Espai de reflexió d’UIA
“Els polítics tots són iguals”, segurament aquest és el comentari que més s’ha sentit aquestes darreres setmanes, tot fent referència a l’escàndol de corrupció política que ha tornat esquitxar el Partit Popular. En aquesta ocasió el bolet ha sortit a Andratx, en la figura del ja ex batlle Eugenio Hidalgo i està lligat a l’ especulació i a les irregularitats urbanístiques.
No parlarem en aquesta ocasió dels fets i de la trama que envolta tot aquest assumpte, que ja s’anomena “cas Matas” per les implicacions i responsabilitats que hi té (o hi pot tenir) el molt honorable President del Govern. Del que tractarà aquest “Observatori” és, per una banda, de la reacció que ha provocat en la majoria de ciutadans d’aquestes illes l’aparició d’un nou cas d’enriquiment personal tot aprofitant el fet d’estar exercint un càrrec públic i, per una altra, d’intentar desfer el tòpic que política és igual a corrupció.
Així, després de les primeres impressions de sorpresa i d’indignació, en saber-ne la notícia a través dels mitjans de comunicació, s’instal·là en el conjunt de la societat illenca un sentiment de resignació i d’acceptació davant els greus fets que s’imputen als acusats: ”tots el polítics i els partits són iguals” s’ha sentit a dir, com si això fos la normalitat en el món de la política.
Els Independents rebutjam sense matisos la generalització segons la qual tota persona que es dedica a la política és potencialment corrupta, contràriament al que va declarar el portaveu del PP, Miquel Ramis, la corrupció, pensam, no és inherent a la condició humana.
En l’actualitat, i després de gairebé 30 de anys de recuperació democràtica, els únics escàndols de corrupció política a les illes han vengut des de les files del PP –abans AP-. Només cal recordar, com a cas més paradigmàtic, la dimissió forçada del president Gabriel Cañellas que fou jutjat per l’afer “túnel de Sóller”.
Però no cal anar tan lluny per trobar més assumptes lletjos. Durant aquesta legislatura es poden esmentar d’altres casos d’irregularitats polítiques que s’estan investigant a diferents ajuntaments governats pel Partit Popular: Ses Salines, Santa Margalida, Campos, Llucmajor, Sineu, Manacor... Quasi totes aquestes irregularitats tenen elements comuns: l’especulació urbanística, la prevaricació, el clientelisme polític, la construcció incontrolada. El fets són irrefutables: en aquests moments hi ha 17 ajuntaments governats pel PP que es troben imputats en diferents causes judicials.
La qüestió que ens preocupa és però l’intentar deslligar la corrupció de la política, o fins i tot de la condició humana. Suposem que tot ésser humà, pel fet de ser-ho, no és corrupte per naturalesa, suposem també que les persones no naixem santes i que per guanyar-nos el cel hi hem de posar de la nostra collita.
La hipòtesi que proposam és que som una mica del cel i una mica de l’infern, segurament per això habitam enmig. Si fos així, tenim distins camins per recórrer i la llibertat per triar-los és tota nostra.
Aleshores podria ser veritat que les persones ens venem a canvi de favors: jo et faré això i tu em faràs allò altre. Podria ser veritat que ens venguéssim a canvi d’una subvenció d’algun organisme, fins i tot ens podríem arribar a vendre per una misèria, algun dinar o fins i tot un cafè al bar.
Si això fos així, i ja sabem que caminam enmig d’hipòtesis, podria ser veritat que determinats partits polítics se n’aprofitassin i baratassin subvencions per vots, com si les institucions públiques, el Govern, el Consell o l’Ajuntament, no manejassin els doblers de tots, els que pagam amb els nostres imposts, i per tant en fossin beneficiaris només aquells municipis o entitats que són dels seus.
Podria passar que alguns regidors es passegessin pels carrers i bars per resoldre els problemes particulars a canvi del vot, com si aquell que ocupa un càrrec públic s’hagués d’ocupar dels capritxos particulars i no de l’interès general, com si fos necessari anar al bar a resoldre els problemes i com si haguéssim oblidat que la casa de la vila és l’ajuntament.
Si tot això fos veritat, podria ser que tots, els polítics i els que no ho són, estiguessin disposats a ser corromputs alguna vegada. Un dia podríem canviar un vot per un poc d’asfalt per tapar el clot de davant ca nostra, un altre dia podríem vendre l’entitat que representam a canvi d’un nou local, també podríem vendre l’ajuntament a un partit polític a canvi de dues o tres rodones i, finalment, podríem demanar a l’empresa que ha de fer les rodones una part del guany per al partit o, també, per al propi enriquiment personal.
Els camins de la corrupció són infinits com també ho són els de l’honestedat i l’honradesa i en les nostres mans hi tenim el poder triar que ens representin uns partits polítics o uns altres, si és que volem seguir essent Artà i no Andratx.
Déu ens guard ca nostra i sa carbona!
Molts d’anys i bones festes!