera )

(Euphorbia characias)

2. Carn molla i greixosa de color blanquinós adherida al fetge, al cor, al lleu i altres vísceres dels mamífers. 

Lletós-osa

  1. Que te sort.

Lletsó/llicsó

1. Planta de la família de les compostes i del gènere Sonchus, principalment el Sonchus oleraceus, de tronc fistulós, fulles inferiors oblongues o pinnatífides, les caulinars auriculades, cabeçoles amb corimbes desiguals i terminals, aquenis ruats; es fa abundantment pels camps i vores de camins, i serveix d'aliment al bestiar i als conills.

Lletrat-ada

1. Persona culta, que ha llegit molt.

Lletuga

1. Planta de la família de les compostes, de diferents espècies del gènere Lactuca, i principalment la Lactuca sativa, de tronc ramós, fulles radicals dretes, blanes, transovades, i les del tronc horitzontals acorades, i flors grogues; es conra en els horts i es menja com a enciam.

Lletuga carxofeta

(Lactuca sativa L.)

Tipus mantegós, fulles llises i solapades verd clar, mida reduïda. Resistent al fred. Molt saborós.

Lletuga carxofeta blanca

(Lactuca sativa L.)

Tipus batàvia, fa capdell, mida mitjana-petita. Resistent a l’espigat, s'en pot menjar fins a mitjans juliol, però sensible a glaçades. Té la fulla molt clara, gust molt fi, diferent, refrescant. 

Lletuga escarolera

(Lactuca sativa L.)

Tipus Batavia, peces de grans dimensions, fa cabdell amb fulles solapades, dentades i cruixents. Molt resistent al fred i sensible a l'espigat

Lletuga meravella d’estiu

(Lactuca sativa L.)

Tipus batàvia, fulla cruixent amb vores fosques, cabdells apinyats de mitjana dimensió. Molt resistent a l’espigat.

Lletuga morella

(Lactuca sativa L.)

Tipus roma, fulles amb puntes morades, textura fina i delicada. Resistent a l’espigat i als freds de tardor. No cal lligar-ho. Molt saborós, fa peces de mida mitja.

Lletuga romana

(Lactuca sativa L.)

Tipus roma, peces grosses i fulla fina molt gustosa. Molt bona conservació post-collita.

Lletuga flamenca

 (Lactuca capitata)

De fulles radicals còncaves abans de la floració, quasi rodones i bofegades, sense costelles, i tronc florit en forma de panolla.

Lletuga iceberg

 (Lactuca capitata)

És de color verd-grogós amb les fulles interiors més emblanquinades, que formen un cabdell compacte, arrodonit i esfèric. Les fulles són arrissades, arrodonides, toves, llargues, amples i de forma orbicular

Lletuga rissada o reülla o tavellada: l'espècie Lactuca crispa, caracteritzada per la forma reülla de les seves fulles.

Lletuga borda o de bosc: (Lactuca virosa), anomenada també enciam verinós.

Lletuga de séquia:

(Cirsium pyrenaicum)

 Lletuga de mar:

Algues verdes marines que formen làmines de dues capes de cèl·lules, arrissades, fixes per la base, en litorals d'aigües riques en matèria orgànica o endutes a la costa per les ones.

    Com una lletuga

    Entre col i col, lletuga

    Estar una cosa més verda que una lletuga [o ceba]

Lletxa

1. Peix de l'orde dels perciformes i de la família dels caràngids (Lichia vadigo) , fusiforme, que es menja en olles a la Marina.

Lleu

1. Pulmons.

Amb tot el lleu

Anar tirant el lleu 

Estar mes content o pagat que un gat en un lleu Més encès que un lleu

Més inflat que un lleu amb ceba

Qui no té mal al lleu, el té al fetge

Son pare lleu i sa mare freixura, ¿què ha d'esser sa criatura?

Tirar el lleu

Traure el lleu per la boca

Treure el lleu [a algú]

Trobar ossos en el lleu

Lleuger-era

1. De poca importància.

2. Menjar poc consistent i de bon pair.

3. Lliure i ràpid de moviments; àgil, veloç.

Lleute

  1. Llevat; massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar.

Llevant

1. Vent de l'est.

    Boira pel desembre, pluja o llevant

    Cel de cotó, llevant bufador

    De llevant [o de nord] o de ponent, de la dona sigues parent

    El garbí les mou i el llevant les plou

    El llevant entra llepant i fa fugir la gent del camp

    El llevant no és caçador ni pescador

    El Llevant porta l'aigua al davant

    El llevant se'n va a dormir amb sa mare

    El llevant ve caminant, el ponent ve corrent

    El ponent la mou i el llevant la plou

    Garbí amb núvol, llevant amb clar

    Gepa a ponent, quart creixent; gepa a llevant, quart minvant

    Gregal la mou, llevant la plou

    Gregal matiner, llevant tarder

    Llevant aigua per davant

    Llevant bufador, pluja en abundor

    Llevant clar i Ponent obscur? Temporal segur!

    Llevant d'hivern, volta a Ponent

    Llevant de matinada, aigua assegurada

    Llevant en mar i tramuntana en terra, pluja darrera

    Llevant fa?, per quatre dies n'hi ha

    Llevant fred l'aigua escomet

    Llevant i xaloc, tres dies és poc

    Llevant per la matina, prepara la capotina

    Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor

    Lluna morta, llevant a la porta

    Mestral amb núvols i llevant amb clar si no te l'ha feta te la farà

    Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig

    Peix surant, boira o vent de llevant

    Pluja de llevant no deixa res davant

    Sol amb banyes, llevant amb cames

    Sol roig, llevant prop

    Vent de garbí, marits aquí; vent de llevant, marits se'n van

    Vent de llevant pluja a l'instant

    Vent de llevant, l'aigua per davant

    Vent de llevant, porta aigua al davant; vent de llebreig, d'aigua no en veig

    Vent de llevant, sol triomfant  

Lleves/llèvens

  1. Ganxos units per la part superior amb un arc o barreta de ferro, que serveixen per a posar i llevar l'olla del foc, penjant-los o despenjant-los dels clemàstecs.

Llibant

1. Corda gruixuda, com la que s'empra en la corriola d'un pou, per a pujar materials a les bastides de construcció, per a estirar una embarcació cap a terra, etc.

    Llepant llepant, puja el llibant

Llibrell

1. Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses en remull.

Llicera

  1. Fil d'empalomar que els mestres de cases lliguen als regles per a pujar les parets verticalment i anivellar els trespols.

  1. Cordeta d'espart amb què es fan els canyissos.

  1. Paret de palla que va col·locada a cada solc de tomaqueres per a resguardar el tomacar del vent del nord (Cullera).

  1. Cadascun dels bastons, llistons o canyes damunt els quals descansen els canyissos en les andanes.

  1. Marfegueta de palla d'arròs, que posen damunt les postissades dels carros de traginar taronges perquè aquestes no es copegin.

Llidoner/lledoner

1. Arbre de la família de les ulmàcies, de l'espècie Celtis australis, de rames flexibles, fusta forta, fulles asimètriques i estipulades, allançades, acuminades i pubescents, flors blanquinoses axil·lars i solitàries, fruit drupaci, negre, comestible.

Lliga

1. Grup de persones que tenen alguna característica comuna.

Dos ocells en una espiga no fan lliga

Dos pardals en una figa, no fan lliga

Fer lliga

Fer lliga a part

Gats i rates no fan lliga

Lligacama

1. Cinta, cordó, elàstic, etc., amb què es subjecten a la cama o cuixa els mitjons o les mitges per evitar que lleneguin cames avall

Lligam

1. Allò que serveix per a lligar; allò amb què es lliga una cosa amb altra (en sentit material i immaterial).

Lligassa

1. Lligam; allò que serveix per a lligar o fermar.

2. Peça d'adorn per al cap de les dones.

Llima

1. Eina consistent en una barra d'acer endurit al tremp, de secció rectangular, triangular, cilíndrica o cònica, amb la superfície estriada diagonalment, que serveix per a desgastar i allisar per fricció objectes de metall o d'altres matèries dures.

    Ser més agarrat que una llima

    Ser una llima [o menjar com una llima]

2. Tros de ferro, semblant a una part de fulla de falç, que els ollers empren per a rebaixar les peces.

Llimac

1. Gasteròpode pulmonat terrestre, sense closca o amb closca molt rudimentària, pertanyent al gènere Limax, que té el cos fusiforme i segrega una abundant mucositat.

Llimonada

1. Gasosa. Beguda d’aigua dolça amb àcid carbònic.

Llimoner-era

  1. Venedor ambulant de llimonades o gasoses.

Llinda

1. Pedra o fusta travessera que descansa damunt els dos muntants d'un portal o finestra.

3. Línia que dividix una propietat d'altres.

4. Molló que assenyala el límit d'un terreny. 

Llisar

  1. Passar el lligó per una cara dels cavallons de les creilles i deixar el cavalló en forma de triangle.

Lliscar

1. Fregar fins a fer tornar llis.

2. Moure's sobre la superfície d'un cos suaument i amb escassa fricció; moure's una cosa en relació a la que l'aguanta, per insuficiència de fricció.

Anar [o passar] llis

Fer una relliscada

Relliscar com una anguila, o fugir com una anguila

Llistó

1. Peça de fusta prima i llarga.

Lliura

1. Unitat de pes que generalment es considera dividida en dotze unces i equival aproximadament a 450 grams.

   D’eixes n’entren poques en una lliura 

   Més val onça que lliura

   Més val una onça de sang que una lliura d’amistat

Llobada

1.  Interrupció en un solc, en una cavada o en una pastura, per descuit del llaurador o cavador, per haver trobat un obstacle, etc.

Llobarro

  1. (Dicentrarchus labrax). Peix de la família dels serrànids, de cos allargat, que pot atènyer els 100 centímetres de llargada, amb el dors de color gris plom i el ventre blanc argentat, amb una taca negrosa sobre la part posterior de l’opercle, de cap i boca grossos, amb forts maxil·lars, d’hàbits costaners i de carn molt apreciada .

Lloca

1. Femella d'aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls.

Cada lloca governa els seus pollets

Covar més que una lloca de març

De ràbia que tenia, matà la lloca

Enviar a fregir ous de lloca

No servir ni per a treure sa lloca a pixar

Per un poll no es perd la lloca 

Posar els ous en mala lloca

Semblar la lloca amb tres polls

Si no hi hagués polls, no hi hauria lloques

Tindre mans de lloca

Ves espai que son per a lloca

2.  Flor de rosella.

3. Persona que adopta una actitud protectora amb els altres.

Agafar posats de lloca

Estar un més ample que una lloca

Llocada

1. Conjunt de pollets que surten dels ous covats per una mateixa lloca.

    La llocada de gener va a pondre al paller

    Polls i minyons, bona llocada

2. Conjunt de fills d'una mateixa parella.

Llodriguera/lloriguera

1. Cau de conills, i per extensió, d'altres animals.

2. Amagatall, especialment de gent de mal viure.

Lloga

1.  Sou.

2. Guany que hom treu d'alguna cosa.

Llogar

  1. Donar o prendre en lloguer.

Tenir un pis per llogar

  1. Prendre algú al nostre servei per cert temps i mitjançant determinada paga; encarregar un servei.

Al febrer, ja pots llogar bracer

Llombrígol

1. Melic. Cicatriu formada en mig del ventre en rompre's o tallar-se i assecar-se el cordó umbilical.

Arronsar-se el llombrígol

Tallar el llombrígol [a algú]

Tenir el llombrígol per amunt, [o Haver nascut amb son llombrígol cap amunt]

2. Llombrígol de Venus: nom que els botànics donen als barretets, planta de l'espècie Umblicus pendulinus.

Llomello

  1. Peça de carn magra i gustosa de l’esquena del porc, apreciada, sobretot la de les parts davantera i mitjana.

Llonganissa

1.  Farciment de carn magra de porc, capolada i adobada amb pebre i altres espècies, dins un budell prim.

2.  Llonganissa de gos; pòlip antozoari de color groc taronja, pertanyent a l'espècie Veretillum cynomorium.

Llonguet

1. Objecte llarguer.

   

2. Pa petit, oblong, amb un solc tot al llarg de la seva part superior.

 Amb això i cinc cèntims et daran un llonguet

Es un llonguet sense molla

Llonguis

1. Despistat, gandul.

Fer l'enze

Fer-se el distret

Fer-se el llonguis

Llonza

1. Llom.

    Fer pits i llonzes

2. Xulla. Tallada de carn adherida a una falsa costella.

Llopada

1. Conjunt de llops.

2. Conjunt de gent dolenta, o famolenca.

Llord

1. Brut; mancat de netedat.

2. Lleig.

3. Feixuc; mancat de lleugeresa.

Llorigada

1. Conjunt d'animals, i especialment conillets, nats d'un part.

Llorigó

1. Cria del conill. 

Llosa

  1.  Pedra plana, relativament prima, de forma rectangular o quasi rectangular, usada principalment per a pavimentar o per a cobrir edificis.

Llosc

1. Molt curt de vista; que no hi veu sinó de molt prop.

    Fer la llosca

2. Obtús. Curt d’enteniment.

Llossa

1. Cullera gran, especialment quan és de fusta.

Llostre

1. Foscant. Claror crepuscular, crepuscle. 

    Entre dos llostres

Lloure

1. Menjar que es mostrava als ocells de caça per atreure'ls cap al caçador.

2. Botet o siulell per a cridar els ocells.

Lluent

1. Que reflecteix la llum.

2. Part central d’un estany o d’un llac.

3. Ben net.

Lluenta

  1. Rèptil sauri de l'espècie Gongylus ocellatus.

Lluentó

1. Trosset lenticular de metall que es fixa a la roba amb puntades que cal passar per un foradet que té al mig. 

Lluerna

1. Obertura practicada al sostre o a la part alta d'una paret, i generalment guarnida de vidres, que serveix per a donar claror a l'interior.

2. Cuc de llum. Insecte coleòpter de l'espècie Lampyris nocticula, la femella del qual no té ales i durant les nits de primavera i estiu emet llum fosforescent per alguns del seus segments abdominals.

3. Peix teleosti de l'espècie Trigla cuculus, de cap gros, cos rodó, cònic, de color violat fosc per l'esquena i blanquinós pel ventre, i amb les aletes dorsals doblegades.

4. Llum fugaç reflectida.

Ballar l'aigua als ulls

Fer la rateta

Fer lluernes

5. Llum abundant, enlluernadora, com la del sol en dia molt serè.

Lluert

  1. Fardatxo. Sauri de l'espècie Lacerta ocellata.

Llufa

1. Bufa. Ventositat sense soroll.

    Fer llufa

2. Pet de llop. Bolet de l'espècie Lycoperdon bovista, que en esser esclafat llança ses espores en forma de polsim.

3. Tros de paper o de drap que els nois pengen a l'esquena o a les anques d'algú, per burla, el dia dels Innocents.

    Penjar [o posar] la llufa [a algú]

4. Taca d'oli o de greix.

Lluir

1. Excel·lir, algú, per la seva bellesa, per la seva categoria o per una altra qualitat.

2. Donar una passada de guix i calç a una paret.

Lluïssa

  1. Llosa, pedra plana i llisa (Benassal, Morella).

Llumener-era

  1. Electricista.

Llumenera

1  Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl·lic, amb un o més brocs per als blens, proveït d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo.

llumenera.jpg

2  fig  Persona molt intel·ligent, molt lúcida o amb molts coneixements. Sovint en aquesta accepció pren un sentit irònic (Beneitot, curt d'enteniment ).

Llumeneta

1. Llum petit d'oli o de petroli.

Encendre-se-li la llumeneta

2. Pampalluga

Llumí

1. Misto. Tigeta curta de fusta, de cera o d'altra matèria combustible, que porta en un dels seus extrems un poc de mixtura inflamable pel fregadís.

Lluner-era

  1. Qui es fixa molt en les variacions de la lluna i les pren com a norma dels treballs agrícoles.

  1. Que canvia sovint, inconstant.

Llúpia

1. Bony produït per un tumor indolent, generalment a la cara o en el cap.

Llustre

  1. Brillantor d'un objecte brunyit; lluentor.

  1. Preparació a què es sotmet un objecte perquè brilli; substància amb què es dóna aquella preparació.

  1. Esplendor.

Llustrós-osa

  1. Que té llustre, que brilla.

  1. De bon any. Gros.