TEMA 1. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Els mass media
Un mitjà de comunicació de massa (en anglès: Mass media) és un terme usat per anomenar el sector dels mitjans de comunicació específicament concebuts i dissenyats per arribar a una gran audiència.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és qualsevol instrument usat per a transmetre i rebre dades, actualment el terme s'usa per a designar uns ens capaços de fer arribar a un gran públic la informació, l'entreteniment o la propaganda. Amb l'establiment d'una xarxa de ràdio a partir de la dècada de 1910 i la generalització de periòdics amb gran tirada es va originar el terme de Mass media, concepte de la dècada de 1920.
El desenvolupament econòmic i tecnològic dels darrers cent anys va portar a poder oferir a un gran públic i a preus progressivament més baixos tota una sèrie de productes adreçats a la comunicació. La incidència en la societat d'aquesta nova forma comunicativa ha estat molt diversa, en part ha fet disminuir la comunicació interpersonal directa i també ha facilitat la formació d'una opinió pública. Els mitjans de comunicació de massa es fan servir a bastament en la publicitat i també la propaganda política directa o indirecta.
La història dels mitjans de comunicació està molt lligada al desenvolupament de la tecnologia que els fa possibles. Per la seva gran influència en l'opinió i els hàbits de la gent, són l'objectiu de governs i empreses. Han ajudat decisivament a la globalització. Són objecte d'estudi de disciplines molt diverses, des de la sociologia fins a l'economia, passant per l'art.
Cronologia
- Segle XV: invenció de la impremta (possiblement el 1450 per Johannes Gutenberg)
- 1605: Johann Carolus es publica a Alemanya el primer diari Relation aller Fürnemmen und gedenckwürdigen Història.
- 1895: Cinema; els germans Lumière van projectar públicament la sortida d'obrers d'una fàbrica francesa a París.
- 1896: Guillermo Marconi va obtenir la primera patent del món sobre la ràdio
- 1896: Alexander Stepánovich Popov amb un sistema complet de recepció-emissió de missatges telegràfics, va transmetre el primer missatge telegràfic entre dos edificis de la Universitat de Sant Petersburg situats a una distància de 250 m
- 1928: Primeres transmissions comercials de televisió.
Propòsits
El propòsit principal dels mitjans de comunicació és, precisament, comunicar, però segons el seu tipus d'ideologia poden especialitzar-se en; informar, educar, transmetre, entretenir, formar opinió, ensenyar, controlar, etc.
Característiques
- Positives. Les característiques positives dels mitjans de comunicació resideixen que possibiliten que amplis continguts d'informació arribin a estesos llocs del planeta en forma immediata. Els mitjans de comunicació, d'igual manera, fan possible que moltes relacions personals es mantinguin unides o, almenys, no desapareguin per complet. Un altre factor positiu es dóna en l'àmbit econòmic: qui posseeixi l'ús dels mitjans pot generar un determinat tipus de consciència sobre una mena de producte, és a dir, pot generar la seva pròpia demanda, ja que els mitjans moltes vegades compleixen la funció de formadors d'opinió (propaganda). Llavors, vist des de l'àmbit empresarial, és un aspecte àmpliament positiu en fer possible el màrqueting.
- Negatives. Les característiques negatives recauen en la manipulació de la informació i l'ús de la mateixa per interessos propis d'un grup específic. En molts casos, tendeix a formar estereotips, seguits per moltes persones gràcies a l'abast que adquireix el missatge en la seva difusió (com succeeix al generalitzar persones o grups)
Tipus de mitjans de comunicació de massa
Els mitjans de comunicació més habituals són:
- El telèfon és un dispositiu de telecomunicació dissenyat per transmetre una conversa sonora per mitjà de senyals elèctrics, generalment de persona a persona, i a distàncies que abasten milers de quilòmetres. El telèfon va ser creat en conjunt per Alexander Graham Bell i Antonio Meucci a 1877.
- Telègraf
- La premsa és un mitjà editat en paper, normalment amb una periodicitat diària o setmanal, la funció principal de la qual consisteix a presentar notícies. La premsa, canalitzada a través dels periòdics, acostuma a defensar una postura política més o menys marcada (o seguir una "línia editorial"), proporcionar informació sobre fets d'actualitat, aconsellar els lectors, etc.
- La ràdio és una tecnologia que possibilita la transmissió de senyals sonors mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques. Es tracta d'un mitjà d'abast limitat, ja que la distància màxima a què una emissora de ràdio pot emetre el seu senyal depèn de factors geològics i del tipus d'ona electromagnètica que utilitza.
- La televisió és un sistema de telecomunicació per a la transmissió i recepció d'imatges en moviment i so a distància. Aquesta transmissió pot ser efectuada mitjançant ones de ràdio per xarxes especialitzades de televisió per cable.
- El cinema és un dels mitjans de comunicació més massius que existeixen. Gràcies a les seves variats de gèneres pot abastar una multitud de temes pensats per a una gran diversitat d'espectadors.
- Internet apareix per primera vegada el 1969. Ha tingut la major expansió en relació a la seva curta edat comparada per l'extensió d'aquest mitjà. La seva presència a gairebé tot el món, fa d'Internet un mitjà massiu, on cadascú pot informar de diversos temes en les edicions digitals dels periòdics, o escriure segons les seves idees en blocs i fotologs o pujar material audiovisual com en el popular lloc YouTube.
- El llibre és una col·lecció d'un o més treballs escrits, usualment imprès en paper i embolicat en tapes per protegir i organitzar el material imprès. És un dels mitjans de comunicació més antics que existeixen. N'hi ha sobre diferents temes selectes.
Mitjans de comunicació alternatius
Un mitjà alternatiu d'informació és un emissor d'informació independent que no constitueix una agència d'informació dels mitjans massius de comunicació organitzats com a empreses. Està compost per periodistes que treballen de forma independent, per comunicadors individuals i organitzacions socials, ecologistes, culturals i polítiques.
Pot (en ocasions) contenir informació anònima o no verificable, ni legalment autoritzada o responsable, la qual cosa és identificat com una possible debilitat en la seva credibilitat.
Si parlem del seu punt de partida, la denominació de mitjà alternatiu d'informació va començar a utilitzar-se a finals del segle XX i principis del segle XXI, per referir-se a les webs informatives de periodistes independents que comunicaven d'una forma diferent les notícies que es publicaven en els grans mitjans massius d'informació. L'origen dels mitjans alternatius està íntimament vinculat al desenvolupament d'Internet. Mitjans i xarxes informatives com Indymedia, Diagonal, Rebelión, Tercera Información, Medio Independiente, Insurgente, Periodistas 21, Nodo50, La Haine, Kaos en la red, són significatius mitjans alternatius i autofinançats.
Inicialment els mitjans alternatius no eren accessibles a la majoria del públic, però a mesura que es van desenvolupar les tecnologies electròniques de captació, magatzematge i transmissió de dades, els mitjans alternatius van començar a comptar amb un creixent nombre de seguidors, la qual cosa ha fet que aquests mitjans de comunicació puguin donar-li l'oportunitat a petites comunitats d'exposar els seus problemes i fer-se conèixer més enllà dels seus límits geogràfics.
Aquests mitjans de comunicació alternatius solen incorporar notícies amb fotografies, links, vídeos... En algunes ocasions arriben a tindre la seua pròpia TV per internet com a alternativa a les grans cadenes i els seus informatius.
El seu funcionament recorda molt a les filosofies “wikis”, treball col·lectiu i col·laboratiu. El manteniment d’aquestes webs es realitza a partir de les donacions dels propis usuaris ja que la publicitat no està permesa en aquest tipus de mitjans.
Finalment, m’agradaria destacar la constant persecució que viuen aquests mitjans per part de les institucions i els grans mitjans de comunicació convencional. Com podeu llegir si feu click ací , l’Ajuntament de Barcelona comença a perseguir a les webs d’informació alternatives al·legant “comportaments que fan apologia al terrorisme i a la violència”.