Llegir... Compartir... Gaudir...
CLUB DE LECTURA
DE LA BIBLIOTECA
Ens trobem l’últim
(o gairebé l’últim)
divendres de mes a les 19:30
9 de maig 2009
VISITA A LA FUNDACIÓ PALAU
de Caldes d’Estrac
28 de maig 2009
Comentari de La Salvatge
d’Isabel-Clara Simó
26 de juny 2009
Comentari de Fahrenheit 451
de Ray Bradbury
4 de setembre 2009
Comentari de Els homes que no estimaven les dones de Stieg Larsson
Biblioteca Ramon Bosch de Noya
Carrer Sant Pere, núm. 36
08770 Sant Sadurní d’Anoia
Tel. 93 891 20 33
www.bibliosantsadurni.blogspot.com
HORARI DE LA BIBLIOTECA:
Matins de dimarts a dissabtes
de 10:00 a 14:00
Tardes de dilluns a divendres
de 16:00 a 20:30
del 15 de juny al 15 de setembre dissabtes tancat
ISABEL - CLARA
SIMÓ
Es va educar a l'acadèmia que dirigia el seu pare a Alcoi i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de València, on va conèixer els primers grups nacionalistes que, sota el mestratge de Joan Fuster, anaven descobrint el seu propi país. Es va dedicar a l'ensenyament, que va exercir primer a Bunyol, després a Figueres, on va ocupar una plaça de professora a l'institut de batxillerat Ramon Muntaner. El 1968 es va casar amb el periodista Xavier Dalfó, fundador de Canigó, aleshores de publicació mensual, que tenia prohibit, explícitament, publicar cap article en català.
Després de diversos expedients, escorcolls domiciliaris, detencions, judicis i lluita per tirar endavant la publicació, amb la democràcia, Canigó plega.
A Figueres van néixer dos dels seus fills i va examinar-se, a Barcelona, de les assignatures de la carrera de Periodisme, que va exercir des de l'any 1972 fins al 1983. Des de l'any 1973 amb la família s'havia instal·lat a Barcelona, on va néixer la seva filla petita, i treballava a l'institut Sant Josep de Calassanç.
De catedràtica d'institut va passar a exercir durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, mentrestant, es va doctorar en Filologia Romànica.
Autora de diversos reculls de narracions, entre els quals destaquen És quan miro que hi veig clar (1979), premi Víctor Català; Històries perverses (1992), guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or 1993, en aquest recull l'autora va fer patent la preocupació per la violència inútil, tema que va tenir continuació a Perfils cruels. D'altra banda, els relats que va presentar a Dones (1997), van ser objecte d'una versió cinematogràfica, l'any 2000, amb guió de Jordi Cadena i direcció de Judith Colell.
Igual com en els contes, Isabel-Clara Simó ha creat en les novel·les uns personatges complexos que mantenen relacions conflictives i que l'autora presenta en relats ben estructurats i amb un acurat treball de llenguatge. Destaquen, entre d'altres, la novel·la psicològica, T'estimo Marta (1986); Els ulls de Clídice (1990), on explica la relació de tres persones en un cercle tancat; La veïna (1990), on presenta un antiheroi que es veu obligat a investigar un assassinat del qual és inculpat; La Nati (1991), un relat amb rerafons de crítica social; La salvatge (1993), que va ser guardonada amb el premi Sant Jordi; El Mossèn (1994), biografia novel·lada de Jacint Verdaguer, de la qual es va fer una adaptació radiofònica a Catalunya Ràdio; La innocent (1995) va obtenir el premi València, del mateix any. El professor de música (1998), novel·la guardonada amb el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, 1999; El gust amarg de la cervesa (1999) i T'imagines la vida sense ell? (2000), on refà la història d'un crim perfecte, com a venjança de trenta anys d'agressions psicològiques. En aquests darrers anys ha escrit Angelets (2004), Adéu-suau (2006), El Meu germà Pol (2007) i acaba de publicar Els Racons de la memòria.
També han merescut l'acceptació de nombrosos lectors, les novel·les publicades en col·leccions per a joves: Raquel (1992), Joel (1996), De nom, Emili (1998) i la narració per a infants, En Jordi i la sargantana (2000), sobre la història de la llegenda de Sant Jordi. També destaca la seva darrera obra juvenil, Dora diu que no (2005)
El 1996 va ser nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l'etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que va exercir fins al 1998.
Com a guionista, va formar part de l'equip de "La granja", sèrie que es va emetre dins el programa La vida en un xip, a TV3. Des del gener de 1999 publica un article diari al diari Avui.
El 1999, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
Té obra traduïda a l'alemany, anglès, basc, castellà, francès, gallec, italià, neerlandès, suec.
Biblioteca Municipal
Ramon Bosch de Noya
Sant Sadurní d’Anoia
CLUB DE LECTURA
LA SALVATGE
elegia de Dolores Mendoza
ISABEL-CLARA
SIMÓ
ABRIL – MAIG 2009