El 21 de desembre de 2021 es va fer públic l’acord de Govern de la Generalitat de Catalunya que, a proposta de la Comissió de Commemoracions, determinava quins havien de ser els esdeveniments i les personalitats objecte de commemoració oficial el pròxim any 2022. Tal com diu la mateixa Generalitat, l’objectiu d’aquestes commemoracions és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals, que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans.

Des de fa gairebé dos anys, l’Ajuntament d’Agramunt i la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal”, conscients que el 2022 farà cent anys del naixement del poeta i artista, van iniciar els tràmits per proposar que el Centenari Viladot formés part d’aquestes commemoracions oficials. Els motius de la proposta són diversos:  

1) Perquè va ser pioner en múltiples llenguatges artístics: primer a editar un llibre de poesia experimental a la península Ibèrica, primer a crear, des d’Agramunt, una editorial dedicada a la poesia d’avantguarda i primer a publicar a l’estat espanyol una edició de butxaca de poesia concreta; a més de participar en la primera exposició de poesia concreta de Catalunya i de crear l’any 1992 el primer museu dedicat a la poesia visual del món.

2) Si això no fos prou rellevant, Viladot, sempre des de les terres de Ponent, es va convertir en un creador polifacètic: va publicar una quantitat ingent de novel·les, relats, literatura juvenil i poesia, en uns volums editats per les més destacades editorials catalanes —com Selecta, Nova Terra, El Mall, Columna, Pagès, etc.—.

3) També cal subratllar la seva incansable i immnesa activitat d’articulista en publicacions periòdiques diverses, com ara Destino, Avui, l’Observador, El Periodico de Catalunya, Tururut, Labor, Oriflama o La Mañana entre d’altres. Guillem Viladot, amb una curiositat insadollable, va defugir els convencionalismes i de les capelletes i la seua obra mostra una ment sensible, inquieta i sobretot volgudament perifèrica. El seu Agramunt natal i els camps de ressecs rostolls li són pàtria i excusa creativa.

4) Viladot va teixir una àmplia xarxa de relacions nacionals, estatals i internacionals, tal com ho demostra la correspondència conservada al seu llegat; xarxa que posa de manifest fins a quin punt Viladot va exercir una notable influència més enllà de la catalanofonia.

Per tots aquests motius, la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” (el patronat de la qual està integrat des del 2001, entre d’altres, per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i el Consell Comarcal de l’Urgell), amb la connivència de l’Ajuntament d’Agramunt, fa anys que prepara el Centenari Viladot amb la programació d’activitats arreu del territori. I ha comptat, per a portar-les a terme, amb complicitats tant rellevants com les del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, la Universitat de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Centre d’Art la Panera, l’Arxiu Històric Provincial de Lleida, el Col·legi d’Arquitectes de Lleida, el Festival Embarrat de Tàrrega, l’Espai Guinovart d’Agramunt, el Centre de les Arts Lliures Joan Brossa de Barcelona, el Centre d’Estudis Catalans de París, Òmnium cultural i la Fundació Vila Casas de Barcelona. Aquesta darrera, per exemple, acollirà des del mes de maig una exposició antològica de l’obra viladotiana.
A més, el món editorial, nacional i internacional, també s’ha vinculat a la commemoració. Diverses editorials preparen la reedició de llibres de Viladot o la publicació d’alguns inèdits de l’autor: Pagès Editors, Editorial Fonoll, Editorial Comanegra, el mateix ajuntament d’Agramunt i l’editorial britànica Fum d’Estampa Press, que publicarà la traducció de l’obra Ruth.

Totes aquestes iniciatives, i moltes d’altres que s’estan preparant, demostren que Viladot és un autor ben viu en el món cultural català, que ocupa un lloc important dins el nostre cànon literari i artístic que representa un territori, Ponent, tantes vegades menystingut pels cenacles culturals de la capital del país. Un territori que, malauradament, ha tornat a ser oblidat en el llistat de commemoracions oficials d’enguany.

És per tot això que els sotasignats

DEMANEM

Que la Generalitat reconsideri la celebració oficial del Centenari Guillem Viladot: per confirmar la importància de la seva trajectòria creativa i, d’aquesta manera, incloure una figura cabdal de les terres de Ponent en les commemoracions oficials. La seva inclusió ajudarà, a més, a projectar cap al futur la Fundació “Lo Pardal”, la pervivència de la qual es deu més a la feina altruista d’uns pocs implicats que no pas als suports institucionals, com tantes institucions petites que, malgrat tot, doten al país d’una solidesa cultural que, lluny dels circuits oficials, resulta indispensable.




Plataforma de suport al centenari Viladot