INFORME RELATIU A L’ANÀLISI JURÍDICA DE LA CONVOCÀTORIA PER LA PROVISIÓ DE PLACES DE FUNCIONARIS DOCENTS NO UNIVERSITARIS, REALITZADA PER LA RESOLUCIÓ DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EDU/825/207, DE 20 DE MARÇ; DE LA SEVA LEGALITAT I DE LA POSSIBILITAT DE REPARAR ELS PERJUDICIS CAUSATS PER AQUELLA CONVOCATÒRIA ALS CONCURSANTS OPOSITORS, INTERINS, QUE VAREN APROVAR PERÒ NO VAREN OBTENIR PLAÇA, EN LA CONVOCATÒRIA RECENTMENT REALITZADA PEL DEPARTAMENT EDU/618/2008, DE 28 DE FEBRER.

I.- ANTECEDENTS I CONSULTA.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Resolució EDU/618/2008, de 28 de febrer ha convocat proves per la provisió de places de funcionaris docents. En aquesta convocatòria, a banda d’altres mèrits, es contempla com a tal l’haver obtingut una puntuació igual o superior a sis en la fase d’oposició del procediment d’accés a una especialitat del mateix cos al que ara es presenti el concursant opositor, d’una convocatòria de proves per la provisió de places de funcionaris docents. La puntuació obtinguda es multiplicarà, a efectes de determinar la valoració del mèrit per un coeficient diferent segons sigui la puntuació valorada (base 3.3 de l’Annex 2 de la Convocatòria).

Aquesta previsió tindria com objecte pal·liar, en certa forma, els resultats greument perjudicials, per a molts concursants opositors i flagrantment inconstitucionals, que va comportar l’anterior concurs oposició celebrat pel Departament d’Educació, en base a la Resolució EDU/825/2007 per proveir també places de funcionaris docents, que va suposar que molts aprovats en la fase d’oposició, alguns amb una nota altíssima (superior al nou, en alguns casos) no obtinguessin plaça.

Per part d’un col·lectiu d’aprovats en la fase d’oposició, que es va quedar sense plaça, es consulta a aquest lletrat si aquest mèrit de valorar l’haver obtingut una nota mínima de sis seria suficient per compensar aquests efectes

inconstitucionals que, com es veurà, deriven de l’anterior concurs oposició celebrat i, en cas negatiu, quines mesures, dintre la legalitat, podrien reparar els perjudicis provocats per una actuació tan il·legal.

Per tal de respondre a l’esmentada consulta, s’emet el present informe.

II.- LA INCONSTITUCIONALITAT DEL CONCURS OPOSICIÓ CELEBRAT, D’ACORD AMB LA RESOLUCIÓ DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ EDU/825/2007, DE 20 DE MARÇ, PER COBRIR 6.856 PLACES DE FUNCIONARIS DOCENTS. VULNERACIÓ DELS ARTÍCLES 14; 23.3 I 103.3 DE LA CONSTITUCIÓ.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va convocar en el seu dia, mitjançant la Resolució EDU/825/2007, de 20 de març, concurs oposició per a la provisió de 6.856 places de funcionaris docents del cos de mestres i cos de professors d’ensenyament secundari a Catalunya. La qualificació de la fase d’oposició s’establia en una puntuació que podia oscil·lar entre el zero i el deu, podent accedir a la fase de concurs amb una puntuació mínima de cinc punts, que corresponia a l’aprovat (base 6.4.3 de la Convocatòria). En la fase de concurs, l’obtenció màxima a obtenir per la valoració dels corresponents mèrits, era de deu punts, consistent aquests mèrits, primerament, en experiència docent prèvia, valorada amb un màxim de set punts, puntuant-se, en aquest sentit, cada any d’experiència docent en especialitats del cos al qual s’opta amb una puntuació de 0,7 punts; en segon lloc, en formació acadèmica i permanent, la valoració de la qual podia ser com a màxim de quatre punts; finalment, s’establia també una valoració també, d’altres mèrits, amb una puntuació màxima dels mateixos de dos punts. Malgrat poder sumar aquests mèrits un total de tretze punts s’estableix el límit de deu abans senyalat. Sobre els mèrits de la ressenyada fase de concurs i la seva puntuació ens remetem a l’annex 1 de la referida convocatòria.

La forma de valoració del referit concurs oposició va comportar resultats de tot punt perversos i incompatibles amb els principis de mèrit i capacitat, que proclama per l’accés a la funció pública, l’article 103.3 de la Constitució. Primerament, perquè el pes dels mèrits ha portat, en aquestes proves selectives, que participants que havien obtingut en la fase d’oposició notes superiors al nou no van obtenir plaça, com a conseqüència de ser superats per altres amb experiència docent prèvia en especialitats corresponents al cos pel qual optava. D’altra banda, participants en aquest concurs oposició que no han arribat a l’any d’experiència docent prèvia no han pogut fer-la valer.

Aquestes conseqüències, a les que abans he fet esment, que resulten de la celebració del referit concurs oposició, d’acord amb les bases de la convocatòria abans exposades, són doncs flagrantment inconstitucionals, com en seguida veurem.

En efecte, el Tribunal Constitucional ha assenyalat que el principi de mèrit i capacitat, que resulta de l’article 103.3 del Text Fonamental, que ha d’informar les proves d’accés a la funció pública, comporta que en les referides proves hauran de tenir un paper fonamental aquelles destinades a comprovar els coneixements dels participants i que altres mèrits, com poden ser l’antiguitat al servei de l’Administració Pública, mitjançant les relacions jurídiques que s’escaiguin (interins, contractats, etc.) si bé poden ser admissibles no poden tenir un protagonisme tal que alteri o desvirtuï allò que és l’objectiu fonamental de les referides proves, com és el comprovar el grau de coneixements dels que concorren en les proves selectives, que, en aquest cas, s’avalua en la fase d’oposició.

En aquest sentit, el Tribunal Constitucional, en Sentència 107/2007, de 2 de juny senyalaria, a propòsit de la valoració de l’antiguitat a l’Administració en aquestes proves selectives, el següent:

“En relación con lo anterior, debe igualmente advertirse que el derecho fundamental a acceder en condiciones de igualdad a las funciones públicas con los requisitos señalados en las Leyes tiene un contenido material que se traduce en determinados condicionamientos del proceso selectivo; de manera especialmente relevante, que las condiciones y requisitos exigidos sean referibles a los principios de mérito y capacidad. De este modo, se produce una intersección, en este momento, del contenido del art. 23.2 CE con el del art. 103.3 CE, que impone la obligación de no exigir para el acceso a la función pública requisito o condición alguna que no sea referible a los indicados conceptos de mérito y capacidad, de manera que pudieran considerarse también vulneradores del principio de igualdad todos aquellos que, sin esa referencia, establezcan una diferencia entre los aspirantes. A partir de aquí se ha proclamado reiteradamente el derecho fundamental a concurrir de acuerdo con unas bases adecuadas a los principios de mérito y capacidad, que deben inspirar el sistema de acceso y al margen de los cuales no es legítimo exigir requisito o condición alguna para dicho acceso (por todas, SSTC 73/1998, de 31 de marzo [RTC 1998, 73], F. 3.b; 99/1999, de 31 de mayo [RTC 1999, 99], F. 4; y 138/2000, de 29 de mayo [RTC 2000, 138], F. 6.b).

Esta conexión entre acceso en condiciones de igualdad, por un lado, y el acceso de acuerdo con los principios de mérito y capacidad, por otro, nos ha llevado también a controlar, para evitar una «diferencia de trato irracional o arbitraria entre los concursantes» (STC 60/1994, de 28 de febrero [RTC 1994, 60], F. 4), la valoración dada a algún mérito en concreto, cual es, particularmente y a los efectos que interesan en el presente caso, el relativo a la toma en consideración de la previa prestación de servicios a la Administración. Esta última circunstancia, en efecto, si bien se ha reconocido que puede ser tomada en consideración para evaluar la «aptitud o capacidad» (SSTC 67/1989, de 18 de abril [RTC 1989, 67], F. 3, y 185/1994, de 20 de junio [RTC 1994, 185], F. 6.b) del aspirante, ni puede llegar a convertirse en un requisito que excluya la posibilidad de concurrencia de terceros, ni tener una dimensión cuantitativa que rebase el «límite de lo tolerable» (SSTC 67/1989, de 18 de abril [RTC 1989, 67], F. 4, 185/1994, de 20 de junio [RTC 1994, 185], F. 6.c, y 73/1998, de 31 de marzo [RTC 1998, 73], F. 3.b)”.

Com ja es comprova de la cita que a les mateixes fa la sentència transcrita de 2 de juny de 2007, també en les Sentències 67/1989, de 18 d’abril; 185/1994, de 20 de juny i 73/1998, de 31 de març trobem dites amb idèntiques paraules, que la valoració de serveis prestats a l’Administració en el marc d’unes proves selectives, si bé que poden ser admissibles, no poden assolir tal volada que faci perdre la seva virtualitat al que és la fase de comprovació dels coneixements del participant: la fase d’oposició.

Quan això és així s’està donant a aquests serveis previs una dimensió quantitativa, emprant la terminologia d’aquestes sentències, que van més enllà del “límite de lo tolerable”, incorrent en clara vulneració no tant sols de l’article 103.3 de la Constitució, sinó també de l’article 23 de la Constitució, que reconeix el dret dels ciutadans a l’accés, en condicions d’igualtat, a les funcions públiques, ja sigui mitjançant l’accés a càrrecs polítics o a l’entrada a la funció pública.

Sobre aquesta doble virtualitat del dret fonamental de l’article 23 de la Constitució (dret a la participació política però també dret a la consecució d’una ocupació pública), la Sentència del Tribunal Constitucional, abans esmentada, 73/1998 afirmarà, remetent-se a doctrina pròpia anterior, el que segueix:

Con arreglo a una consolidada línea jurisprudencial, el derecho fundamental reconocido en el art. 23.2 CE no sólo se proyecta sobre los cargos de representación política sino también sobre los funcionariales (SSTC 42/1981, 75/1983 y otras muchas que les siguen), lo que ha llevado a rodear a los procesos de acceso a la función pública de una importante serie de garantías invocables en el recurso de amparo constitucional.

No calen particulars esforços dialèctics per fer evident que, si com a conseqüència de la resta de mèrits previstos i, particularment, de la valoració dels serveis previs prestats a l’Administració, un concursant opositor, que havia obtingut una nota ratllant a la perfecció com és una nota superior al nou, en la fase d’oposició, no obté plaça, és clar que aquesta valoració de serveis prestats està superant aquest límit d’allò que és tolerable, incorrent en clara inconstitucionalitat.

D’altra banda, també s’ha dit que el dret fonamental de l’article 23.2 de la Constitució a proveir un lloc de treball a la funció pública és a fer-ho en condicions d’igualtat, el que ens remet també a l’article 14 de la Constitució.

Limitant, ara la nostra reflexió, en el sistema de valoració dels serveis previs en la docència pública, que contempla la convocatòria aquí de constant referència, és clar que tampoc es dóna compliment al principi d’igualtat o accés a les funcions públiques en condicions d’igualtat que prescriu l’article 23 de la Constitució, tota vegada que aquells participants amb serveis previs, però que no haguessin culminat aquests serveis el període d’un any, no tindran rèdit per aquests serveis trobant-se en la mateixa condició que els que vinguessin del carrer. D’igual manera, una vegada superat el llistó dels deu anys, que suposa l’obtenció de la valoració màxima dels set punts, és del tot irrellevant, l’antiguitat que pugui tenir el concursant opositor en aquesta activitat docent, trencant-se també, des d’aquesta perspectiva el principi d’igualtat, en la mesura que és possible atorgar la mateixa puntuació a participants amb una fulla de serveis previs del tot diferents pel que fa a la seva longitud.

També des d’aquesta perspectiva es pot dir que el concurs oposició que aquí ens ocupa vulnera la Constitució, concretament l’article 23.3 del text fonamental.

III.- VULNERACIÓ DEL REFERIT CONCURS DEL QUE DISPOSA L’ARTICLE 25 DEL REGLAMENT QUE REGULA L’INGRÉS, ELS ACCESSOS I ADQUISICIÓ DE NOVES ESPECIALITATS EN LES COSSOS DOCENTS NO UNIVERSITARIS, APROVAT PEL REIAL DECRET 276/2007, DE 27 DE FEBRER I VULNERACIÓ EN CONSEQÜÈNCIA DELS APARTATS 1, 18 I 30 DE L’ARTICLE 149.1.DE LA CONSTITUCIÓ.

S’escau assenyalar que l’article 25 del Reglament que regula l’ingrés, els accessos i adquisició de noves especialitats accés en les cossos docents no universitaris, aprovat pel Reial Decret 276/2007, de 27 de febrer, la disposició final primera de la qual senyala el seu caràcter de norma bàsica d’acord amb els apartats 1, 18 i 30 de l’article 149.1 de la Constitució, disposa que, en la ponderació de la puntuació de la fase d’oposició i de la fase de concurs, en les proves selectives per l’ingrés a la funció pública docent no universitària, que seria el cas que aquí ens ocupa, per tal d’establir la puntuació global serà de dos terços per la fase d’oposició i d’un terç de la fase de concurs, essent, en aquest cas, aquest reglament estatal especialment curós per evitar que els mèrits de la fase de concurs i, especialment, la valoració dels serveis previs docents fora de la condició de funcionari docent de carrera (interins, contractats, etc.) superi el límit d’allò que és tolerable, emprant, novament, les paraules del Tribunal Constitucional.

En el concurs oposició que aquí ens ocupa, contràriament el que senyala el reglament estatal referit es disposa que es ponderarà en un 60% la puntuació obtinguda en la fase d’oposició i en un 40% la puntuació de la fase de concurs (base 7.1 de la Convocatòria). Aquesta ponderació incompleix la normativa estatal, tota vegada que, segons aquesta el repartiment de la nota de la fase d’oposició i de la fase de concurs sobre la nota global és de 2/3 i 1/3, respectivament, per tant del 66,6% i el 33,3% i no del 60% i 40%.

Tot això sens perjudici també que d’aquest 40% que pot abastar, sobre la nota final, la nota de la fase de concurs, el 28% pot ser conseqüència de la valoració de serveis previs.

S’escau concloure que aquest desconeixement de la normativa bàsica estatals suposa també una vulneració dels apartats 1, 13 i 30 de l’article 149.1 de la Constitució, que, d’acord amb el que estableix la disposició final tercera del Reial Decret 276/2007 fonamenta la potestat normativa de l’Estat per dictar aquesta regulació bàsica. Des d’aquesta perspectiva, la puntuació de les proves de la fase d’oposició i de la fase de concurs és també inconstitucional.

IV.- SOBRE LA DARRERA CONVOCATÒRIA DE PROVES DOCENTS REALITZADA PEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT, MITJANÇANT LA RESOLUCIÓ EDU/618/2008, DE 28 DE FEBRER.

En relació a la convocatòria de proves docents recentment realitzada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat mitjançant la Resolució EDU/618/2008 cal ressaltar dos aspectes de la dita convocatòria. D’una banda, com abans, ja s’ha dit, la previsió dins del barem de la fase de concurs, de l’apartat relatiu a “mèrits acadèmics i altres mèrits” (base 3 de l’annex 3 de la Convocatòria), que inclou com a mèrit l’haver obtingut una puntuació igual o superior a sis en la prova de la fase d’oposició del procediment d’accés a una especialitat del mateix cos al que ara es presenti el concursant opositor, en altra convocatòria anterior.

Aquesta previsió suposa atorgar afectes (per bé d’una forma no del tot satisfactòria) als resultats de proves selectives anteriors, amb la qual cosa es reconeix que la provisió de places de funcionaris docents no universitaris no és quelcom parcel·lat en diferents convocatòries, sinó que té una projecció més global de manera, que res no impedeix que en una convocatòria el Departament vulgui i pugui esmenar deficiències i fins i tot il·legalitats detectades en convocatòries anteriors.

En qualsevol cas, vist l’extraordinari pes que, com abans s’ha exposat, tenia en l’anterior convocatòria, a la que hem fet esment, la prestació de serveis previs als efectes de determinació de la nota global, fins el punt d’eclipsar el pes de la nota de la fase de l’oposició, traspassant, com abans s’ha dit, el límit d’allò que és tolerable, pel que fa que fa a la preservació del principi de mèrit i capacitat que proclama l’article 103.3 de la Constitució, sembla del tot insuficient la mesura ara instrumentada de considerar com un mèrit amb una puntuació del mateix certament limitada el fet d’haver obtingut en un anterior procediment d’accés (concretament en les proves convocades mitjançant la Resolució del Departament d’Educació EDU/825/2007) una nota mínima de sis a la fase d’oposició.

Semblaria més coherent amb aquesta idea de continuïtat i de desaparició de compartiments entre una i altra convocatòria de proves selectives, que, atès el perjudici produït en l’anterior convocatòria, que es possibilités, la utilització de la nota d’aprovat (a partir en conseqüència del 5) o superior obtinguda en la fase d’oposició de l’anterior convocatòria en el present procediment convocat mitjançant la Resolució EDU/618/2008, aquesta utilització podria ser optativa deixant a l’opositor la possibilitat de “millorar nota” renunciant a aquesta utilització.

A banda, d’això, podria valorar-se aquesta nota de 5 o superior de la fase d’oposició del procediment selectiu anterior com a mèrit en la fase de concurs.

D’una altra banda, el segon aspecte a considerar de la convocatòria de proves és que, com succeïa en l’anterior convocatòria de proves per a la provisió de places de funcionaris docents no universitaris, realitzada per la Resolució del Departament d’Educació EDU/825/2007, també la base 7.1 de la Convocatòria corresponent a la Resolució EDU/618/2008 contempla que, de cara a establir la puntuació global, es ponderarà en un 60% la puntuació obtinguda a la fase d’oposició i en un 40% la puntuació obtinguda en la fase de concurs, obtenint-se la puntuació global esmentada mitjançant la suma de les puntuacions obtingudes en les dues fases una vegada ponderades, en els termes que abans s’ha assenyalat.

Atesa la identitat entre la base 7.1 de la Convocatòria corresponent a la Resolució EDU/825/2007 i la base homònima de la Convocatòria que resulta de la Resolució EDU/618/2008, cal formular, en relació a la dita base d’aquesta darrera Convocatòria, el mateix retret d’il·legalitat, que es feia a la base 7.1. de la Convocatòria de l’any 2007, donada la seva incompatibilitat amb l’article 25 del Reglament que regula l’ingrés, els accessos i adquisició de noves especialitats en les cossos docents no universitaris, aprovat pel Reial Decret 276/2007, de 27 de febrer, incompatibilitat que cal estendre com dic a la Resolució EDU/618/2008, actuant també el Departament d’Educació en dictar aquesta Resolució, fora muralla de les competències normatives en matèria de ensenyament, constitucionalment i estatutariament atribuïdes a la Generalitat de Catalunya, en envair la normativa bàsica que pertoca a l’Estat d’acord amb el que disposa els apartats 1, 18 i 30 de l’article 149.1 de la Constitució.

V.- POSSIBLES MESURES A ADOPTAR DES DE LA PERSPECTIVA DE LA LEGALITAT DE CARA A OBTENIR LA COMPENSACIÓ DELS PERJUDICIS CAUSATS ALS COL·LECTIUS DELS INTERINS APROVATS PERÒ SENSE PLAÇA PER LA RESOLUCIÓ EDU/825/2007.

Ja s’ha assenyalat, en passatges anteriors d’aquest informe, que, des del punt de vista d’aquest lletrat i en base a l’argumentació abans exposada, la Resolució EDU/825/2007 i concretament la seva base 7.1 seria il·legal per contradictòria amb l’article 25 del Reial Decret 276/2007. És important assenyalar també que una vegada consentit i no impugnat l’acte administratiu, en que consisteix aquesta resolució, el concursant opositor que no sigui seleccionat no podrà fonamentar la selecció efectuada i l’adjudicació de les places en base a possible vicis de la convocatòria.

Així ho ha expressat el Tribunal Suprem, entre altres en la sentència de 13 de gener de 2000, en la que afirma:

“Es muy reiterada la jurisprudencia de la Sala, en el sentido de que la no impugnación de las bases de una convocatoria para el acceso a la función pública con la consiguiente participación en las correspondientes pruebas selectivas, determina que esas bases devengan firmes e inatacables, no pudiéndose impugnar posteriormente por quienes se aquietaron ante las mismas y sólo las discutieron al no verse entre los aspirantes seleccionados”.

En sentit semblant es pronuncia també el Tribunal Suprem en sentència de 16 de juny de 1997 on afirma:

“Se insiste por último en el recurso de apelación en que el acuerdo del Tribunal calificador incurre en el vicio de desviación de poder, o ejercicio de potestades administrativas para fines distintos a los fijados por el ordenamiento jurídico, porque, en opinión de la parte, se trató de favorecer de antemano a un grupo de personas determinado, como eran los que habían trabajado para la Administración de Justicia como interinos o contratados. Una vez más la alegación debe ser rechazada, porque el reproche se dirige contra la convocatoria de las pruebas selectivas, y concretamente contra su base 6.1, que no fue impugnada por la recurrente, no contra la actuación del Tribunal que, de acuerdo con las bases de la convocatoria, que le vinculaban, adoptó el Acuerdo 3 de agosto 1987, sin que pueda atribuírsele que con dicho acuerdo perseguía un fin distinto al fijado por el ordenamiento jurídico, que en este caso era la resolución de las pruebas selectivas convocadas conforme a las bases establecidas por la convocatoria”.

També en la Sentencia de 19 de setembre de 1994, el Tribunal Suprem exposa aquesta doctrina:

“no cabe olvidar que, como ya ha dicho de forma reiterada, esta Sala, la concurrencia al proceso selectivo, sin que se haya impugnado la convocatoria o alguna de sus bases, impide la ulterior impugnación de la resolución que sobre el mismo recaiga por motivos -que en su día pudieron y debieron hacerse valer mediante el oportuno recurso- relativos a posibles defectos de la citada convocatoria, y ello con el fin de evitar que quien aceptó unas bases determinadas, las impugne después cuando no resultó favorecido, quebrantando así el principio en virtud del cual «las bases de las convocatorias vinculan a la Administración y a los Tribunales o Comisiones permanentes de selección que han de juzgar las pruebas selectivas y a quienes participen en las mismas”.

En conseqüència i en opinió d’aquest lletrat, per a mantenir una porta oberta de canvi per part del Departament d’Educació de la Resolució EDU/618/2008, amb l’objecte de poder donar satisfacció las interins aprovats en l’anterior concurs oposició que es varen quedar sense plaça, seria adequat impugnar la referida Resolució EDU/618/2008. La Resolució referida es dictada pel Conseller d’Educació i, d’acord amb el que disposa l’article 85 b) de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de la Generalitat de Catalunya, posa fi a la via administrativa.

D’acord amb això i de conformitat amb el que disposa l’article 116 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, aquesta resolució és susceptible de ser recorreguda amb caràcter potestatiu en reposició davant el propi Conseller. Així ho senyala, d’altra banda, el peu de recursos que consta en la Resolució aquí de constant referència.

Si bé recórrer aquesta resolució en seu judicial contenciós administrativa podria plantejar situació irreversibles i dificultar la negociació, impugnar en via administrativa aquesta resolució permetria mantenir obertes portes, sense que d’això hagi de resultar perjudicis per tercers.

En l’opinió d’aquest lletrat podria ser d’interès, doncs, formular el referit recurs de reposició contra la Resolució EDU/618/2008 davant el Conseller i negociar canvis en la mateixa en el sentit exposat de que, si així ho vol el concursant opositor, es reconegui la seva nota d’aprovat (a partir en conseqüència del 5) o superior obtinguda en la fase d’oposició de l’anterior convocatòria, en la fase d’oposició del present procediment i es valori aquesta nota en la fase de concurs.

D’acord amb el que disposa l’article 117 de la referida Llei 30/1992, el termini per interposar recurs de reposició contra l’esmentada Resolució EDU/618/2008, seria d’un mes comptador des de l’endemà de la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat, que es va produir l’11 de març de 2008, de manera que el termini per recórrer finalitzaria l’11 d’abril de 2008.

D’acord amb el que s’ha exposat es formulen les següents

CONCLUSIONS

Primera.- La convocatòria per la provisió de places de funcionaris docents no universitaris, realitzada per la Resolució del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya EDU/825/207, de 20 de març en la mesura que contemplava un procediment de valoració, que atorga una puntuació dels serveis previs que desvirtua els resultats de la fase d’oposició, suposa una vulneració del principi de mèrit i capacitat, que l’article 103.3 de la Constitució disposa per l’accés a la funció pública, incorrent en vulneració de l’esmentat precepte constitucional.

Segona.- La referida Resolució del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya EDU/825/207 vulnera els articles 14 i 23.3 de la Constitució, en la mesura que no garanteix l’accés a la funció publica en condicions d’igualtat.

Tercera.- La base 7.1 de la convocatòria per la provisió de places de funcionaris docents no universitaris, realitzada per la Resolució del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya EDU/825/207 és contrària a l’article 25 del Reglament que regula l’ingrés, els accessos i adquisició de noves especialitats en les cossos docents no universitaris, aprovat pel Reial Decret 276/2007, de 27 de febrer.

Quarta.- Tota vegada que l’esmentat Reial Decret 276/2007 és normativa bàsica estatal, a l’empara dels apartats 1, 18 i 30 de l’article 149.1 de la Constitució, segons s’estableix en la disposició final primera d’aquest reglament, la seva vulneració també comporta infracció de les referides clàusules constitucionals.

Cinquena.- La previsió en el barem de la fase concurs de la Convocatòria de proves selectives aprovada en la Resolució del Departament de Educació EDU/618/2008 de l’apartat relatiu a “mèrits acadèmics i altres mèrits” (base 3 de l’annex 3 de la Convocatòria), que inclou com a mèrit l’haver obtingut una puntuació igual o superior a sis en la prova de la fase d’oposició del procediment d’accés a una especialitat del mateix cos al que ara es presenti el concursant opositor, en altra convocatòria anterior, suposa atorgar afectes (per bé d’una forma no del tot satisfactòria) als resultats de proves selectives anteriors, amb la qual cosa es reconeix que la provisió de places de funcionaris docents no universitaris no és quelcom parcel·lat en diferents convocatòries, sinó que té una projecció més global de manera, que res no impedeix que en una convocatòria el Departament vulgui i pugui esmenar deficiències i fins i tot il·legalitats detectades en convocatòries anteriors.

Sisena.- La previsió del mèrit referit en la conclusió anterior és insuficient per compensar als concursants opositors que varen aprovar però obtenir plaça en les proves derivades de la Resolució EDU/825/207 dels perjudicis causats per les deficiències legals, abans assenyalades, de la referida resolució del Departament d’Educació de la Generalitat. Des d’aquesta perspectiva seria més coherent, en aquesta idea de continuïtat i de desaparició de compartiments entre la convocatòria de 2007 i la de 2008, que, en el procediment selectiu convocat mitjançant la Resolució EDU/618/2008, es possibilités la utilització de la nota d’aprovat (a partir en conseqüència del 5) o superior obtinguda en la fase d’oposició de l’anterior convocatòria, aquesta utilització podria ser optativa deixant a l’opositor la possibilitat de “millorar nota” renunciant a aquesta utilització. A banda, d’això, podria valorar-se aquesta nota de 5 o superior de la fase d’oposició del procediment selectiu anterior com a mèrit en la fase de concurs.

Setena.- Amb l’objecte de possibilitar una reforma de la Resolució EDU/618/2008 en el sentit exposat en la conclusió anterior podria ser bo interposar un recurs potestatiu de reposició contra la referida resolució davant del mateix Conseller d’Educació, tenint present que, per les raons exposades en el present informe, l’esmentada Resolució també vulnera el Reial Decret 276/2007.

Vuitena.- D’acord amb el que disposa l’article 117 de la referida Llei 30/1992, el termini per interposar aquest recurs de reposició contra la Resolució EDU/618/2008, seria d’un mes comptador des de l’endemà de la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat, que es va produir l’11 de març de 2008, de manera que el termini per recórrer finalitzaria, per tant, el dia 11 d’abril de 2008.

Aquest és el meu dictamen que gustosament sotmeto a qualsevol altre millor fonamentat en Dret, a Barcelona el tres d’abril de dos mil vuit.

________________

Joan Recasens Calvo