NADAL, ALTRA VEGADA

Ja m´he fet gran, ara sí que ho sé segur, me n´he adonat aquesta setmana, tot de cop. Ho havia intuït des de fa un temps, sobretot arran del naixement del meu fill Milos, ara fa gairebé tres mesos. Però cap prova ha estat tan definitiva com la d´aquesta setmana. Ha arribat el maleït Nadal!

Ai, el Nadal! Tan bonic que era de petits, i tan poc que entenia aquella frase que sentia any rere any en boca dels pares i dels avis i que deia així: “Cada any m´agraden menys aquestes festes!” . Jo pensava, estan tocats del bolet, com pot ser que a algú no li agradi el Nadal? És imposible!

De petita, a casa, guarníem una falguera que teníem al menjador perquè els meus pares eren molt ecològics, ja en aquell temps, i mai van voler comprar un avet, i ja ens teniu al meu germà i a mi penjant les boles i les cintes de plata i or a la falguera, que cedia, la pobra i arrossegava totes les seves fulles per terra. I preparàvem el pessebre i el nevàvem amb farina i, què us haig d´explicar, tots hem fet el mateix! I el meu pare ens amenaçava dient-nos que els Reis ho veien tot I que si no ens acabàvem la sopa no ens durien res de res. Que bonic que era, mare de Déu!

I de cop, dijous em truca la Gina per gravar aquest comentari i m´adono que dilluns és Nadal! I no tinc cap regal per ningú, perquè amb prou feines tinc temps de tallar-me les ungles dels peus, tot el dia ocupant-me del meu fill, que vol pit cada hora i mitja, i aquest any no hi ha dinar de Nadal a la meva familia, per primer cop en els meus 34 anys de vida! I per tant, també per primer cop, ja no són els grans de la meva familia els que organitzen el Nadal sinó que em toca a mi, a mi, és clar! Perquè m´he fet gran!

Crec que aquesta és la prova definitiva, el dia que enlloc d´anar a casa dels oncles a dinar, el dinar es fa a casa teva, vol dir que els grans t´han deixat el lloc i ara tu has passat a formar part dels nous grans, “les noves generacions”, que dirien els del PP, però de grans, no de joves.

I el meu company, pobre, que va al sopar d´empresa i algún graciós ha llogat un karaoke i fan grups per cantar i el posen al grup dels grans, i torna a casa enfonsat. S´ho ha passat de conya, però no es pot treure del cap que ha cantat al grup dels que ja son grans.

En fi, no us vull amargar les festes, que són ben boniques. Si encara sou al grup dels que reben un munt de regals i van de convidats al dinar de Nadal, disfruteu-ho perquè s´acaba. Si sou de l´altre grup, el dels grans, ànim! Que s´acaba aviat! I penseu que d´aquí a uns anys ja sereu massa grans per organitzar els Nadals i anireu altra vegada de convidats, però aquesta vegada a casa dels fills. Què bonic, que bonic!