Si s’acompleix el que està previst a l’esborrany que acaba de publicar la Conselleria d'Educació, l’aplicació del decret de batxillerat inspirat en la LOE portarà a l'assignatura de Filosofia a perdre una hora de les tres de què fins ara gaudia a primer de batxillerat, cosa que ja ha passat a altres comunitats d’un i altre color polític. La raó? Aparentment donar cabuda a la segona de les ocurrències aparegudes amb la LOE després de l'Educació per a la ciutadania: “Ciències del món contemporani”, assignada als departaments de ciències naturals o física.
Ambdues assignatures són comunes, és a dir, han de ser cursades per tots els alumnes de batxillerat independentment de la modalitat que hagen triat, i semblen destinades a competir pel mateix espai horari al batxillerat ja que, no ho oblidem, és una assignatura més que fins ara no existia i no substitueix cap altra. El resultat és un disbarat tal que, d’acomplir-se les previsions, aquestes assignatures s'impartirien una hora menys que les altres assignatures comunes (castellà, valencià, anglés); una hora menys que les optatives generals! -assignatures com ara Psicologia, Fonaments lèxics de la ciència i la tecnologia, o “Castellano, lenguaje i documentación”, diferents de les optatives de modalitat, ja que estan pensades per a completar la formació de l’alumne independentment de la seua futura orientació professional-; i tantes hores com el binomi religió/alternativa! (una supervivència, a l’ensenyament públic -laic (?)-, del nostre passat més fosc; i un binomi d'una exigència i importància acadèmica inversament proporcional a la seua presència a la ESO i el batxillerat). En fi, que seria com voler que Ulisses arribara a Ítaca en xàrter directe i sense escales, cosa molt pròpia dels nostres temps, però molt poc educativa.
A més de Ciències de món contemporani, la LOE preveia la creació d'una “Educació per a la ciutadania” a primer de Bat, cosa que posava en dubte l'existència de Filosofia al currículum de primer (i que hauria de donar-nos un avís sobre la idea que de l'educació tenen alguns inventors de programes educatius). Malgrat tot, les protestes dels professores de filosofia ara fa dos anys, o simplement el sentit comú, van fer que els continguts de aquella nova assignatura passaren a integrar el currículum de la Filosofia. Amb això, la LOE reconeixia el caràcter comú, obligatori i central de l'assignatura de Filosofia, a més d'augmentar considerablement el seu currículum. Ara, el que està en joc es la possibilitat de desenvolupar adequadament aquest currículum augmentat, ja que ningú no dubta que dues hores a la setmana són menys que insuficients per garantir l’aprenentatge profitós de la Filosofia (però, és el que es vol?). Els mateixos motius que impulsaren a canviar de postura al govern central respecte dels continguts d'Educació per a la ciutadania -les protestes de la comunitat educativa o el sentit comú- haurien d'impulsar els responsables educatius a rectificar.
Hi ha, si més no, quatre raons que recolzen aquesta mesura:
- La LOE reconeix la centralitat de l'assignatura de Filosofia a primer de Bat, per damunt de les optatives generals i òbviament de l'opció aternativa/religió. La seua importància estructural obliga a donar-li una importància proporcional a la graella horaria.
- Aquesta centralitat que li atorga la LOE té a veure amb el reconeixement d'una funció específica i exclusiva en la formació dels batxillers: és l'única disciplina amb caràcter generalista, és a dir, que relaciona -i es relaciona amb- tots els altres espais del saber; i ho fa des d'un punt de vista crític, val a dir, des d'una relfexió distanciada i de segon grau sobre les condiciones de possibilitat i els límits de les diferents activitats humanes (fª de la ciència, fª de la història, fª del llenguatge, estètica, ètica, fª política...).
- La Filosofia constitueix un àmbit de saber propi, amb una literatura pròpia, que hauria de formar part dels coneixements bàsics d'un alumne de batxillerat. Aquests coneixements no poden ser abordats des de cap altre àmbit del saber. Quan un filòsof pensa sobre la filosofia està fent filosofia; quan un científic pensa en la ciència no està fent ciència, sinó filosofia (no aplica el mètode científic, no va a la recerca de lleis...), i el mateix es pot dir de la resta de sabers. -Per això, potser, seria més raonable assignar la nova assigatura de Ciències del món a filosofia que el fet que aquesta portara a la reducció del seu horari-.
- La Filosofia és, a hores d'ara, l'única assignatura comú que dóna una perspectiva cosmpolita del saber, és a dir, que s'interessa per clàssics no nacionals. No tenim una assignatura de literatura universal, i la història universal és sempre història per a i des d'un país (motiu de les continues picabaralles nacionals per la potestat d'establir els seus continguts).
La raó clama a crits que la filosofia no perda importància al batxillerat i que, en definitiva, no desaparega mai de la formació dels futurs estudiants de mòduls superiors o d'universitat, que quan arriben a aquests estudis ja han d'aportar les habilitats i coneixements generals necessaris per tal de poder sumergir-se intel·ligentment en les seues vocacions professionals.