1 - DUNLAI

Popular txeca

Adaptació: J. M. Andreu

  

Per trenta anys i un dia

varen condemnar-me

perquè un policia

va trobar-me una arma.

 

Dunlai, dunlai, dunlai,

dunlai, dunlailà.

Dunlai, dunlai, dunlai.

A mi rai!

 

Per bona conducta,

per no fer tabola,

m'han tret del reducte

d'aquella garjola.

 

Dunlai, dunlai, dunlai...

 

Vaig a una altra terra

i no puc queixar-me.

He d'anar a la guerra.

Torno a tenir una arma.

 

Dunlai, dunlai, dunlai...

 

 

 

 

 

2 - AI ADÉU CARA BONICA

Autor: Falsterbo 3

 

Ai adéu, cara bonica

quin color de rosa tens;

a qui té color de rosa

no li manquen pretendents.

 

Fadrinets de la muntanya

si no ho feu ja ho faré jo

de posar la mà a la ploma

per dictar-ne una cançó.

 

D'un fadrí i d'una fadrina

que tots són d'un mateix temps

ell la trobà tota sola

el matí de Sant Mateu.

 

Que plorava i derramava

llàgrimes de sentiment

doncs per què, cara bonica,

plores tan amargament?

 

Ai, del pare i de la mare

que no volen que ens casem.

No ploris, cara bonica,

que aviat ens casarem.

 

Anirem a Barcelona

on ningú no hi coneixem

tu podràs fer de minyona

i jo de mosso de peu.

 

Dels diners de les ganàncies

una casa en comprarem.

Una casa amb set finestres

de balcons ja n'hi farem.

 

Farem una balconada,

a la part del sol ixent

per prendre la soleiada

tots els dies de l'hivern.

 

3 - BINGO

 

Un bon pages tenia un gos,

i Bingo era el seu nom, Bis.

B I N G O !

B I N G O !

B I N G O !

i Bingo era el seu nom.

 

4 - La lluna, la pruna

Popular catalana

 

La Lluna, la pruna,

vestida de dol;

son pare la crida,

sa mare la vol.

 

La lluna, la pruna

i el sol matiner;

son pare la crida,

sa maré també.

 

La noia petit

remena els coixins;

sa mare la renya

davant dels fadrins.

 

5 - LES POMETES

Popular catalana

 

Nou pometes té el pomer,

de nou una, de nou una;

nou pometes té el pomer,

de nou una en caigué.

Si mireu el vent d'on ve,

veureu el pomer com dansa;

si mireu el vent d'on ve,

veurem com dansa el pomer.

 

Vuit pometes té el pomer...

Set pometes té el pomer...

6 - YUPPI-IA

 

Yuppi-ia, ia, yuppi, yuppi-ia.

Yuppi-ia, ia, yuppi, yuppi-ia.

yuppi-ia. ia, yuppi-ia, ia, yuppi

ia ia, yuppi, yuppi-ia.

 

Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.

Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.

Si tu menges pa amb tomàquet,

Si tu menges pa amb tomàquet,

Si tu menges pa amb tomàquet, whatsikei.

 

Si tu vas amb bicicleta, whatsikei...

Si tu fumes Philip Morris, whatsikei...

Si tu vens de Vilanova, whatsikei...

 

7 - Si no em trobes darrera l´autobús

Espiritual negra

 

Si no em trobes darrera l´autobús

i no em trobes pas enlloc.

Oh, oh, oh.

Vine cap al davant de l´autobús

Tu em trobaràs allà.

Tu em trobaràs allà. (2)

Vine cap al davant de l´autobús

Tu em trobaràs allà.

 

Si no em trobes a la concentració

i no em trobes pas enlloc.

Oh, oh, oh.

vine cap a la presó de la ciutat

tu em trobaràs allà.

 

Si no em trobes al riu Missisipi

i no em trobes pas enlloc.

Oh, oh, oh,

Vine cap a la piscina amb mi.

Jo estaré banyant-me allà.

 

Si no em trobes als camps de cotó

I no em trobes pas enlloc

Oh, oh, oh,

Vine amb mi a l’ajuntament

Jo seré allà votant.

 

8 - PUFF, EL DRAC MÀGIC

(P. Yarrow; Adap: R. Casajoana)

 

Tornada:

Puff era un drac màgic

que vivia al fons del mar,

però sol s’avorria molt

i sortia a jugar. (dos cops)

 

Hi havia un nen petit

que se l’estimava molt;

es trobaven a la platja

tot jugant de sol a sol.

Tots dos van preparar

un viatge molt llarg:

volien anar a veure el món

i travessar la mar.

(a tornada)

 

Quan hi havia tempesta,

s’ho arreglaven molt bé:

enfilant-se a la cua d´en Puff,

vigilava el vent.

Nobles, reis i prínceps

s´inclinaven al seu pas,

i quan Puff els va fer un crit,

els pirates van callar. (a la tornada)

 

Els dracs viuen per sempre,

però els nens es fan grans,

va conèixer altres jocs pel món,

que li van agradar tant

que una nit molt grisa i trista

el nen el va deixar

i els brams de joia d´aquell drac

es van acabar.

 

Doblegant el seu llarg coll,

el drac es va allunyar.

Semblava que estava plovent

quan es va posar a plorar.

Tot sol molt trist i moix

el drac es va allunyar

i a poc a poc, molt lentament,

se´n va tornar al fons del mar. (a la tornada)

 

 

9 - QUAN EL SOL ES PON

Autor: Peter, Paul and Mary

 

Digue'm, per què plores, fill meu?

Jo sé que veus en els ulls de la gent

un cel de dubtes, ennegrit de pors,

però tu saps que jo estic vora teu,

vora teu.

 

(tornada)

Si em dons la mà,

jo et vetllaré el son,

blau i vermell,

quan el sol es pon. (bis)

Quan es pon,

quan el sol es pon, (4 veg)

 

Per què de neguits i afanys

els homes grans han omplert el món;

tu em preguntes, vols que et digui per què;

jo només et sé dir: som estranys,

som estranys.

 

Tornada

 

Guarda el teu somriure, fill meu,

mai no te'l venguis ni l'omplis de nit,

res no envegis que no puguis guanyar,

i el sol d'or, dia clar, serà teu,

serà teu.

 

Tornada bis

 

 

10 - GRACIAS A LA VIDA

(Violeta Parra)

 

Gracias a la vida que me ha dado tanto.

Me dio dos luceros que, cuando los abro,

perfecto distingo lo negro del blanco,

y en el alto cielo su fondo estrellado

y en las multitudes el hombre que yo amo.

 

Gracias a la vida que me ha dado tanto.

Me ha dado el oído que, en todo su ancho,

graba noche y día grillos y canarios;

martillos, turbinas, ladridos, chubascos,

y la voz tan tierna de mi bien amado.

 

Gracias a la vida que me ha dado tanto.

Me ha dado el sonido y el abecedario,

con él las palabras que pienso y declaro:

madre, amigo, hermano, y luz alumbrando

la ruta del alma del que estoy amando.

 

Gracias a la vida que me ha dado tanto.

Me ha dado la marcha de mis pies cansados;

con ellos anduve ciudades y charcos,

playas y desiertos, montañas y llanos,

y la casa tuya, tu calle y tu patio.

 

Gracias a la vida que me ha dado tanto.

Me dio el corazón que agita su marco

cuando miro el fruto del cerebro humano;

cuando miro el bueno tan lejos del malo,

cuando miro el fondo de tus ojos claros.

 

Gracias a la vida que me ha dado tanto.

Me ha dado la risa y me ha dado el llanto.

Así yo distingo dicha de quebranto,

los dos materiales que forman mi canto,

y el canto de ustedes que es el mismo canto

y el canto de todos, que es mi propio canto.

 

Gracias a la vida que me ha dado tanto.

 

11 - L'estranya joguina

Ll/M: Paxton (?)

Adap: J. Soler/ Xesco Boix

 

 Un vespre, quan jo era petit

-ho recordo bé-,

el pare, en tornar del treball,

em va dur un paquet molt gran.

 

Corprès, el vaig desembolicar;

amics, què deurà ser?

Si els nusos feien el tossut,

jo ho era molt més que ells.

 

Fa zippp!... i es mou,

i-toppp!, si en té prou,

brrrm,!, quin enrenou!

Què deu ser, amics,

que em ve tan de nou?

Salta i balla com un ou.

 

En veure'l, jo vaig obrir uns ulls!

Vaig quedar sorprès.

Tenia dos piuets vermells,

talment dos barrufets.

primer, vaig tocar el primer,

i l'altre després;

corria amunt i avall pel pis,

jo me l'escoltava com...

 

Tornada

I gira-li que tomba-li,

del dret a l'inrevés;

ara se'n va sota el sofà;

el busco i ja no hi és!

 

El pare riu, que riu, que riu,

jo vinga a plorar.

Però el sol va tornar a brillar

quan vaig poder escoltar.

 

Tornada

Els anys, amics, passen volant

i cal sembrar a temps.

Ara ja sóc un home gran,

tinc un petit hereu.

 

Té una joguina que jo sé,

n'està embadalit,

perquè té dos piuets vermells,

talment dos barrufets...

 

Tornada

 

 

12 - Vull ser lliure

espiritual negre

adap: Xesco Boix

 

Vull ser lliure

ara mateix, ara mateix

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau

i llibertat

 

No més porres (a sobre meu)

No més guerres (ara mateix)

Vull justícia (ara mateix)

 

 

13 - LA TIMBA DE LES CARTES

(Joan Soler i Amigó–Jaume Arnella)

 

 Sota, cavall i rei,

el dimoni juga a cartes.

Sota, cavall i rei,

si vas sol et fa la llei

 

 La bescambrilla és un joc astut,

si no vigiles ja t’han fotut,

abans cal veure trumfos què són:

cada partida canvia el món.

 

 Si mana espases o bé garrots,

són forces vives, vés-hi si pots.

Si va de copes, els vins millors,

malfarts que manen i vividors.

 

 Si toca els oros no hi prenguis mal

que ara té els trumfos el capital.

As, tres, figures: rei i cavall

i de la sota no et fiïs mai.

 

 Timba parada ens toca jugar:

t’han dat tres cartes, les tens en mà.

Va, llença’n una, prova la sort,

si te’n refies ja et donc per mort.

 

 Au, roba i tira, enreda algú,

fent perdre els altres, guanyaràs tu.

Cavall fot sota, rei fot cavall,

el tres els guanya, l’as no perd mai.

 

 Més avall trobes els sense sou,

les que no lliguen: el vuit i el nou.

Així és la vida, però a mi no em fots,

o estripem cartes o guanyem tots.

 

 

14 - BELLA CIAO

Pop. Italiana

 

Questa matina

mi sono alzato.

Oh bella ciao, bella ciao,

bella ciao, ciao, ciao.

 

O partigiano

Portami via.

Oh bella ciao...........

O partigiano portami via,

che mi sento di morir.

 

I se io muro

de partigiano

Oh bella ciao..................

I se io muro de partigiano,

tu mes devi seppellire.

 

E seppellire

Iassú in montagna.

Oh bella ciao................

E seppellire lassú in montagna

sotto l'ombra di un bel flor.

 

E le genti

che passeranno

Oh bella ciao........................

E le genti che passernno,

mi diranno: "Oh che bel flor"

 

E questo è li fiore

del partigiano.

Oh bella ciao.....................

E questo è li fiore del partigiano,

morto per la libertà.

 

 

 

15 - LA VALL DEL RIU VERMELL

 

Trobarem a faltar el teu somriure

diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí

però el record de la vall on vas viure

no l'esborra la pols del camí.

 

El teu front duu la llum de l'albada

ja no el solquen dolors ni treballs

i el vestit amarat de rosada

és vermell com el riu de la vall.

 

Quan arribis a dalt la carena,

mira el riu i la vall que has deixat

i aquest cor que ara guarda la pena

tan amarga, del teu comiat.

 

 

16 - LA GUERRA CRUEL

The cruel war

Paul Stockey and Peter Yarrow

Adan Ramon Casajoana

 

La cruel guerra brama, i ell ha de partir,

no vull restar sola, de dia i nit.

No vull restar sola, aixó em destrossa el cor.

Deixa'm venir, deixa'm. No, amor meu, no.

 

Demà ja és diumenge, l'altre has de partir,

el teu capità et crida i cal obeir.

El teu capità et crida, això em destrossa el cor,

deixa'm venir, deixa'm; no, amor meu, no.

 

Em tallaré les trenes, d'home em vestiré,

seré el ten camarada quan junts marxarem.

Seré el ten camarada, ningú no ho sabrá.

deixa'm venir, deixam; no, amor meu, no.

 

Oh estimat: escolta'm, no siguis tan cruel,

jo t'estimo molt més que tot el món junt.

T'estimo molt més, tant que no ho sé dir;

deixa'm venir, deixa'm; sí. amor meu sí.

 

 

17 - KUMBAYÀ

espiritual negre

 

Kumbaià, Déu meu, Kumbaià!

Kumbaià, Déu meu, Kumbaià!

Kumbaià, Déu meu, Kumbaià!

Déu meu, Kumbaià!

 

Algú està pregant, Kumbaià!

Algú està pregant, Kumbaià!

Algú està pregant, Kumbaià,

Déu meu, Kumbaià!

 

Aquí estem cantant...

Aquí estem contents...

Aquí estem lluitant...

 

 

18 - MOU SENYOR

Espiritual negre

 

mou senyor, mou la meva ànima

mou senyor, mou la meva ànima

mou senyor, mou la meva ànima

oh, mou-la senyor

 

tant fort que jo trontolli

tant suau que jo reposi

tant dins que un dia estimi

oh, mou-la senyor

 

Oh Déu meu (3 veg.)

Tu ja em mous

 

 

 

19 - DALT DEL TREN

Autor: espiritual negre

 

Dalt del tren, tots anem-hi (3)

Hi ha lloc per tota la gent.

 

El tren de l’evangeli

arriba no es pas lluny

mireu-lo com fumeja

va corrent tot el que pot.

 

Es llarg el seu trajecte

de cap a cap del món

no va amb carbó d’alzina

va amb la força de la gent

 

Tothom podrà pujar-hi,

està molt bé de preu.

no hi ha dobles tarifes

és igual pobres que rics.

 

 

 

20 - EL DIA QUE EL VAIXELL VINDRÀ

Lletra i Música: Bob Dylan

 

Aquell dia ja ho veureu quan el vent es pararà

i la brisa deixarà de respirar una calma xafogosa

com abans del temporal, el dia que el vaixell vindrà

Tot el mar s´obrirà i les ones cantaran

i els vaixells se n´aniran tots al fons

de la sorra de la platja cada gra s´estremirà

el dia que el vaixell vindrà

 

Els peixos s´alegraran nedaran fora del camí

els ocells també hauran de somriure

A la sorra els grans pedrots creieu-me estaran contents

el dia que el vaixell vindrà

Les paraules que es diran per al vaixell atabalar

no les entendrà ningú no ningú

Les cadenes dels 7 mars aquell vespre es trencaran

el dia que el vaixell vindrà

 

Aquell dia sentirem grans càntics per tot arreu

el moment que el capità baixi a terra.

Fins el sol respectarà les cares a sobre el pont

el dia que el vaixell vindrà

La sorra serà un tapís daurat

per reposar els teus peus fatigats

I el vell capità tornarà a recordar

Que el món sencer s’espera

 

De bon matí els enemics amb els ulls plens de son

Quan el vegin creuran que somnien

per molt que ho vulguin negar

s´adonaràn que és allà el dia que el vaixell vindrà

Aixecaran les mans demanant pietat

però no hi haurà res a fer

al fons del mar s´ofegaran com va passar al faraó

el dia que el vaixell vindrà

 

  

21 - El parque Elysian

Popular mexicana

 

Qué lindo es el parque Elysian (bis)

Qué lindo qué lindo (bis)

Qué lindo el parque Elysian                                                                                                    

 

Queremos el cesped bien verde

El parque es tuyo y es mio

Los niños necesitan el parque

El aire es libre amigos

No queremos pisos en el parque

No pasarán las excavadoras

 

22 - GUANTANAMERA

Autor: Jose Martí

Música: Hector Angulo i Pete Seeger

 

Guantanamera,

guajira guantanamera

Guantanamera,

guajira guantanamera

 

Yo soy un hombre sincero

De donde crece la palma

Yo soy un hombre sincero

De donde crece la palma

Y antes de morirme quiero

Echar mis versos del alma

 

Mi verso es de un verde claro

Y de un jazmín encendido

Mi verso es de un verde claro

Y de un jazmín encendido

Mi verso es un ciervo herido

Que busca en el monte amparo

 

Con los pobres de la tierra

Quiero yo mi suerte echar

Con los pobres de la tierra

Quiero yo mi suerte echar

El arrullo de la sierra

Me complace más que el mar

 

 

23 - EL NEN D’HIROSHIMA

(I come and stand at every door)

Lletra del poeta turc Nazim Hikmet

Arranjament de Pete Seeger

Adaptació de Ramón Casajoana

 

Per tot arreu us vaig cridant,

però ningú no em pot sentir,

i quan us parlo no em veieu,

perquè sóc mort, perquè sóc mort.

 

Tenia set anys quan vaig morir

a Hiroshima, fa molt temps.

Encara tinc aquells set anys,

quan els nens moren

no creixen més.

 

Tot el meu cos es va cremar,

amb els ulls cecs em vaig desfer,

tots els meus ossos es van fer pols;

després, el vent s’ho va emportar.

 

Dolços no en vull, no em cal el pa,

no vull arròs, fruites tampoc,

jo no demano res per mi

perquè sóc mort, perquè sóc mort.

 

El que us demano és que ara lluiteu,

però per la pau, però per la pau,

per tal que els nens de tot el món

puguin créixer, viure i jugar

 

 

 

24 - Adéu, Irene

Popular nord-americana

 

Adéu, Irene. Adéu, adéu.

Adéu, Irene, bona nit,

somiant jo et besaré.

 

Vaig demanar-la als seus pares,

«sou massa joves», van dir.

Jo sé que prou me l'estimo

i que ella m'estima a mi.

 

Adéu, Irene...

 

El capellà va casar-nos

ben d'hora, de bon matí;

aquell foc no durà gaire:

un feix verd no fa caliu.

 

Nits al camp, nits a dispesa,

són tristes totes les nits;

se m'encomana una dèria:

llençar-me de cap al riu.

 

No he deixat de pensar en ella,

no sé si ella pensa en mi;

si algun dia m'oblidava

no voldré sinó morir.

 

 

25 - El vell smoky

Popular Americana

 

Dalt del vell Smoky, cobert per la neu

l'estimat vaig perdre amb l’últim adéu

 

Si et trobes un lladre els béns et prendrà

però un fals d’amor et pot enterrar

 

I la teva tomba pols et tornarà

ni en un, pobre noia no pots confiar

 

Et faran carícies i besos de mel

dient més mentides, que estrelles hi ha al cel,

 

Per tant, veniu noies, i escolteu: es perd

posant l’esperança en un salze verd.

 

S’assequen les fulles, moren les arrels.

Sereu oblidades, no sabent perquè.

 

 

26 - PERDUT EN LA IMMENSA MAR BLAVA

Ll/M: Popular escocesa

Adap: Oriol Martorell

 

Perdut en la immensa mar blava,

les mans al timó de la nau,

perdut en la immensa mar blava,

sols penso a tornar al teu costat.

 

       Bring back, bring back,

       oh bring back my bonnie to me, to me.

       Bring back, bring back,

       oh bring back my bonnie to me, to me!

 

De nit estirat jo somnio

els dies joiosos passats,

de nit estirat jo somnio

que no trigaran a tornar.

 

Un temporal va inflar les veles

i tot el vaixell va cruixir,

un temporal va inflar les veles

i va encaminar-nos a port.

 

Contents tots els mariners canten,

ja veuen la fi dels seus mals,

contents tots els mariners canten

i jo penso en el meu amor.

 

 

 

27 - ELS TEMPS ESTAN CANVIANT

Autor: Bob Dylan

Acosteu-vos, bones gents

Vingueu d'on vingueu

Vosaltres que us adoneu

De l'aigua que va pujant

Sabeu ben bé que aviat

Us podeu ofegar

Si creieu que val la pena

La vida, ius voleu salvar

Apreneu a nadar aviat

O us ofegareu

Perquè els temps estan canviant

 

Veniu escriptors i crítics

Que creieu saber-ho tot

Cal tenir els ulls oberts

I canviar si canvia el món

No correu tampoc massa

La ruleta està girant

Ningú no pot saber

El lloc on pararà

Vigileu, qui perd avui

Guanyarà segur demà

Perquè els temps estan canviant

 

Veniu, ministres, diputats

Escolteu-me de grat

Deixeu lliures les portes

No detureu pas ningú

Atenció! els endarrerits

Són els que ho perdran tot

Deixeu el vostre vell camí

Ja no serveix; no sentiu

Aquest vent que us trenca els vidres

I fa trontollar les parets?

És que els temps estan canviant

 

Veniu pares i assenyats

De tot arreu del món

No critiqueu abans mireu

Si porteu una bena als ulls

Els vostres fills i les vostres filles

Ja parlen diferent

No poseu més obstacles

Als nostres camins nous

Pel sol fet que vosaltres

No podeu seguir el nostre pas

Perquè els temps estan canviant

 

El camí ja és marat

I els daus ja són tirats

Mireu que el que avui és lent

Serà ràpid demà

L'ordre s'ha capgirat

Per la mateixa eterna llei

Per la qual el present d'avui

Serà el passat demà

I el que avui és el primer

Serà l'últim d'arribar

Perquè els temps estan canviant

 

 

28 - Els macarrons

popular

 

Jo sóc un pobre desgraciat

sens familia i sense llar.

Jo sóc un pobre desgraciat

sens família i sense llar.

Em vendria els meus calçons

per un plat de macarrons,

em vendria els meus calçons

per un plat de macarrons.

 

Si vols ser un bon soldat,

a la guerra has d'anar armat

i veuràs com dels canons

surten plats de macarrons.

 

Un minyó fingint-se greu

volia fer testament:

per haver dels seus patrons

un bon plat de macarrons.

 

Vaig conèixer un bon tinent

que canviava amb el sargent

la guerrera i els galons

per un plat de macarrons.

 

La cançó ja s'ha acabat

i em daré per ben pagat

si em doneu oh, companyons,

 

 

29 - ESCOLTA-HO EN EL VENT

Autor: Bob Dylan

 

Per quants carrers l'home haurà de passar

abans que se'l vulgui escoltar.

Digue'm quants mars li caldrà travessar

abans de poder descansar.

Fins quan les bombes hauran d'esclatar

abans de que no en quedi cap.

 

Això, amic meu, tant sols ho sap el vent,

escolta la resposta dins del vent.

 

Quants cops haurà l'home de mirar amunt

per tal de poder veure el cel.

Quantes orelles haurà de tenir

abans de sentir plorar el món.

Quantes nmorts veurà al seu entorn

per saber que ha mort massa gent.

 

Això, amic meu,...

 

Fins quan una roca podrà resistir

abans que se l'endugui el mar.

Quant temps un poble haurà de patir

per manca de la llibertat.

Fins quan seguirà l'home girant el cap

per tal de no veure-hi clar.

 

Això, amic meu,...

 

 

 

30 - LES RONDES DEL VI

(Joan Soler i Amigó–Jaume Arnella)

 

 No vagis a la mar

a encomanar les penes,

no vagis a la mar

les aigües en van plenes.

Vora, vora del port

hi ha una vella taverna,

vora, vora del port

un bar de mala mort.

 

Laila rà...

 

Una bota de rom

i una altra d’aiguardent,

una bota de rom

i molta olor de gent.

No siguis sol a beure

ni sol a rumiar,

no siguis sol a beure

que el vi et condemnarà.

 

 El primer brindis va

per companys i companyes,

el segon anirà

pels qui els han crescut banyes.

El tercer libació

a la salut dels pobres,

no és amb mala intenció

deixar al burgès les sobres.

 

 Atents, amics, encara

al següent got de vi:

beneirem la mare

que a tots ens va parir.

La copa que fa cinc

pel gran Pare Noè,

la copa que fa sis

pels diables del cafè.

 

 Quan el sis serà buit

maleirem l’infern,

la copa que fa vuit

el clero i el govern.

El got de comiat

el cantarem tots junts,

el got de comiat,

un rèquiem pels difunts.

 

 

 

31 - WIMOWEH

Popular africana

 

Hey-Yup-Boy!

Wimoweh! (ter)

Wimoweh (6) Oh!

 

A la jungla, terrible jungla

dorm el gran cap "el lleó",

i els homes d'avui esperen

que s'alci fort "el lleó".

 

 

 

 

32 - CANTO A MI AMÉRICA

Autora: Violeta Parra

 

Dale tu mano al indio, dale que te hará bién

encontrarás el camino como ayer yo lo encontré,

dale tu mano al indio, dale que te hará bién

te mojará el sudor santo de la lucha y el deber,

 

La piel del indio te enseñará, todas las sendas

que habrás de andar,

manos de cobre te han de mostrar,

toda la sangre que has de derramar.

 

Dale tu mano al indio, dale que te hará bién

encontrarás el camino como ayer yo lo encontré,

es el tiempo del cobre, grito, mestizo y fusil

si esas puertas no se abren, el pueblo las ha de abrir,

 

América está gritando, el siglo se vuelve azul

pampas, ríos y montañas liberan su propia luz,

la copla no tiene dueños, patrones no más mandar

la guitarra Americana peleando aprendió a cantar

peleando aprendió a cantar...

peleando aprendió a cantar...

33 - Hace falta un guerrillero

(Violeta Parra)

 

Quisiera tener un hijo

brillante como un clavel,

ligero como los vientos,

para llamarlo Manuel,

y apellidarlo Rodríguez,

el más preciado laurel.'

 

De niño le enseñaría

lo que se tiene que hacer

cuando nos venden la patria

como si fuera alfiler;

quiero un hijo guerrillero

que la sepa defender.

 

La patria ya tiene al cuello

la soga de Lucifer,

no hay alma que la defienda,

ni obrero ni montañés;

soldados hay por montones,

ninguno como Manuel.

 

Levántese de la tumba,

hermano, que hay que pelear,

o la de no su bandera

se la van a tramitar,

que en estos ocho millones

no hay un pan que rebanar.

 

Me abrigan las esperanzas

que mi hijo habrá de nacer,

con una espada en la mano

y el corazón de Manuel,

para enseñar al cobarde

a amar y corresponder.

 

Las lágrimas se me caen

pensando en el guerrillero,

como fue Manuel Rodríguez

debiera de haber quinientos,

pero no hay ni uno que valga

la pena en este momento.

 

Repito y vuelvo a decir,

cogollito de romero,

perros cobardes mataron

a traición al guerrillero,

pero no podrán matarlo

jamás en mi pensamiento.