Pocs són els testimonis que ens queden de cada exercici faller i, més concretament, dels ninots i de les escenes que aquests integren com a element indispensable i bàsic de la falla artística i monumental. Fotografies i vídeos, llibrets i altres recordatoris ens revelen, sempre de manera indirecta, la crònica de les falles. No obstant això, hi ha una referència tangible i explícita que per mitjà de la pràctica de l'indult del foc es converteix en element directe d'al·lusió i en prova historico-artística del que van significar, sobretot pel que fa a la tècnica i els materials, les manifestacions de caràcter efímer més importants del nostre país.

El ninot indultat suposa un objecte artístic de primer orde, perquè constitueix amb els anys, amb el seu indult i conservació, un testimoni altament carregat de significat i simbolisme per a qui sap apreciar-lo, preservar-lo i interpretar-lo. Les concepcions estètiques d'antany; la càrrega crítica i satírica com a conseqüència de les situacions i vivències socials de l'època; els procediments, tècniques i materials que van possibilitar la seua realització són alguns dels aspectes a què ens remet.

Però, la conservació del ninot com a subsegüent estat al seu indult comporta no pocs problemes de permanència. Els extremadament delicats materials que el constitueixen i el deficient tracte a què sovint es veu sotmés el converteixen en un bé cultural en perill d'extinció, en veure's lacerats els seus valors originals.

No obstant això, el principal factor de deteriorament a què s'exposa el ninot indultat continua sent, per desgràcia, el mateix ser humà, i per extensió i en primera instància, tot el col·lectiu faller. L'obra presentada a l'exposició del ninot pareix reverenciar-se en virtut de la consecució d'un trofeu, com a portadora potencial d'un palet pel qual arriba a perdre tots els seus valors inicials. Una vegada transcorregut el dit tràmit la figura torna a convertir-se en past de les flames o, en el supòsit d'haver sigut guardonada, en la majoria dels casos és repudiada i condemnada al més absolut dels oblits.

La conscienciació, tant pública com administrativa, sobre la importància de preservar el ninot indultat com a testimoni essencial és la primera condició necessària per a abordar amb garanties el problema de la seua conservació. Des d'aquesta premissa arrancarien la resta d'actituds i propostes entorn d'aquesta realitat inexcusable.

La conservació preventiva inclouria totes aquelles propostes inicials encaminades a garantir un adequat manteniment de les particularitats materials dels ninots, atenent especialment els agents de deteriorament més immediats com podrien ser els desmesurats paràmetres de temperatura i humitat relativa i les seues fluctuacions agressives, unes condicions lumíniques inadequades o l'exposició a condicions mediambientals i biològiques perjudicials.

Una vegada controlats els principals factors de risc resulta igualment important la correcta intervenció directa sobre el ninot en el cas que s'haja produït algun dany. La curada atenció i la restauració adequada haurà d'atendre a uns criteris consensuats que garantisquen el màxim respecte cap als materials i les característiques originàries de la figura, alhora que s'adopten premisses com la reversibilitat dels procediments i els materials emprats i l'oportuna discernibilitat o reconeixement de qualsevol element nou afegit, que s'adequarà exclusivament a les zones perdudes.