BREU RESUM DE L´EDUCACIÓ A L´ANTIGUITAT

Els antics, igual com nosaltres, també van voler donar una formació no només intel.lectual, sinó també física, a aquells que en un futur anaven a ser ciutadans de ple dret de la pólis , és a dir, els homes, ja que les dones malauradamente no tenien eixos drets.

Una ciutat com Atenes, oberta al comerç i per tant a les influències culturals dels pobles amb què comerciava, evolucionà cap a una educació basada en la gimnàstica, la gramàtica i la música. Una curiositat: la gimnàstica (que incloïa lluita, llançament de discs, curses etc.) la practicaven completament nus i untats amb oli.

A Esparta, pel contrari, la formació dels ciutadans se centrava exclusivament en preparar-los per a la guerra. Els xiquets, des de molt menuts vivien en campaments, i havien de passar per unes duríssimes proves per enfortir-se. Les dones espartanes, a diferència de les ateneses, també practicaven esport, però no perquè existira la igualtat de sexes; més bé es considerava que de mares robustes naixerien fills més preparats per a la guerra.

Què pensaríeu si vos diem que la pederàstia era vista com un mètode educatiu?

Val a dir que abans aquest terme no tenia les connotacions negatives que té avui dia, però entre els grecs era molt normal que el mestre i l´adolescent manteniren una relació amorosa, que convertia l´home madur en un referent ideal pel que fa a virtuts i valors, i que introduïa el jove en la vida adulta. Els casos més coneguts són les relacions entre homes, però també es va donar entre dones, com és el cas de Safo, una poetissa i educadora nascuda a l´illa de Lesbos, que procurava a les joves de família noble la formació que necessitaven per a la vida de casades. Aquestes relacions homosexuals s´acabaven quan l´adolescent es convertia en adult.

Fins a Roma aplegaren les influències dels grecs, i els romans, que eren un poble de camperols i es regien pels principis del mos maiorum (“el costum dels avantpassats”) com eren la veneració als déus, la dedicació al treball del camp, el respecte als majors o l´austeritat, adoptaren algunes de les seues costums, i obriren les portes a l´oratòria i la retòrica, entre altres. En definitiva, a tot allò que es requeria per tal de parlar amb propietat i convèncer amb els seus discursos.