LA COMPRENSIÓ LECTORA

Per avaluar la lectura correctament, hem de partir d’un concepte dinàmic: concebre la lectura en la seva totalitat i començar per analitzar si s’han donat les condicions i els estímuls adequats per possibilitar una resposta correcta.

Aquest fet implica que abans de passar una prova de comprensió lectora hauríem d’haver pensat en els aspectes següents:

❖        La lectura

❖        Comunicar els objectius de la lectura

❖        Activar els coneixements previs

❖        Tipus de textos

❖        Avaluació

➢        Fer un seguiment del procés de l’alumnat

➢        Reconduir els errors i proposar accions per superar-los.

  1. La lectura

Hauríem de tenir un registre per a cada alumne que ens permetés saber si llegeix correctament. Tot fent-los llegir a classe, hi hauríem d’anotar les variables següents:

        - lectura en veu alta             molt lenta                lenta        adequada

        - lectura silenciosa                s’ajuda amb el dit        vocalitza        adequada

- lectura comprensiva                no comprèn (fragmenta sense sentit)                                                        comprèn, però amb algunes llacunes                                                        adequada

2. Comunicar els objectius de la lectura

Cal explicar als alumnes els objectius de les lectures i les tècniques que s’hi aplicaran. En el nostre cas correspondria a una lectura intensiva (de textos curts) amb objectius precomu-nicatius (recerca de les idees principals, de les secundàries, capacitat de respondre a preguntes concretes...), facilitadors de la competència receptiva.

Se’ls hauria d’explicitar quina tècnica o tècniques s’hi utilitzaran:

1.        activació de coneixements previs

2.        inferència d’informació (compleció de textos)

3.        superació de dificultats lèxiques i ampliació de vocabulari

4.        recomposició i ordenació de textos

5.        relació o associació d’idees

6.        interpretació de textos (lectura entre línies)

7.        lectura d’imatges, gràfics i taules

8.        qüestionaris

9.        reducció de textos (resums)

Amb aquestes tècniques queden cobertes totes les fases del procés de lectura:

  1. anticipació d’informació (tècnica 1)
  2. habilitats durant la lectura (tècniques 2, 3, 4 i 5)
  3. comprensió (tècniques 6 a 9)

2. Activar els coneixements previs

La primera pregunta hauria de servir per activar els coneixements que tenen els alumnes sobre el tema proposat en la lectura. Hauria de ser una pregunta que despertés l’interès per la lectura. [Es podria fer a nivell oral].

Cal proporcionar les informacions prèvies necessàries i suficients abans d’iniciar qualsevol treball de contacte directe amb el text. I cal seleccionar els textos d’acord amb els coneixements previs del nostre alumnat.

3. Tipus de textos

Per als alumnes és molt més accessible un text narratiu, amb el qual ja tenen una familiarització des de la infància, que no pas un text expositiu, que ofereix una organització de les idees molt més complexa.

Això no vol pas dir que no puguem passar una prova de comprensió lectora d’un text expositiu o d’un text argumentatiu, però sí que hem de ser conscients del grau de dificultat que aquests textos presenten si els comparem amb textos narratius. Per tant, si ens decidim per un text no narratiu caldrà pautar bé els passos que l’estudiant ha de seguir:

  1. activar correctament els coneixements previs
  2. rellegir els fragments més extensos i amb més densitat d’informació
  3. glossar el vocabulari més complex
  4. comentar l’estructura que presenta el text.

4. El treball amb qüestionaris

Si treballem la comprensió lectora amb qüestionaris hauríem de combinar-hi el qüestionari obert amb el qüestionari de respostes tancades (on els/les alumnes amb més dificultats d’expressió hi poden trobar un vehicle còmode i fàcil per demostrar que han entès perfectament un text).

  1. és molt important que l’alumnat llegeixi el qüestionari abans que el text –d’aquesta manera ja obté una guia o un suport a la comprensió i n’anticipa el contingut.
  2. Cal evitar les preguntes que se centren només en la localització o repetició d’un fragment del text.
  3. Les preguntes han de ser curtes i les respostes no han de ser gaire extenses. La millor solució és proporcionar diferents formulacions com a possibles respostes i que l’estudiant triï.
  4. No es pot abusar de preguntes relacionades amb detalls i detallets
  5. Cal plantejar preguntes que impliquin la totalitat del text

Quines preguntes podem formular?

  1. preguntes textualment implícites (Permeten demostrar allò que l’estudiant sap després d’haver relacionat informacions de diferents parts del text)
  2. preguntes relacionades amb l’estructura del text (Trobar les idees que justifiquen les diferents parts d’un text, relacionar una part del text amb el títol...)
  3. preguntes del tipus V/F
  4. preguntes de resposta múltiple (Haurien d’incloure diferents possibilitats:

-        respostes de comprensió literal [reconeixement de detalls rellevants relacionats amb les idees principals, reconeixement de l’ordre d’una seqüència important, de trets de caràcter, de relacions causa-efecte...]

-        respostes de reorganització [esquematitzar un text amb poques paraules, resumir, sintetitzar...]

-        inferències [detalls significatius i idees rellevants que es poden deduir a partir del text, prediccions]

En definitiva, una bona seqüenciació quan treballem amb qüestionaris seria:

1. Comunicació dels objectius [Ex.: Millorar la comprensió del text utilitzant un qüestionari com a guia. Comprendre i respondre correctament les preguntes d'un qüestionari.]

2. Cop d'ull als aspectes més destacats del text (títol, il·lustracions, etc.) per fer-se'n una idea superficial. (Individual/parelles/petit grup)

3. Lectura de les preguntes del qüestionari.

4. Lectura atenta del text.

5. Resposta de les preguntes del qüestionari.

6. Correcció o comprovació de les respostes. (Col·lectiva)