TANCAR PER PRESERVAR
Ja fa dies que vaig llegir a la premsa la iniciativa de l'Ajuntament, a petició de la Junta del Mercat de la Boqueria, de tancar tots els accessos al recinte durant les hores nocturnes.
El pla preveu tancar no només el mercat estrictament sinó alguns dels carrers que l'envolten i que desemboquen directament al recinte. Així doncs, els que som veïns del barri o, simplement, passejants curiosos, no podrem caminar més, a la nit, per alguns d’aquests espais públics que quedaran tancats sota pany i forrellat i dels quals només tindran les claus els veïns que hi visquin –com per exemple els de la plaça de Sant Galdric per on travesso inevitablement cada vegada que surto a fer la volteta pel barri.
El motiu ja el deveu intuir: la inseguretat i la brutícia, els rodamons que hi dormen i les prostitutes. Actualment, el recinte del Mercat té contractats dos vigilants de seguretat que no donen l'abast. Els carrers del voltant del Mercat estan bruts, hi dorm gent a la nit i des de la Junta asseguren que hi ha hagut un centenar de robatoris en els últims dos anys.
És evident que hi ha un problema. El que no em sembla gens bé, a diferència del senyor Permanyer, que defensa la idea en un article publicat a La Vanguardia el dia 21 d'octubre, és que la solució passi per tancar el recinte. El senyor Permanyer està convençut que això és el que cal fer i cita com a exemples altres carrers de la ciutat que estan tancats o que es tancaran pròximament. Cito textualment “No hay otra solución que la cancela, tal como se entendió derechamente en su día. Al fin y al cabo, era la practica aplicada sistemáticamente en los callejones intestinales que proliferan por la ciudad antigua (...) lo que ha facilitado sin duda que ofrezcan tan buena presencia”.
Sóc de l'opinió que tancar per tal que ofereixin bona presència no serveix de res si no es poden disfrutar i que tampoc soluciona el problema de base.
Jo no tinc la solució, només sóc articulista del diari Metro, però em sembla que més aviat es tracta de que els llocs tinguin vida, que estiguin habitats, de buscar una doble vida als espais, que quan la Boqueria està tancada com a mercat hi sorgeixi un altre tipus d'activitat al voltant que faci que la gent hi circuli, hi visqui i, per tant, que es mantingui net, en condicions i agradablement actiu i visitat. Si s'hagués aplicat el criteri de tancar amb una reixa els llocs conflictius quan es va transformar Ciutat Vella, ara, enlloc de tenir-hi places, espais més amplis i habitats, que respiren, tindríem tots i cadascun dels carrers del Raval tancats amb pany i forrellat i tots els veïns hi viuríem empresonats i temorosos, enlloc de viure-hi al carrer i disfrutar del que ens dóna.
D'altra banda, als llocs que queden tancats a la nit, com per exemple el Parc de la Ciutadella, hi entra la mateixa gent a la qual es vol privar l'entrada i tenen via lliure, dins el seu fortí tancat, per a dur a terme les seves activitats més o menys delictives o clandestines.
Crec que la solució de “tancar per preservar” no du enlloc, és amagar el cap sota l'ala, però en tot cas, si només es pot trobar aquesta, proposo que tanquin també els següents llocs: la plaça de Catalunya, que ja no pots travessar sense que t'ofereixin haixís, la plaça Castella, el carrer Tallers, sobretot, on s'ha instal·lat una colònia de punks que demana caritat i hi munta campament, la Rambla tota sencera, que de nit Déu ni do, el carrer Joaquim Costa, tot sencer, recer de la prostitució, la sortida del supermercat Champion que dóna al carrer d'en Xuclà, també presa dels punks i indigents, la plaça de la Gardunya i tants d'altres, per anomenar-ne només uns quants del meu barri.