Hble. Sr.
JOAN
RECASENS CALVO, advocat, amb DNI
numero 37.264.071, amb adreça, a
efectes
de notificacions, 08021 Barcelona, Avda. Diagonal 550, actuant en nom
i
representació
de ANTONIO DE VILLASANTE TAPIAS, GEMMA SANTAFE ORTIZ,
CARMEN
GARCfA ESPEJO, Ma ANGELES ESCUDER RUFAS, JORDI DOMINGO
FERRERONS,
ANTONIO ESCLAPEZ SENTENERO, ALBA MARIA ARAGONES
BELLIDO,
OCTAVI ALAVADO TEIXIDO y RAMON VILLALONGA ESCUDERO, amb
DNI números 46332804V, 43513693Q, 40987573D, 73197774K,35012250V, 33499109T, 43551389S, 46136960H, 35045977a, respectivament, que actuen en nom propi i corn membres del Col•lectiu d'Interins Aprovats Sense Plaça, DIU:
I.-
Els meus representants i els membres del Col•lectiu
d'interins sense plaça
van
concórrer, en el seu moment, al concurs oposició per la
provisió de places
docents
no universitàries, convocades pel Departament d’Educació
de la
Generalitat
de Catalunya, mitjançant Resolució EDU/825/2007 i,
malgrat resultar
aprovats
en la fase d’oposició de la referida convocatòria, no
van obtenir
finalment plaça. Sobre la referida
convocatòria, cal assenyalar el que a continuació
s'exposa.
II.-
El Departament d’Educació
de la Generalitat de Catalunya va convocar, en el
seu
dia, mitjançant la Resolució EDU/825/2007, de 20 de
març, concurs oposició
per
a la provisió de 6.856 places de funcionaris docents del cos
de mestres i cos
de
professors d'ensenyament secundari a Catalunya. La qualificació
de la fase
d’oposició
s'establia en una puntuació que podia oscil•lar entre el
zero i el deu,
podent
accedir a la fase de concurs amb una puntuació mínima
de cinc punts,
que corresponia a l'aprovat (base 6.4.3 de la
Convocatòria). En la fase de concurs,
l’obtenció màxima a obtenir per la valoració
dels corresponents mèrits,
era de deu punts, consistent
aquests mèrits, primerament, en experiència docent
prèvia, valorada amb un màxim de set punts,
puntuant-se, en aquest
sentit,
cada any d’experiència docent en especialitats del cos al
qual s'opta amb
una puntuació de 0,7 punts; en segon lloc,
en formació acadèmica i permanent, la
valoració de la qual podia ser com a màxim de quatre
punts; finalment,
s'establia
també una valoració d'altres mèrits, amb una
puntuació màxima dels
mateixos de dos punts.
Malgrat poder sumar aquests mèrits un total de tretze punts
s'establia el límit de deu abans senyalat. Sobre els mèrits
de la ressenyada fase
de concurs i la seva puntuació ens remetem a l'annex
1
de
la referida convocatòria.
La
forma de valoració
del referit concurs oposició va comportar resultats de tot
punt
perversos i incompatibles amb els principis de mèrit i
capacitat, que
proclama per l’accés a la funció
publica, l'article 103.3
de
la Constitució.
Primerament, perquè el pes dels mèrits ha portat, en aquestes proves selectives, que participants que havien obtingut en la fase d’oposició notes superiors al nou no van obtenir plaga, com a conseqüència de ser superats per altres amb experiència docent prèvia en especialitats corresponents al cos pel qual optava. D'altra banda, participants en aquest concurs oposició que no han arribat a l'any d’experiència docent prèvia no han pogut fer-la valer.
Aquestes
conseqüències,
a les que abans he fet esment, que resulten de la
celebració
del referit concurs oposició, d'acord amb les bases de la
convocatòria
abans
exposades, son doncs flagrantment inconstitucionals, com en seguida
veurem.
III.-
En efecte, el Tribunal Constitucional ha assenyalat que el principi
de mèrit
i
capacitat,
que resulta de ('article
103.3
del Text Fonamental, que ha d'informar
les
proves d’accés
a la funció publica, comporta que en les referides proves
hauran
de tenir un paper fonamental aquelles destinades a comprovar els
coneixements
dels participants i que altres mèrits, com poden ser
l'antiguitat al
servei
de l’Administració Publica, mitjançant les relacions
jurídiques que
s'escaiguin
(interins,
contractats, etc.) si be poden ser admissibles no poden
tenir
un protagonisme tal que alteri o desvirtuï alto que es
l'objectiu fonamental
de
les referides proves, com es el comprovar el grau de coneixements
dels que
concorren
en les proves selectives, que, en aquest cas, s'avalua en la fase
d’oposició.
En aquest sentit, el Tribunal Constitucional, en Sentencia 107/2007, de 2 de juny senyalaria, a propòsit de la valoració de l'antiguitat a l’Administració en aquestes proves selectives, el següent:
"En
relación con lo anterior, debe igualmente advertirse que el
derecho fundamental a acceder en condiciones
de igualdad a las
funciones p6blicas con los
requisitos señalados en las Leyes tiene un
contenido
material que se traduce en determinados condicionamientos
del
proceso selectivo; de manera especialmente
relevante,
que las condiciones y requisitos exigidos sean referibles a
los
principios de merito y capacidad. De este modo, se produce una
intersección, en este momento, del
contenido del art. 23.2 CE con el
del art.
103.3 CE, que impone la obligación de no exigir para el
acceso
a la función pública requisito o condición
alguna que no sea
referible a los indicados
conceptos de merito y capacidad, de
manera que pudieran
considerarse también vulneradores del
principio
de igualdad todos aquellos que, sin esa referencia,
establezcan
una diferencia entre los aspirantes. A partir de aquí se
ha
proclamado reiteradamente el derecho fundamental a concurrir
de
acuerdo con unas bases adecuadas a los principios de merito y
capacidad, que deben inspirar el sistema de
acceso y al margen de
los
cuales no es legitimo exigir requisito o condición alguna para
dicho acceso (por todas, SSTC 73/1998, de 31
de marzo [RTC 1998,
73], F. 3.b; 99/1999, de 31 de mayo [RTC 1999, 99], F. 4; y
138/2000, de 29 de mayo [RTC 2000, 138], F. 6.b).
Esta
conexión entre acceso en condiciones de igualdad, por un lado,
y el acceso de acuerdo con los principios de
merito y capacidad, por
otro, nos ha llevado
también a controlar, para evitar una «diferencia
de
trato irracional o arbitraria entre los concursantes> (STC
60/1994,
de 28 de febrero [RTC 1994, 60], F. 4), la valoración dada
a
algt n merito en concreto, cual es, particularmente y a los efectos
que interesan en el presente caso, el
relativo a la toma en
consideración de
la pre vía prestación de servicios a la
Administración. Esta última
circunstancia, en efecto, si bien se ha
reconocido
que puede ser tomada en consideración para evaluar la
<aptitud o capacidad>> (SSTC 67/1989, de 18 de abril
[RTC 1989,
67], F. 3, y 185/1994, de 20 de
junio [RTC 1994, 185], F. 6.b) del
aspirante,
ni puede llegar a convertirse en un requisito que excluya
la
posibilidad de concurrencia de terceros, ni tener una dimensión
cuantitativa que rebase el < límite
de lo tolerable>> (SSTC 67/1989,
de 18
de abril [RTC 1989, 67], F. 4, 185/1994, de 20 de junio [RTC
1994,
185], F. 6.c, y 73/1998, de 31 de marzo
[RTC 1998, 73], F.
3.b)':
Corn
ja es comprova de la cita que a les mateixes fa la sentencia
transcrita de 2
de
juny de 2007, també en les Sentencies 67/1989, de 18 d'abril;
185/1994,
de 20
de juny i 73/1998, de 31 de març trobem dites amb idèntiques
paraules, que
la valoració de serveis prestats a
l’Administració en el marc dunes proves selectives,
si bé
que poden ser admissibles, no poden assolir tal volada que faci
perdre
la seva virtualitat al que es la fase de comprovació dels
coneixements del participant: la fase d’oposició.
Quan
això és així s’està donant a aquests
serveis previs una dimensió
quantitativa,
emprant la terminologia d'aquestes sentencies, que van més
enllà
del
"límite de to tolerable", incorrent en clara
vulneració no tant sols de l’article
103.3
de la Constitució, sinó també de l’article 23
de la Constitució, que reconeix
el
dret dels ciutadans a l’accés, en condicions d'igualtat, a
les funcions públiques,
ja sigui mitjançant l’accés
a càrrecs polítics o a l'entrada a la funció
pública.
Sobre
aquesta doble virtualitat
del dret fonamental de l'article 23
de
la Constitució
(dret
a la participació política però també
dret a la consecució d'una
ocupació
pública), la Sentencia del Tribunal Constitucional, abans
esmentada,
73/1998 afirmava, remetent-se a doctrina pròpia
anterior, el que segueix:
Con arreglo a una consolidada
línea jurisprudencial, el derecho
fundamental
reconocido en el art. 23.2 CE no solo se proyecta sobre
los
cargos de representación política sino también
sobre los
funcionariales (SSTC
42/1981, 75/1983 y otras muchas que les siguen),
lo que ha llevado a rodear a los procesos de acceso a la función
publica de una importante serie de garantías invocables en el
recurso de amparo constitucional.
No
calen particulars esforços dialèctics per fer evident
que, si com a
conseqüència
de la resta de mèrits previstos i, particularment, de la
valoració
dels
serveis previs prestats a l’Administració, un concursant
opositor, que havia
obtingut
una nota ratllant a la perfecció corn es una nota superior at
nou, en la
fase d’oposició, no obté plaça,
és clar que aquesta valoració de serveis prestats està
superant aquest límit d’allò que es tolerable,
incorrent en clara inconstitucionalitat.
IV.-
D'altra banda, també s'ha de dir que el dret fonamental de
l’article 23.2 de
la
Constitució a proveir un lloc de treball a la funció
pública és a fer-ho en
condicions d'igualtat, el
que ens remet també a l'article 14 de la Constitució.
Limitant,
ara la nostra reflexió, en el sistema de valoració dels
serveis previs en
la
docència publica, que contemplava la convocatòria
aprovada per la Resolució
EDU/825/2007,
és clar que tampoc es donava compliment al principi d'igualtat
o
accés
a les funcions públiques en condicions d'igualtat que prescriu
['article 23 de
la
Constitució, tota vegada que aquells participants amb serveis
previs, però que
no
haguessin culminat aquests serveis el període d'un any, no
tindrien redit per
aquests
serveis trobant-se en la mateixa condició que els que
vinguessin del carrer.
D'igual manera, una vegada superat el llistó dels deu anys,
que suposava
l’obtenció
de la valoració màxima dels set punts, es del tot
irrellevant,
l'antiguitat
que podés tenir el concursant opositor en aquesta activitat
docent,
trencant-se
també, des d'aquesta perspectiva el principi d'igualtat, en la
mesura
que
era possible atorgar la mateixa puntuació a participants amb
una fulla de
serveis previs del tot diferents pel que fa a la
seva longitud.
També
des d'aquesta perspectiva es pot dir que el concurs oposició
que aquí ens
ocupa vulnerava la Constitució,
concretament ['article 23.3 del text fonamental.
V.-
D'altra banda, s'escau
assenyalar que l'article 25 del Reglament que regula l’
ingrés, els accessos i adquisició de noves
especialitats accés en les cossos
docents
no universitaris, aprovat pel Reial Decret 276/2007, de 27 de febrer,
la
disposició
final primera de la qual senyala el seu caràcter de norma
bàsica
d'acord
amb els apartats 1,
18
i 30
de l'article 149.1
de la Constitució, disposa que,
en la ponderació de la puntuació de la fase d’oposició
i de la fase de concurs,
en les proves selectives per l’ingrés a la funció
publica docent no
universitària,
que seria el cas que aquí ens ocupa, per tal d'establir la
puntuació
En
el concurs oposició referit a la convocatòria esmentada
de l'any
2007,
contràriament
el que senyala el reglament estatal referit es disposava que es
ponderaria
en un 60% la puntuació obtinguda en la fase d’oposició
i en un 40%
la
puntuació de la fase de concurs (base
7.1 de la Convocatòria). Aquesta ponderació
incomplia la normativa estatal, tota vegada que, segons aquesta el
repartiment de la nota de la fase d’oposició i de la
fase de concurs sobre la nota global es de 2/3 i 1/3, respectivament,
per tant del 66,6% i el 33,3% i no del 60%
i 40%.
S'escau concloure que aquest desconeixement de la normativa bàsica estatals suposa també una vulneració dels apartats 1,13 i 30 de l’'article 149.1de la Constitució, que, d'acord amb el que estableix la disposició final tercera del Reial Decret 276/2007 fonamenta la potestat normativa de l’Estat per dictar aquesta regulació bàsica. Des d'aquesta perspectiva, la puntuació de les proves de la fase d’oposició i de la fase de concurs és també inconstitucional.
VI.-
D'altra banda, el 28
de febrer d'enguany, el Departament d’Educació de la
Generalitat
va aprovar la Resolució EDU/618/2008, relativa també a
convocatòria
de proves per a la provisió de funcionaris docents no
universitaris
(la referida resolució va ser publicada en
l’edició del Diari Oficial de la Generalitat
del dia 11 de març de 2008).
En relació a aquesta nova convocatòria, cal ressaltar dos aspectes. D'una banda, la previsió dins del barem de la fase de concurs, de l'apartat relatiu a "mèrits acadèmics i altres mèrits" (base 3de l'annex 3 de la Convocatòria), que inclou com a mèrit l'haver obtingut una puntuació igual o superior a sis en la prova de la fase d’oposició del procediment d’accés a una especialitat del mateix cos al que ara es presenti el concursant opositor, en altra convocatòria anterior
.
Aquesta
previsió
suposa atorgar afectes (per
bé d'una forma del tot insatisfactòria)
als resultats de proves selectives anteriors, amb la qual cosa es
reconeix
que la provisió de places de funcionaris docents no
universitaris no és
quelcom
parcel·lat en diferents convocatòries, sinó que
té una projecció més
global de manera, que
res no impedeix que en una convocatòria el Departament vulgui
i pugui esmenar deficiències i fins i tot il·legalitats
detectades en convocatòries
anteriors.
En
qualsevol cas, vist l'extraordinari
pes que, com abans s'ha exposat, tenia en
l'anterior
convocatòria, a la que hem fet esment, la prestació de
serveis previs
als
efectes de determinació de la nota global, fins el punt
d'eclipsar el pes de la
nota de la fase de l’oposició,
traspassant, corn abans s'ha dit, el límit d’allò que
és
tolerable, pel que fa a la preservació del principi de mèrit
i capacitat
que
proclama l'article 103.3 de la Constitució, és del tot
insuficient la mesura ara
instrumentada
de considerar com un mèrit, amb una puntuació del
mateix
certament
limitada, el fet d'haver obtingut en un anterior procediment d’accés
(concretament
en les proves convocades mitjançant la Resolució del
Departament
d’Educació EDU/825/2007) una nota mínima de sis a la
fase
d’oposició.
Semblaria
més
coherent amb aquesta idea de continuïtat i de desaparició
de
compartiments
entre una i altra convocatòria de proves selectives, que, atès
el
perjudici
produït en l'anterior convocatòria, que es possibilités,
la utilització de la
nota d'aprovat (a partir en
conseqüència del 5) o superior obtinguda en la fase
d’oposició
de l'anterior
convocatòria en el present procediment convocat mitjançant
la Resolució EDU/618/2008, aquesta utilització podria
ser optativa deixant
a l'opositor la possibilitat de "millorar nota" renunciant
a aquesta utilització.
A banda, d’això, podria valorar-se aquesta nota de 5 o superior de la fase d’oposició del procediment selectiu anterior com a mèrit en la fase de concurs.
D'una
altra banda, el segon aspecte a considerar de la convocatòria
de proves és
que,
com succeïa en l'anterior convocatòria de proves per a la
provisió de places
de
funcionaris docents no universitaris, realitzada per la Resolució
del
Departament
d’Educació EDU/825/2007, també la base 7.1 de
la Convocatòria
corresponent
a la Resolució
EDU/618/2008 contempla que, de cara a establir la
puntuació
global, es ponderava en un 60%
la puntuació obtinguda a la fase d’oposició
i en un 40% la puntuació obtinguda en la fase de concurs,
obtenint-se
la
puntuació global esmentada mitjançant la suma de les
puntuacions obtingudes
en les dues fases una vegada ponderades,
en els termes que abans s'ha assenyalat.
VII.-
Atesa la identitat entre la base 7.1
de
la Convocatòria corresponent a la Resolució
EDU/825/2007 i la base homònima de la Convocatòria que
resulta de
la Resolució EDU/618/2008, cal formular, en
relació a la dita base d'aquesta darrera
Convocatòria, el mateix retret d'il·legalitat, que es
feia a la base 7.1. de la
Convocatòria de l'any
2007,
donada la seva incompatibilitat amb l'article
25
del Reglament que regula l'ingres, els accessos i adquisició
de noves especialitats
en les cossos docents no universitaris, aprovat pel Reial
Decret276/2007,
de 27
de
febrer, incompatibilitat que cal estendre com dic a la Resolució
EDU/618/2008, actuant també el Departament d’Educació,
en dictar aquesta
Resolució, fora muralla de les competències normatives
en matèria de ensenyament,
constitucionalment i estatutàriament atribuïdes a la
Generalitat de Catalunya,
en envair la normativa bàsica que pertoca a l'Estat d'acord
amb el que
disposa els apartats 1, 18
i 30
de l'article 149.1 de la Constitució
A
banda d’això,
pel que fa a la valoració de serveis previs, cal reiterar el
retret
de
vulneració de l'article 103.3
així com 23.3 , ambdós de la Constitució que es
feia
de l'anterior convocatòria.
VIII.-
Tota vegada que la Resolució
EDU/618/2008 es
dictada pel Conseller d’Educació
i, d'acord amb el que disposa ['article 85 b) de la Llei 13/1989,
de 14 de
desembre, d’organització, procediment i règim jurídic
de la Generalitat de
Catalunya,
posa fi a la via administrativa. D'acord amb el que disposa l'article
116 de
la Llei30/1992,
de26de novembre, de règim jurídic de les
administracions
públiques i del procediment administratiu comú, aquesta
resolució
és susceptible de ser recorreguda amb caràcter
potestatiu en reposició davant el propi Conseller. Així
ho senyala, d'altra banda, el peu de recursos que consta en la
Resolució aquí de constant referència.
D'acord amb el que s'ha exposat
SOL·LICITO
Primer.- Tingui per formulat recurs de reposició contra la Resolució EDU/618/2008, de febrer, de convocatòria de proves per a la provisió de funcionaris docents no universitaris, resolució publicada en el Diari oficial de la Generalitat d'11 de març de 2008.
Segon.-
Que es modifiqui la referida Resolució EDU/618/2008, en el
sentit de es
possibiliti la utilització de la nota
d'aprovat (a partir en conseqüència del 5) o superior
obtinguda en la fase d’oposició d'una anterior convocatòria,
aquesta
utilització podria ser optativa deixant a
l'opositor la possibilitat d'intentar una millor
nota en aquesta fase d’oposició. Aquesta reforma hauria de
preveure que aquesta
nota de 5o superior de la fase d’oposició d'un procediment
selectiu anterior computes com a mèrit en la fase de concurs.
ALTRESSI
DIC, que d'acord amb el que disposa ('article 111.2 de la Llei
30/1992, de 22 de novembre, es sol•licita la suspensió de la
Resolució EDU/618/2008, que s'impugna, tenint present la gran
quantitat de persones que
pot afectar la convocatòria
aprovada mitjançant la present resolució, de manera
que,
en cas de dictar-se per l’Administració de la Generalitat
els actes adreçats a
la
celebració de les proves de provisió de places, que,
d'anul·lar-se o modificar-
se, la convocatòria de
referència, podrien comportar també la seva nul·litat
això
podria
causar perjudicis d'impossible reparació per les persones
referides,
especialment d'aquelles a les que aquests actes que
s’anul·lessin atorguessin
drets o afectessin llurs interessos.
D'altra banda, no s'afecta, en absolut a l’interès públic diferir l'executivitat de la Resolució EDU/618/2008, a que es resolgui la seva impugnació.
D'acord amb això,
SOL•LICITO acordi la suspensió de la Resolució EDU/618/2008, que s'impugna.
Barcelona, a deu d'abril de dos mil vuit
HONORABLE CONSELLER D'EDUCACIO DELA GENERALITAT DE CATALUNYA