PLA DE LECTURA DE L’INSTITUT S’AGULLA

1. Introducció/Justificació

(Exposició dels motius pels quals es fa un PLEG)

Tradicionalment les matèries lingüístiques del centre han estat preocupades pel treball relacionat amb la lectura i per la seva difusió. Prova evident ha estat el treball sistemàtic a les aules i la feina sobre lectures programades al llarg del curs. També reflexa aquest interès el treball dut a terme mitjhançant la biblioteca escolar i la coordinació del treball sobre els llibres de lectura consensuat en el seu dia pels departaments de llengua.

Però malgrat aquesta tasca en l’àmbit lector, els primers resultats de les proves diagnòstiques de 2n d’ESO van evidenciar problemes en la comprensió dels enunciats per part del nostre alumnat i ens van far adonar que el problemes de la lectura i la comprensió lectora no es solucionaven reduint l’acció educativa a les matèries de llegües. A partir d’aquesta reflexió el centre va iniciar un treball sobre la lectura i, especialment sobre la comprensió lectora, que va implicar a les matèries no lingüístiques del currículum. Pensem que aquest esforç ha donat els seus resultats i, tot plegat, ens indica que el camí per millorar els resultats educatius del centre passa per la coordinació i la implicació de totes les matèries curriculars. Això ens anima a profunditzar en l’aprenentatge de la lectura en els seus tres espais de acció: aprendre a llegir, llegir per poder aprendre més eficaçment i aconseguir que el nostre alumnat gaudeixi amb la lectura. La redacció del pla de lectura pot ser una eina per aconseguir consolidar la tasca realitzada i obrir nous camins.

2. Objectius generals del PLEG

(Objectius obligatoris. Els podem ampliar)

a) Afavorir la integració de la competència lectora en totes les àrees del currículum.

b) Promoure la autonomia i la competència de l’alumnat en l’accés, el tractament i l’ús de la informació.

c) Fomentar l’hàbit lector i ajudar a descobrir i a valorar el plaer de la lectura.

d) Afavorir la planificació i la coordinació, la sistematització i la coherència de les estratègies que el centre desenvolupa a l’entorn de la lectura.

e) Estimular l’ús de les metodologies més actives i significatives per a l’alumnat.

f) Comptar amb la biblioteca del centre com a element dinamitzador de la lectura i com a espai d’informació i documentació.

g) Relacionar-se i coordinar-se amb els Plans i els serveis que ofereixi l’entorn proper -Plans Educatius d’Entorn, biblioteca pública, llibreries, centres cívics…

h) Promoure la formació del professorat per tal de millorar la qualitat de la seva intervenció i implicació en el desenvolupament del PLEC.

i) Promoure eines d’avaluació continuada i d’autoavaluació que facilitin el seguiment del PLEC i l’adequació dels objectius a les noves necessitats del centre.

3. Anàlisi prèvia: diagnosi

Aspectes generals:

 

Pel que fa als aspectes generals cal dir que malgrat que en aquests moment no participem a cap Pla d’Entorn, havíem participat en el seu moment. Fruit d’això, va ser l’obertura de la biblioteca per les tardes, la qual cosa encara es manté amb professorat de formació professional. També havíem participat en el seminari de biblioteca escolar, Puntedu. El centre participa en programes institucionals de foment de la lectura. Aquest curs participarem per primera vegada en el concurs de lectura en veu alta. En línies generals, considerem que tota la comunitat educativa es fa partícip de les activitats de lectura que es fan al centre, malgrat que costa implicar l’alumnat amb activitats voluntàries com pot ser el concurs literari de Sant Jordi. No treballem en xarxa amb altres centres ni participem, normalment, en concursos literaris que sorgeixen a l’entorn. La nostra plana web no difon especialment les activitats de promoció de la lectura ni hi ha un espai per tal que la comunitat educativa exposi alguns aspectes relacionats amb la seva experiència lectora (? Bloc biblioteca)

 

Famílies

 

No hi ha cap acció especial sobre lectura que impliqui a les famílies de manera continuada. Algun any s’ha fet participat a la família de les lectures que farà el seu fill. De manera puntual l’AMPA del centre ha participat en la gestió de la biblioteca escolar (lectures compartides). Pensem que el fons de la biblioteca escolar té en compte la realitat sociocultural i lingüística de les famílies.

 

Recursos de l’entorn

 

Es considera que el centre aprofita adequadament els recursos de l’entorn, promovent l’ús de la biblioteca pública, afavorint la cooperació entre la xarxa de lectura pública i el centre i programant visites guiades a la biblioteca comarcal. També es rep sovint suport, formació i assessorament sobre lectura dels serveis educatius (CRP, LIC...) Ocasionalment s’aprofiten dels recursos de promoció de la lectura que ofereixen les editorials.

Perfil lector del professorat

 

La majoria del professorat del centre comenta que llegeix amb regularitat per plaer, un 84% ho fa molt sovint o sovint. La majoria, però, llegeix amb regularitat materials i llibres necessaris per al seu àmbit de treball (76%). Seguint aquesta necessitat un 46% de professorat llegeix amb regularitat revistes especialitzades relacionades, fonamentalment, amb la seva feina, i un 50% ho fa alguna vegada. La lectura de premsa d’informació general (83%) és la lectura més habitual entre el professorat. Un 15,62% llegeix novel·la i molt pocs, un 8% manifesta que sovint i un 75% que gairebé mai, llegeix poesia. La gran majoria consulta internet per documentar-se a l’hora de preparar el seu treball docent (92% entre molt sovint i sovint) i, pràcticament no es fa servir el fons de la biblioteca del centre, ja que només el 17% manifesta que coneix el fons de la biblioteca i el fa servir de vegades. Un 38 del professorat és usuari de la biblioteca pública. El 50% en fa ús de manera esporàdica i el 13% no hi va mai.

Punts forts i punts dèbils de la lectura al centre

PUNTS FORTS

PUNTS DÈBILS

Es disposa d’un fons bibliogràfic variat

El fons bibliogràfic del centre contempla la diversitat lingüística

El fons és variat i amb textos de tipologia diversa

Les matèries de llengües han establert un temps fix de lectura dins l’horari lectiu

En el temps de lectura el professorat també ho fa, actuant com a model

Es faciliten estratègies per aprendre a triar les lectures

El professorat llegeix en veu alta per demostrar com es llegeix

Es programen activitats per llegir en veu alta

A les matèries lingüístiques es practiquen estratègies per ensenyar a llegir en veu alta

Es seleccionen lectures variades per llegir en veu alta

Es planifiquen activitats perquè l’alumnat practiqui la dramatització de textos literaris

Es planifiquen activitats per discutir en grup el sentit de les lectures

L’elecció de lectures prescriptives o recomanades es concentra només a les àrees lingüístiques

Es plantegen activitats de lectura a partir d’àmbits i situacions d’aprenentatges que es donen a l’aula

Sovint es fa a tots els nivells i àrees lectura en veu alta

És habitual presentar textos excrit de tipologia diferent

Es treballa la comprensió lectora de forma sistemàtica

Es demana la lectura de textos en suport digital, amb hipertext i multimèdia

ES presenten textos multimodals (imatge, àudio, audiovisual…)

Es llegeixen i es comenten textos escrits, per tal de tenir models correctes

S’apliquen estratègies de comprensió lectora (modelatge) per poder aplicar-les pòsteriorment

Es demana que s’observin les característiques formals perquè se’n puguin fer deduccions i permeti planificar adequadament la lectura del text

S’activen coneixements previs i la connexió amb experiències viscudes de l’alumnat abans de la lectura d’un text

Abans de llegir s’especifica el propòsit de la lectura

Es demana que durant la lectura es facin anticipacions del contingut i que es corroborin o es rebutgin

Es proposen activitats de síntesi de la lectura

Es fan activitats especifiques perquè l’alumnat conegui i practiqui les estratèfies i habilitats de lectura

Es fa un seguiment sobre l’aplicació, per part de l’alumnat, de les estratègies de lectura

L’equip docent comparteix la manera d’ensenyar i aplicar les estratègies i tècniques d’estudi

Es fan lectures programades per incidir en aspectes formals: descodificació, pronúncia, entonació, expressivitat…

Es fa reflexionar sobre el lèxic desconegut i la possibilitat de deduir-ne el significat

Es fan activitats que requereixen una comprensió literal

Les activitats proposades requereixen seleccionar informació

Es fan activitats que requereixen inferir informació del text

Es fan activitats que requereixen interrelacionar informació procedent de fons diverses

Es fan activitats que requereixen una comprensió crítica

Es fan activitats en què s’han de resoldre diferents tipus de situació per demostrar-ne la comprensió

Es comparteix amb l’alumnat els objectius d’aprenentatge de cada activitat

S’especifica el propòsit de cada lectura

Es demana que durant la lectura es faci pauses que permetin reflexionar sobre el seguiment del missatge del text

Es demana expressar el missatge rebut amb les pròpies paraules per tal de comprovar-ne la comprensió

Un cop acabada una activitat es demana reflexionar sobre el que s’ha après i aspectes millorables

Es proposen activitats de comprensió lectora graduades

Es graduen les dificultats de les activitats successives, per poder adquirir un domini cada cop més gran en la realització de les tasques i una autonomia en les pròpies actuacions

Es planifiquen les ajudes que s’ofereixen a l’alumnat en funció del paper que tindrà el text dins la unitat didàctica, la complexitat del text i el nivell de competència lectora de l’alumnat

S’intenta fe desitjable la lectura de tal manera que l’alumnat la iniciï amb un cert grau de motivació

L’institut vetlla perquè a la biblioteca escolar hi hagi llibres en les llengües familiars presents al centre

A l’aula no hi ha un espai dedicat a la lectura

No es proporcionen guies de lectura

NO es programen activitats que impliquin l’apadrinament lector

No s’anima l’alumnat a participar en lectures organitzades per la bilbioteca del centre, la biblioteca pública o altres entitats culturals de l’entorn

No s’anima l’alumnat a participar en fòrums i blocs de lectura

No s’anima l’alumnat a participar en premis literaris i actes de foment de la lectura

La lectura de ficció no es fa presenta a les àrees no lingüístiques per tal d’il·lustrar el tema que es treballa

No es facilita a l’alumnat guies de lectura

No es programen lectures descriptives o obligatòries en coordinació amb tot el professorat i amb propostes interdisciplinàries

L’institut no dinamitza prou la lectura en l’entorn familiar de l’alumnat

Malgrat considerar que la biblioteca escolar és el context social de lectura per excel·lència no es planifiquen normalment activitats de competència lectora

No es fa a tots els nivells i àrees lectura silenciosa

No es fa a tots els nivells i àrees lectures lúdiques

No es fa a tots els nivells i àrees lectura intensiva i analítica

No es fa a tots els nivells i àrees lectura extensiva

No es fa a tots els nivells i àrees lectura selectiva

No és habitual que l’alumnat reflexioni sobre quines estratègies o habilitat ha  aplicat

No es reflexiona sobre la puntuació, les marques nominals i verbals , la concordança entre mots, el significat d’estructures sintàctiques…

No es proposen situacions de lectura en parella i petit grup per afavorir la interacció entre l’alumnat

No es proposa a l’alumnat activitats de reflexió perquè pugui anar construint l’autoimatge com a lector

No s’utilitzen eines per compartir amb l’alumnat per orientar els processos de comprensió i dotar-los de major autonomia (bases d’orientació, guies de lectura…)

Les ajudes que proporciona l’ensenyant perquè l’alumnat comprengui els textos no són transferibles a altres textos i a altres situacions de lectura

La majoria de les vegades les activitats que es plantegen no permeten compartir els referent culturals de tot l’alumnat

No se sol incloure activitats que demanin un treball interlingüístic

No es facilita entorns d’aprenentatge en els qual l’alumnat pugui aportar el seu bagatge lingüístic i cultural

El centre no incorpora les tradicions narratives orals o escrita de les cultures familiars en activitats concretes

4. Saber llegir

4.1. Concepte

L’aprenentatge de la lectura representa el desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d’interpretar textos. L’assoliment de les habilitats funcionals bàsiques de lectura correspon al cicle inicial de primària i és en aquest cicle on s’han de prendre les mesures de suport necessàries amb els alumnes que hi presenten difcultats. Corresponen als cicles posteriors de primària i a la secundària continuar el treball de les estratègies lectores, adaptades, òbviament, a les exigències de cada nivell educatiu.    

4.2. Objectius (Aquells que el centre es proposa respecte a aquest apartat)

4.3. Estratègies (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius)

4.4. Avaluació (Criteris d’avaluació que s’establiran)

5. Llegir per aprendre

5.1. Concepte

La competència lingüística en general i la comprensió lectora en particular són a la base de    

qualsevol aprenentatge. En el cas concret de la comprensió lectora, si més no en el nostre sistema educatiu, el seu domini és cabdal per tenir èxit escolar. Els alumnes han de desenvolupar la seva responsabilitat en l’aprenentatge, sent conscients de les estratègies específques que fan servir en cada àrea del coneixement. A més, han de tenir la capacitat d’usar la lectura com a eina d’accés a la informació, la descoberta i l’ampliació de coneixements, és a dir, l’ús de la lectura esdevé un instrument d’aprenentatge a totes les àrees i matèries del currículum.    

5.2. Objectius (Aquells que el centre es proposa respecte a aquest apartat)

5.3. Estratègies (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius)

5.4. Avaluació (Criteris d’avaluació que s’establiran)

6. El gust per la lectura

 

6.1. Concepte

S’adquireix desenvolupant l’hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a refexionar sobre el que s’ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir amb els altres.    

6.2. Objectius (Aquells que el centre es proposa respecte a aquest apartat)

6.3. Estratègies (Relació d’activitats dissenyades per assolir els objectius)

6.4. Avaluació (Criteris d’avaluació que s’establiran)

7. Recursos: BE, B d’aula, TIC, BP, implicació familiar…

8. Formació del professorat (A partir de les mancances de formació detectades concreció de la formació necessària)

9. Difusió del pla de lectura del centre (Com ho difondrem al claustre, comunitat educativa i entorn)

10. Avaluació, revisió i propostes de millora