Des del Departament d’Hoteleria i Turisme del M. Àngels Cardona volem fer arribar a tothom que aquí es couen moltes coses i molt  bones.

Deim això perquè sembla que el nostre Departament ha estat sempre més conegut pels seus alumnes de Cuina i de Serveis de Restaurant i Bar; però... no us oblideu de la nostra secció “turística”. Som els alumnes del Cicle formatiu de grau superior d’Informació i Comercialització turístiques ( Uf!!! Quin nom més llarg, eh?). Denominacions tècniques i complicades a banda, som el grup d’alumnes de segon i ens agradaria molt contar-vos una miqueta què feim, què intentam fer, quines són les nostres  perspectives, les nostres il·lusions, etc. 

Abans de res voldríem incidir en un fet que encara no entenem: com és que, en una illa com la nostra, un cicle formatiu com aquest -amb les facilitats que dóna l’Institut per cursar els estudis-... com és que hi ha tan poca gent interessada? Pensam que hi hauria d’haver llista d’espera per matricular-se! 

Per què ho creim? Idò... 

Perquè són uns estudis superiors de caràcter oficial amb titulació reconeguda a tota = st1 ns = "urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" />la UE. 

Perquè comencen el mes de novembre i acaben el mes de març. 

Perquè hi coneixes Menorca, aprens a estimar-la i a gaudir-ne. 

Perquè et formes en una professió amb futur. 

Perquè és la titulació mínima necessària, si vols treure’t el carnet de guia turístic oficial. 

Perquè és econòmic. 

Perquè hi aprens idiomes. 

I per moltes coses més. 

Des d’aquí en agradaria animar-vos a gaudir d’uns estudis que, a part de formar-vos  professionalment, ajuden a millorar el vostre bagatge cultural i personal, i a obtenir un títol oficial. En definitiva, pensam que és una excel·lent forma d’aprofitar l’hivern a Menorca i de fer una cosa positiva i enriquidora. 

Us contarem que, entre d’altres coses, moltes vegades al llarg del curs s’organitzen sortides, visites a monuments, jaciments o museus i excursions. En aquestes ocasions es combina i es complementa la teoria que estudiam a classe amb la pràctica d’una manera semblant al que potser serà la nostra vida professional. Aprenem tècniques de guiatge, de comercialització, d’informació, d’organització, de creació de producte, etc., alhora que vivim l’experiència in situ i analitzam tècnicament els fets. 

Per exemple, i sense anar més enfora, fa un parell de setmanes vam fer una sortida pel Barranc de sa Vall o de Son Boter. Hem d’agrair a l’Institut Menorquí d’Estudis, i molt especialment a David Carrreras, que ens acompanyés al llarg del recorregut i ens il·lustrés amb les seves explicacions. 

El dia va començar amb una mica de pluja i uns núvols amenaçadors a l’horitzó. Sortosament, poc després d’iniciada la nostra ruta, els  núvols van desaparèixer i va sortir un sol que ens va acompanyar fins al final. Imagineu-vos un dia de tardor enmig de la natura, amb verd pertot arreu, silenci, tranquil·litat, una temperatura agradable... i que començau a recórrer el barranc de dels afores des Migjorn Gran en direcció cap a la mar. Absolutament deliciós. 

Al començament del recorregut vam aprendre moltes coses sobre la geologia de Menorca, sobre la formació dels barrancs, el marès, la vegetació pròpia d’aquestes zones, els endemismes... D’altra banda, vam veure com eren d’importants antany aquests indrets per l’agricultura. En relativament poc espai vam veure moltes construccions de cases o estàncies, abandonades avui. Especialment interessant va ser la visita a les restes del molí d’aigua que, complementat amb la visita a la Cova de l’aigua, ens va fer entendre què en sabien, els nostres avantpassats, d’aprofitar el que tenien al seu abast. La solució d’aprofitar l’aigua subterrània de dins la cova, de conduir-la i d’aprofitar l’energia per fer moure les moles del molí és un enginy admirable, vist amb els nostres ulls tecnològics del segle XXI. Vam veure també aljubs, construccions (o més aviat restes de construccions) incorporades a les parets del barranc... 

Tal com seguíem caminant, el biòleg que ens acompanyava ens feia notar, aquí i allà, que hi havia espècies vegetals no pròpies de la zona que havien colonitzat algun racó, o bé com la incorporació de les aigües de la depuradora des Migjorn al torrent modificava l’equilibri de les espècies. Tot ben interessant. 

Mentrestant, algunes aus ens observaven des de la seva posició privilegiada: algun corb, xorics, miloques... o això ens semblaven des de baix. 

Van passar ràpidament les tres hores de passejada, vam veure granotes dins una bassa, alguna tortuga que cercava el seu lloc per colgar-se i, en un no-res, ens vam trobar a la platja d’Atalis, en el mateix Camí de Cavalls. La mar era preciosa, la platja gairebé deserta, i vam poder observar la vegetació dunar i adonar-nos dels esforços que s’estan fent per recuperar les dunes malmeses, tan importants per a les nostres platges. 

L’excursió es va acabar quan, després d’anar vorera vorera, vam arribar a Cala Tomàs, on ens esperava el bus per tornar a Ciutadella. 

En resum, vam gaudir de la sortida i vam aprendre coses de Menorca des del punt de vista natural i cultural. En definitiva, va ser una combinació d’oci, cultura, natura, esport i paisatge, que són aspectes claus que demana el perfil del turista actual. 

Ara, a classe, ens quedarà fer l’anàlisi d’aquesta sortida, de la seva viabilitat, del seu potencial. 

Alumnes de 2n  

CFGS Informació i Comercialització Turístiques